InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 166 (dimarts 14/07/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - invariable i inalterable
 
2) "Català polit", nou blog de Jordi Minguell
 
3) Vicent Partal - L'emigració i la llengua
 
4) Sico Fons - PANDÈMIA
 
5) El TERMCAT publica en línia el Diccionari d'arqueologia
 
6) Comentari lingüístic: "Recerca, desenvolupament i innovació"
 
7) Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera
 
8) Butxaca 1984
 
9) Manel Rodríguez-Castelló - COS MORTAL
 
==================================================================================================================================================================================
 
1)
 
Article publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) diumenge 26 d'abril del 2009
Article publicat en el periòdic CIUDAD diumenge 14 de juny del 2009
 
 

invariable i inalterable

 

Eugeni S. Reig

 

¿Què significa invariable? Si cerquem la paraula en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans trobem: «no variable, no subjecte a variacions». És a dir, que una cosa invariable és una cosa que no es pot variar, que és impossible aconseguir que varie. Aleshores ¿com es possible que els comentaristes esportius, de qualsevol emissora de ràdio o de qualsevol cadena de televisió, ens diguen coses com ara que en un partit de futbol el marcador continua invariable. Si el marcador és invariable no cal jugar el partit perquè, com que és impossible que varie, no hi ha cap esperança de marcar cap gol. El que volen dir –però no ho diuen perquè no usen les paraules adequades– és que el marcador continua invariat, és a dir, que encara no ha variat, que no ha sofert variació.

 

Quelcom de semblant passa amb la paraula inalterable, que significa, segons llegim en el DIEC, «que no pot ésser alterat». Vaig sentir una vegada un comentarista financer que deia en la televisió que les accions de no sé quina empresa es mantenien inalterables. Caram quin miracle, unes accions que, per molt que puge o baixe la borsa, sempre mantenen la mateixa cotització, que el seu valor no pot ésser alterat. Una cosa mai vista. Si arribem a saber quines són, en comprem i ens mantenim al marge de la crisi financera. El comentarista hauria d'haver dit, evidentment, que les accions es mantenien inalterades, no inalterables.

 
==================================================================================================================================================================================
 
2)
 
Català polit
 
Nou blog de Jordi Minguell
 
http://catalapolit.blogspot.com
 
==================================================================================================================================================================================
 
3)
 
Article publicat en el diari digital VILAWEB dimecres 1 de juliol del 2009
 
 
Vicent Partal
 
L'Idescat ha fet pública una enquesta d'usos lingüístics del Principat que conté dades preocupants. Segons l'enquesta, l'espanyol ja és la llengua majoritària del Principat, car és la llengua habitual del 57% de la població. De fet, tenint en compte les altres enquestes que tenim, resulta que avui solament la Franja de Ponent seria encara, malgrat tot, de majoria catalanoparlant. Ara, la dada més greu és que en solament sis anys l'ús del català com a llengua habitual ha davallat quatre punts, i el de l'espanyol n'ha pujats sis.

L'explicació més senzilla d'aquest canvi té a veure amb la immigració. Però això no ho explica pas tot, encara que l'impacte siga, certament, molt notable i que requeresca fermesa i paciència. Fermesa per a convèncer els immigrats que el català és també la seua llengua i paciència perquè l'experiència ens ensenya que és la segona generació, no pas la primera, que es catalanitza ràpidament. En deu anys hem viscut l'arribada de prop del 10% de la població, un fenomen que no té comparació a Europa i és normal i raonable que impacte el conjunt de la societat.

Però insistesc a dir que aquesta arribada d'immigrants no ho explica tot. I no explica, especialment, que disminuesca el nombre de parlants del català. Una disminució que té per explicació la que féu immillorablement, ja fa dècades, el doctor Sanchis Guarner: 'Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.' Entesos?
 
==================================================================================================================================================================================
 
 
4)

 

PANDÈMIA

 

 

Les autoritats sanitàries mundials adverteixen que una virulenta epidèmia està estenent-se a gran velocitat per tot el planeta. Aquesta epidèmia, ja esdevinguda clarament pandèmia, és molt perillosa atés el seu alt nivell de contagi. Extenses regions del planeta ja han estat afectades.

 

Les autoritats mèdiques ens informen que aquesta esfereïdora malaltia afecta en l'ésser humà, sobretot, a la seua capacitat per a parlar i comunicar-se amb el proïsme, i està documentada històricament per primera vegada a les zones de Santander i Burgos; tot i que es creu que aquest mal podria ser una mutació d'un altre virus localitzat a la regió d'Astúries i Lleó i que es remuntaria, en realitat, a l'època de l'Imperi Romà.

 

La infecció, totalment fora de control, afecta ja a àmplies zones d'Amèrica del Sud, Amèrica Central i, fins i tot Estat Units, on gran part de la població es veu obligada a eixir al carrer amb la cara tapada per temor a un funest contagi d'imprevisibles conseqüències –per a ells i les seues famílies.

 

També a Europa han estat detectats nombrosos casos a països com França, Gran Bretanya, Suïssa o Alemanya. Però aquest virus, insadollable, amenaça també regions d'Àsia, Àfrica i Oceania. En el cas de la península Ibèrica la situació es pot considerar més que d'alarmant, de desastrosa. El desànim i el pànic s'han escampat per tota la població –encara sana. Les zones més afectades són a hores d'ara Galícia, el País Basc, les Illes Balears, Catalunya i, sobretot –ai!–, el País Valencià, on ciutats com Alacant o València, ja han estat abandonades a la seua sort –infausta sort– pels governs locals. Por i desolació pertot arreu.

 

La simptomatologia de la malaltia sol ser quasi sempre la mateixa. Individus aparentment sans que han començat a tindre problemes xicotets amb la llengua i han pronunciat paraules com “gerra”, “jarra” (amb jota encara catalana), o “vernís” com “barnís”, o “biga” com “viga”, han passat al cap de poc a dir els noms dels mesos en castellà i a acomiadar-se amb un “taluego” en comptes del tradicional “adéu”, han acabat acudint en massa i com posseïts als partits de la selecció espanyola de futbol amb banderes amb un bou com a escut i a escoltar apassionadament els representants hispànics en els festivals d'Eurovisió (auxili!). Finalment aquests individus, ja en fase terminal, han començat a parlar als seus fills en castellà i assetjar verbalment o física a la resta de població encara sana, és a dir a tots aquells que encara parlen la llengua del país com cal. Es prega a la població que adopte les mesures pertinents aconsellades per l'Organització Mundial de la Salut.

 

Es per tot això que s'aconsella aïllar immediatament a tota la població afectada i fer que guarde una rigorosa quarantena. Qualsevol precaució és poca, i cal fer servir l'ús de la força si es considera necessari. La salut de la humanitat està en joc.

 

El president de la Generalitat valenciana, en el seu darrer discurs pronunciat davant les càmeres de televisió ha intentat calmar la població i ha acabat dient: “Que no cundisca el pánico, xe!”.

 

Sico Fons

 

==================================================================================================================================================================================
 
5)
 
El TERMCAT publica en línia el Diccionari d'arqueologia

El TERMCAT publica en línia un diccionari d'arqueologia que recull prop de dos mil termes catalans amb definició, indicació d'àrea temàtica i equivalents en castellà i anglès. L'obra recull termes relatius a la teoria, el treball de camp i de laboratori, les construccions i la interpretació, i tracta aspectes tan diversos com la numismàtica, la musivària, les tècniques de datació o els mètodes d'excavació.

Es tracta de la versió en línia del Diccionari d'arqueologia, elaborat l'any 2002 per Lluís Garcia, Josep Miret, M. Teresa Miró i Genís Ribé, amb l'assessorament terminològic i l'edició del TERMCAT, i patrocinat per ArqueoCat, Arqueociència Serveis Culturals, Atics i Codex Arqueologia i Patrimoni.

L'obra forma part de la col·lecció “Diccionaris en Línia”, que aplega reculls de terminologia específica sobre àmbits d'especialitat diversos, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d'esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual com en la resta de títols d'aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l'índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d'una denominació com d'un mot de la definició.

Més informació a
www.termcat.cat.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'arqueologia [En línia].
Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)

http://www.termcat.cat/dicci/Arqueologia/index.html

 
==================================================================================================================================================================================
 
6)
 
Comentari lingüístic

Recerca, desenvolupament i innovació

El terme recerca i desenvolupament es pot considerar força implantat en l'ús, referit al conjunt d'activitats intel·lectuals i materials adreçades a la creació de coneixement i a l'ús d'aquest coneixement per dissenyar noves aplicacions. També té força difusió la sigla corresponent (R+D).
 

En els últims anys, tanmateix, el concepte s'ha enriquit amb la perspectiva que el vincula també als processos d'innovació. Per això, el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment el terme recerca, desenvolupament i innovació, d'acord amb l'opinió de tots els especialistes consultats i paral·lelament al que s'ha fet en altres llengües.
 

La sigla corresponent a aquest segon terme és R+D+I, amb la i majúscula com és habitual en les sigles. En castellà es pot documentar de vegades la forma I+D+i, per distingir la inicial de investigación (I) i la de innovación (i), però en català no es dóna aquesta necessitat de distinció, atès que el terme es fa sobre la base recerca, com es fa també en anglès (research, development and innovation) i francès (recherche, développement et innovation).
 

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en altres llengües, a la Neoloteca, el diccionari en línia amb tots els termes normalitzats:
http://www.termcat.cat/neoloteca.


 
==================================================================================================================================================================================
 
7)
 
Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera
 
 
==================================================================================================================================================================================
 
8)
 

 

 Butxaca 1984

 

Aquesta setmana surt al mercat el nou segell “Butxaca 1984”, que aplega obres d'Edicions de 1984 i de Club Editor en format de butxaca. Aquest nou segell publicarà anualment de 10 a 12 títols i inclourà no només obres del catàleg d'Edicions de 1984 i de Club Editor (Al Aswani, Doctorow, Marguerite Yourcenar, etc.), sinó que també oferirà inèdits. En els propers mesos, dins d'aquests inèdits, hi haurà obres de Jim Dodge, Franz Werfel i Josué Guimarães. És una col·lecció de literatura contemporània, moderna i clàssica adreçada a tots els segments del públic lector. Aquest nou segell tindrà número d'ISBN propi.

 

Butxaca 1984 és la contribució dels editors independents al llibre català de butxaca.

 

Els quatre primers títols són:


Seixanta contes
Autor: Dino Buzzati

Traducció de Joaquim Gestí

Pròleg de Julià de Jòdar

ISBN: 978-84-937334-0-7

Mida: 11 x 17

Enquadernació en rústica

680 pàgines

9,90 euros

 

El Danubi

Autor: Claudio Magris

Traducció d'Anna Casassas

ISBN: 978-84-937334-2-1

Mida: 11 x 17

Enquadernació en rústica

608 pàgines

9,90 euros

 

La set

Autor: Andrei Guelàssimov

Traducció de Jaume Creus

ISBN: 978-84-937334-1-4

Mida: 11 x 17

Enquadernació en rústica

124 pàgines

8 euros

 

La noia dels ulls d'or

Autor: Balzac

Traducció de Jordi Raventós

ISBN: 978-84-937334-3-8

Mida: 11 x 17

Enquadernació en rústica

128 pàgines

9 euros

 
==================================================================================================================================================================================
 
9)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dissabte 27 de juny del 2007
 
COS MORTAL

Manel Rodríguez-Castelló

El cèlebre poema del Llibre de meravelles d'Estellés conté 69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en versos alexandrins (excepte l'últim, “I l'Avenida del Doncel Luis Felipe García Sanchiz”, que trenca l'harmonia del conjunt). Res més, a banda el títol i la cita d'Ausiàs March del condemnat a mort, que remeten a una de les fonts d'inspiració major de la poesia estellesiana. El poema-plànol, autèntica peça d'avantguarda enmig d'una obra eminentment realista de perfils tangibles, a més de representar potser un cas únic en poesia, seria absolutament insignificant fora del seu context social i literari (i per tant intraduïble) perquè està fet amb la matèria semànticament buida dels noms propis. I tanmateix, el poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement unida a la ciutat de València, memòria –sembla suggerir– que l'acompanyarà a la tomba. Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el versicle final, en castellà, és la ramatada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus signes. Amb el nom del fill de l'escriptor franquista Federico García Sanchiz van rebatejar l'Avinguda del Port fins al 1975, encara que dubte que ningú haja fet servir mai una denominació tan pomposa.
Sobre el fons d'aquest poema, els valencians Toni Sendra i Carles Chiner acaben d'estrenar Cos mortal, una pel·lícula que conta la història d'una ofuscació i d'un alliberament: els del protagonista Horaci, que mentre treballa per al servei de neteja de la ciutat, prepara un documental sobre el poeta de Burjassot. Lluny de pretendre desvelar res de nou sobre Estellés, tant des del punt de vista biogràfic com poètic, la pel·lícula es converteix en el millor homenatge que se li podia haver fet: un poema filmat sobre València i la seua gent, l'assumpció d'una realitat i unes ganes immenses –estellesianes– de viure. Amb la música de Miquel Gil de fons, la ciutat d'ara és vista amb uns ulls netíssims, de delicada llum, i ens és entranyablement reconeixible i alhora completament nova. Una magnífica opera prima la d'aquests joves, una agradable sorpresa en l'espai erm i gris de València, una injecció de vida al cos moribund de la nostra civilitat.
 
==================================================================================================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
==================================================================================================================================================================================