invariable i
inalterable
Eugeni S. Reig
¿Què significa invariable? Si cerquem la paraula en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans trobem: «no variable, no subjecte a variacions». És a dir, que una cosa invariable és una cosa que no es pot variar, que és impossible aconseguir que varie. Aleshores ¿com es possible que els comentaristes esportius, de qualsevol emissora de ràdio o de qualsevol cadena de televisió, ens diguen coses com ara que en un partit de futbol el marcador continua invariable. Si el marcador és invariable no cal jugar el partit perquè, com que és impossible que varie, no hi ha cap esperança de marcar cap gol. El que volen dir –però no ho diuen perquè no usen les paraules adequades– és que el marcador continua invariat, és a dir, que encara no ha variat, que no ha sofert variació.
Quelcom de semblant
passa amb la paraula inalterable, que significa, segons llegim en el
DIEC, «que no pot ésser alterat». Vaig sentir una vegada un comentarista
financer que deia en la televisió que les accions de no sé quina empresa es
mantenien inalterables. Caram quin miracle, unes accions que, per molt que
puge o baixe la borsa, sempre mantenen la mateixa cotització, que el seu valor
no pot ésser alterat. Una cosa mai vista. Si arribem a saber quines són, en
comprem i ens mantenim al marge de la crisi financera. El comentarista hauria
d'haver dit, evidentment, que les accions es mantenien inalterades, no
inalterables.
PANDÈMIA
Les autoritats sanitàries mundials adverteixen que una virulenta epidèmia està estenent-se a gran velocitat per tot el planeta. Aquesta epidèmia, ja esdevinguda clarament pandèmia, és molt perillosa atés el seu alt nivell de contagi. Extenses regions del planeta ja han estat afectades.
Les autoritats mèdiques ens informen que aquesta esfereïdora malaltia afecta en l'ésser humà, sobretot, a la seua capacitat per a parlar i comunicar-se amb el proïsme, i està documentada històricament per primera vegada a les zones de Santander i Burgos; tot i que es creu que aquest mal podria ser una mutació d'un altre virus localitzat a la regió d'Astúries i Lleó i que es remuntaria, en realitat, a l'època de l'Imperi Romà.
La infecció, totalment fora de control, afecta ja a àmplies zones d'Amèrica del Sud, Amèrica Central i, fins i tot Estat Units, on gran part de la població es veu obligada a eixir al carrer amb la cara tapada per temor a un funest contagi d'imprevisibles conseqüències –per a ells i les seues famílies.
També a Europa han estat detectats nombrosos casos a països com França, Gran Bretanya, Suïssa o Alemanya. Però aquest virus, insadollable, amenaça també regions d'Àsia, Àfrica i Oceania. En el cas de la península Ibèrica la situació es pot considerar més que d'alarmant, de desastrosa. El desànim i el pànic s'han escampat per tota la població –encara sana. Les zones més afectades són a hores d'ara Galícia, el País Basc, les Illes Balears, Catalunya i, sobretot –ai!–, el País Valencià, on ciutats com Alacant o València, ja han estat abandonades a la seua sort –infausta sort– pels governs locals. Por i desolació pertot arreu.
La simptomatologia de la malaltia sol ser quasi sempre la mateixa. Individus aparentment sans que han començat a tindre problemes xicotets amb la llengua i han pronunciat paraules com “gerra”, “jarra” (amb jota encara catalana), o “vernís” com “barnís”, o “biga” com “viga”, han passat al cap de poc a dir els noms dels mesos en castellà i a acomiadar-se amb un “taluego” en comptes del tradicional “adéu”, han acabat acudint en massa i com posseïts als partits de la selecció espanyola de futbol amb banderes amb un bou com a escut i a escoltar apassionadament els representants hispànics en els festivals d'Eurovisió (auxili!). Finalment aquests individus, ja en fase terminal, han començat a parlar als seus fills en castellà i assetjar verbalment o física a la resta de població encara sana, és a dir a tots aquells que encara parlen la llengua del país com cal. Es prega a la població que adopte les mesures pertinents aconsellades per l'Organització Mundial de la Salut.
Es per tot això que s'aconsella aïllar immediatament a tota la població afectada i fer que guarde una rigorosa quarantena. Qualsevol precaució és poca, i cal fer servir l'ús de la força si es considera necessari. La salut de la humanitat està en joc.
El president de la Generalitat valenciana, en el seu darrer discurs
pronunciat davant les càmeres de televisió ha intentat calmar la població i ha
acabat dient: “Que no cundisca el pánico, xe!”.
Sico Fons
En els últims anys, tanmateix, el concepte s'ha enriquit amb la
perspectiva que el vincula també als processos d'innovació. Per això, el Consell
Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment el terme recerca,
desenvolupament i innovació, d'acord amb l'opinió de tots els especialistes
consultats i paral·lelament al que s'ha fet en altres llengües.
La sigla corresponent a aquest segon terme és R+D+I,
amb la i majúscula com és habitual en les sigles. En castellà es pot
documentar de vegades la forma I+D+i, per distingir la inicial de
investigación (I) i la de innovación (i), però en català no es
dóna aquesta necessitat de distinció, atès que el terme es fa sobre la base
recerca, com es fa també en anglès (research, development and
innovation) i francès (recherche, développement et
innovation).
Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en altres
llengües, a la Neoloteca, el diccionari en línia amb tots els termes
normalitzats:
http://www.termcat.cat/neoloteca.
Butxaca 1984
Aquesta setmana surt al mercat el nou segell “Butxaca 1984”, que aplega obres d'Edicions de 1984 i de Club Editor en format de butxaca. Aquest nou segell publicarà anualment de 10 a 12 títols i inclourà no només obres del catàleg d'Edicions de 1984 i de Club Editor (Al Aswani, Doctorow, Marguerite Yourcenar, etc.), sinó que també oferirà inèdits. En els propers mesos, dins d'aquests inèdits, hi haurà obres de Jim Dodge, Franz Werfel i Josué Guimarães. És una col·lecció de literatura contemporània, moderna i clàssica adreçada a tots els segments del públic lector. Aquest nou segell tindrà número d'ISBN propi.
Butxaca 1984 és la contribució dels editors independents al llibre català de butxaca.
Els quatre primers títols són:
Seixanta contes
Autor: Dino
Buzzati
Traducció de Joaquim Gestí
Pròleg de Julià de Jòdar
ISBN: 978-84-937334-0-7
Mida: 11 x 17
Enquadernació en rústica
680 pàgines
9,90 euros
El Danubi
Autor: Claudio Magris
Traducció d'Anna Casassas
ISBN: 978-84-937334-2-1
Mida: 11 x 17
Enquadernació en rústica
608 pàgines
9,90 euros
La set
Autor: Andrei Guelàssimov
Traducció de Jaume Creus
ISBN: 978-84-937334-1-4
Mida: 11 x 17
Enquadernació en rústica
124 pàgines
8 euros
La noia dels ulls d'or
Autor: Balzac
Traducció de Jordi Raventós
ISBN: 978-84-937334-3-8
Mida: 11 x 17
Enquadernació en rústica
128 pàgines
9 euros