Les lliçons de Guardiola
La victòria de Roma i la temporada del Barça han representat alguna cosa més que un triomf esportiu. Tota la premsa ho ha repetit, sense cap escletxa. ¿Sense cap escletxa?, no, esclar. Els dono només una mostra dels que dissabte passat anomenava «ells», és a dir aquells per als quals els catalans som simplement i únicament gent indesitjable i emprenyadora. L'ABC del dia 29, un cop va haver dit en portada «Barcelona, a los pies de sus ídolos», va engaltar-nos aquests altres titulars, tots negatius: «Barcelona sucumbe ante los vándalos», «La "Champions" se salda con 119 detenidos y casi 200 heridos. Fracasa la táctica de los tres escenarios», «Ley y reflexión social para combatir la "resignación" ante los altercados», «Nigeria. Cuatro hinchas barcelonistas mueren atropellados», «Roma. Un seguidor culé, arrestado por agredir a un agente», «Canaletas. La guardia urbana decomisó 15.000 latas en la fiesta», «Granollers. Cinco detenidos por los excesos nocturnos», «Granada. La alegría dejó daños valorados en 11.600 euros», «Barcelona. La fiesta azulgrana se saldó con 119 detenidos», «Reflexión. El alcalde de Barcelona pide endurecer la legislación». ¿Hi ha prou adjectius per qualificar aquest cinisme?
Anem, però, als aspectes positius. El factòtum d'aquest esdeveniment gloriós va ser Guardiola, un noi d'aquí i del planter del Barça, del qual planter el dia vint-i-set hi havia al camp set jugadors. I l'objectiu de Guardiola ha sigut fet un futbol net, divertit i elegant, que s'acostés a una obra d'art: que elevés aquest esport d'una simple competició a un al.licient artístic i moral per a les joventuts que s'hi dediquen. Entre els «secrets» hi havia l'esforç, una disciplina que no impedia la cohesió entre els jugadors, l'esperit de grup. També hi ha comptat la cohesió entre l'entrenador i els directius del club, un factor tan important com difícil.
Però aquesta temporada blaugrana de Guardiola ens dóna una altra lliçó, no pas més petita. Amb el seu tarannà humil i prudent, sense escarafalls, amb naturalitat, sense irritar ningú, el nostre home ha aconseguit de fer una gran passa endavant en la dignificació de la nostra llengua: el català ha esdevingut una llengua normal en les rodes de premsa, aquí i arreu d'Espanya i del món. Ah!: i ell parla en anglès i en italià, a la vora del castellà i el català, cosa no pas secundària en el fil que anem descabdellant. Han fet més per la llengua Guardiola i Puyal que moltes accions dels polítics d'aquests darrers decennis. Més d'un cop en actes oficials fets al nostre territori s'usa directament i únicament el castellà pel fet que hi assisteixi una autoritat de l'Estat. Això és negar que la nostra llengua sigui una llengua d'Estat, amb la mateixa categoria i els mateixos drets que l'altra. Si després prediquem als ciutadans que parlin en català als immigrants, aleshores som uns cínics: als immigrants sí que els podem sotmetre a aquesta pressió; als senyors, als poderosos, no.
Joan Solà
L'actual president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, va revalidar el càrrec en la votació d'ahir. Giner va guanyar per majoria absoluta, amb un 58% dels vots. Concretament va obtenir 112 vots, respecte als 72 de Ricard Torrents. El mandat, d'una durada de quatre anys, serà l'últim, perquè el president no pot ser reelegit més d'una vegada consecutiva. Vegeu l'entrevista de VilaWeb als dos candidats (en vídeo).
Salvador
Giner i Ricard
Torrents van participar en una conversa amb els lectors
de VilaWeb, que els van demanar, sobretot, quin paper havia de tenir el IEC en
la societat.
Salvador Giner tindrà de vice-presidents Joandomènec Ros i
Joan Solà, i de secretari general, Romà Escalas. Ricard Torrents encapçalava una
candidatura integrada per Francesc Gonzàlez-Sastre i Alícia Casals de
vice-presidents, i Joan Albert Argenter, de secretari general.
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va viure ahir una tranquil·la jornada electoral marcada per l'àmplia participació, superior al 90%, i per una victòria clara de l'actual president, el sociòleg Salvador Giner, que es va imposar amb majoria absoluta en primera volta, amb el 58% dels vots emesos. Giner, per tant, presidirà l'IEC els pròxims quatre anys, un mandat que vol que serveixi "per completar el salt de qualitat" que situï definitivament l'Institut com una acadèmia "digna del segle XXI".
El resultat no va sorprendre ningú, ni el mateix perdedor, el teòleg verdaguerià Ricard Torrents, que va quedar-se amb un 37,3% dels vots: "Sabíem que ens guanyarien". L'etapa de creixement, tant de membres com de pressupost, infraestructura i activitat, que ha liderat Giner ha resultat decisiva per atorgar-li aquesta còmoda victòria, poc habitual en les darreres confrontacions. De fet, quatre anys enrere Giner només es va imposar per 7 vots al filòleg Joan Martí Castell. Giner, a més, aquest cop havia renovat parcialment l'equip directiu amb què aspirava a repetir, sobretot amb la rellevant incorporació com a vicepresident del lingüista Joan Solà, un pes pesant de la Secció Filològica. L'altre nom nou era el del musicòleg Romà Escalas, que ocuparà la decisiva secretaria general. Joandomènec Ros, fins ara secretari general, serà l'altre vicepresident.
Un cop elegit ahir a la tarda, Giner va tenir paraules públiques d'agraïment cap al seu rival per la netedat de la campanya i va acomiadar l'acte amb un "moltes gràcies i visca Catalunya". "No m'hi he pogut resistir: jo no vull ser menys que la gent del Barça", va bromejar tot seguit davant la premsa.
Giner considera que els membres de l'Institut han premiat una campanya que ha fet èmfasi en "els fets i projectes concrets" i no en "declaracions essencialistes com la de la candidatura rival: que som catalans i som una nació ja ho hem donat per suposat".
El renovat president té com a objectiu prioritari reeditar el contracte programa amb el govern català que asseguri el finançament de l'IEC per als pròxims anys, cosa que depèn, segons Giner, del fet que es tanqui l'acord de finançament amb la Generalitat, és a dir, que "Madrid compleixi d'una vegada amb Catalunya i apliqui l'Estatut". L'aportació de la Generalitat suposa al voltant d'un 65% del total del pressupost de l'Institut.
Continuar amb la política d'entrada de dones acadèmiques, inaugurar una seu a Palma de Mallorca i buscar un nou edifici emblemàtic i cèntric a Barcelona (una opció que Giner ni confirma ni nega podria ser l'anhelada expansió cap al veí CSIC) són altres prioritats, al costat de l'eix troncal: l'activitat científica en les cinc seccions que conformen l'Institut.
Per la seva part, el derrotat Ricard Torrents va saludar ahir els seus resultats amb optimisme: "No són pas dolents si tenim en compte que hem hagut de lluitar contra la inèrcia". Torrents va recordar que la seva candidatura s'havia improvisat a última hora "i tanmateix hem aconseguit una bona sacsejada, com ho demostra l'alta participació". "Si cal ja hi tornarem d'aquí quatre anys [Giner ja no s'hi podrà presentar] perquè cal que hi hagi una renovació, que és llàstima que no s'hagi vist necessària ara", va afegir Torrents, per qui el perill és que "el continuisme esdevingui immobilisme".
ERC demana que TV3 compri drets d'emissió per arribar a tot el territori
Aquesta petició arriba en plena polèmica a les Illes per la substitució de l'emissió de TV3 per una versió del canal internacional
El portaveu de l'executiva nacional d'Esquerra, Ignasi Llorente, ha demanat que TV3 comprés els drets de determinades emissions per arribar als onze milions d'espectadors de tot el país. També ha demanat que TV3 emeti 'en clau de domini lingüístic', tenint en compte les variants de parla de tot el territori. Aquestes declaracions arriben en plena polèmica per la substitució a les Illes de l'emissió de TV3 pel canal internacional TV3Cat.
Llorente
ha dit, això no obstant, que TV3 no pot emetre al marge de la legalitat i que ho
ha de fer amb voluntat de col·laborar amb IB3. Segons Llorente, la situació que
hi ha ara a les Illes era previsible quan arribés l'apagada analògica i que no
seguir la legalitat establerta hauria implicat 'quedar-nos sense TV3, ni
analògica ni digital'. 'L'única opció és de treballar dins el marc digital', ha
afegit. Llorente també ha negat que el canal TV3Cat sigui 'el mateix canal
internacional que veuen al Japó o a la Xina'.
Dilluns el senyal que TV3
enviava a les Illes va ser canviat pel de TV3Cat. Això ha motivat critiques
d'Obra Cultural
Balear i de PSM, que Albert Sàez ha
respost en unes declaracions a VilaWeb. Segons Sàez, 'el percentatge de
programes diferents entre TV3 i TV3Cat és molt petit' i la raó del canvi és de
respectar els drets d'emissió de programes contractats per IB3 en un marc en què les emissions de Televisió de Catalunya
a les Illes passen a ser legals.
Albert Sàez diu que 'des del punt de
vista de l'espai nacional de comunicació hem de demanar-nos si és millor la
situació anterior amb TV3 emetent de manera il·legal i IB3 emetent en castellà o
l'actual, amb IB3 emetent en català i TV3 emetent a les Illes la seva
programació amb la sola excepció d'aquells programes sobre els quals IB3 té els
drets. Jo crec que és molt millor ara'. L'actual situació, diu el president de
la CCMA, té l'origen precisament en el moment que IB3 passa d'emetre
majoritàriament en castellà a emetre íntegrament en català i Sàez aclareix que
si mai IB3 torna a emetre en castellà aleshores Televisió de Catalunya es
considerarà deslliurada de l'acord.
El senyal de TV3cat també s'envia a l'estranger,
solament amb els continguts propis de TV3.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 4 de juny del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3593265&p_edi=General
El senyal de TV3 va ser substituït dilluns 1 de juny pel de TV3Cat
El PSM-EN ha decidit presentar mocions als consistoris mallorquins per tal que TV3 pugui rebre's de manera completa. Les mocions (pdf) instaran els ajuntaments a demanar la recepció íntegra de TV3 i també la recepció del màxim nombre de canals de televisió en català, 'de manera que el trànsit a la TDT no suposi un retrocés pel que fa a l'oferta audiovisual en català'. El senyal que TV3 enviava a les Illes va ser substituït dilluns pel de TV3Cat.
Aquest canvi ve motivat, segons la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, pel
respecte als drets d'emissió de programes contractats per IB3 en un marc en què les emissions de TVC a les
Illes passen a ser legals. Amb TV3Cat, els usuaris només tenen accés als
continguts de producció pròpia de TV3. El canvi de senyal ha estat durament criticat per l'Obra Cultural Balear i també per altres sectors,
com ara el PSM-EN, que ara promou aquestes mocions municipals.
El text
demana que el govern balear 'procuri la modificació de l'acord amb la
Generalitat de Catalunya' per tal de 'garantir la recepció de tots els canals
autonòmics i de ràdio i televisió en llengua catalana'; també insta els
executius espanyol i balear a aprovar els acords necessaris per tal
'd'incrementar al màxim els canals en llengua catalana que es rebin a les Illes'
i demana al govern balear que ampliï els convenis d'intercanvi d'emissions amb
les radiotelevisions públiques d'Andorra i del País Valencià 'per a possibilitar
la seva futura recepció a través de la concessió de noves freqüències de
TDT'.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 5 de juny del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3593697&p_edi=General
Les emissions regulars han estat substituïdes pel canal TV3Cat · VilaWeb us ofereix un vídeo amb les reaccions crítiques que ha provocat aquest fet al si de la societat illenca i una entrevista al director d'IB3
Des de l'1 de juny passat, i després de vint-i-tres anys, ja no es veu TV3 a les Illes, sinó TV3Cat, nom amb què s'ha rebatejat Televisió de Catalunya Internacional. Això ha passat arran d'un acord de reciprocitat signat pels governs català i balear i per totes dues televisions autonòmiques. Són moltes les veus que consideren l'acord 'una mutilació' i en demanen una rectificació, mentre que TV3 i IB3 el defensen. VilaWeb us ofereix aquest vídeo.
Aquest acord que no posa fi a
l'impediment que TV3 emeti a les Illes programes esportius, pel·lícules i sèries
de producció alienes, tot i que podria fer-ho si n'adquirís els drets d'emissió.
Ara, però, la programació que veuen els illencs a través aquest nou canal és
diferent a la que veuen la resta de catalanoparlants. I així serà també d'ací a
un temps per a valencians i nord-catalans, car TV3 també té previst d'emetre
TV3Cat, si s'arriba a un acord. Aquesta mesura comporta un 'greuge' per als
catalanoparlants que no viuen al Principat, tal com denuncien els qui ja han
començat a patir la retallada de les emissions de TV3
Terribas
defensa la substitució de TV3 per TV3Cat a les Illes
La directora de
TV3, Mònica
Terribas, ha defensat l'acord de reciprocitat signat pels governs català i
balear, que ha implicat que des d'aquesta setmana TV3 hagi estat substituïda a
les Illes pel canal internacional TV3Cat.
Terribas defensa que l'acord ha de servir 'per garantir precisament que TV3
arribi a tots els punts dels Països Catalans i que hi arribi en condicions
legals i sense lesionar els interessos de les cadenes autonòmiques'.
Terribas ha negat que tractessin els espectadors de les Illes com a
estrangers. Quan dilluns es va efectuar la substitució de TV3 pel canal TV3Cat,
fou l'Obra Cultural Balear que va
deplorar que la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals tractés 'les Illes com si fossin un país estranger'. Aquesta queixa
té a veure amb el fet que el TV3Cat ofereix els programes de producció pròpia de
TV3, però no els de producció externa, igual que al canal internacional.
Terribas ha explicat que TV3 comprava els productes estrangers, sobretot
americans, a través de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisions
Autonòmiques (FORTA). 'Així podem competir amb cadenes estatals com
Antena 3 o Telecinco. Aquesta és la qüestió clau. Si TV3 ha signat aquest acord
que farà que no s'emetin a les Illes Balears programes com 'Rex, un policia
diferent', 'Huff', o la pel·lícula americana de la setmana, és perquè IB3 també
té comprats els drets d'aquests productes, perquè també forma part de FORTA.
L'acord de l'1 de juny impedeix que l'emissió de TV3 lesioni els interessos
d'IB3 emetent programes que la cadena balear ha pagat i pretén també emetre.
Això es vol evitar sobretot ara que IB3 fa una aposta clara pel català'.
Sobre la possibilitat de comprar els drets per a emetre productes
estrangers, com ara films, per a tot el territori de parla catalana, Terribas va
dir: 'Podríem comprar-los tots, però després no els podríem emetre.'
Més
sectors de les Illes, a banda l'Obra Cultural Balear, han criticat aquest acord
de reciprocitat. És el cas del PSM-EN, que presentarà mocions als consistoris
mallorquins per tal que TV3 pugui rebre's d'una manera completa. Les mocions (pdf) instaran els ajuntaments a demanar la
recepció íntegra de TV3 i la recepció del màxim nombre de canals de televisió en
català, 'de manera que el trànsit a la TDT no sigui un retrocés quant a oferta
audiovisual en català'.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari digital VILAWEB dissabte 6 de juny del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3594026
Augmenten les demandes per a tornar a rebre TV3 a les Illes
Polítics, economistes i personalitats de la cultura critiquen que el senyal de TV3 hagi estat substituït pel de TV3Cat
Cada volta són més les veus que demanen de tornar a rebre el senyal de TV3 a les Illes, substituït dilluns pel de TV3Cat, que només emet la programació de producció pròpia de la televisió principatina. Esquerra a les Illes va dir ahir que la recepció de TV3 era irrenunciable i Bloc per Mallorca va apostar per una ofensiva diplomàtica. Personalitats de la cultura i la política balears van parlar amb VilaWeb TV sobre la desaparició de TV3 a les Illes.
L'acord de
reciprocitat signat pels governs català i balear i per les dues televisions
autonòmiques, TV3 i IB3, és el motiu que TV3 no
es vegi a les Illes, després de vint-i-tres anys rebent el senyal. Amb aquest
acord, TV3 no pot emetre a les Illes programació de producció aliena, tot i que
podria fer-ho si n'adquirís els drets d'emissió. Això vol dir, doncs, que la
programació que veuen els illencs a través d'aquest canal és diferent a la que
veuen la resta de catalanoparlants.
L'acord entre les dues cadenes
impedeix que l'emissió de TV3 lesioni els interessos d'IB3 emetent programes que
la cadena balear ha pagat i pretén emetre, segons que va explicar la directora
de TV3, Mònica Terribas, qui va afegir que TV3 havia signat aquest acord 'perquè
IB3 també té comprats els drets' de productes de producció aliena. Així, sobre
la possibilitat de comprar els drets per a emetre productes estrangers, com ara
films, per a tot el territori de parla catalana, Terribas va dir: 'Podríem
comprar-los tots, però després no els podríem emetre.'
Més veus
contràries
El president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, va dir ahir
que la recepció de tots els canals de la corporació catalana de ràdio i
televisió era irrenunciable, ja que 'l'espai de comunicació català era un punt
de l'acord de govern' entre les diferents forces que el conformen. Per a Lladó,
és un error 'que el model d'IB3 passi per voler fer valer els seus drets sobre
la producció aliena amb l'objectiu de competir com una cadena generalista més.'
El diputat Carmel Mòdol va dir que Esquerra demanaria a TV3 de comprar els drets
de la producció aliena per a la seva emissió al Principat i a les Illes.
També Bloc per Mallorca va pronunciar-se a favor de tornar a rebre TV3 i
va explicar que plantejaria una ofensiva diplomàtica per tal d'aconseguir-ho. La
formació reivindica que es prioritzin 'els interessos de país per damunt dels
econòmics' i explica que el conveni de reciprocitat signat entre la conselleria
de Presidència del Govern i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
inclou una clàusula perquè es respectin 'els drets d'emissió que adquireixin o
hagin adquirit les televisions respectives, en els termes establerts en cada cas
pels contractes respectius'. És per aquest motiu que consideren que la solució
seria que TV3 adquirís els drets d'emissió per les Illes.
Els diputats
Biel Barceló i Miquel Àngel Llauger també van destacar ahir el paper que ha
tingut TV3 durant aquests últims vint anys com a eina de 'normalització
lingüística i de cohesió nacional'.
ACPV i l'STEPV denuncien el Conseller Font de Mora
per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la
llengua i la legalitat de la denominació de
“català”
Toni
Gisbert, coordinador d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Alfons
Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l'STEPV, advocat,
tècnic lingüístic i també membre de l'Institut de Política Lingüística d'ACPV)
i Marc Candela (responsable de comunicació de l'STEPV) han comparegut en
roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia
que l'associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el
Conseller Font de Mora.
El coordinador d'ACPV
ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de
la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte
les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia
Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de
qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d'oposicions de la
Conselleria d'Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels
múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense
cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una
sentència judicial?
La
gravetat d'aquesta situació justifica sobradament la
denúncia que han decidit presentar ACPV i l'STEPV per
pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta
desviació de diners públics, i l'exigència d'una rectificació pública del
Conseller, en el sentit d'acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de
Filologia Catalana com a suficient per acreditar els
coneixements de valencià.
La segona reflexió fa
referència al fet que estem parlant d'una qüestió que no afecta només a la
comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no
només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que
afecten la convocatòria d'unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències
–de moment- (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del
Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i
la plena legalitat de la denominació també de “català” per al “valencià”. Amb
l'actitud del Conseller Font de Mora –i del President Camps com avalador
d'aquest i màxim responsable del Govern valencià- a acatar els pronunciaments
dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei
i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un
context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model
econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha
implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat
valenciana.
És per això que el coordinador d'ACPV ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix TV3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota de premsa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
STEPV i ACPV presenten sengles denúncies contra el Conseller d'Educació per pressumpta desobediència i malversació
El Sindicat ha interposat, a més, recurs contra les
convocatòries
d'oposicions
STEPV i ACPV han anunciat avui en roda de premsa les denúncies que les dues entitats han interposat contra el Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, per no incloure en les ordres de convocatòria d'oposicions la titulació de Filologia Catalana com a titulació vàlida per a l'exempció de les proves de coneixement del valencià. Les ordres de convocatòria d'oposicions de primària i secundària incompleixen, novament, les 15 sentències del TSJ valencià i la del Tribunal Suprem del passat mes de desembre.
En la denúncia de STEPV (que adjuntem), s'insta al Jutjat d'Instrucció
de València a estudiar aquests fets “per si pogueren ser constitutius
d'infracció o infraccions penals per, si s'escau, fer el seguiment del tràmit
oportú i la depuració de les responsabilitats a què hagueren donat lloc”. En
concret el Sindicat considera que es vulneren els articles 410 (per pressumpta
desobediència a la justícia) i 433 (per pressumpta desviació de diners públics,
perquè es podrien estalviar les despeses dels procesos judicials i les costes
que s'imposen a l'administració en no aplicar les sentències). Aquests articles
figuren en el “TÍTOL XIX. Delictes
contra l'Administració Pública” del Codi
Penal.
Textualment, aquests articles diuen:
Article 410.
Les autoritats o funcionaris
públics que es negaren obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat
superior, dictades dintre de l'àmbit de la seua respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena
de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per
a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys.
Article
Paral·lelament a aquesta denúncia el Sindicat també ha presentat recurs contenciós administratiu contra les ordres de convocatòria d'oposicions davant el Tribunal Superior de Justícia, en el mateix sentit que els recursos anteriors, que sempre han sigut favorables al Sindicat i a la resta d'entitats i universitats que també han interposat recursos en anys passats.
STEPV insta al Conseller d'Educació i al
govern valencià a acatar les sentències judicials, com qualsevol ciutadà
d'aquest país, i a abandonar la política d'agressions contra la unitat de la
llengua.
El Sindicat recorda que en menys d'un mes
s'ha vist obligat a interposar dues denúncies contra alts càrrecs de
l'administració valenciana. La primera contra Alfonso Rus, president de la
Diputació de València i alcalde de Xàtiva, per insults i amenaces contra el
professorat; i la segona, aquesta, contra el conseller d'educació per un
pressumpte delicte de desobediència i
malversació.
La interposició d'aquestes denúncies posen de manifest el dèficit democràtic del govern valencià i una forma de governar que òbvia els mínims preceptes democràtics i constitucionals com el respecte a l'opinió dels altres, en el cas de Rus, i el compliment de les sentències judicials, en el cas del conseller Font de Mora.
28 de maig de 2009
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota de premsa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
STEPV desmenteix les declaracions de la diputada del PP, María Barreira
Ni el PP ni la senyora Barreiras assumeixen les resolucions judicials
STEPV vol contestar les declaracions de la diputada del PP, María Barreiras, arran de la denúncia presentada pel Sindicat contra el conseller Font de Mora per no incloure la titulació de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d'oposicions.
En primer lloc, no és cert que STEPV pretenga la nul·litat de les convocatòries d'oposicions, com afirma Barreiras. Els recursos presentats demanen, simplement, la inclusió de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d'oposicions de Primària i de Secundària com a titulació vàlida per a l'exempció de la prova de coneixement de valencià i fan referència als annexos de les respectives ordres on se citen aquestes titulacions.
En segon lloc, si el Consell actuara “sempre des de la legalitat” no hi hauria 15 sentències del TSJ valencià i una del Tribunal Suprem que donen la raó a les entitats i universitats que han interposat aquests recursos i no ens veuríem en l'obligació d'interposar any rere any recursos per a salvaguardar els drets dels titulats en Filologia Catalana.
STEPV critica, per tant, al govern valencià per fer cas omís de les reiterades sentències dels tribunals de justícia. Un partit democràtic ha d'assumir la legalitat vigent i les resolucions judicials, cosa que no fa el PP ni la senyora Barreiras, en negar-se a assumir sistemàticament la unitat de la llengua, com han avalat els tribunals de justícia esmentats i el Tribunal Constitucional en altres sentències.
28 de maig de 2009
Carta de protesta al Palau de la Música de València
Us proposem que envieu una carta de protesta a la senyora presidenta del Palau de la Música de València. El text en valencià del programa de mà corresponent al concert de dimecres 27 de maig és vergonyós. L'han traduït automàticament del castellà sense fer-ne cap revisió. Diu bestieses tan immenses com per exemple que Mendelssohn provenia d'una antiga família fesol. El traductor automàtic ha posat com a equivalent de la paraula castellana "judía" la paraula valenciana "fesol" en lloc de "jueva".
Us preguem que envieu la vostra carta de protesta per correu postal a l'adreça:
Palau de la Música de València
O, per correu electrònic, a l'adreça: info@palauvalencia.com
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Text que es proposa per a la carta de protesta.
València,
Sra. presidenta del Palau de
Som un grup d'aficionats a la música, contribuïm amb les nostres entrades
i amb els nostres abonaments perquè este Palau continue amb els concerts, som
persones normals, educades, respectuoses, sensibles, disfrutem amb els concerts
que ens agraden, sabem més d'un idioma, sabem parlar i escriure en valencià, i
considerem vergonyós, ofensiu, irrespectuós, cínic i un llarg etcètera que en un
lloc públic, cultural, oficial i ubicat a la ciutat de València, editen sense
revisar la versió en valencià dels programes de mà. Este fet està passant des
d'unes quantes temporades, però la versió del dia 27 de maig crida el cel, és
molt feridora. Perquè vegen i comprenguen del que estem queixant-nos, els
adjuntem una còpia on assenyalem tot allò que és inintel·ligible, incorrecte,
incongruent
; per cert, la revisió no ens ha costat més de cinc
minuts.
Exemples: joia del sinfonismo (en castellà directament), bachianos,
actitud crític, embolicat en boira
(la màquina traductora no en saps de gustos i
sensibilitats)
I la
traca és que no sabíem que Mendelssohn provenia d'una antiga família fesol (per
jueva).
Esperem que esmenen esta situació tan vergonyosa. Tenen els mitjans
adequats.
Signat:
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Text en valencià del programa de mà del Palau de la Música de València corresponent al concert de dimecres 27 de maig del 2009
(S'ha marcat només allò que crida al cel, al gust, a l'estil, a la comprensió del text, allò que és irritant i ofensiu. Jutgeu vosaltres)
Mendelssohn
simfònic
Podríem definir Mendelssohn com
un “romàntic classicista”, dotat d'una verdadera sensibilitat romàntica, però
amb el sentit de la mesura d'un clàssic.
No hi ha dubte que els seus
inicis de la mà de Zelter, les ensenyances dels quals estaven
fermament ancorades en la tradició derivada de les obres de Kirnberger, Marpurg
i, al fi, J. S. Bach,
mestre de tots ells, van propiciar en ell una música fortament arrelada en la
tradició i allunyada de l'actitud iconoclasta d'un Berlioz o un
Wagner.
Mendelssohn reflexa en la seua obra de
joventut eixe univers restringit i privilegiat des del que contemplava l'ampli
món, creant una atmosfera en què fuig de conflictes i contrastos violents, i mostrant la seua
concepció panteista d'una Naturalesa bondadosa i inspirada, a través de la qual
l'home entra en contacte amb l'univers i amb el desig de representar un Déu
sempre misericordiós, convençut l'autor que la bona música feia millor els
hòmens.
A mesura que els anys van ser passant, la seua
il·lusió va ser
decreixent: la desaparició de Goethe, dels seus pares, de la seua germana Fanny,
van ser afonant el seu
món i alimentant en ell la idea que els hòmens eren massa mediocres per a
reconéixer la verdadera grandesa, forjant-se una nova imatge
de Déu, un Déu irritat. I
apareixen obres plenes de conflictes íntims.
Mendelssohn era un home culte,
per entorn i formació personal; la seua amistat amb Goethe, els seus estudis
d'Història de les Llibertes Polítiques en
Compositor
d'excel·lents obres simfòniques i concertants, Mendelssohn va escriure cinc
simfonies per a orquestra (a més de dotze simfonies de joventut per a orquestra
de corda).
Molt pròximes en el temps,
Extremadament brillant, la seua música transmet l'entusiasme de Mendelssohn per la llum i el sol d'Itàlia des de l'inici del primaveral Allegro vivace, ballarí, alegre i desproveït de conflictes interns, en l'espontaneïtat de les seues rítmiques melodies i en la tendresa de les seues frases més assossegades. Andante con moto per a continuar en un clima meditatiu, arreplegat, quasi religiós, i en el que l'autor es va inspirar, segons Moscheles, en un cant bohemi de pelegrins; com una balada cantada, el moviment s'estén, passejant, alleugerint per moments la seua atmosfera ombriua, però desembocant en el mateix ambient enfosquit de l'inici [ ] que fluïx en un ambient d'ensoñación, acostant-nos al Nocturn del seu posterior Son d'una nit d'estiu per la seua manera de cantar, per l'ús de la trompa, de les cordes, per eixe romanticisme que pareix emportar-nos fins a un bos encantat Saltarello final que ens torna a la realitat, ràpid, furiós, de ritme implacable i brillant orquestració; [ ] i alegria, joia del sinfonismo romàntic.
Molt
diferent en la seua intenció inicial, a través de “De
Dividida en quatre moviments, la simfonia pretén fondre el contrapunt i la fuga bachianos amb el gran passat religiós d'Alemanya, embolicant-nos en un clima més auster i ombriu que el de la “Italiana”, encara que no per això menys bell. La simfonia deu molt a Bach des de l'ambient quasi coral de l'Andante inicial, on apareix per primera vegada el Amén de Dresden, un motiu religiós provinent de la litúrgia saxona que simbolitza a l'Esperit Sant, i que anys més tard Wagner immortalitzaria com a leitmotiv del Sant Grial en el seu sublim Parsifal; contrapunt bachiano i referències a altres elements litúrgics [ ] que, junt amb el Coral final, resulta ser el més desenvolupat de la simfonia. L'Allegro que escoltem a continuació és l'únic fragment de la simfonia que reflexa un estic lleuger; declamada i lleugera, la peça fa brillar als instruments de vent en tota la seua delicadesa, aportant-nos un moment de descans que no deixa de sorprendre'ns per la seua llunyania amb l'esperit religiós i l'atmosfera general de l'obra. Després, Andante central líric i meditatiu, en el que la corda pareix cantar una de les Romances sense paraules mendelsssohnianas, una noble elegia coral que resulta ser, en realitat, la introducció al quart moviment, Coral, basat en el famós himne escrit per Luter [ ] i que se'ns apareix en el només de flauta inicial [ ]
Mendelssohn
va mantindre sempre una
actitud crític cap esta simfonia, negant-se a publicar-la, raó per
la qual l'obra no va ser editada fins a 1868, desaparegut ja el músic; estant
llavors ja publicades
“Esta simfonia escapa a la mesura que jo creia tindre”, deia Mendelssohn sobre la seua Tercera Simfonia, “Escocesa”, en la que intentava evocar, igual que en l'obertura de les Hèbrides, l'ambient de les boires escoceses. Inspirada en les sensacions que el músic va sentir durant unes vacacions per Escòcia, en 1829, en efecte la seua música està completament impregnada de l'ambient de les illes, de la seua història i de les seues llegendes, del so dels seus instruments populars i de la grandiositat dels seus paisatges. “Ací tot està embolicat en boira hi ha competicions de gaites tinc davant de mi tant del que va ser i tant del que és crec que he trobat ací el començament de la meua Simfonia Escocesa”, escrivia el músic en 1829 [ ]
Llengua, gènere i sexe (IV). Tots i totes
Gabriel Bibiloni
La percepció que les formes no marcades quant al gènere són masculines, fruit de la terminologia tradicional, i la creença que usant aquestes formes el parlant "s'oblida" de les dones, ha fet que el moviment pel llenguatge "no sexista" hagi desplegat un conjunt de recomanacions mancades de fonament que analitzaré en aquest i algun altre article posterior.
La primera proposta és l'ús de la forma doble, normalment amb la copulativa i (els ciutadans i les ciutadanes, els nins i nines), però també amb altres recursos en la llengua escrita, com la fatídica barra (els menorquins/les menorquines, benvolguts/udes amics/gues), que converteix el llenguatge escrit en "inoralitzable". A més d'altres de més estrafolaris com l'espanyol l@s soci@s, que apareix en escrits de "superprogres". També n'hi ha que dupliquen no sols els substantius sinó també els pronoms (Per Nadal els i les volem tots a casa). Com que practicar això de manera rigorosa és inviable, especialment en el llenguatge oral no ho fan ni els qui ho prediquen, el resultat és que la forma doble s'aplica només a un grup reduït de paraules emblemàtiques (ciutadans, diputats, nins, professors i pares a les escoles, etc.). Però no es diu normalment els farmacèutics i les farmacèutiques, els catòlics i les catòliques, els rics i les riques, o els divorciats i les divorciades. Aquí sembla que "no cal tant".
Capítol especial és el de les paraules epicenes, aquelles no flectives de gènere inherent arbitrari que es refereixen a persones de qualsevol sexe: criatura, membre, persona o víctima. Aquí el gènere representa una obligatorietat de concordança i res més. La ministra hauria d'haver entès que dir los miembros y las miembras és tan aberrant com dir los víctimos y las víctimas, las criaturas y los criaturos o, tornant al català, les persones i els persons. No hi ha cap diferència entre aquestes paraules, i, curiosament, ningú no reivindica la "masculinització" de les femenines, perquè això del llenguatge "no sexista" té més de passió que de racionalitat.
Una postura extrema propugna, a més de la forma doble, de fer concordar els adjectius amb el substantiu més pròxim (els ciutadans i les ciutadanes basques, en Jordi i na Mercè estan cansades). No juguem: aquestes són expressions senzillament agramaticals. O bé la primera es refereix a tots els ciutadans del món més les ciutadanes basques. La llengua és així, agradi o no.
El problema més greu que representa l'ús de la forma doble és el perill que acabem sense entendre'ns. Fa poc observava atentament i enregistrava la parla de la ministra al·ludida en una conferència de premsa. Al costat d'un enfilall de fórmules "no sexistes", com el impulso de todos y de todas, hijos e hijas, la comisión de personas expertas, etc., la ministra usà profusament el "masculí" genèric. Comptant i sumant, aquests usos superaven de molt les altres fórmules. Ja sé que el context ajuda a entendre, però en una persona tan atenta a les idees d'igualtat en el llenguatge podríem pensar que quan anuncia ajudes per a famílies amb fills discapacitats, anuncia una gran discriminació de les famílies amb filles discapacitades. El problema és rellevant en el llenguatge jurídic, un registre lingüístic que requereix una alta precisió i que ha de generar seguretat per damunt de tot. El llenguatge jurídic és, precisament, un dels més afectats per les idees que tractam. Una gran quantitat de textos legals, passats per redactors o revisors que apliquen les recomanacions, van plens de duplicacions i altres recursos recomanats. Què s'ha d'entendre aleshores quan esporàdicament el text s'oblida de la duplicació i usa una forma "masculina"?
La forma doble sistemàtica crearia una llengua embafosa i contra les lleis de l'economia, que també funcionen en la llengua. Però no és aquest el motiu per què és una pràctica rebutjable. Si per a evitar la discriminació de les dones s'hagués d'usar una llengua més costosa o complexa, valdria la pena l'esforç. És que l'ús de formes no marcades quant al gènere no discrimina ningú. I disposar d'aquestes formes, i assumir-les amb tota naturalitat, sempre serà millor que la segregació de sexes, cosa que no pot ser mai ni bona ni progressista.
·
VALÈNCIA / BARCELONA
representen dos estils ben
diferents. Mentre al club català se l'obri un esperançador futur, els de
Mestalla encaren potser la més dramàtica etapa de la seua història recent amb
una gran incertesa econòmica en l'horitzó i la necessitat de desfer-se de les
figures.
·
Aquesta setmana, a més de la secció “El lector escriu”,
trobem els espais de: Vicent Moreno i Mira, Pau Ribera, Lluís Martínez i
Benaches, Francesc Esteve
AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
§
Dossier:
“Vull
la meua mare”.
§
Reportatge: El
delta del Llobregat.
§
Entrevista: Marius
Sampere.
§
Societat:
L'ànec Donald fa 75 anys.