InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
 
 
9) Sopar Tertúlia del Bloc de Progrés Jaume I
 
10) Convocatòria dels Premis Samaruc 2009
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Article publicat en VILAWEB dimarts 2 de juny del 2009
 
 
per Vicent Partal
 
No he sabut mai ben bé què volia dir això 'dels nostres', però sempre ho he entès. Quan algú diu que aquell o aquella 'és dels nostres' entenc que aquell o aquella comparteix algunes idees bàsiques, manera de ser, estil, un cert sentiment de país més enllà de les fronteres autonòmiques..., ja m'enteneu. I supose que per això em sent perplex perquè ahir TV3 va deixar de veure's a les Illes, que des d'ara reben el senyal internacional de TVC, com si foren Alemanya o la Xina. És indignant que després de vint-i-tres anys d'esforços titànics per tenir una cadena de televisió d'abast nacional, vertebradora de l'espai de comunicació, siguen precisament alguns 'dels nostres' els qui facen un pas que ni el PP de Jaume Matas no s'havia atrevit a fer.

Ras i curt: quan el govern tripartit va arribar al poder a Catalunya, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i era la cadena de referència del Principat, igual que Catalunya Ràdio era la cadena de referència radiofònica. El balanç de la seua acció de govern, des d'aquest punt de mira, no pot ser més decebedor. TV3 és amenaçada a Catalunya Nord, a les Illes solament veuen una cadena de fireta dedicada als estrangers, al País Valencià tenim tres repetidors tancats i el govern valencià fa burla d'aquest cimbell de la reciprocitat que tant de temps ha fet perdre. I al Principat TV3 s'aguanta en un Barça brutal que ni valencians ni mallorquins no podem veure ni escoltar com voldríem mentre Catalunya Ràdio cau i cau. Només hem aconseguit, en canvi, veure a Barcelona Canal9 (en espanyol!) i la IB3Sat, dedicada també als alemanys o als xinesos.

L'epopeia per a fer arribar TV3 de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és una de les històries més apassionants protagonitzades per la societat civil dels nostres països les darreres dècades del segle XX. I possiblement la victòria més neta que havíem aconseguit. Hi hagué un temps, ara sembla mentida, que qualsevol ciutadà d'Elx o de Cotlliure, de sa Pobla o de Saidí tenia un vincle senzill en comú: engegar la televisió i mirar TV3. És cert que TV3 mai no s'ha cregut que fóra la televisió de tots, però la seua sola presència era un fet robust i incontestable, el feix més potent que mai havia relligat totes les terres de parla catalana.

No va ser fàcil perquè es va fer contra tota mena d'obstacles, alguns de ben grossos. Amb molta incomprensió a dins i a fora. Madrid no ho veia bé (però què en podíem esperar, si no veia bé ni TV3!). Els socialistes valencians tampoc (conten que Lerma va decidir de fer Canal 9 el dia que un xiquet li va dir que ell no era el president). Tots els qui van contra el català encara menys. I molts amb interessos econòmics també la miraven amb mals ulls, per més catalanistes que es digueren. Van provar d'amagar-la a base de canviar-la de freqüència. Van aprofitar que hi sintonitzaven centenars de milers de cases per promoure Canal 9 o La Sexta a base de pispar-ne el canal. Van enviar la guàrdia civil a tallar repetidors. Solament van aturar els atacs més durs la contundent defensa ciutadana de TV3 i l'actitud del president Pujol, un altre 'dels nostres', però tan diferent!

Però ahir es va fer un pas en una direcció nova. L'atac ja no ve de fora, sinó que és arran d'un acord dels governs de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears que el senyal de TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE. I supose que amb l'acord dels 'nostres', que tot i tenir els més alts càrrecs de responsabilitat política i tècnica en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no sembla que hagen tingut gens d'interès a aturar aquesta apagada..., o si més no, jo encara no he sentit que l'hagen contestada.
 
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en VILAWEB dimarts 2 de juny del 2009
 
 
El president del Consell de Govern de la CCMA respon les crítiques per la substitució del senyal de TV3

Ahir el senyal que TV3 enviava a les Illes va ser canviat pel de TV3cat. Això ha provocat critiques d'Obra Cultural Balear que Albert Sàez ha respost en unes declaracions a VilaWeb. Segons Sàez, 'el percentatge de programes diferents entre TV3 i TV3cat és molt petit' i la raó del canvi és de respectar els drets d'emissió de programes contractats per IB3 en un marc en què les emissions de Televisió de Catalunya a les Illes passen a ser legals.

Albert Sàez diu que 'des del punt de vista de l'espai nacional de comunicació hem de preguntar-nos si és millor la situació anterior amb TV3 emetent de forma il·legal i IB3 emetent en castellà o l'actual, amb IB3 emetent en català i TV3 emetent a les Illes la seva programació amb la sola excepció d'aquells programes sobre els quals IB3 té els drets. Jo crec que és molt millor ara'. L'actual situació, diu el president de la CCMA, té el seu origen precisament en el moment en què l IB3 passa d'emetre majoritàriament en castellà a emetre de forma íntegra en català i Sàez aclareix que si mai IB3 torna a emetre en castellà aleshores Televisió de Catalunya es considerarà deslliurada de l'acord.

El senyal de
TV3cat també s'envia a l'estranger i només els continguts propis de TV3.  

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en VILAWEB dimarts 2 de juny del 2009
 
 
L'OCB protesta pel pacte entre els governs balear i català que posa fi a 23 anys d'emissions · El PSM demana un acord de reciprocitat sense restricció de continguts
 
Les emissions de TV3 van desaparèixer ahir de tots els televisors de les Illes, després de vint-i-tres anys. El senyal de la cadena, que ara ja no es veu, ha estat substituït pel de TVC Internacional, ara rebatejada TV3Cat. Aquesta cadena no inclou esports, documentals, films ni sèries de producció externa. 'La direcció de TV3 tracta les Illes Balears com si fossin un país estranger', denuncia l'Obra Cultural Balear en aquest comunicat.

El març passat va entrar en vigor l'acord de reciprocitat entre TV3 i IB3, signat pels governs català i balear. Aleshores l'Obra ja es va queixar que l'acord no posava fi a l'impediment que a les Illes es poguessin veure les produccions externes, de manera que en uns moments determinats de la programació la connexió passava al 3/24. Això ocorria, especialment, quan hi havia un partit de futbol i els espectadors de les Illes es veien forçats a veure'l a través d'IB3.

Però ara ni tan sols hi ha connexió amb TV3, sinó amb el canal internacional. L'Obra recorda que, d'aquesta manera, 'les mallorquines i els mallorquins deixen de veure uns continguts que han estat presents a les nostres illes des del 1986, any en què l'Obra Cultural Balear i l'associació Voltor varen instal·lar els repetidors que permeteren l'arribada de la televisió pública catalana'. Per aquesta raó, reclama a la direcció de TV3 una rectificació.

També el PSM ha condemnat la situació actual, i ha demanat que la reciprocitat entre TV3 i IB3 fos total, sense cap mena de restricció de continguts. En
un comunicat, ha instat els governs a repensar 'els termes dels convenis signats per tal de garantir la recepció de tots els canals de televisió públics en català de Catalunya i de les Illes Balears en aquests territoris'.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat a l'Avui.cat dilluns 1 de juny del 2009
 
 
 
El canvi priva els espectadors balears de veure continguts com pel·licules, documentals i  producció externa pels quals Televisió de Catalunya no té drets d'emissió internacional.
 
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha considerat "inacceptable" la decisió de la direcció de la CCMA de substituir el senyal de TV3 pel de TV3cat, el canal internacional de Televisió de Catalunya, ja que aquest canvi privarà els espectadors balears de veure continguts com ara les pel·licules, documentals i altra producció externa pels quals Televisió de Catalunya no té drets d'emissió internacional.

Segons un comunicat d'aquesta entitat de defensa de la llengua i la cultura catalana a les illes Balears, la direcció de TV3 haurà passat a tractar les illes "com si fossin un país estranger". L'OCB i l'associació Voltor van posar en marxa, l'any 1986, els repetidors per veure TV3 a les Illes i ara, 23 anys més tard, consideren que la corporació ha de rectificar una decisió que no és sinó un "retrocés" en el procés de construcció de l'espai de comunicació en català.

Igualment, l'OCB ha demanat al govern balear, a la Generalitat i a la direcció d'IB3 que instin la cadena pública catalana a rectificar. L'executiu insular, en concret, "té l'obligació legal de promoure a les nostres illes la presència de les televisions en català, tal com diu la Llei de Normalització Lingüística", apunta l'entitat en un comunicat d'aquest dilluns.

Tòpics folkloristes
L'OCB ha aprofitat l'ocasió per demanar també a la direcció de TV3 que rectifiqui la seva "actitud històrica" cap a l'arxipèlag. "Encara és hora, tot i els més de 20 anys d'existència de TV3 a les Balears, que la corporació doni un tractament informatiu adequat a la realitat insular, més enllà dels tòpics folkloristes", es lamenta l'entitat i insta a les direccions d'IB3 i la CCMA a arribar a acords que permeti la recepció del canal 3/24 i per garantir-hi una presència adequada de les illes.

L'entitat considera, a més, inexplicable que el govern de les Illes Balears no hagi posat encara en marxa el múltiplex que ha de permetre la recepció del 33 i d'altres emissores de televisió en català. I alerten que "el fet és encara més greu" si es té en compte que a partir del 30 de juny es produirà l'apagada analògica a Menorca, Eivissa i Formentera i, com a conseqüència es deixarà de veure el segon canal de la CCMA, fet que representarà una reducció substancial del número d'hores d'emissió en català. En el comunicat, es pregunten si l'objectiu de l'actual pacte de centre-esquerra és "completar la tasca d'eliminació del català a la televisió iniciada per l'executiu de Jaume Matas durant la legislatura passada".
 
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Més informació relacionada
 
 
========================================================================================
 
2)
 
TV3 al País Valencià i a les Illes depèn de tu

Per la llibertat d'expressió, per la nostra llengua, per la pluralitat informativa, per la nostra dignitat, perquè ningú t'impose què pots veure i què no...!

Fes-te fedatari

Sols has d'omplir el qüestionari que trobaràs més avall i enviar-lo juntament amb una fotocòpia del carnet d'identitat a:

Oficina de Coordinació de la ILP

Acció Cultural del País Valencià
Carrer de Sant Ferran, núm. 12
46001- València

www.acpv.cat

 
Més informació:

http://televisiosensefronteres.cat

Facebook: Televisió Sense Fronteres

 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Qüestionari que has d'omplir i enviar
 
Fedatario/a especial para la Proposición de Ley de Iniciativa Legislativa Popular deTelevisión Sin Fronteras
Fedatari/a especial per a la Proposició de Llei d'Iniciativa Legislativa Popular, de Televisió Sense Fronteres

DECLARACIÓN JURADA / DECLARACIÓ JURADA

 
D/Dª. En/Na ______________________________________________________ con DNI número/amb DNI número ____________________, con domicilio en la calle/amb domicili en el
carrer
__________________________________, número/número__________, municipio de/municipi de ______________________, código postal/codi postal _________, provincia
de/província de ________________.
 
DECLARA ser ciudadano/a español/a, estar en plena posesión de sus derechos civiles y políticos y carecer de antecedentes penales.
DECLARA ser ciutadà/na de l'estat espanyol, estar en plena possessió dels drets civils i polítics i no tenir antecedents penals.
 
ACEPTA el nombramiento como fedatario/a especial en todo el territorio nacional para la Proposición de Ley de Iniciativa Legislativa Popular mencionada en el encabezado.
ACCEPTA el nomenament com a fedatari/a especial en tot el territori de l'estat espanyol per a la Proposició de Llei d'Iniciativa Legislativa Popular esmentada a l'encapçalament.
 
JURA/PROMETE dar fe de la autenticidad de las firmas de los/las signatarios/as de la referida Proposición de Ley.
JURA/PROMET donar fe de l'autenticitat de les signatures dels i de les signants de l'esmentada Proposició de Llei.
 
En___________________ _________, a____ de _____________________ de 2.00_

 
Fdo.:/Signat:

Nota.- remita esta declaración jurada con una fotocopia legible del Carnet de Identidad (ambas caras) o Pasaporte a:
Nota.- remeta aquesta declaració jurada amb una fotocòpia llegible del Carnet d'Identitat (ambdues cares) o Passaport a:
 
Oficina de Coordinació de la ILP
Edifici Octubre, Centre de Cultura Contemporània
Carrer de Sant Ferran, núm. 12
46001 València
Información a aportar por los/las fedatarios/as para facilitar la coordinación de la campaña:
Informació a aportar pels fedataris i fedatàries per facilitar la coordinació de la campanya:

Telf mòvil/telf mòbil:_______________________ E-mail:______________________________________
Tefl fijo/telf fix:___________________________Pliegos que desea recibir/plecs que desitja rebre:_____
Dirección donde quiere recibir el envío/Adreça on vol rebre l'enviament:
______________________________________________________________________
Si tiene cualquier duda, puede llamar al 96 315 77 99 o escribir a fedataris@acpv.cat
Si té qualsevol dubte, pot telefonar al 96 315 77 99 o escriure a fedataris@acpv.cat
 
========================================================================================
 
3)
 

Des del sud valencià

 

L'instrument

 

Tudi Torró

 

“La lengua es un instrumento y si por mi fuera hubiera llevado a mis hijos a una escuela en inglés, ahora espero que mis hijos lleven a sus hijos, eso es el futuro”

Així s'expressava l'altre dia un company a l'hora de l'esmorzar, bé, és una opinió i una opció com qualsevol altra, però el que em va fer pensar va ser l'afirmació “la lengua es un instrumento”, és clar que no la compartisc en absolut, si fóra així, un simple instrument ¿per què tantes baralles, tantes lluites, tantes reivindicacions, tants patiments...per defensar la pervivència d'una llengua? i no m'estic referint només a la nostra, el basc, el gallec, el sard, el finés ... milers de llengües que en aquest moment estan sent defensades i parlades pels pobles que les consideren part del seu patrimoni de vida i que no volen que desapareguen amb ells ¿Per què ens entristeix la notícia que ha mort l'últim parlant d'una llengua, per exemple d'una tribu d'indis d'Amèrica del Nord? ¿Què ens porta, a una part important de la humanitat, a defensar aferrissadament l'ús de la llengua que vam escoltar només nàixer i que imaginem amb perill d'extinció? Per què no deixar-ho córrer si només és un instrument i adquirir el nou instrument —la nova llengua— amb més prestigi, més útil i més d'acord amb els temps que corren?

¿Per què ha tingut tan poc èxit l'esperanto que és una llengua inventada per superar totes les demés? Senzillament, perquè és una llengua sense ànima, sense l'ànima d'un poble.

Tanmateix, la Generalitat Valenciana ho té clar i ha apostat per l'instrument. El Conseller Font de Mora, amb el cinisme que el caracteritza, va dir al finalitzar l'any 2008 que, “En Educación, 2008 ha sido muy positivo gracias al impulso del inglés en EpC y el fomento del plurilingüismo en las aulas”. Per a ell queda clar que l'èxit ve per l'anglès, l'objectiu de la Conselleria que presideix no és aconseguir que el 100% del professorat que treballa al País Valencià estiga capacitat en valencià, que siga requisit imprescindible l'acreditació lingüística per accedir a una plaça docent a través d'una oposició, pel concurs de trasllats o per qualsevol adjudicació d'interins, ni que l'alumnat valencià estiga escolaritzat en valencià i siga competent en les dues llengües oficials, sense menyscapte de la introducció d'una tercera llengua estrangera —que no pròpia— per si cal recordar-ho. Per a ell l'èxit és treure'ns l'ànima i substituir-la per un alien. Per ahí s'escomença.

 
================================================================================================================================================
 
4)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dilluns 1 de juny del 2009

Sobre lexicografia i presumptes disfresses ideològiques

 
Fa unes quantes setmanes la terminòloga Josepa Melià va publicar en estes pàgines un article, «Ideologia disfressada de lexicografia», molt representatiu d'eixa minoria «selecta» de valencians i valencianes que considera que al País Valencià l'última bona notícia possible es va produir el 24 d'abril de 1707, és a dir, el dia abans de la desfeta d'Almansa. Des d'eixa data, ací sembla que no ha succeït cap fet remarcable ni digne de menció, ja siga d'índole econòmica o cultural, segons el parer de l'esmentat grup «selecte». Actitud i «credo» que ja han sigut comentats per algun lúcid observador de la realitat valenciana, com ara Josep Vicent Boira, des de les pàgines de «La Vanguardia» en un reportatge molt aclaridor. L'article mencionat era una rèplica a un d'anterior meu en què feia una «gosada» alabança del «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins», dirigit per Josep Lacreu i editat per Bromera. Rèplica en forma d'il·lustració magistral, i sobretot «pontifical», de terminologia del recte camí, amb un tarannà de sentinella de l'ortodòxia lingüística i un començament molt castrense, quan aclarix què és una ressenya: "Fins a nova ordre…".

La bona veritat és que encara no sé exactament el sentit últim de la seua rèplica. El meu comentari el vaig fer després de comprovar la utilitat i funcionalitat del diccionari que ressenyava, tot coneixent i tenint en compte els que Josepa Melià menciona en la seua aïrada rèplica, llevat del Mainat, que no el tenia al davant. No em dedique habitualment a fer ressenyes, però ho vaig fer pensant que podia contribuir a difondre una obra que a mi personalment, com a usuari de diccionaris de sinònims, m'havia resultat molt útil, a banda de les altres bondats que ja vaig esmentar en la ressenya; de la mateixa manera que, allà per l'any 1990, vaig fer un comentari laudatori, en el diari «Levante-EMV», del «Manual d'ús de l'estàndard oral», també de Josep Lacreu, i una frase de la meua ressenya va figurar en la faixa dels exemplars de les edicions següents.

Però, potser, el que més em va impel·lir a fer una recensió del «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins» va ser un comentari de l'article «Carta als reis del català» d'Albert Pla Nualart, cap d'edició del diari «Avui», publicat en eixe mateix diari el 23 de novembre de 2008, que transcric: "I cal que, finalment, ens traguem la son de les orelles per igualar des d'aquí la brillant aportació del valencià Josep Lacreu: el seu «Manual d'ús de l'estàndard oral», que amb 8 edicions és encara el millor antídot contra la ingerència gramatical; i el «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins», publicat l'any passat per Bromera. És trist que aquí els creadors de llengua, quan busquen el mot just, s'alimentin encara de refregits del vell Franquesa…". I més trist encara, hi afegiria jo, que des de fora siguen capaços de reconéixer el mèrit de certes obres fetes a València i, des de dins, alguns es dediquen a llançar pedres a iniciatives valuoses. No sé si és miopia o autoodi. Però, siga el que siga, em pareix igualment lamentable.

Supose que no deu considerar el senyor Pla Nualart cap meritori en pràctiques, ni l'«Avui» l'òrgan d'un suposat «neoblaverisme». Alguna base deu tindre el seu comentari, i per tant també la meua recensió. Amb tot, el meu comentari no deixa de ser una opinió, que no lleva res a ningú, ni menys encara als diccionaris que la senyora Melià esmenta. Puc estar equivocat en les meues apreciacions. Naturalment! I admet, sense cap problema, que he pogut cometre alguna imprecisió terminològica i fins i tot que, endut pel meu entusiasme, haja expressat alguna alegria innecessària. Però res més. Em reafirme en la meua opinió que és el diccionari de sinònims més complet, útil i funcional de la nostra llengua. Entre altres coses, perquè alguns dels diccionaris de sinònims que cita la senyora Melià tenen més de trenta anys. I la llengua, afortunadament, està viva: és una convenció dialèctica en què interactuen els parlants, els escriptors, els mitjans de comunicació, el sistema educatiu, els lexicògrafs i, en última instància, les institucions normativitzadores. Partint d'este fet, un dels valors més importants que ha de tindre, al meu parer, un diccionari de sinònims és la varietat de recursos lingüístics per a atendre situacions comunicatives diverses. I, precisament, el diccionari dirigit per Lacreu no sols té en compte les novetats del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, sinó també les aportacions de Coromines, Enric Valor, Ferrer Pastor, el «Gran Larousse català», el «Gran diccionari 62 de la llengua catalana», els llibres d'estil de l'«Avui», d'«El Periódico de Catalunya», de TV3, de Canal 9…; en definitiva, les principals instàncies a partir de les quals es conforma la llengua culta. Fa la impressió que a la senyora Melià algunes d'estes innovacions, que jo esmentava en la meua ressenya, no li agraden. I em pareix molt bé. Ara bé, titlar displicentment totes estes innovacions de “castellanismes” i prou, sense més matisos, tampoc (no) em sembla una actitud molt rigorosa des d'un punt de vista terminològic.

Em fa la impressió que, en el fons, la seua reacció té a vore amb l'ambient crispat en què, des de fa algun temps, vivim els valencians, que fa que qualsevol cosa que es diu sobre la qüestió lingüística és interpretada en termes estratègics, en un suposat reviscolament de l'antiga «Batalla de València». I així cal entendre, probablement, la seua l'apel·lació al «neoblaverisme». La senyora Melià, amb afany desqualificador, em refregava en el títol del seu article una presumpta intencionalitat ideològica. En el meu article, en eixe i en qualsevol altre, es pot trobar sens dubte un rerefons ideològic que no pretenc amagar. En llengua, evidentment, tots tenim una ideologia: els que estem a favor de promoure l'ús del valencià i el que hi estan en contra; els que pensem que l'estàndard s'ha d'aproximar al valencià viu i els que opinen que s'ha d'acostar a la parla de Barcelona; els que som favorables d'obrir les portes de la normativa a les innovacions consolidades en els últims segles i els partidaris de preservar amb naftalina la llengua d'Ausiàs March… I, evidentment, tan «ideologitzada» estava la meua ressenya com la seua rèplica, per molt que es volguera camuflar de «rigor científic».

No pretenc ara entrar en cap debat ideològic, ni menys encara atribuir presumptivament a la senyora Melià tal o tal ideologia lingüística. Siga quina siga, em mereix tot el respecte del món. Perquè, més enllà de les discrepàncies, estic segur que també té, com jo, una gran estima per la llengua i que, en el seu àmbit, fa el que bonament pot per augmentar els recursos del valencià. Només em permetria demanar-li de bona fe, per a acabar este debat estèril i innecessari, que, en compte de centrar les seues valuoses energies a qüestionar si el «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins» de Josep Lacreu és tan bo com a mi i al senyor Albert Pla Nualart ens ha paregut, es dedicara a elogiar i donar a conéixer els diccionaris que ella crega que són útils i interessants. Estic convençut que la societat valenciana n'eixirà beneficiada.

J. Leonardo Giménez és tècnic lingüístic d'Administració Local i va ser alcalde d'Antella pel PSPV-PSOE.

 
============================================================================================================
 
5)
 
Publicat a VilaWeb dijous 21 de maig del 2009
 

L'Aragó i les llengües aragonesa i catalana

 
A l'Aragó s'hi parla aragonès i català, a més d'espanyol, l'única llengua que hi és reconeguda oficialment.

Aquesta disparitat és denunciada de fa temps per entitats i partits diversos, com la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Esquerra Unida i la Chunta Aragonesista. Dissabte, a Saragossa, hi va haver una manifestació en favor d'una llei de llengües que reconegués l'oficialitat de l'aragonès i del català.

Aquesta llei de llengües va ésser un promesa de l'actual president de l'Aragó, el socialista Marcel·lí Iglesias, natural de Bonansa (Ribagorça) i catalanoparlant. Però el fet és que, passats deu anys d'ençà de l'accés d'Iglesias a la presidència, aquesta llei encara s'ha d'aprovar.

A l'hora d'explicar-ne els motius, hom esmenta la negativa del Partit Aragonès (soci de govern del Partit dels Socialistes de l'Aragó) a admetre la denominació 'català'.

Ara, hi ha qui pensa que això no és sinó un pretext, una excusa, que amaga la manca de voluntat del govern de tirar endavant la llei. D'aquest parer és Guillem Chacon, secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Chacon també remarca que, a la Franja, la posició del Partit Aragonès és, en general, diferent, i esmenta els casos dels batlles de Pena-roja (Matarranya), Saidí (Baix Cinca) i Castellonroi (Llitera), defensors de l'oficialitat del català.
 
============================================================================================================
 
6)
 
Publicat a

La comunitat educativa tem que el llibre digital arraconi l'ús del català

Els alumnes podran accedir indistintament als continguts en català, castellà i anglès

 
L'abril passat el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va anunciar que el curs vinent cent centres de secundària substituirien els tradicionals llibres de text per ordinadors portàtils. L'empresa Digital-text oferirà els continguts, però ho farà indistintament en català, castellà i anglès. Dins la comunitat educativa aquesta situació ha generat un intens debat sobre les conseqüències que podria tenir per a la immersió lingüística que els estudiants tinguin l'opció de canviar de llengua quan surtin de les aules i siguin a casa. Molts professors opinen que això comportarà un retrocés en l'aprenentatge del català.

Qüestió de llengua en el món virtual. L'anunci de l'entrada a les aules dels continguts digitals ha revolucionat tant els passadissos dels instituts com els debats a internet. L'opció de fer guardar els llibres i canviar-los per ordinadors no agrada a tothom. Independentment del canvi de suport, la reflexió més profunda dels professors arriba a plantejar com pot afectar la immersió lingüística de l'alumnat que a partir del curs vinent i només amb un clic pugui canviar d'idioma a l'hora d'estudiar. Les primeres veus de queixa ho consideren un perill per a la bona salut de la llengua. «Com podré justificar davant de la família que he suspès el seu fill perquè m'ha dut els deures fets en castellà quan ha estudiat els continguts en aquesta llengua?», es preguntava ahir un professor de secundària del Maresme. En aquest sentit, en aquells instituts situats en zones on hi ha una forta presència de nouvinguts que necessiten més aprenentatge de català, «obrir la porta a altres llengües pot acabar alentint el coneixement de la nostra llengua». L'entrada del llibre digital a les aules també rep altres crítiques sobre la preparació dels centres i del mateix professorat en noves tecnologies per poder optimitzar al màxim el sistema. «Hi ha moltes llacunes i la gent està preocupada per saber com i de quina manera s'haurà d'afrontar el curs, amb ordinadors nous però amb mancances greus sabent com es desenvoluparà», apunten altres fonts.

Fonts del Departament d'Educació van manifestar ahir que la llengua vehicular a les aules continuarà sent el català com estableix la llei. Sobre els continguts digitals que els alumnes podran baixar a casa, diuen que «podran escollir».

 

EL CONTRAPUNT

L'amenaça fantasma

Andreu Mas

Els fòrums d'internet en van plens. Bona part dels mestres que hi intervenen es mostren angoixats, pel fet que la introducció de les noves tecnologies a les aules esguerri la feina de tants anys d'immersió lingüística. L'amenaça, a dia d'avui, no té cos; però s'intueix i convé estar alerta. Les estadístiques afirmen que a Catalunya hi ha una tendència natural a canviar d'idioma si la conversa és en castellà o si l'oferta en aquesta llengua és prou generosa. Si només amb un clic molts joves que tenen certes dificultats poden estudiar en castellà, ningú pot posar en dubte que canviaran de llengua. Qui pensi que tocaran el botonet per passar a l'anglès o que navegaran per totes les llengües, és molt optimista o fa demagògia. La modernitat, l'arribada de les tecnologies de la informació (TIC), no pot afectar la columna vertebral del nostre ensenyament. Ara el debat és eteri, perquè hi ha massa incògnites obertes, però gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou. I els catalans estem massa acostumats a cremar-nos...

==========================================================================================================

7)
 
Publicat a

Educació garanteix que a l'aula els llibres de text digitals seran només en català

L'empresa Digital Text assegura que els alumnes tindran l'accés restringit al canvi de llengua i que l'idioma el triaran els professors

Fonts del Departament d'Educació van rebatre ahir els arguments que asseguren que els llibres de text digitals podrien ser una amenaça per a la llengua catalana a les aules i van repetir que la llengua vehicular de l'ensenyament a les aules serà el català i que l'alumnat no podrà accedir a cap altre idioma, ja que aquest haurà estat seleccionat prèviament pel professorat. L'empresa Digital Text va explicar ahir a aquest diari que, en cap cas, els alumnes podran escollir de manera aleatòria en quina llengua poden fer una o altra matèria. Seran els professors i els centres educatius els que decidiran en quina llengua o llengües s'imparteix aquella assignatura. Els docents sí que podran accedir a les diferents versions, però els alumnes hi tindran l'accés restringit.

«A Catalunya, la llengua vehicular de l'ensenyament és el català, i així continuarà en els llibres de text digitals.» Així es va expressar ahir una font del Departament d'Educació de la Generalitat que va assegurar que la polèmica sobre si els llibres digitals poden afectar la immersió lingüística no existeix com a tal: «A l'aula el que seleccionarà la llengua del llibre serà el professor, seguint les indicacions del Departament de la Generalitat, que indica que la llengua a utilitzar és el català», va explicar la mateixa font.

Educació considera inevitable, però, que els alumnes, quan surtin del centre educatiu, puguin tenir accés a la mateixa versió del llibre en qualsevol altre idioma: «els alumnes, quan surten de l'escola, a casa seva, tenen accés a molts tipus de continguts», recalquen les mateixes fonts.

Per altra banda, des del departament expliquen que el fet que el material didàctic s'elabori en diferents idiomes forma part de la voluntat d'empreses com Digital Text d'obrir els seus productes a altres països i a nous mercats.

Per la seva part, l'empresa Digital Text negava les informacions sorgides en què es temia que el català quedés arraconat amb els llibres digitals.

Accés restringit

Héctor Ruiz, director general de Digital Text, aclaria ahir que en cap cas un alumne podrà triar la llengua que vulgui per estudiar. «Els professors ens diuen prèviament en quina llengua volen que s'imparteixi una matèria i, tot i que ells sí que poden accedir a les tres versions lingüístiques, els alumnes no ho podran fer.»

Ruiz assenyalava que precisament la seva empresa, situada a Sant Just Desvern, sempre havia tingut en compte el català i en cap moment s'havien plantejat que pogués aparèixer una polèmica com aquesta, ja que els seus llibres digitals s'adapten lingüísticament al que els demanen els centres escolars: «El mateix passa a la inversa. A Madrid, per exemple, no utilitzen la versió catalana, però, si ho volen, només els docents hi poden accedir. Els alumnes hi tenen l'accés restringit.» El llibre digital, assenyalava Ruiz, permet fer les adaptacions necessàries i quan convinguin. Aquest és un dels avantatges respecte al paper.

Poc ús de les TIC

La UOC va presentar dilluns un estudi sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als centres escolars de l'Estat. Aproximadament un de cada quatre centres empra les TIC amb una freqüència i una amplitud suficients perquè el seu ús incideixi de manera rellevant en les pràctiques educatives i pugui donar lloc a experiències potencialment innovadores respecte als processos d'ensenyament i aprenentatge. A més, el 46,80% dels centres incorporen les TIC en la majoria de les assignatures. Però la incorporació de les TIC en les activitats educatives i especialment l'ús que se'n fa a l'aula no és espectacular: el 28,5% dels professors assegura que mai no utilitza les TIC a l'aula; el 30% diu que ho fa ocasionalment; el 15,1%, mensualment, i el 26,4%, setmanalment.

Com funciona?

L'ús d'un llibre digital és tan senzill com engegar un ordinador. Es tracta simplement d'això. Obrir un fitxer on hi haurà el llibre. Quan s'hagi accedit al fitxer, s'obrirà un menú amb diferents opcions o capítols. Un cop obert el capítol que correspon a aquell dia de classe, l'alumne trobarà una explicació. A continuació hi haurà exercicis relacionats, activitats que també s'hi refereixen i finalment un enllaç amb documents, com poden ser un resum de la lliçó, exercicis ja resolts o bé un quadern amb més exercicis. Però el llibre digital no desbanca el paper. De fet, la proposta de Digital Text és híbrida i complementa el llibre digital amb un altre llibre de paper, que s'usa com a manual perquè l'alumne repassi, subratlli i hi faci exercicis. Segons Digital Text, aquesta és la primera empresa que concep el llibre digital en global. O sigui que no només trasllada el paper a la pantalla de l'ordinador, sinó que ja crea el llibre directament en digital. Aquest curs han tingut 9.000 comandes i esperen arribar a les 30.000 pel curs que ve, només en l'ensenyament de secundària.

Un avantatge del llibre digital és el preu. Actualment, aquesta empresa està oferint un paquet amb tots els llibres digitals de tot un curs per nen per 30 euros.

Aquest sistema híbrid ja s'empra en molts instituts i escoles catalans, però en sentit contrari. És a dir, el suport bàsic continua sent el paper, però els recursos digitals s'utilitzen a través de les pissarres digitals i la recerca a internet com a complement.

==========================================================================================================

8)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dimecres 20 de maig del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3585755

Editorial Moll: setanta-cinc anys de fidelitat a una llengua i a un país

En tot aquest temps l'editorial ha publicat més d'un miler de títols

'Sense les 'Rondaies mallorquines' de Mn. Alcover i les altres col·leccions de l'Editorial Moll, la situació de la llengua catalana a Mallorca seria molt més preocupant', ha dit a VilaWeb Francesc de B. Moll, fill del filòleg menorquí del mateix nom i director de l'editorial. Fa setanta-cinc anys el seu pare va fundar-la i ara és hora de fer balanç. 'L'editorial ha tingut un paper digne dintre la producció editorial catalana', explica Moll.

La situació econòmica de l'editorial Moll, continua dient, no ha estat un camí de roses, 'però tampoc no ens ha mancat mai el suport del públic'.

L'origen de l'Editorial Moll

'No hi ha a Mallorca cap col·lecció de llibres que pugui donar sortida a les obres dels nostres escriptors', aquesta reflexió de
Francesc de Borja Moll pare fou l'incentiu de la fundació de l'Editorial Moll. Va inaugurar-se el 1934 amb l'edició del primer volum de la col·lecció Illes d'Or, pensada per a difondre les obres d'autors exclusivament illencs. D'entrada, l'editorial volia acomplir el propòsit que Francesc de B. Moll, pare, havia assumit a la mort de Mn. Alcover: continuar i completar el 'Diccionari Català-Valencià-Balear'. 'La campanya de promoció del Diccionari a partir del 1949 va fer que el català tornés a ressonar en els espais públics enmig de l'emoció i la resposta entusiasta de tanta gent que sentia l'opressió de la dictadura', explica l'actual responsable de l'editorial. De fet, la diada de Sant Jordi va començar a tenir força gràcies a les grans parades del Diccionari que es muntaven, de primer al passeig de Gràcia de Barcelona i després a la Rambla.

L'impacte del Diccionari

Va ser l'expansió del Diccionari a totes les terres de parla catalana, a partir del 1950, que va fer ampliar els objectius de l'Editorial Moll amb la col·lecció Biblioteca Raixa, oberta als autors i al públic de tot el país. El primer volum va aparèixer l'any 1954. 'D'aleshores ençà no hem abandonat mai aquesta òptica de conjunt, encara que hem dedicat una atenció especial als autors i als temes de les Illes Balears', diu Francesc de B. Moll, per qui la funció social de l'editorial que presideix és de mantenir-se fidel a una llengua i a un país, en qualsevol circumstància.

Després de la repressió de la postguerra, l'aparició d'algunes editorials noves va fer vacil·lar l'editorial Moll, fins al punt que es van suspendre la Biblioteca Raixa (1964) i la col·lecció Balenguera de poesia (1965), estrenada tímidament l'any 1961. Però, arran de la incorporació d'una nova generació de la família Moll, la Biblioteca Raixa va reprendre amb força l'any 1968 i la Balenguera, el 1972. Alhora, la casa va optar per la diversificació temàtica, amb col·leccions noves de ciències socials, naturals, de materials didàctics i de literatura infantil i juvenil.

Fuster, Estellés i Pedrolo

En tots aquests anys l'Editorial Moll ha publicat autors tan significatius de la nostra literatura com
Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Manuel de Pedrolo, M. Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Manuel Baixauli.

L'editorial ha rebut moltes condecoracions per la seva tasca. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya; el 2003 la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el 2008 la del Consell de Mallorca. També el 1995 l'Obra Cultural Balear la va distingir amb el premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre.

Un futur amb esperança

El director de Moll, Francesc de B. Moll explica que veu el futur de l'editorial amb optimisme i fa una crida a donar suport a aquesta empresa familiar: 'Per cert, si ningú vol demostrar el seu suport a l'editorial Moll, té una manera molt senzilla de fer-ho: entrar a la seva pàgina
web, triar un llibre que l'interessi, del miler llarg de títols del catàleg, i encarregar-lo a través de la seva llibreria habitual o de la pàgina web mateix. Sens dubte, una resposta positiva a aquest suggeriment seria la millor garantia d'un futur esplendorós.'

Col·leccions emblemàtiques de Moll

Illes d'or El 1934 neix aquesta col·lecció amb l'objectiu de difondre els escriptors de les Illes Balears, tant clàssics com novells. La col·lecció es presentava, en un primer moment, dividida en sèries, que es distingien pel color de la sobrecoberta. Durant alguns anys de la Guerra Civil i a l'inici de la postguerra se'n va interrompre l'edició per les restriccions de l'ús de la llengua catalana que va imposar el règim franquista. El 1941 es reactiva la publicació, tot i les limitacions que estableix el govern: només es permetia editar llibres en català d'autors clàssics o consagrats. Durant els anys 40 i 50 els seus volums surten a la llum amb certa regularitat, la venda dels quals es fa a través de subscripció, tot i que s'ha anat incorporant la distribució a les llibreries. Aquesta col·lecció té una especial significació ja que els llibres que en formen part van ser per a moltes generacions de mallorquins els únics llibres en català que tenien a l'abast i, posteriorment, també va servir per donar a conèixer moltes de les primeres obres dels joves escriptors illencs que començaren a escriure a partir de la dècada dels 50. A l'actualitat compta amb 162 volums publicats.

Raixa Neix el 1954 amb el llibre de Joan Coromines 'El que s'ha de saber de la llengua catalana' i té com a objectiu obrir-se als escriptors de totes les terres de parla catalana. Reuneix obres en prosa: novel·la, narrativa breu, teatre i assaig. Inicialment, tal com passava amb Illes d'Or, també es venien mitjançant subscripció, tot i que se'n podien adquirir obres independents a les llibreries. La col·lecció compta amb noms com Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover o Manuel Baixauli. El 2008 integraven la col·lecció 184 obres.

Balanguera És una col·lecció dedicada a la poesia contemporània catalana que surt al carrer el 1961. El primer volum és 'Poemes de Mondragó' de Josep Maria Llompart. Aquesta sèrie ha publicat Jaume Vidal Alcover, Vicent Andrés Estellés, Ponç Pons o Josep Lluís Aguiló. A l'actualitat s'hi han publicat 145 títols.

Els treballs i els dies Aquesta col·lecció apareix el 1964. Es dedica a temes històrics i filològics d'un cert gruix. És una alternativa a les Illes d'Or i Raixa, ja que pot donar cabuda als estudis que per tenir una extensió molt més àmplia no podien fer part d'aquestes dues col·leccions, ja que ambdues són de llibre de butxaca. A l'actualitat compta amb 54 volums publicats.
 
 
============================================================================================================
 
9)
 
Sopar Tertúlia del Bloc de Progrés Jaume I
 
Divendres 5 de juny finalitza la programació dels Sopars i Xarrades de l'any 2009 del Casal del Bloc de Progrés Jaume I (Carrer de Sant Jaume, 31 - L'Alcúdia). Es tracta d'un acte diferent, que mai hem fet. Cinc poetes, Yasmina Galan, Maria Fullana, Encarna Sant-Celoni, Begonya Pozo i Isabel Garcia Canet, ens acompanyaran eixa nit. Com sempre, després de sopar, hi haurà una taula redona on, és clar, es parlarà de poesia, i després hi haurà un recital poètic on intervindran les cinc poetes.
 
Yasmina Galán
Va nàixer a Gandia en1980. Llicenciada en Filología Hispànica en la Universitat de València. Des de 1998 ha format part de la Revista Literaria Náyade passant a ser la directora adjunta de la mateixa fins 2004. Actualment és la codirectora de la col·lecció de plaquettes Mar de letras, la fundadora i coordinadora de la Revista de Investigación-creación Ítaca. Entre les seues publicacions es troben els poemaris En dos tiempos i Versos de ida y vuelta, la paquette Alas de mariposa així com nombrosos relats, articles crítics i d'investigació. A més, ha estat recollida dintre dels llibres: 44microcontes i un pròleg extrallar; Cuentos que curan; Ventanas: antologia de poetes valencianes; II Antología Orola de vivencias.

Maria Fullana
Va nàixer a València en 1958. Ha estudiat Filologia Hispànica i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha participat en les obres col·lectives Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc, i Microsexe. Entre els seus llibres publicats trobem: Blues; Ícara.. De narrativa: Contes feiners.; Joc de dames; Bon viatge fa la cadernera. I de poesia: Cants mimètics. I escadussers.

Encarna Sant-Celoni
Va nàixer a Tavernes de la Valldigna en 1959. Ha publicat novel·les (Siamangorina i Al cor, la quimereta), reculls de narracions (Dotze contes i una nota necrològica i Guarda't dels jocs del destí), poemaris (Sénia de petits vicis, arran de pantomima, Dèria i fal·lera i Sediments d'albaïna i maregassa) i l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona. També és autora d'una versió del poema èpic finlandés Kalevala, d'Elias Lönnrot, ha cotraduït del danés Sottovoce, d'Anne Marie Dinesen, i una antologia de Tove
Ditlevsen, i, del francés, Els mil i un quarts d'hora. Contes tàrtars, de Thomas Simon Gueullette. Aíxi mateix, és coautora de llibres de llengua (Reciclatge i Accent greu).

Begonya Pozo
Va nàixer a València en 1974. Doctora en Filologia, actualment fa classes de Filologia Italiana a la Universitat de València, on és responsable de l´Aula de Poesia des de la seua creació. També dirigeix el Taller de poesia en valencià de la UPV. Ha publicat en castellà els llibres "El muro de la noche" i "Tiempo de sal". Els seus poemes en valencià han estat publicats a antologies, revistes i a la xarxa. Dels seus poemes n'han fet versions al castellà Antonio Méndez Rubio i Carlos Jiménez  Arribas.

Isabel Garcia Canet
Va nàixer a Pego en 1981 i va estudiar Filologia Catalana. Ha col·laborat en exposicions de pintura escrivint poemes; així com també en revistes locals, i en nombrosos recitals. Queda finalista amb el XXVII premi de Haikus Joan Teixidor pel haikus Pell de serp dintre del llibre La quietud de les pedres.Amb el poemari Claustre fou guardonada amb el Premi Senyoriu Ausiàs March. Antologada en Eròtiques i despentinades, i en Pedra de foguera antologia de poesia jove dels Països Catalans.
 
============================================================================================================
 
10)
 
 
Convocatòria dels Premis Samaruc 2009
 

La nit del divendres 5 de juny, l'Associació de Bibliotecaris Valencians celebrarà a l'Hotel Beatriz-Rey D. Jaime de València el lliurament dels Premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil en la seua XVII edició.

Durant el transcurs de la vetllada literària es lliurarà el Premi d'Honor de l'Associació de Bibliotecaris Valencians, distinció que s'atorga a aquella persona i/o entitat que s'haja distingit per la seua tasca de defensa i de promoció de la biblioteca pública, i que enguany recau en la persona de Sento Beguer; i el Premi Bibliotecari de l'Any, en reconeixement a un professional de l'àmbit de les biblioteques per la seua tasca en favor d'aquestes, que recau en Mª Salut Cubells (Bibliotecària d'Algemsesí)

Una edició més que sumar a aquesta ja més que consolidada iniciativa que merescudament ha guanyat el reconeixement del món literari.

Esperem la vostra presència.

Hotel Beatriz-Rey D.Jaime
Av Balears, 2
46023 València
Sopar: 21:30 h. Preu: 25 euros.
Divendres, 5 de juny
Confirmacions: 96 121 70 84
(Vicent Carbonell).

============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================