InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 139 (dimecres 27/05/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Joan-Carles Martí, guardonat pel Casal Jaume I d'Elx dins els XI Premis Jaume I
     XI aniversari del Casal d'Elx i lliurament dels premis Jaume I
 
3) PREMIS CONVIT: TERMINI DE PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES
 
 
7) David Paloma - Col·loquial com cal
 
6) Enric Vila - El castellà
 
7) Sam Abrams - Robert Graves per sempre
 
8) El Grup de lectura del Bloc de Progrés Jaume I es reunix amb Urbà Lozano
 
9) Sopar Tertúlia en la Societat Coral el Micalet
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 19 de maig del 2009
 
Entrevista Joan Solà, lingüista
 
 
La Universitat de Lleida nomenava la setmana passada el lingüista Joan Solà doctor Honoris Causa i reconeixia, així, una vida dedicada a l'estudi i a la defensa de la llengua. Catedràtic de llengua catalana a la Universitat de Barcelona, Solà ha combinat l'ensenyament amb la publicació d'una quarantena d'obres sobre la llengua i un miler d'articles a la premsa, recentment s'ha incorporat a la candidatura de Salvador Giner per presidir l'Institut d'Estudis Catalans.
per Xavier March
 
Com hem arribat a tenir una llengua que vostè defineix com “embastardida i feta malbé”?
Si no tens una força política que cregui fermament que la llengua no s'ha de cedir mai, aquesta llengua no té salvació. Els nostres polítics neguen aquest hipòtesi i es justifiquen assegurant que aquest ideal no es pot aconseguir, que l'Espanya política no cedirà mai i sempre ens tindrà collats. L'Estat espanyol no accepta la pluralitat lingüística: per tant, o canviem les relacions polítiques amb l'Estat o la qüestió lingüística no té solució.

Quines actituds creu que haurien de canviar principalment els nostres polítics respecte al fet lingüístic?
Els polítics eviten anar més enllà d'allò que intueixen que els votants els exigiran. La societat ha mostrat durant segles que la llengua és una cosa secundària, encara que emotivament sempre s'ha assegurat que era cosa essencial i irrenunciable. En la pràctica, la població té altres preferències, el polític ho sap perfectament i evita anar més enllà.

És una qüestió d'interessos?
Els polítics són molt polítics i no arrisquen res que no vegin que la gent està disposada a arriscar. Ells haurien de dir: “Volem que aquesta llengua sigui com totes les llengües d'Europa; però, mentre pertanyem a un Estat hostil, no ho podrem aconseguir". Això, però, no ho han dit mai, perquè si ho diguéssim nosaltres no els votaríem. Els polítics, doncs, actuen d'acord amb el que veuen que els donarà més vots; no pas amb una posició ideologica clara de defensa de la llengua.

I quina seria la manera d'actuar en conseqüència?
A Suècia, per exemple, ningú no dubta que quan trepitges terra sueca, un dia o altre et tocarà parlar el suec. No tardaràs gaire a haver d'utilitzar forçosament aquesta llengua. Aquí, aquest fet mai no ha succeït, i sempre s'ha negat que això estigui passant. L'aposta lingüista ferma per part dels polítics és l'única via. Cal proporcionar a la societat les condicions necessàries perquè la gent trobi natural de viure en la seva llengua i no hagi de fer heroïcitats per defensar-la.

La societat té alguna responsabilitat respecte la salut de la nostra llengua?
La gent ja té prou feina a viure i no podem demanar-li que defensi la llengua per damunt d'altres interessos més primaris, com trobar un pis, resoldre la hipoteca, casar-se. Aquest és el gran engany en el qual hem viscut durant aquests trenta anys de democràcia: hem confós la defensa d'uns valors essencials (espirituals, si volem) amb les altres realitats (més materials) de la vida; però es tracta de problemes diferents. Ni l'actual govern de Catalunya, ni els governs anteriors no han volgut clarificar la qüestió. Tots han partit de la base que no es podia anar més lluny i han acceptat la qüestió. Gravíssim error. 

Malgrat que en els darrers vint-i-cinc anys el català ha aparegut als mitjans de comunicació i s'ha instaurat a les escoles, institucions i en bona part de la via pública, cada vegada es parla menys i pitjor. Què ha fallat?
Encara que sembli que fa trenta anys que estem afavorint la llengua, ho fem de manera parcial i insuficient. Aquesta llengua s'està embastardint de manera fulminant. No obstant, s'han fet passos importants. L'esforç que s'ha fet en l'escolarització i en els mitjans de comunicació, per exemple, ha estat imprescindible però no és suficient mentre la gent percebi que en aquesta societat la llengua és una broma,  una broma de mal gust: una cosa que ens fa patir però que de fet és innecessària per viure. Per a Fabra i Prat de la Riba, era tota una altra cosa: el català era digne i capaç i calia potenciar-lo al màxim. Aquí hi havia la gran diferència ideològica. Es tracta d'actuar políticament i vèncer resistències.

El nou Estatut té alguna possibilitat de canviar la situació actual de la llengua?

Tota llei és important perquè estableix unes fites legals de partida. Ara bé, tant aquest Estatut com els anteriors, tant la Llei de Política Lingüística com les bones voluntats dels polítics no han estat suficients. Aquí hi ha hagut lleis sobre l'ús del català que tothom se les ha passat per allà on ha volgut.

Un exemple.
L'ensenyament en català. Es tracta, sí, d'una consecució de gran importància; però, malgrat que molts polítics ho neguin o facin veure que no ho saben, en molts centres d'educació, fins i tot subvencionats per la Generalitat, s'ignoren o es minimitzen les disposicions legals. Els catalans no podem continuar enganyant-nos i hem d'exigir claredat als polítics. Ens trobem en un dels moments històrics més decisius des del punt de vista lingüistic, però evitem curosament de dir, de dir-nos la veritat, i continuem sense voler apostar fort i de debò per la llengua.

Els professors reivindiquen més hores de català als instituts. Ampliar les hores de català a l'escola és una de les maneres de resoldre el problema?
Per més classe de català que facis, si els alumnes no els dóna la gana d'utilitzar aquesta llengua, no la utilitzaran. Però això no vol dir que no s'hagin d'assegurar les lleis i les normes de conducta en la societat. Novament aquí hi ha dos aspectes que no s'han de confondre sinó separar i clarificar Les hores d'atenció a la llengua i a la cultura catalana al batxillerat són escandalosament insuficients. Una altra cosa és que l'efecte social s'aconsegueixi d'aquesta única manera.

Més enllà de l'educació, com es pot esperonar els joves a parlar català?
La veritat és que no ho sé. Aquesta és una pregunta crucial. Com es pot fer perquè la societat no abandoni aquesta llengua. Partint de la submissió, no ho sé. Mentre partim de la submissió política a l'Estat espanyol, la nostra llengua no té solució. Algun responsable de política lingüística del nostre país m'han arribat a dir literalment que cal partir de la base de la submissió. Doncs no, no podem acceptar l'acatament polític i lingüístic que prediquen els partits feixistes de l'Estat.

Des del IEC es proposava, fa pocs mesos, multar aquells periodistes que no empressin bé la llengua. Les sancions o la mà dura poden donar resultats?
No es pot multar els periodistes en una societat amb una llengua escandalosament degenerada, feta malbé. Els mateixos polítics, que són els que multarien, tampoc no s'han preocupat gaire o gens de tenir una llengua digna. A part que les sancions són cosa delicada, aquesta que em diu és totalment impossible. Però si badem, i no posem remei dràstic a aquesta situació social de degradació absoluta, això no té solució. Nosaltres, els lingüistes, demanem solucions valentes, que són les úniques que poden arribar a ser eficaces.

Campanyes institucionals com el ‘Parla'm en català' és una solució eficaç?
Vull creure que aquestes propagandes tenen algun efecte: no entenc prou en publicitat. L'error recau en predicar que la gent parli en català en una societat que es troba desemparada lingüísticament.

Estem a temps de reconduir la situació?
Jo encara confio que som a temps de reconduir la situació. De fer una frenada de debò i invertir el procés, perquè hi ha una gran capa social que encara hi creu i ho demana. Si jo no hi cregués, no hauria acceptat aquesta entrevista ni moltes altres coses.

Salvador Giner, candidat a presidir per segona vegada l'IEC i a l'equip del qual vostè s'hi ha incorporat com a vicepresident, deia recentment que treballarem perquè “la llengua catalana sigui hegemònica”. És una utopia?
Aquest objectiu serà utòpic mentre no hi hagi aquest canvi d'actitud, de mentalitat i de decisions polítiques. Però avui, sense pretendre la lluna, sí que podem batallar perquè  un objectiu cada vegada més difícil per culpa de la persistent debilitat general que he dit, ideològica, política, social. Per tant, no podem perdre més temps: el temps juga contra nosaltres
.
 
 
========================================================================================
 
2)
 
Joan-Carles Martí, guardonat pel Casal Jaume I d'Elx dins els XI Premis Jaume I
 
Enguany la Junta Gestora del Casal Jaume I d'Elx ha decidit atorgar el Premi Jaume I a Joan-Carles Martí i Casanova, vicepresident de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir d'Elx, i conegut com conferenciant, assagista i activista en llengua catalana, a més d'exercir la seua professió com a tècnic superior de Turisme a l'Ajuntament de Guardamar. El Tempir vol manifestar la seua alegria perquè un altre membre de la seua Junta Directiva haja estat triat per tercer any consecutiu reconeixent la seua gran tasca cívica a favor de la llengua i cultura del nostre país.
 
Altres premiats dins la XI edición dels Premis Jaume I són Alfons López Tena, llicenciat en Dret per la Universitat de València i exvocal del Consell General del Poder Judicial) i Softcatalà, organització sense finalitat de lucre amb l'objectiu de fomentar l'ús del català dins el món informàtic.
El sopar i lliurament dels premis tindrà lloc el pròxim dissabte 13 de juny, a les 21.00 h, a la rotonda del parc esportiu municipal Dàtil d'Or. Durant la gala actuaran la coneguda monologuista Marian Díez i Batà. Us hi esperem!
 
 
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 

Benvolguts amics i amigues, us comuniquem que, en breu lliurarem els XI Premis Jaume I del Casal d'Elx, cal que feu la reserva del sopar, places limitades, en breu us informarem del preu del sopar i del menú



 


XI ANIVERSARI DEL CASAL D'ELX

I

LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I


dissabte, 13 de juny 2009, a les 21:00

Restaurant del Parc Esportiu Municipal

(Dàtil d'Or)


Enguany, la Junta Gestora del Casal Jaume I d'Elx, ha decidit atorgar el

Premi Jaume I -Casal d'Elx a:


Joan-Carles Martí i Casanova (Elx)

(Assagista, conferenciant i activista en llengua catalana. Actualment és vicepresident d'El Tempir d'Elx i Tècnic Superior de Turisme de l'Ajuntament de Guardamar del Segura)


Alfons López i Tena (Sagunt)

(Exvocal del Consell General del Poder Judicial i President del Cercle d'Estudis Sobiranistes )


Softcatalà (Barcelona)

(Compromís amb la Llengua Catalana, en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i internet. )



Dintre de la gala hi haurà l'actuació musical del grup Batà

 

============================================================================================================
 
 
3)
 
PREMIS CONVIT: TERMINI DE PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES


Com sabeu, el propers 16 i 17 de juliol se celebrarà a Girona el I Congrés CONVIT, de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana. Encara us podeu inscriure a través del web
www.congresconvit.cat.

En el marc d'aquest Congrés, s'han creat els primers Premis CONVIT, amb l'objectiu de reconèixer el treball realitzat a aquelles persones que s'han destacat per una trajectòria de treball i dedicació al foment de la llengua i cultura catalanes arreu dels territoris de parla catalana, i per incentivar el coneixement públic de les iniciatives i persones que a tot el domini lingüístic treballen a favor de la llengua i cultura catalanes.

El procés de presentació de candidatures és obert, i tothom hi pot participar. És per aquest motiu que us demanem que proposeu persones candidates als Premis. El període de presentació de candidatures restarà obert fins el proper 31 de maig. Posteriorment, un jurat decidirà les persones premiades, i el veredicte es farà públic durant el dinar de cloenda del congrés.

Trobareu tota la informació i podreu presentar les candidatures a l'enllaç següent:

http://www.congresconvit.cat/premiconvit.php

Us agraïm la vostra presentació per endavant.
 
També podeu, si ho trobeu adient, donar suport a alguna de les candidatures presentades.

Comitè Tècnic del I Congrés CONVIT de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana

 

================================================================================================

 
4)
 
Article publicat en el diari AVUI divendres 15 de maig del 2009

El català provoca calvície

Salvador Cot / Director d'edicions

"Cuando mi hermanita María Sol iba a la escuela, le hablaban en catalán, lloraba y no le gustaba", deia Leo Messi aquesta setmana a un diari argentí. I això no és res: el president provincial del PP de Barcelona, Antoni Bosch, explica al seu blog que uns amics seus tenen "servint" a casa una família d'equatorians que han enviat el nen, de vuit anys, a l'escola. Al cap d'uns mesos de contacte amb el català, el menor ha començat a fer coses terribles: "Se tira del pelo, y se lo arranca. Hoy tiene placas de calvicie". Caram, tu.

De tots aquests testimoniatges es desprèn que el més sa per als nens és que no tinguin contacte amb el català, un idioma al qual s'acusa d'efectes tan greus com és la calvície infantil, a més de plors i disgustos diaris a quarts de nou del matí.

Però és que és més greu. La major part dels immigrants arribats a l'Estat espanyol són fora de Catalunya, i no consta cap cas en què l'aprenentatge en castellà hagi provocat traumes infantils.

Més encara. Puc afirmar, de primera mà, que la immersió en la llengua de Cervantes mai no va provocar que els nens s'estiressin els cabells. De fet, totes les alopècies dels meus excompanys van ser bastant més tardanes.

¿No devia ser que havien anat a cursos de català?

 
============================================================================================================
 
5)
 

Ressenya publicada en el número 1942 de la revista Presència (del 15 al 21 de maig del 2009) (pàg. 34)

 

«Diccionari del català col·loquial»

Redacció: Jaume Salvanyà

Editorial: Enciclopèdia Catalana

Pàgines: 398

PVP: 16 euros

 

 

 

El diccionari obre les portes a una llengua col·loquial, genuïna i no necessàriament oral

 

El que havia de ser un compendi d'estil del Grup Flaix s'ha convertit, gràcies a l'esforç del seu corrector i assessor lingüístic, Jaume Salvanyà, en un diccionari de més de 2.400 paraules i expressions col·loquials. 

 

 

Col·loquial com cal

 

Un dels mèrits d'aquesta obra, redactada per Jaume Salvanyà i revisada per Carles Riera i Josep Ruaix, és la claredat de presentació: sense necessitat de recórrer a indicacions específiques, el lector distingeix de seguida les entrades correctes de les incorrectes i no l'atabalen remissions ni feixugues ni excessives. Tot és agraït i els exemples, sempre aclaridors. Un altre mèrit, potser encara més valuós, és pròpiament el contingut: Salvanyà ha sabut actualitzar un repertori de lèxic col·loquial amb moltíssimes solucions vives, genuïnes i adequades que s'aparten de calcs inconvenients però habituals, ai!, en la llengua d'alguns professionals de la paraula. Hi ha alternatives per a emportar-se per endavant, posar a flote, gustillo, pàjara, pillat… i tantes altres formes o expressions sobre les quals hi ha remarques ben diverses, també de pronunciació. Destaquen les locucions i la fraseologia, amb solucions prou atractives. Aquesta actualització porta a admetre nous usos fins ara desatesos (escaquejar-se, cantada ‘pífia', empanada mental…) i velles formes sancionades en diccionaris de barbarismes (papanates, desenfadat, guinda, mopa…). És ben cert, tanmateix, que la base d'aquesta obra descansa només en el català central (potser en reedicions futures es podria pensar a incloure altres formes de tot el territori) i que, curiosament, no s'accepten algunes formes avalades pels llibres d'estil dels principals mitjans de comunicació (decepcionar, èlit o èlite, barri xino i fins seguro ‘seguretat social', com veiem escrit en determinada premsa). Alguns exemples, a la fi, són poc respectuosos i deixen mal parats els polítics, els bancs, els dirigents de la FIFA, els representants de jugadors i també algun personatge, amb nom i cognoms.    

 

David Paloma

 

==========================================================================================================
 
6)
 
Publicat en el diari AVUI dimarts 19 de maig del 2009
AL PEU DEL CANÓ

El castellà

Enric Vila / Historiador i periodista

Hi ha una relació entre la xiulada al rei i el sentiment de molts catalans vers el castellà. Igual que hi ha una relació entre l'amor al català de Gaudí, de Pla, de Cambó o de Pau Casals, i la gesta de Laporta i Guardiola. Què vol dir que la tercera hora de castellà no cal perquè ja es parla al carrer? Si no es parlés, tampoc caldria. A Catalunya es parla molt en castellà. Aquí vivim i deixem viure i si haguessin vingut milions de xinesos coneixeríem el xinès. Ara bé: que per ventura els millors homes de la història del país li deuen alguna cosa, al castellà? Que per ventura Núñez o Cercas o Montilla haurien fet res de profit en una Catalunya tan castellanitzada com el País Valencià? Que es recorda algun moviment constructiu parlant en castellà a Catalunya? És cínic apel·lar a la llibertat amb l'exèrcit a favor teu. És cínic dir que el castellà és una llengua del país, amb el paper que ha jugat. És baratet apel·lar a la llengua materna dels que no vas poder alimentar, després d'atemptar contra aquest principi durant segles. El castellà no donarà mai res excepcional a Catalunya perquè treballa per a un altre centre de poder, com l'anglès o el francès. Debilitar el català és un error. Vagin a Perpinyà, vagin a Gènova. És lògic que els moments més baixos de la història del país coincideixin amb els de més castellanització. Els castellanoparlants haurien de ser els primers a voler que el català s'ensenyés bé a les escoles. Sense l'amor al català, això ja seria com Andalusia, però amb autopistes de peatge.
 

============================================================================================================
 
7)
 
Article publicat en el diari AVUI dimecres 13 de maig del 2009
UNA ANTOLOGIA DEL POETA EN CATALÀ, UNA FITA HISTÒRICA PER ALS LECTORS

Robert Graves per sempre

D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor

Ja el tenim. Finalment tenim Robert Graves en català. Es tracta d'una antologia panoràmica bilingüe, anglès-català, titulada El país que he escollit, de 160 poemes dels 1.202 que va escriure el gran poeta anglès al llarg de la seva dilatada carrera entre Over the brazier (Sobre el braser, 1916) i Complete poems (Obra poètica completa, 2000). La tria i la versió catalana han anat a cura de Josep M. Jaumà, un gravesià de soca-rel i reincident, sota l'atenta i exigent mirada de Lucía Graves, filla del poeta i escriptora i traductora ella mateixa. I el volum ha estat bellament i rigorosament editada per Edicions del Salobre de Mallorca.

AQUESTA EDICIÓ MARCA UNA AUTÈNTICA fita històrica. I no exagero ni faig broma. És una fita històrica perquè finalment posa a disposició dels lectors catalans la producció lírica d'un dels grans genis poètics del segle XX. Subratllo l'adverbi finalment perquè feia literalment anys que es parlava de la importància poètica de la figura de Graves sense que aquest discurs es traduís en fets d'una manera definitiva. De fet, en termes generals, a Catalunya es té una idea excessivament nebulosa de l'extraordinària contribució de Graves a la literatura universal. És cert que existia el ja llegendari comentari de Gabriel Ferrater del 1960: "He provat de fer-me un racó a l'ombra de la branca de poesia anglesa que surt a Thomas Hardy i s'allarga amb Frost, Ransom, Graves, Auden". Era igualment cert que existien antecedents insòlits com Sis poemes (1980), publicats a la revista Cairell en versió d'Àngel Terron; els 17 poemes de Símptomes d'amor (1986) del "padrí" de Lucía, Josep M. Palau i Camps; i D'amor. Trenta poemes (1991), del mateix Jaumà. Però Graves continuava sent, en definitiva, l'autor de la novel·la històrica Jo, Claudi i, a tot estirar, el gran pensador literari i cultural darrera La deessa blanca. I poca cosa més.

LA REALITAT DE LA QÜESTIÓ és molt diferent. Sense Robert Graves no podem entendre una de les parcel·les artístiques més importants del segle XX i del desplegament de la modernitat: la poesia. Robert Graves és una baula indispensable en la cadena de la gran poesia moderna del realisme líric que arrenca amb Hardy i passa per Yeats, Frost, Auden, Larkin, Heaney i arriba, ampliada, fins als nostres dies. Per una altra banda, cal constatar que Graves ha influït directament en poetes catalans moderns i contemporanis com Gabriel Ferrater, Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Ponç Pons, Àlex Susanna, Jordi Llavina i Jordi Julià. No sempre s'ha entès la modernitat de l'obra de Graves ni s'ha vist la seva extraordinària esfera d'influència. Ara sí que podem.

EN UN LLIBRE DE CRÍTICA LITERÀRIA de l'any 1929 Graves explicava la seva teoria de la modernitat. La modernitat arribaria en dues fases diferenciades. La primera seria una onada de reaccions més aviat extravagants contra el baix to de la poesia de l'època. Aquestes reaccions extravagants incloïen autors com T.S. Eliot i E.E. Cummings, i moviments com l'alta modernitat i les avantguardes. La segona fase seria la recuperació de la tradició poètica central, això sí, sanejada completament per les propostes iconoclastes. Les propostes iconoclastes s'esgotarien, perquè només servien un propòsit terapèutic. Es reprendria la tradició "refrescada", amb més exigència intel·lectual i artística, amb més capacitat creativa i imaginativa. Aquesta era la proposta de Graves: la tradició enriquida i renovada, però una tradició moderna. És molt possible que estiguem entrant, ara mateix, en la segona fase que anunciava Graves. I, en aquest sentit, com va passar al seu moment amb les famoses traduccions de Kavafis de Riba, Ferraté i Solà, aquestes versions de Graves poden servir de gran impuls creatiu en el marc de la literatura catalana actual.

AQUESTA MAGNA ANTOLOGIA DE GRAVES ens permetrà, a més, entendre d'una vegada el paper que Mallorca i Catalunya van jugar en el desenvolupament de la seva obra. Recordem que hi va viure un total de 46 anys entre el 1929 i el 1985, anys absolutament crucials per a la seva obra, anys crucials per a la seva vida personal al costat de Laura Riding i, més tard, el gran amor de la seva vida, Beryl Pritchard. L'entorn humà i físic de Deià va ser un dels estímuls més importants que van permetre que Graves portés a terme una de les revolucions culturals més ambicioses de l'era moderna. Graves, completament sol, va rearticular la tradició judeocristiana i grecollatina, perquè necessitava un substrat cultural renovat. Com Friedrich Nietzsche, Graves va necessitar reiniciar la cultura occidental. I això ho va poder fer perquè Mallorca li ho permetia. Deià va ser fonamental en el creixement de l'obra del gran poeta amorós del segle XX. Els títols de poemes com La platja i Sota les oliveres són només petits indicadors. Quantes vegades Catalunya no ha influït decisivament en les carreres de grans artistes de fora? Però massa fàcilment Catalunya renuncia a aquest patrimoni internacional i universal i, per això, per citar només dos exemples, no disposem de traduccions dels decisius escrits mallorquins de Gertude Stein ni dels barcelonins de Pinkhas Sadé.

EN AQUEST SENTIT, aquest llibre de Graves es pot considerar un acte de desgreuge. L'obra de Graves va ensopegar amb molts problemes de recepció, que van de les exigències morals de Marià Manent a les acusacions d'assassinat de Carles Riba llançades per Blai Bonet, passant per l'enveja mal dissimulada de Josep M. Llompart i el seu comparsa Vicent Andrés Estellés. Sortosament ara superem tota aquesta barrera d'incomprensió amb un bon "adéu a tot això" en el més pur estil gravesià. I que el llibre sigui publicat precisament a Mallorca és un gest ben significatiu i modèlic de superació de feixugues càrregues o llegats del passat.

I TAMBÉ HEM DE RECORDAR QUE L'EDICIÓ del llibre té un altre element molt significatiu i modèlic: el fet que estigui publicat per una petita editorial de Pollença, a Mallorca. Amb aquest llibre especialment Edicions del Salobre ha fet una aposta radical i contundent a favor de la gran literatura, la literatura que molts i molts lectors volen llegir en lloc de la infinitat de llibres mig cuits que circulen pel mercat inflats per un aparell empresarial i mediàtic. Edicions del Salobre sap que el futur del món de l'edició passa per estar molt més a prop del bon lector i mimar-lo. En això s'anticipa al seu temps i tenen tota la raó del món.

TENIM ROBERT GRAVES. PER SEMPRE. I tothom hi ha sortit guanyant. A veure si ara serem capaços de fer-ne un bon ús.

============================================================================================================
 
8)
 
 
El Grup de lectura del Bloc de Progrés Jaume I es reunix amb Urbà Lozano
 
Dijous 28 de maig, a les 10 de la nit, al Casal del Bloc de Progrés Jaume I (Carrer de Sant Jaume, 31 - L'Alcúdia) es reunirà el Grup de lectura del Bloc amb l'escriptor Urbà Lozano per a comentar amb ell 'Plagis', el seu darrer llibre, que va obtindre el Premi Ciutat de València 2007.
 
 
============================================================================================================
 
9)
 
Sopar Tertúlia en la Societat Coral el Micalet
 
Dijous 28 de maig de 2009 a les 21 hores
 
Presentació a València dels llibres
 
La mosca. Assetjament a les aules de Gemma Pasqual. Premi Benvingut Oliver.
A Z. de Núria Cadenes. Premi Ciutat d'Elx.
 
Amb la presència de les autores Gemma Pasqual i Núria Cadenes.
 
Societat Coral el Micalet.
Carrer de Guillem de Castro, 73 - València
 
SOPAR D'ENTREPANS I DEBAT. Et preguem que confirmes l'assistència (tel 963 41 33 16 i valencia@psan.net)
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================