InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 137 (dilluns 25/05/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1)  Presentació dels llibres Les nostres paraules d'Eugeni S. Reig i Reivindicació del valencià. Una contribució d'Abelard Saragossà
 
2) Joan Solà - Els lluitadors de Castelló
 
3) Màrius Serra - Rodalies?
 
4) Gabriel Bibiloni - Llengua, gènere i sexe (II). El gènere no marcat
 
5) Joan Tudela - Quin català?
 
6) CAMPANYA DEL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC A LES ILLES BALEARS
 
7) Taula redona "Requisit lingüístic valencià: ÉS JA L'HORA?"
 
8) Presentació del llibre "El músic del bulevard Rossini" de Vicent Usó
 
9) Els Thous diuen que poden portar l'afer de l'himne als tribunals
 
10) Ha eixit el número 538 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Presentació dels llibres Les nostres paraules d'Eugeni S. Reig i Reivindicació del valencià. Una contribució d'Abelard Saragossà
 

L'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramón García Mont i, en el seu nom, el regidor de Cultura, Gabriel Palop Sarrías, es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres Les nostres paraules d'Eugeni S. Reig i Reivindicació del valencià. Una contribució d'Abelard Saragossà, a càrrec de Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

L'acte tindrà lloc el dimecres 27 de maig, a les 19.30 h, al Casino Lliberal d'Algemesí (c/ Muntanya, 24).

 

============================================================================================================
 
 
2)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 23 de maig del 2009
 
 

Els lluitadors de Castelló

 

Han de saber, lectors, que Albert Sánchez-Pantoja (d'una família manxega que va viure les peripècies de l'emigració) i Frederic Rivas van fundar a Castelló de la Plana l'any 1964 la revista ciclostilada Al Vent, que era escrita íntegrament en català i per tant era, ipso facto i encara que no hagués sigut per altres «mèrits», un butlletí d'agitació que exhibia com a títol la cançó de Raimon que va fer mil voltes als Països Catalans (i part de l'estranger) i que ens invitava poderosament a recuperar la dignitat nacional. Va resistir fins que, evidentment, la va clausurar «l'autoritat competent» (altrament dit, el govern civil) l'any 1969. No li va servir l'aixopluc eclesiàstic: el capellà Joaquim Amorós i el bisbe Pont i Gol.

I que un altre lluitador i patriota insubornable i incansable, Vicent Pitarch, va engegar amb un grupet d'amics, a Ràdio Popular de la Plana, l'any 1969 el programa Nosaltres els valencians, totalment en català i amb un títol fusterià també emblemàtic, uns propòsits igualment clars i uns «entrebancs» no menys «estimulants» [;-)]. Els va donar la mà el director de l'emissora, Joan Soler, i van aguantar onze anys. La Universitat Jaume I acaba de publicar el llibre El combat per la premsa. «Al Vent» i «Nosaltres els valencians», on els protagonistes Sánchez-Pantoja i Pitarch expliquen la doble aventura (hi ha un DVD amb fragments del programa). A Barcelona el trobaran, per exemple, a l'Espai Mallorca, on se'n va fer la presentació la setmana passada.

Xicots i noies que heu nascut amb una situació social i política i amb una realitat lingüística prou diferents d'aquelles: us anirà bé de llegir aquesta obra, no fos cas que arribéssiu a creure que sempre hi ha hagut el grau de llibertat o de normalitat actual (i perdoneu que no m'allargui ara ironitzant sobre la situació actual).

Us ajudarà també la «Presentació» que en fa Joaquim M. Puyal (un altre dels grans, lúcids, eficacíssims lluitadors vivents). A vosaltres i a tots els altres, que de tant en tant necessitem que algú ens parli clar en aquesta Espanya secularment i inflexiblement integrista; profundament, visceralment hostil contra cap vel.leïtat de diferència entre les persones i els pobles de l'Estat. La qual presentació comença exactament així: «Afortunadament, a les nostres societats sovintegen, cada cop més, les condemnes a la violència. [...] Però hi ha al món una violència estesa, persistent i dominant, que fa temps que pateixen els individus de molts grups, que rarament és denunciada. Parlo del fenomen de substitució dels símbols propis del conjunt identitariocultural dels individus d'un territori per uns altres, degut a la penetració (sovint prou subtil) d'aquells altres símbols associats als elements i referències de la cultura del grup (o dels grups) dominants». I ara explica que aquells fets van «molt més enllà d'aventures», en uns anys en què la llengua, la pàtria i la història ens havien sigut eliminades del mapa de l'existència.

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
============================================================================================================
 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 23 de maig del 2009
 
 
Motacions
per Màrius Serra

Rodalies?
 
Els lingüistes Magí Camps, Rudolf Ortega i Jordi Palou abanderen una reivindicació verbal adherida al traspàs (en el sentit menys letal) de les dites Rodalies de Renfe al Govern. Argumenten, amb més raó que un Kant, que rodalies en plural al·ludeix als encontorns de diverses localitats alhora, i no pas als d'una sola ciutat. Per les vies que s'estenen a l'entorn de Barcelona, per tant, no hi circulen trens de rodalies, sinó de rodalia. I si aquella C ajaçada roja tan similar a la del Departament de Cultura és la inicial de Cercanías (i, potser, de calamitat), la R que hi deuran posar el dia del traspàs (¿serà un 29 de febrer?) hauria de remetre a Rodalia, així en singular. Val a dir que a les notes de premsa emeses pel gabinet del conseller Nadal els trens de rodalia hi figuren correctament citats, però ningú no en diu així, i ja es veu a venir que costarà déu i ajut evitar-ne el calc. Fa dècades, el radiofonista Escamilla va impulsar l'invent del bona tarda, en comptes del genuí bon vespre, per evitar el castellanisme bones tardes. Tot i que se'n va sortir, ara la jugada és més difícil. Per què no en diem trens de prop i llestos?
 
============================================================================================================
4)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears dissabte 28 de març del 2009
 
Amb bones paraules

 

Llengua, gènere i sexe (II). El gènere no marcat

 

Gabriel Bibiloni

 

Els defensors a ultrança del llenguatge "no sexista" haurien de tenir en compte que a la llengua hi ha coses diguem-ne superficials que es poden canviar i coses profundes que no es poden canviar. Posar-ho tot dins un mateix sac és el que ens pot perdre. Les paraules particulars es poden canviar, si cal, i això és el que ara fan totes les llengües amb marques de gènere per a adequar la forma de les paraules referents a professions exercides per dones (arquitecta, enginyera, política) o per homes (la paraula comare no serveix si els homes fan aquesta professió). Naturalment, dins les regles de la llengua: ara com ara no sembla desitjable que hi hagi cantantes, fiscales ni militares. De la mateixa manera, es tendeix a suprimir paraules discriminatòries (com senyoreta), i és ben lloable que es posin tots els mitjans tècnics —que n'hi ha molts— perquè una dona no rebi una lletra començada per benvolgut senyor. Fins aquí, perfecte.

 

L'error és acarnissar-se contra una de les característiques fonamentals de l'estructura de les llengües romàniques, com és el fet que un dels dos gèneres funciona com a no marcat. Això vol dir que quan un nom fa referència a una classe on hi ha mascles i femelles (els mallorquins, els protestants, els sords, els moixos), s'usa la forma dita tradicionalment masculina, la que normalment no és marcada morfològicament, i que d'aquesta manera tampoc no és marcada d'un punt de vista semàntic pel que fa al sexe. En rigor, no és una forma masculina sinó una forma sense cap marca de gènere. L'error és creure que aquest sistema subsumeix el femení dins el masculí i crea una dependència de la dona vers l'home. Aquest sistema no inclou el femení dins el masculí, ni subordina un a l'altre: únicament dota el femení d'uns identificadors formals que nega al masculí estricte, i encarrega al context la funció de destriar si un element no marcat es refereix a mascles o a mascles i femelles.

 

El caràcter no marcat del denominat masculí es veu en altres regles gramaticals, com el fet que els elements  neutres concorden amb el masculí i no amb el femení (això és bo i no *això és bona). Aquest comportament en el gènere és comparable al del nombre, en què el plural és el marcat, i això vol dir que un singular (no marcat) pot referir-se a un individu o objecte (ja he comprat la rosa) o a molts (la rosa és la flor més bella, l'Institut de la Dona, Diada del Caçador).

 

Aquest sistema, d'un gènere marcat i un de no marcat, s'aplica primordialment als mots flectius (els europeus); però en aquelles paraules en què el gènere s'indica amb lexemes diferents (pare/mare, gendre/nora, oncle/tia) aplicades a humans —deixem ara els animals domèstics— també el masculí és la forma usada normalment com a inclusiva. Els pares d'una escola són els pares de qualsevol sexe i en les frases «els gendres no són com els fills» o «anirem a visitar els oncles» tothom entendrà perfectament que no ens referim a persones d'un sol sexe. Només quan hi ha una paraula comprensiva dels dos sexes, el masculí tendeix a referir-se només als homes: la paraula persona debilita o anul·la el valor inclusiu de homes, igual que en anglès o francès parents vincula father o père a persones de sexe masculí.

 

Els acompanyants (articles, adjectius, etc.) dels substantius que es refereixen a un conjunt de persones o animals en el qual hi ha mascles i femelles van en la forma dita tradicionalment masculina, o, dit més científicament, en la forma no marcada. Recordem que els acompanyants no tenen gènere inherent, sinó que porten marques de gènere (de fet, marca de femení) si els noms acompanyats exigeixen el marcatge (són femenins). Els catalanoparlants sempre hem dit «en Joan i na Maria són simpàtics», on simpàtics és no marcat quant al gènere. Ho hem dit així d'ençà que es parla el català i ho direm així sempre. Per molts de bots que facin alguns, la majoria de la gent mai no dirà «en Joan és simpàtic i na Maria és simpàtica» ni «en Joan i na Maria són simpàtic i simpàtica respectivament». De la mateixa manera, diem «na Rosa i na Clara sopen juntes», o «totes dues estan d'acord» —marca de femení obligatòria—  i, en canvi, «en Joan i na Maria sopen junts» (no «junt i junta») i «tots dos estan d'acord» (no «tot un i tota una»). Continuarà.

 
==========================================================================================================
 
5)
 
 Publicat en laMalla.net dilluns 27 d'abril del 2009

Quin català?

 Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 31 d'agost del 1987)

La llengua catalana està despenalitzada, però no pas normalitzada. Diuen les lleis que és la llengua pròpia de Catalunya, del País Valencià i de les Illes, però per ara no és veritat. La normalitat plena del català vindrà aquell dia, si és que arriba, en què serà la llengua necessària per viure als Països Catalans. Ara és més aviat la llengua prescindible.

El futur del català es juga sobretot en el camp sociolingüístic.

Podríem pensar, doncs, que el debat lingüístic és un luxe que no ens podem permetre. Fóra un error. L'extensió de l'ús del català i la definició del model de llengua són dues coses indestriables. Per tant, benvinguda sigui l'actual polèmica lingüística. Els adjectius desqualificatius i les exageracions no ens han d'escandalitzar, perquè són normals en tota polèmica humana i els catalanoparlants som humans.

És possible delimitar el terreny de joc del debat lingüístic? Jo crec que sí. Per començar, tenim l'obra de Pompeu Fabra, acceptada per tothom, encara que interpretada de manera diversa; les qüestions essencials de la codificació de la nostra llengua -i no solament l'ortografia- ja les tenim resoltes de fa temps. Per continuar, per adaptar-nos a l'evolució del nostre idioma, tothom pot estar d'acord que es tracta de trobar l'equilibri entre la naturalitat i la genuïnitat. Si la nostra llengua deixa de ser natural, serà substituïda pel castellà; si deixa de ser genuïna, esdevindrà a la llarga un dialecte del castellà. Patim alhora totes dues amenaces i és a totes dues alhora que hem de plantar cara.

Encara ara, l'any 2009, n'hi ha que pensen que amb la despenalització del català ja n'hi ha prou. La dictadura de Franco prohibia la llengua catalana, ara és legal, doncs problema resolt. I no. El català forma part del patrimoni  lingüístic de la humanitat, que és tan important com el patrimoni natural del món. La vitalitat de la nostra llengua és responsabilitat nostra i hem de tenir clar que amb la despenalització i prou no n'hi ha prou.

 

============================================================================================================
 
6)
 
 

Encara no coneixes la campanya de voluntariat lingüístic? 

Clica aquí  

Si tens una hora a la setmana per ajudar un nouvingut a aprendre català,

APUNTA-T'HI:

 http://www.paraula.cat/ambtu/

 

Comparteix la llengua, fes-te voluntari.

 

============================================================================================================
 
7)
 
Requisit lingüístic valencià:
 
ÉS JA L'HORA?"


25 anys després de la Llei d'Ús, som l'únic territori amb llengua pròpia que no l'exigeix en les proves de selecció per a l'administració. Cal incloure'l ara en la nova llei de la funció pública valenciana?

Data: Dimarts, 26 de maig, 19.30 hores
Lloc: Edifici Octubre (C/ Sant Ferran, 12, València)

Hi intervenen:

- Francesc Calatayud (EUPV)
- Mònica Oltra (IPV)
- Agustí Cerdà (ERPV)
- Enric Morera (BNV)
- Vicentra Crespo (PSOE)
- Eliseu Climent (ACPV)

Presenta i modera l'acte: Alfons Esteve

 
============================================================================================================
 
8)
 
La Casa del llibre i Editorial Proa
 
 
Es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre

El músic del bulevard Rossini

de Vicent Usó

Finalista del Premi Sant Jordi

a càrrec del periodista i escriptor Alfons Cervera, i el propi autor, Vicent Usó.
 
Dilluns 25 de maig del 2009, a les 19.30 h, a la Casa del Llibre, Passeig de Russafa 11, de València.
 
'El músic del bulevard Rossini' narra la història de Tadeusz, un violinista provinent d'un país de l'est d'Europa que ha vist marcada la seva vida per una cursa d'obstacles que ha de superar per poder desenvolupar la seva vocació. En primer lloc, ha de salvar les reticències del pare a seguir estudis artístics; més tard, problemes familiars faran que haja d'abandonar els estudis musicals, al temps que comença a fer aigües una relació sentimental. Malgrat tot, Tadeusz no abandona el somni de convertir-se en un violinista de prestigi. Així, decideix apostar fort i acceptar la proposta d'un desconegut que l'invita a marxar del seu país a la recerca d'una oportunitat a la rica Europa occidental. Però, una volta allí, el somni no s'acaba mai de concretar i, a més, haurà de pagar un preu elevat a les màfies que controlen el tràfic de persones.

 

Finalment, haurà d'enfrontar una decisió molt difícil: o renunciar a les il·lusions que s'havia fet o posar en perill l'amor de la dona que estima. Escrita amb un llenguatge molt planer, amb tocs d'ironia, el sentit de l'humor que sura per tota la narració no li impedeix d'abordar plenament el drama de molts éssers humans en l'Europa del segle XXI. Segons el jurat del premi Sant Jordi, tot i que podria semblar la història d'un fracàs, 'El músic del bulevard Rossini' és, en el fons, una novel·la de denúncia social, honesta i melancòlica.

 

Vicent Usó (Vila-real, 1963) ha escrit 11 novel·les, amb bons elogis de la crítica i amb notable èxit de públic: “La mirada de Nicodemus” (1995), “La taverna del Cau de la Lluna” (2001), “L'herència del vent del sud” (2002), “Crònica de la devastació” (Premi Andròmina dels Octubre, 2002), “Les ales enceses” (finalista del premi Sant Jordi, 2004). A més d'escriure novel·la, fa articles d'opinió, periodisme cultural i guions per a teatre i televisió.

 
===============================================================================================================
 
9)
Publicat en el diari digital Pàgina26 divendres 22 de maig del 2009

Els Thous diuen que poden portar l'afer de l'himne als tribunals

Els descendents del creador de la lletra de l'himne actualment oficial a la Comunitat Valenciana han fet arribar una carta a Rita Barberà en què afirmen que es reserven prendre accions legals si s'empra la lletra en la commemoració del centenari de l'Exposició de 1909. En l'escrit la família Thous recorda que el passat 18 de maig va presentar al registre d'entrada de la Casa de la Ciutat un escrit en què lamentaven «la marginació que de forma sistemàtica exerceix l'Ajuntament» contra el valencià i en aquest cas, en les invitacions i el programa amb què es vol recordar el centenari de l'Exposició i de l'Himne. Els Thous afirmaven que no volien que s'emprara la lletra en cap de les dos versions a causa d'aquest fet, però estaven disposats a replantejar-se la decisió. La família creu que l'alcaldessa no ha fet cas d'aquesta petició sinó que encara s'ha reafirmat en la seua actitud, quan segons els Thous el reglament de normalització lingüística que va aprovar l'Ajuntament fa que s'haja de de fer servir el valencià. Per aquesta raó, els descedents dels Thous deneguen que es puga cantar la lletra i en cas que així siga, afirmen que es reserven prendre les accions que consideren oportunes.
 
===============================================================================================================
 
10)
 
Ha eixit el número 538 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 24 de maig del 2009
 

 SUMARI
 

DOSSIER

·          ELS DEPENDENTS ES REVOLTEN  degut a la manca de prestacions concedides a l'aixopluc d'una llei de dependència que el Consell no desenvolupa i que es manté impertèrrit a l'extensió del descontentament ciutadà també a aquest àmbit.

 

OPINIÓ

·       Aquesta setmana, trobem els espais de: Lluís Martínez i Benaches, Pau Ribera, Marc Adell i Cueva, Albert Ferrer i Orts, Vicent Luna i Sirera,  Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Joan Poyano (De set en set), Ferran Santonja (Davall la trona), Xavier Aliaga (l'Escriptori), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).

 

ENTREVISTA

  • SALVADOR COMPANY,    premi Joanot Martorell i de la Crítica dels Escriptors Valencians, culmina un procés literari i personal i el consolida com una referència per als qui defugen la literatura fàcil. Assegura que el premis ajuden molt però considera que en una societat literàriament normalitzada no s'hauria de dependre tant dels guardons.

 

REPORTATGE

  • L'EXPOSICIÓ REGIONAL DE 1909,  va situar la ciutat de València al centre de totes les mirades i es va convertir en lloc de pelegrinatge d'un turisme incipient, però també va significar el pas definitiu en la transició cap a una urbs més moderna.

 

POLÍTICA

  • CAMPS ESDEVÉ ICONA DE LA CORRUPCIÓ,  i concentra tota l'atenció mediàtica sobre el cas Gürtel al mateix temps que desplaça Carlos Fabra com a símbol de la immortalitat en la vida pública.

 

CIÈNCIA

  • CONSTANTINO ARMESTO,  catedràtic de Física i Química de la Universitat de València Estudi General, assegura que la por que senten alguns cap a un futur farcit de catàstrofes sorgeix del desconeixement o de la incapacitat per a actuar.

 

 

AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:

§     Dossier:  La vida en dibuixos.

§     Reportatge: Boles de rentar.

§     Entrevista: Fernando cardenal.

§     Societat: L'Andorra moderna.
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================