InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 129 (dilluns 11/05/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - "La Fuïna"
 
2) Màrius Serra - Renadiu?
 
3) Eugeni S. Reig - Les dones i la festa de moros i cristians d'Alcoi
 
4) Familiars, amics i companys de professió acomiaden Mavi Dolz / 400 persones diuen l'últim adéu a Mavi Dolz / Mor als 47 anys Mavi Dolz, professora de llengua i activista cultural / Vicent Partal - Aquells qui som com ella... / Centenars de persones acomiaden Mavi Dolz / Sal·lus Herrero - Mavi Dolç
 
5) 50 aniversari de la cançó AL VENT
 
6) Presentació del llibre: PIRÈNIA, EL PAIS QUE MAI NO VA EXISTIR
 
7) Recull de notícies de Valencianisme.com
 
8) Curs "Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados"
 
9) Conferència “Per què cal ser lingüísticament sostenible?”
 
10) Presentació del llibre La cura dels animals. Menescals i menescalia a la València medieval
 
11) 30.000 persones en la manifestació convocada per ACPV
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 9 de maig del 2009
 

"La Fuïna"

 

 

 

Si aneu cap als poblets del Molar i la Figuera, podreu contemplar des d'algun bellveure la xica i ordenada comarca del Priorat, esplèndida aquests dies que les pluges fan brotar aquelles vinyes, ahir mig abandonades, avui pagades a pes d'or. Si teniu la sort que us passegin per alguna partida, sentireu que diuen La Fuïna. Si sou del ram sensible a les paraules, ja us veig remenant diccionaris. Però jo he tingut més sort: he rebut resposta de persones grans d'aquí a un dubte que se'm presentava. Els ho explico.

Es tracta de la fagina (nom estàndard), mamífer carnívor de la família dels mustèlids, més gros que la mostela, de pèl bru al llom i blanc a la gorja i al pit; fa mig metre de llarg i la cua li dobla la llargada. Sembla que el nom li ve d'un derivat del llatí fagus 'faig', perquè ronda per les fagedes, potser quan no troba res més per menjar. El nom figura al llarg de la història i a través dels dialectes amb diverses variants: fagina, faïna, fatgina, fusina, fuïna, fuina i potser foïna. Aquesta última forma la dóna Coromines com a sentida l'any 1936 precisament al Molar (barranc de Les Foïnes), on la o hauria de ser segura perquè allà la o àtona no es pronuncia u. I diu que a Falset va sentir fuïna. Però la gent gran d'aquests pobles, la Sra. Filomena Anguera (del Molar) i el Sr. Francesc Vernet (del Masroig), pronuncien indiscutiblement Les Fuïnes (una partida abarrancada del Molar) i La Fuïna (cada tros de la partida), amb u. La primera edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2003) dóna el Barranc de la Foïna a tocar del poble de Falset i no enregistra res al Molar. Moralitat de tot això: és probable que aquí pertot sigui fuïna, i potser el responsable del Nomenclàtor no va afinar més.

Però hi ha una altra moralitat, potser més pràctica avui. La jove enòloga que ens ensenyava la partida pronunciava Les Fuines, amb diftong; i després ens va ensenyar el celler on es produeix el vi que precisament porta aquest nom: Les Fuines. Potser l'enòloga no era d'aquells voltants o potser per a ella aquest nom no és familiar o potser de tant veure el nom escrit el pronunciava tal com el veia: coses totes molt normals i habituals en aquest terreny de la llengua. La pàgina web de tal marca de vi es fa un embolic amb les dues formes Fuina i Fuïna. Jo no sóc qui per solucionar-los un problema que no sembla pas que sigui tal problema: simplement calia escriure i pronunciar fuïna. Però sí que els aconsello que s'informin de manera decisiva i, si cal, arreglin el nom del vi. Un vi de tanta qualitat com aquest, rumbejant un nom que encara és més elegant amb dièresi, segur que serà rebut amb gran consideració als Estats Units.

He usat bellveure ('indret elevat des d'on es contempla bellament un paisatge'), que vaig trobar fa anys no sé en quin escriptor i me'n vaig enamorar, encara que el diccionari oficial no el reculli (llàstima). Sembla que és una formació moderna que correspon al clàssic Bellver 'bell veure'.

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
============================================================================================================
 
 
2)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 9 de maig del 2009
 
 
Motacions
per Màrius Serra
 

Renadiu?

Visito Otos, a la Vall d'Albaida. El físic i novel·lista Joan Olivares ha sembrat el seu preciós poblet amb molts rellotges de sol dissenyats per artistes tan prominents com Andreu Alfaro. Als jardins del Palau del Marquès de Sant Josep, actual seu de l'Ajuntament de la vila, hi ha un curiós artefacte solar que acompanya la pedra de Basset. Es va inaugurar ara fa dos anys, pel tercer centenari de la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 2007. L'artefacte està disposat de tal manera que cada 25 d'abril l'ombra cobreix les quatre barres de l'ensenya valenciana. La força simbòlica d'aquest joc d'ombres es complementa amb una llegenda que m'intriga: “25 d'abril de 1707-2007, 300 anys de renadiu”. Renadiu? Joan Olivares me n'aclareix el sentit: “la paraula renadiu l'empraven els llauradors per a referir-se als cultius que naixien espontàniament i creixien sense conreu a partir de les llavors que havien quedat en el camp de la collita de l'any anterior”. La veritat és que resulta un terme ben ajustat per explicar la pervivència de la cultura catalana en molts indrets del territori ignot que solíem anomenar Països Catalans. Tornem-hi?
 
============================================================================================================
 
 
3)
 
Article publicat en el periòdic CIUDAD d'Alcoi diumenge 3 de maig del 2009
 

Les dones i la festa de moros i cristians d'Alcoi

 

Les dones s'incorporen, a poc a poc però de manera ferma i decidida, a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Moltes filades han admés dones com a festeres de ple dret i algunes, fins i tot, tenen dissenyada una variant femenina del vestit propi de la filada. La incorporació de la dona alcoiana a la festa és, doncs, una realitat que anirà creixent any rere any i arribarà el moment que la quantitat de festeres serà superior a la de festers, de la mateixa manera que, en la societat, la quantitat de dones és superior a la d'hòmens. La dona, com és lògic i just, ocuparà els càrrecs i farà els papers que, fins ara, s'han reservat exclusivament als hòmens. Arribarà el dia que el capità, l'alferes, el sergent o  l'ambaixador –dels moros o dels cristians– serà una dona. I ¿per què no? algun dia una dona farà el paper de Mossén Torregrossa o una xiqueta farà el de Sant Jordiet. Cap racó de la festa pot quedar vedat a la dona perquè seria una discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i inadmissible. Com que aquesta incorporació plena de la dona a la festa pot implicar alguns problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar resoldre'ls abans que es presenten. ¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona davant l'esquadra? ¿Serà caba, capa o caporala? Quan a una dona li toque ser cop, ¿serà copa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? Ja sabem que el capità sempre porta una favorita. Quan siga una dona ¿què portarà i quin nom li donarem? ¿I quin nom li aplicarem a la dona que faça d'alferes? ¿I si fa de sergent? I si una xiqueta fa el paper de sant Jordi ¿continuarà sent Sant Jordiet o caldrà feminitzar-li el nom? Hem de meditar sobre aquestes qüestions i resoldre-les d'una manera digna i respectuosa.

 

===================================================================================================================================================================================
 
4)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dilluns 4 de maig del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3578091

Familiars, amics i companys de professió acomiaden Mavi Dolz

Unes 400 persones s'han aplegat a Barcelona al funeral per la professora i activista cultural valenciana, traspassada divendres

Avui al matí s'ha retut al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona l'homenatge de comiat a la professora i activista valenciana Mavi Dolz, que va morir-se divendres a la tarda a Barcelona. Vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1986, actualment era cap de l'Àrea de la Llengua de l'Institut Ramon Llull. Els assistents han posat de relleu la seva alegria, vitalitat i dinamisme.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, company acadèmic de Mavi Dolz a la Facultat de Ciències de la Comunicació i amic de molts anys, ha destacat la 'feina extraordinària' de Mavi Dolz tant en la seva etapa com a docent a la universitat, com a la Fundació Catalunya o a l'Institut Ramon Llull. En concret, ha remarcat molt especialment la seva tasca a l'hora de 'teixir fils de contacte entre el País Valencià i el Principat'. Mavi Dolz és un 'exemple de forma eficient i compacta de construir la nació i teixir aquesta unitat de la cultura i la llengua que compartim', ha afegit Tresserras.

També Josep Bargalló ha parlat de la darrera etapa professional de Dolz, que es va incorporar a l'equip de l'Institut Ramon Llull el març del 2008 per reestructurar i donar un nou impuls a l'Àrea de Llengua i Universitats. 'Em deixava tranquil perquè en sabia molt més que jo de llengua i universitats', ha dit. 'Hi confiava perquè pensàvem el mateix, i durant aquest any i mig ens ha omplert el Ramon Llull d'alegria', ha afegit. 'La Mavi era la suma d'això i la recordarem sempre'.

A la cerimònia de comiat també hi ha assistit una àmplia representació de l'àmbit institucional, cultural i acadèmic, amb una intensa presència de valencians. En total s'han aplegat al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona al voltant de 400 familiars, amics i companys de professió de Mavi Dolz.

Mavi Dolz sempre havia maldat per impulsar intercanvis entre València i Barcelona; de fet, va ser una de les instigadores de la formació de l'
Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, acompanyant l'aleshores rector de la UAB, Carles Solà, i va promoure Espai País Valencià, que aplega els valencians que viuen al Principat.

Nascuda a València l'any 1961, Mavi Dolz era llicenciada en filologia hispànica (secció: filologia catalana) per la Universitat de València i doctora en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1991, amb la tesi 'Premsa i llengua. Ciutat de València 1836-1936'. Dolz, membre també del
Grup de Periodistes Ramon Barnils, havia estat delegada del rector per a estudiants de la UAB i vice-rectora d'afers culturals de multilingüisme de la UOC.

Com a investigadora, havia format part de dos equips d'investigació del grup Llengua i Media de la UAB, que analitzaven la qualitat lingüística dels espais i gèneres televisius de Televisió de Catalunya. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Giró, el grup d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Va publicar nombrosos articles i ponències, a revistes científiques i a publicacions vàries, sobre l'anàlisi del discurs als mitjans de comunicació.

En
aquest vídeo de VilaWeb TV, Dolz defensava, fa tres anys, que TV3 es pogués veure al País Valencià.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat a l'Avui.cat
 
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/400_persones_diuen_l_ultim_adeu_a_mavi_dolc_57957.php
 
 
400 persones diuen l'últim adéu a Mavi Dolz
 
Familiars, amics i companys de professió homenatgen la  cap de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull
 
Familiars, amics i companys de professió de Mavi Dolz Gastaldo, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, li han donat aquest diumenge l'últim adéu. Prop de 400 companys de Dolz han assistit a la cerimònia de comiat, on s'ha reunit una àmplia representació del món de la cultura, comunicació i àmbit universitari.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha exaltat la "vitalitat, energia i dinamisme" de la filòloga especialitzada en el camp de la comunicació; en la mateixa línia que el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, qui ha assegurat que en el darrer any i mig Dolz havia omplert aquesta institució "d'alegria".

Tant Tresserras com Bargalló han valorat també molt efusivament la seva trajectòria professional. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha destacat la "feina extraordinària" de Mavi Dolz tant en la seva etapa com a docent a la universitat, com a la Fundació Catalunya o a l'Institut Ramon Llull. En concret, ha remarcat molt especialment la seva tasca a l'hora de "teixir fils de contacte entre el País Valencià i el Principat". Mavi Dolz és un "exemple de forma eficient i compacta de construir la nació i teixir aquesta unitat de la cultura i la llengua que compartim", ha afegit Tresserras.

Bargalló ha parlat de la darrera etapa professional de Dolz, que es va incorporar a l'equip de l'Institut Ramon Llull el març del 2008 per reestructurar i donar un nou impuls a l'Àrea de Llengua i Universitats. "Em deixava tranquil perquè en sabia molt més que jo de llengua i universitats", ha dit. "Hi confiava perquè pensàvem el mateix, i durant aquest any i mig ens ha omplert el Ramon Llull d'alegria", ha afegit. "La Mavi era la suma d'això i la recordarem sempre".

A la cerimònia de comiat també hi ha assistit una àmplia representació de l'àmbit institucional, cultural i acadèmic, entre ells el Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó, així com persones vinculades a Esquerra Republicana, entre ells la portaveu del partit al Parlament, Anna Simó, i el candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras. En total s'han aplegat al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona al voltant de 400 familiars, amics i companys de professió de Dolz.

Una professió dedicada a la llengua i el món universitari

Mavi Dolz va néixer a la ciutat de València l'any 1961, i era llicenciada en Filologia Hispànica (Secció: Filologia Catalana) per la Universitat de València i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991 amb la tesi Premsa i Llengua. Ciutat de València 1836-1936. Era professora del departament de Filologia Catalana de la UAB des de 1986 i titular d'universitat des de 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, i havia ocupat diferents càrrecs de gestió acadèmica, entre els quals delegada del Rector per a estudiants de la UAB des del març del 2002 al març del 2006.

Posteriorment, va ser nomenada Vicerectora adjunta a la Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (maig - desembre de 2006) i Vicerectora de Cultura i Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (gener - desembre de 2007). El març del 2008 es va incorporar a l'equip de l'Institut Ramon Llull com a cap de l'Àrea de Llengua i Universitats. Dolz va morir aquest divendres, 1 de maig, a l'edat de 47 anys com a conseqüència d'una malaltia sobtada.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat a 3cat24.cat
http://www.3cat24.cat/noticia/382495/paisvalencia/Mor-als-47-anys-Mavi-Dolz-professora-de-llengua-i-activista-cultural
 

Mor als 47 anys Mavi Dolz, professora de llengua i activista cultural

Mavi Dolz ha mort als 47 anys per una malaltia sobtada. Dolz era filòloga i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. També va fer investigació acadèmica i la seva feina professional va estar sempre vinculada a la militància cultural valenciana. En els últims anys va ocupar càrrecs de gestió a la Universitat Oberta de Catalunya i va ser una de les responsables de l'Institut Ramon Llull.

Dolz es va incorporar a l'equip de l'Institut Ramon Llull el març del 2008 per reestructurar i donar un nou impuls a l'Àrea de Llengua i Universitats.

Nascuda a la ciutat de València l'any 1961, Dolz era llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i es va doctorar en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991 amb la tesi "Premsa i llengua. Ciutat de València 1836-1936".
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat a VilaWeb dilluns 4 de maig del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3578192

 
Ahir, mentre acomiadàvem Mavi Dolç, emergia una imatge, també, de país. Una classe de valencians, una variant específica de catalunyesos, un col·lectiu sencer i compacte de catalans, tocats per la seua impertinència valenta, un model de gent que crea i crea i crea i no deixa mai de crear. Amb una alegria que s'escampa i que troba escletxes fins i tot en els moments més durs. Una colla amb un estil d'amistat que no s'avé a normes, ni a formalismes, ni a etiquetes. Un col·lectiu respectuós del silenci i de les veus. Ens vèiem i ens miràvem, atònits i perplexos, aquells qui som com ella, i ens adonàvem que aquest era un país ple de gent com ella.

Qui la va conèixer en qualsevol de les seues múltiples facetes no necessita gaires explicacions. Per a qui no la va conèixer la biografia és una peça freda que diu tot allò que va fer a la universitat, des de València primer, a Barcelona després, empenyent des del Llull l'ensenyament del català, ensenyant generacions senceres de periodistes a analitzar, a pensar, a ser ells mateixos. I, també, tot allò que va fer des de fora de la universitat, missatgera incansable, dona de totes les iniciatives, sempre disposada a fer més pel país, incitadora d'aventures en qualsevol camp i format. No podeu ni arribar a imaginar quantes voltes sonava el mòbil i era ella avisant que calia fer açò o allò, que calia estar atents a aquesta gent o a aquella, que els seus xiquets d'Obrint Pas tocaven a prop i havíem d'anar a escoltar-los, demanant si tenies el telèfon de no sé qui perquè havia d'embolicar-lo en algun projecte o simplement preocupant-se per com anava tot.

I la cosa extraordinària de Mavi era que podia fer tot això sense reclamar per a ella gens de protagonisme. Si en va tenir, i era ben merescut, va ser perquè els altres l'obligàvem a acceptar, també en públic, aquell lideratge que tenia en privat. I tot i així, ella ho feia perquè tocava, pel país que estimava com no es pot estimar més, de cap a cap i mirant sempre enfora, al món que se li feia xicotet de tantes lluites i injustícies com calia resoldre, tan de pressa.

Avui serà el primer dia que la Mavi no hi serà. Des del Gènesi sabem que som pols i que retornats a la pols tornem a la terra. Al Garbí, la muntanya dreçada al peu de Bétera que ens recorda amb el seu nom occità que el camí del nostre poble és al nord, avui les seus cendres tornaran a barrejar-se amb la terra. I algun dia, aviat, arribarà el temps de la collita i aquesta classe de valencians, aquesta variant específica de catalunyesos, aquest col·lectiu sencer i compacte de catalans, els qui la vam conèixer i els qui no, sabrem aleshores que s'haurà esdevingut perquè hi ha hagut, sobretot, dones lliures com ella, i homes, que ens l'han feta imaginar dia a dia durant anys.
 
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dilluns 4 de maig del 2009

Centenars de persones acomiaden Mavi Dolz

 
Nascuda a la ciutat de València l'any 1961, era llicenciada en Filologia Hispànica (secció Filologia Valenciana) per la UV i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi en què analitzava l'ús del valencià a la premsa del cap i casal des de 1836 a 1936. Fou una de les persones que va impulsar la creació de l'Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, que agrupa les universitats del domini lingüístic. També fou important a l'hora de crear l'Espai País Valencià, una associació de valencians que resideix a Barcelona i que tracta d'unir vincle entre tots dos territoris. La cerimònia ha tingut lloc aquest diumenge de matí al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona. Dolz va estar vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i en l'actualitat era la cap de l'Àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull. També havia estat vicerectora d'Afers Culturals i Multilingüisme de la UOC.

Com a investigadora, va formar part de dos equips d'investigació del grup Llengua i Media de la UAB que analitzaven la qualitat lingüística dels diversos espais i gèneres televisius de TV3. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Giró, el grup d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.
 
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 6 de maig del 2009
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050600_5_586045__Opinion-Mavi
 

Sal·lus Herrero

El passat 3 de maig acomiadàvem Mavi Dolç; la vaig conèixer a principis de la dècada dels noranta a la Casa Verda d'AE-A (Acció Ecologista-Agró) quan ella impulsava revistes al servei dels moviments socials alternatius, com Cruïlla i Illacrüa; llavors, ja era una jove, menuda, d'aparença fràgil, treballadora, valenta, intel·ligent, constant i sobretot, infatigable. Em contà que havia fet Filologia Catalana a la Universitat de València i que treballava a la Universitat de Barcelona, que feia la tesi doctoral sobre la presència del valencià a la premsa al PV durant la II República i que vivia a cavall entre València i Barcelona. Després li vaig perdre la pista en directe, però la veia per vídeos o a la premsa quan impulsava la Plataforma per la Llengua, en entrevistes a favor de l'emissió de TV3 denunciat el populisme del PP i l'atac contra la llengua i contra el poble valencià; me l'he trobada també en articles de revistes i comentada en llibres quan es parla del grup de valencians que hi viu i treballa a Catalunya, posem per cas, a Els racons de la memòria, recentment publicat per Isabel-Clara Simó, on elogia el seu encant personal; perquè Mavi Dolç, junt a Jordi Muñoz i altres, ha sigut una de les creadores de l'Espai País Valencià a Barcelona, on la gent valenciana organitza activitats socials, culturals i festives per gaudir de la vida i elevar-la al màxim.
Mavi Dolç, potser amb l'impertinència contracorrent que caracteritza al valencians tocats de catalans, ha sintetitzat molt bé allò de «dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans» (J. F.); quan més valenciana, més catalana i, en aquest cas, a l'inrevés també. No hi ha cap contradicció irresoluble, només en aquells que monopolitzen una identitat espanyolista tancada (i anticatalanista), hi ha conflicte greu, perquè pretenen suprimir la identitat valenciana i catalana o postergar-la. No obstant, quan hi ha fluïdesa comunicativa i afectiva —ser valencià i català a l'hora— el món s'eixampla i no hi ha barreres ni contenidors que constrenyisquen una identitat i ciutadania cívica amb vocació d'universalitat. Endarrere resten els enfrontaments inútils i estèrils, les velles i baixes passions i les rivalitats estúpides i localistes inventades per a dividir-nos. Només resta una mata de jonc profunda d'arrel per resistir davant les crisis d'una globalització que amenaça amb aniquilar els pobles fragmentats i les llengües sense estat.
Tornava de viatge de Londres i passava per Barcelona abans de tornar a València; entrí en internet i en trobí amb la mort de Mavi de cara, el diumenge pel matí, deia que el soterrar era al tanatori de Sant Gervasi, a la Ronda de Dalt —a prop del parc Güell on visqué Gaudí—, on es veu tot Barcelona als peus; arribí una mica tard, la sala del tanatori estava de gom a gom i el periodista de Bètera i director de Vilaweb, Vicent Partal, feia de mestre de cerimònies, s'escoltava Itaca de Llach, després parlà Miquel Ramos Dolç, d'Obrint Pas, nebot de Mavi, que li expressà emotivament la seua estima a la que fou com una mare; sonà la Muixaranga per finalitzar l'acte del dol.
Hi assistiren un bon grapat de valencians, la família d'Anna Raquel, que fou coordinadora de les primeres jornades de sociolingüística a Alcoi als anys noranta, el Josep Guia, la Maria Conca, l'Antoni Mollà, el Partal, la Isabel-Clara, i molts altres; l'escriptora d'Alcoi s'exclamava pel treball infatigable i impagable que ha fet Mavi «en tant que ha treballat, com s'ha recorregut tots els PP CC i a quanta gent ha conegut en les seues múltiples facetes». Mavi Dolç és una de les dones valencianes que més iniciatives ha empentat i més s'ha destacat pel rescat de la memòria oblidada, per la restitució i en defensa de la llengua postergada a tot l'àmbit dels països de parla catalana, sobretot a la universitat, al periodisme i als col·lectius socials transformadors (feministes, ecologistes, pacifistes i antimilitaristes). Ha sigut una «dona forta», com el títol de la novel·la de Maria Beneyto, que ha lliurat la seua vida al servei d'un País Valencià més lliure,més bonic i més culte; ha lluitat per la presència dels ajuntaments valencians a l'Institut Ramon Llull, que el PP i el PSPV junts bloquejen per invisibilitzar el valencià-català davant el món; ha fet realitat alguns dels nostres millors somnis de construir un país des de baix, d'igual a igual amb Catalunya, per a defensar plegats, —junt la resta de territoris de parla catalana— la llengua, els ecosistemes, la cultura i una societat civil més solidària, fraterna i organitzada davant els poders de torn. Ha llaurat la seua existència en un combat dolç enamorat,compromés, estable, ferm i tendre contra la mort; contra totes les morts. Contra totes. I conste que li ho agraïm... perquè en ella reconeguem el millor de nosaltres.

 
=================================================================================================================================================
 
5) 
 
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 6 de maig del 2009
 
Podeu traduir la notícia amb www.internostrum.com
 
 
50 aniversario de 'al vent'

El artista de Xàtiva denuncia que las artes escénicas en la Comunitat funcionan "casi como en tiempos de un régimen autoritario"

El cantautor valenciano Raimon ha asegurado que, tras 50 años de profesión, entre el público valenciano y él existe "poco contacto" y ha afirmado que eso le "da pena".

El artista de Xàtiva ha presentado hoy las actividades que la Universidad Politécnica de Valencia (UPV) ha preparado para homenajearle en el 50 aniversario de la composición de "Al vent", entre las que se cuenta un recital del cantante.

Durante el acto ha señalado que su última actuación en Valencia fue en el año 2000 y lo ha atribuido a que el carácter de su obra y el suyo propio "me ha creado muchos obstáculos y animadversiones" y eso "ha impedido que en mi país se me conociera más."
Según Raimon, el sistema que estructura las artes escénicas en la Comunitat "funciona casi como en tiempos de un régimen autoritario". "Te dicen que no estás en ninguna lista negra, pero no te llaman", ha asegurado.

A este respecto también ha expresado que en la actualidad está instalada una idea de la democracia "muy restrictiva" y ha puesto como ejemplo al "chico de Xàtiva que piensa que donde manda él es su casa".

Por otra parte, y en cuanto a las actividades que la UPV ha preparado para conmemorar la composición de "Al vent", destaca el concierto de Raimon que tendrá lugar el viernes 8 de mayo y para el que ya se han agotado las entradas.

El cantautor ha comentado que está "preparándose mucho" para el recital del viernes, ya que quiere cantar "mejor que en cualquier lugar del mundo".

Los asistentes podrán escuchar por primera vez una de las últimas composiciones del artista, un tema que habla de la ciudad de Valencia y sobre el que Raimon no ha querido desvelar ningún detalle. Sí ha comentado que el próximo año sacará un nuevo disco.

Además, el vicerrectorado de Cultura ha preparado una muestra retrospectiva que contará con centenares de piezas, entre las que destacan carteles de actuaciones desde 1963 y doce obras de arte sobre el autor, dos de Joan Miró, dos de Antoni Tàpies y dos de Andreu Alfaro.

Junto a ello, fotografías, discos, libros o recortes de prensa de todo el mundo, incluso de Japón, que hablan al espectador sobre la vida y la obra del músico.

La organización también ha editado un catálogo sobre la muestra y un cd con versiones de artistas como Joan Manuel Serrat, Josep Carreras, Dyango, Miquel Gil i Verdcel, Toti Soler o Ester Formosa, entre otros.

El tributo a Raimon se completa con la reedición de su poemario "D'aquest viure insistent" y la biografía que sobre el cantautor de Xàtiva publicó Joan Fuster en 1964 y completó en 1988.

Ante esto, Raimon ha agradecido a los organizadores de las actividades que hayan realizado un trabajo "tan ambicioso y una cosa tan completa" y ha mostrado su satisfacción porque "algo así se realice en Valencia".

La muestra se inaugurará mañana a las 20.00 horas en la Sala de Exposiciones de la UPV, será de acceso libre y se podrá visitar hasta el 23 de junio. El concierto tendrá lugar a las 20.00 horas en el Salón de Actos del edificio Nexus de la universidad.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous 7 de maig del 2009

La Politècnica de València commemora el cinquantè aniversari de 'Al vent'

Avui s'inaugura una exposició i demà Raimon oferirà un concert per al qual ja no queden entrades

Enguany fa cinquanta anys que Raimon va escriure 'Al vent' (vídeo) i la Universitat Politècnica de València (UPV) ho ha volgut commemorar. Avui s'inaugura una exposició retrospectiva i demà Raimon farà un concert. A més, la UPV editarà un disc compacte que inclou versions de la cançó i tres publicacions: el catàleg de l'exposició i les reedicions dels llibres 'D'aquest viure insistent' (3i4), del propi cantant i 'Raimon' (la Magrana), de Joan Fuster.

L'exposició es pot visitar a la Sala d'Exposicions de la UPV. Una trentena de cartells d'alguns dels cartells que Raimon ha fet des de l'any 1963 fins a l'actualitat. Dotze obres originals de Tàpies, Miró i Alfaro, entre uns altres. Fotografies. Discs compactes i vinils. Retalls de premsa. Tot això i més, és el material que s'ha ajuntat per a mirar d'explicar la vida i obra del cantant xativí. Romandrà oberta al públic fins el 23 de juny.

El concert que oferirà Raimon serà demà al vespre al saló d'actes de l'edifici Nexus. Les entrades, tanmateix, ja han estat exhaurides. Serà un concert especial, si és que no ho són tots, perquè Raimon estrenarà, en primícia, una cançó que parla sobre València. També en cantarà unes altres que, amb gairebé total certesa, s'inclouran en el que serà el seu nou disc, que espera que surti a la venda l'any vinent. Al País Valencià, sovint no és gaire fàcil veure Raimon en concert. I és que, segons que ha denunciat ell mateix juntament amb tants altres representants de la cultura valenciana, l'administració els hi posa no pocs entrebancs. De fet, Raimon no actuava a València des de l'any 2000.

Pel que fa al disc compacte que editarà la UPV, cal afegir que inclourà versions d'algunes de les cançons més conegudes del cantautor de Xàtiva. Miquel Gil, Joan Manuel Serrat, Verdcel, Ester Formosa o Toti Soler són alguns dels músics que hi col·laboren amb les seves pròpies versions de la cançó 'Al vent'.

Per últim, quant als llibres, val a remarcar que tant l'escrit per Fuster com l'escrit per ell mateix es troben exhaurits i, per tant, aquesta reedició permetrà de tornar a posar a l'abast de tothom dues obres que no poden faltar a les prestatgeries dels seguidors del cantant. Finalment, el catàleg que acompanya l'exposició, té el valor afegit d'incloure textos històrics escrits per Joan Fuster, Manuel Vázquez Montanbán, Manuel Vicent...

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Notícia publicada en el diari digital VilaWeb divendres 8 de maig del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3580338

Raimon, de bell nou a València

No hi actuava des de l'any 2000 · La UPV commemora el cinquantè aniversari de 'Al vent' · Les entrades del concert s'exhauriren el dia que es posaren a la venda

Raimon torna a València, ciutat en què feia nou anys que no actuava. I hi torna gràcies a la Universitat Politècnica de València (UPV), que, arran del cinquantè aniversari de 'Al vent' (vídeo), li ha volgut retre un homenatge. El saló d'actes de l'edifici Nexus s'omplirà de gom a gom per escoltar i gaudir, de bell nou, les cançons de sempre i les noves, car el cantant de Xàtiva ha anunciat que n'estrenarà de noves. D'entrades, ja no n'hi ha.

Entre les cançons inèdites que interpretarà (Raimon, ha dit que volia cantar 'millor que mai'), n'hi ha una que ha dedicat, precisament, a la ciutat de València. Aquestes cançons s'inclouran en el seu pròxim disc, un disc que s'ha fet esperar. I és que, diu el cantant, n'ha escrit les cançons molt a poc a poc, perquè 'cada volta sóc més exigent.'

L'última vegada que Raimon va actuar a València fou l'any 2000 al Teatre Principal (i, a Canal 9, l'any 1994). D'aquest silenci de què ha estat objecte, se'n lamenta profundament: 'Allò que més em dol és que m'han impedit de ser més conegut de la gent del meu país, i molts es deuen pensar que vaig fer 'Al vent' i vaig desaparèixer.' Sobre les raons de l'administració valenciana per a impedir-li que actuï tant a València com a la resta del País Valencià, diu: 'Mire de ser lliure, tenir criteri propi, i això m'ha portat molts malentesos amb alguna gent'. I afegeix: 'Em solen dir que no sóc en cap llista negra, simplement que això que faig no atrau la gent.'

Però ara torna a València, enmig d'una gran expectació. El públic valencià va afanyar-se a comprar l'entrada del concert, esperadíssim, que farà avui. Sobre què significava per a ell tornar a cantar a València després de tants anys, Raimon no va dubtar a expressar el 'goig' que sentia. I va fer una petita broma i tot: que estava ben content de poder cantar 'a prop de València' (el campus de la UPV és als afores de la ciutat, a l'horta de Vera).

Un homenatge ben complet

Juntament amb aquest concert, la UPV ha organitzat una exposició retrospectiva per a fer conèixer la vida i l'obra d'un dels cantants més reeixits en llengua catalana. L'exposició, que inclou material divers (cartells, retalls de premsa, discs compactes i vinils, pintures...), es podrà visitar, fins el 23 de juny, a la sala d'exposicions de la UPV. L'homenatge que li ret la UPV inclou, a més, l'edició de tres publicacions; són el catàleg de l'exposició i dos llibres exhaurits: el poemari 'D'aquest viure insistent' (3i4), del cantant i 'Raimon' (la Magrana), una biografia que va escriure Joan Fuster. A més, s'editarà un disc compacte en què cantants i amics (Miquel Gil, Joan Manuel Serrat, Verdcel, Ester Formosa o Toti Soler) faran les seves versions d'alguns dels temes més coneguts del cantant de Xàtiva.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari digital VilaWeb divendres 8 de maig del 2009

50 anys de 'Al vent'

Joan Fuster, en la pàgina 56 de la biografia que reeditarà la UPV, explica així el naixement de la cançó 'Al vent': 'Un dia, amb un amic, pujaven en moto de Xàtiva a València. Conduïa l'altre, i Ramon, al seient de darrera, se sentia una mica inquiet per la velocitat a què marxaven. El vent els assotava la cara. Per animar-se, Pelegero començà a cantar. A cantar, no una cançó determinada, sinó qualsevol cosa, no importava què: es tractava de cridar, de superar a crits el soroll de la màquina i el neguit del viatge. La primera frase –lletra i música- va sortir-li sense ni pensar-la: 'Al vent, la cara al vent...'. En arribar a València, l'estrofa inicial ja quedava construïda, i el vent molest de la carretera havia ascendit literàriament a 'vent del món': '...al vent del món!'. Amb una mica de paciència, d'allò, en podria fer una cançó. La guitarra va ajudar-lo. I les paraules se li organitzaren de seguida, com un d'aquells poemes que escrivia d'amagat i que mai no publicaria. 'Al vent' sorgia d'un atzar, i de 'Al vent' sorgiria Raimon.'

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari AVUI divendres 8 de maig del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/163272/vent.html

Al vent

Sebastià Alzamora

Correspon felicitar amb totes les lletres la Universitat Politècnica de València per haver fet possible que la celebració dels cinquanta anys d'Al vent, la primera i esplèndida cançó que va compondre Raimon, pugui fer-se, precisament, a València, malgrat el diguem-ne desinterès de les autoritats d'allà en el cantautor de Xàtiva i la seva obra. Per dir-ho amb una frase memorable d'un altre gran poeta valencià, Enric Sòria, en aquest país d'estius irresponsables i governs oprobiosos, sempre cal que aparegui algú en el moment indicat per salvar la cara i la vergonya de tots plegats. I, gràcies als déus, sempre -o gairebé sempre- aquest algú acaba sortint. En aquesta ocasió, doncs, ha estat la UPV la que ha estalviat a València -i, per tant, a tots nosaltres- el paperot d'estrassa que hauria suposat no celebrar tal efemèride en les condicions degudes. Els pobles que no honoren els seus poetes són pobles bàrbars (això també ho va dir un poeta, o sigui que era part interessada, però no deixa de ser una veritat com una casa de pagès), i hem de reconèixer que nosaltres ens passegem massa sovint per la vora de la barbàrie.

Dit tot això, podria semblar que també toca felicitar el mateix Raimon pels seus cinquanta anys de carrera, per la vigència absoluta que conserva aquest himne a la vida que és Al vent (que, per cert, fou creat en un viatge en moto; això segur que no ho sabien perquè no es diu mai), pels milers i milers de persones que l'han cantada al llarg dels anys amb un nus a la gola, i per tantes altres coses. Però crec que això seria una presumptuositat poc perdonable. Les cançons de Raimon -totes, des d'Al vent fins a la que vostès vulguin- són tan belles i lluminoses, han fet companyia i han alegrat la vida de tantes persones, són tan indiferents al pas del temps, han estat tan necessàries en els dies difícils i ens resulten, ara ja, tan imprescindibles, que si cal felicitar a algú, és a tots nosaltres pel privilegi de poder gaudir-ne. A Raimon -que, com tots els grans, afirma encara que el seu principal desig és "cantar millor que mai"-, si de cas, el que pertoca és donar-li les gràcies. Doncs això: gràcies, mestre. I per molts d'anys.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 9 de maig del 2009
 
Podeu traduir la notícia amb www.internostrum.com

La generación del cantautor llena el salón de actos de la Politécnica en uno de sus pocos conciertos en Valencia. El cantante recorre su trayectoria en un recital "antológico"

"Bona nit i moltíssimes gràcies per venir a commemorar que un jove de 18 anys va composar una cançó". Entre el recuerdo y la ironía, Raimon compareció ayer ante el público que abarrotaba el salón de actos de la Universidad Politécnica de Valencia para asistir a una de las escasas citas que el cantautor de Xàtiva puede conceder al público valenciano (actuó por el última vez en la ciudad en el año 2000). Sin su guitarra y acompañado por una banda de cuatro músicos, Raimon comenzó a desgranar un concierto que él mismo calificó de "antológico", por contener un recorrido musical por medio siglo de canciones de quien se ha convertido ya en un referente, un mito de la canción valenciana.
Ante un auditorio en el que abundaban los coetáneos del cantante, y en el que no faltaron algunos rostros conocidos como los del delegado del Gobierno, Ricardo Peralta, los rectores de la Politécnica y la Universitat de Valencia, Juan Juliá y Francisco Tomás, respectivamente, o los artistas Andreu Alfaro y Artur Heras, Raimon inició su recital con Entre la nota i el so, antes de encarar un recorrido por algunas de sus canciones más conocidas y por otras que no lo son tanto, pero que ejemplifican la dilatada trayectoria del cantautor.
El concierto contó con la guía del propio Raimon, encargado de contextualizar la mayoría de los temas que interpretó. Temas que recordaban la lucha contra la dictadura, las alegrías y sinsabores del amor y otros que eran adaptaciones de poemas de autores clásicos.
El concierto de ayer fue el punto culminante del homenaje que la Politécnica ha dedicado al cantante de Xàtiva, abordando su trayectoria desde casi todos los puntos de vista del arte.
Coincidiendo con la celebración del cincuentenario de Al vent, la canción que ha convertido a Raimon en un mito, el público puede contemplar la exposición en la que se exhiben cerca de una treintena de carteles de sus actuaciones, desde aquellas clandestinas de los años sesenta hasta las de la actualidad, además de fotografías y documentos del archivo personal del cantante.
La relación de Raimon con algunos destacados artistas queda plasmada también en esta muestra, que cuenta con originales de Joan Miró, Artur Heras o Antoni Tàpies. Muchos han sido utilizados para portadas de discos, mientras que otros están inspirados en sus canciones. Entre las piezas, una de las más emblemáticas, Raimon: la veu d'un poble, de Andreu Alfaro. Asimismo, se ha reeditado la biografía que le escribió Joan Fuster y se ha puesto en circulación un CD con adaptaciones.

===========================================================================

6)
 
Presentació del llibre: PIRÈNIA, EL PAIS QUE MAI NO VA EXISTIR
 
de Pere Morey Servera.
 
Pagès editors. Lleida. T/ 973 23 66 11. www.pageseditors.cat
 
És la crònica de la Confederació Occitano-Aragonesa que volia fundar Pere II, el pare de Jaume I, un somni que la seva mort a Muret va estroncar. És la història alternativa, una ucronia entre 1213 i 2042, del país al qual ens agradaria viure: tolerant, pacifista, que se'n sap sortir dels conflictes amb la negociació. Viurem situacions històriques reals, com la conquesta de Mallorca, les Vespres Sicilianes, els almogàvers a Bizanci, el descobriment d'un nou món, Lepanto, la nit de sant Bartomeu a París, les guerres napoleòniques, les mundials... o imaaginàries: el descobriment d'un nom món, els intents de França i Castella per ocupar Pirènia... coneixerem personatges reals, com Llull, Bacon, Leonardo, Joana d'Arc, Bruno, Galilei, Chopin... Els que saben història gaudiran de la seva recreació, un poc modificada; els que no en saben tanta, n'aprendran més; el capítol “Realitat i fantasia” retornarà les coses al seu lloc.
 
El llibre és la continuació de “La metgessa càtara”, també publicada per Pagès, i que explica la croada contra els albigesos... amb una sorpresa al final, que prepara el camí per “Pirènia...”
 
Un interès especial per al que coneixen Palma és l'explicació, una mica inquietant, que es proposa de la gran Estrella de David que formen els carrers de la ciutat antiga; el centre es troba, precisament, al pati del Museu de Mallorca.
 
Les presentacions tindran lloc segons el calendari següent:
 
Dia                                         Hora      Ciutat                    Lloc                                                        Presentador
Dilluns 11/5                          20:30     Girona                  Casa de Cultura                                      Jordi Bohigas
Dimarts 12/5                        18:00     Perpinyà               Llibreria Catalana                                    Joan Pere Le Bihan Rullan
Dimecres 13/5                     19:00     Lleida                    Biblioteca pública                                    Josep Tarragona
Dijous 14/5                          10:30     Reus                     Centre de lectura                                     Enric Garriga
Dilluns 18/5                         20:00     Palma                   Col·legi d'Advocats (Via Roma)                Gabriel Ensenyat
Divendres 19/5                    20:00     Barcelona             CAOC. C. Providència, 42                        Enric Garriga
Dijous 28/5                          20:00     Manacor               Biblioteca Municipal                                  Esperança Nicolau         
Dilluns 8/6                           20:00     Inca                       Sa Capella. Pl. De l'àngel                        Caterina Valriu
Dimecres 17/6                     20:00     Eivissa                  Biblioteca Ca'n Ventosa                           Iolanda Bonet
Divendres 26/6                    20:00     Ciutadella             Cercle artístic. Pl. Born                            Maite Salord/ M. A. Limón
 
Per a més informació sobre l'obra i l'autor vegeu la pàgina web: http://www.escriptors.cat/autors/moreyp
 
============================================================================================================
 
7)
 
Recull de notícies de Valencianisme.com
 
 

PP i PSOE s'alien a les Corts per a rebutjar que la Generalitat forme part de l'Institut Ramon Llull

escrit per Xavi Galbis    

dilluns, 27 abril de 2009

 http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1541&Itemid=1


El "no" d'Alarte a l'Institut Ramon Llull provoca un cisma en el grup parlamentari socialista

 escrit per Xavi Galbis    

dijous, 30 abril de 2009

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1546&Itemid=1

 

L'Ajuntament de Xeraco aprova una moció del BLOC per a adherir-se a la Fundació Ramon Llull

escrit per Xavi Galbis 

dimecres, 29 abril de 2009

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1545&Itemid=1

 

El món de l'ensenyament valencià es mobilitza per a exigir la dimissió del conseller Font de Mora

escrit per Xavi Galbis    

dimecres, 29 abril de 2009 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1543&Itemid=1

 

El PSOE no adoptarà mesures per a garantir el dret a declarar en valencià davant els tribunals

escrit per Xavi Galbis    

dissabte, 02 maig de 2009

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1549&Itemid=1

 

Rus aposta per "rematar" els professors valencians, per dir "aleshores i gairebé

escrit per Xavi Galbis    

dijous, 30 abril de 2009 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1547&Itemid=1

 

Reaccions a estes declaracions, en la següent notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1548&Itemid=1

 

============================================================================================================
 
8)
 
Des de SIC us informem que queden places lliures per al curs 100% subvencionat (gratuït per als alumnes):

Curs "Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados"
Temàtica: Programa SDL Trados
Metodologia: Presencial
Durada: 32 hores
Horari: 10h a 14h i 15h a 19h
Dates: 11, 12, 13 i 14 de maig de 2009

El curs comença des d'un nivell inicial tot i que és un curs molt complert i s'avança fins a un nivell mig. Hi poden participar tant alumnes de nivell inicial com aquells que tinguin un cert nivell de domini. Podeu consultar el temari i la informació relativa al curs a la nostra pàgina web (
www.torsimany.cat). També podeu reservar plaça per correu electrònic (cursos@torsimany.cat) o telèfon (93 632 71 00). Si hi esteu interessats, contacteu amb nosaltres com més aviat millor.

Les places lliures les poden ocupar professionals, domiciliats a Catalunya, donats d'alta d'autònoms o treballadors per contra d'altri.

Anna Prats
Coodinadora de Formació
SIC
cursos@torsimany.cat

Cursos subvencionats pel Fons Social Europeu, amb la col·laboració del CEPROM, el Consorci per la Formació Contínua de Catalunya i SF Trade CCOO.
 
============================================================================================================
 
9)

Conferència “Per què cal ser lingüísticament sostenible?”
 
A càrrec de la Dra. Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona

Dia: dimarts, 12 de maig del 2009
Hora: 12 h
Lloc: sala de graus del Campus Catalunya, de la Universitat Rovira i Virgili (av. Catalunya, 35, Tarragona)
 
 
============================================================================================================
 
10)

L'Editorial Afers es complau a convidar-vos
a l'acte de presentació del llibre
La cura dels animals. Menescals i menescalia a la València medieval,
de Carmel Ferragud Domingo,
que tindrà lloc el dimecres, 13 de maig, a les 19,30 hores,
a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero,
Palau Cerveró, Plaça Cisneros, 4, de València
 
Intervindran
Josep Lluís Barona (catedràtic d'Història de la Ciència)
Carmel Ferragud Domingo (autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)
 
http://editorialafers-agenda.blogspot.com/
http://editorialafers.blogspot.com/search/label/Ferragud.%20Carmel
http://www.editorialafers.cat/

 
============================================================================================================
 
11)

  

Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià

 

València, 9 de maig del 2009

 

 

 

LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER ACCIÓ CULTURAL

I TOTES LES ORGANITZACIONS CULTURALS, POLÍTIQUES I SINDICALS JUVENILS VALENCIANES

REUNEIX 30.000 PERSONES A VALÈNCIA

 

 

Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d'avui dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit 30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que ha omplert els carrers de València.

 

Els representants de les organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves d'Acció Cultural, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d'Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d'UGT, Intersindical Jove, Bloc d'Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l'acte final. Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s'ha afegit també el Consell de la Joventut de la ciutat de València, els representants dels quals també han estat en la pancarta inicial.

 

Ara, Acció Cultural impulsarà la Iniciativa Legislativa Popular per la plena legalització de TV3 al País Valencià, vista la voluntat de l'actual Govern valencià de continuar amb la censura d'aquesta televisió i de càstig econòmic a Acció Cultural, i continuarà treballant per la unitat d'acció i el treball conjunt dels àmbits cultural, sindical i polític per la regeneració democràtica del País Valencià (vista la degradació a la qual li sotmet l'autoritarisme del PP), el respecte a la llengua i la cultura catalanes i els drets socials dels valencians davant la situació de crisi del model econòmic i social de l'actual Govern valencià.

 

Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d'avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.

 

 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Publicat en el diari digital VILAWEB diumenge 10 de maig del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3581288

 

Milers de manifestants reclamen a València una 'televisió sense fronteres'

Unes trenta mil persones, segons ACPV, commemoren la derrota d'Almansa i protesten contra el tancament de repetidors de TVC

ACPV va commemorar ahir al vespre al centre de València la desfeta d'Almansa amb una important manifestació que, sota el lema 'Junts podem!', va demanar una Televisió sense fronteres i va protestar per la política del govern valencià. Com a principal novetat, al capdavant es van situar nombroses organitzacions juvenils, que es van sumar a la convocatòria d'ACPV i van llegir, al final de la marxa, a la plaça de la Reina, el manifest d'enguany.

Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, va explicar a VilaWeb que s'havia fet un important esforç per a implicar-hi les joventuts de partits i organitzacions del País Valencià, que considera que són el futur. Així, totes les joventuts de les principals formacions polítiques (tret del PP), culturals, sindicals i estudiantils han signat el manifest de la manifestació, que al final van llegir plegades a la plaça de la Reina. Pel coordinador d'ACPV, la mobilització del 9 de maig és només un pas més, car algunes organitzacions sindicals, culturals i polítiques valencianes han començat a treballar i continuaran treballant, més enllà del 9 de maig, per construir una alternativa d'esquerres.

La mobilització d'ahir va ser valorada molt positivament per ACPV, que va destacar que fa tot just dues setmanes es va fer una altra manifestació pel 25 d'abril convocada per l'esquerra independentista. I és que, a més del suport ciutadà que ha obtingut ACPV a còpia d'anys de feina, Gisbert va dir que l'èxit de les darreres mobilitzacions (com ara la vaga de l'ensenyament) demostren que les valencianes i els valencians volen canvis polítics i socials. Segons Gisbert, 'la crisi actual s'ha fet notar encara més per culpa de la política especulativa del partit que ens governa.' 'Davant d'aquestes exigències de canvi', va afegir, 'la resposta del PP és l'insult i l'amenaça', en referència a les paraules (vídeo) Alfonso Rus, batlle de Xàtiva i president de la Diputació de València. 'Insults' i 'amenaces' que li han costat una denúncia de l'STEPV i una altra d'Escola Valenciana.

A la manifestació d'ahir també es va sumar una delegació catalana, que es va desplaçar a València a través d'Òmnium Cultural amb l'anomenat tren Jaume I.

Respecte a la reivindicació d'una televisió sense fronteres, ACPV va dir que TV3 ja es podria veure al País Valencià si hi hagués 'voluntat política' i no 'censura', perquè 'no cal un tercer multiplex, atès que amb el segon que ja té concedit el govern valencià n'hi ha més que suficient per a fer arribar els quatre canals actuals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals'. ACPV va respondre així les declaracions de divendres del vice-president primer del Consell, Vicent Rambla, que va dir que l'acord de reciprocitat entre les televisions del País Valencià (Canal 9) i el Principat (TV3) és molt a prop i que sols falta que el govern espanyol habiliti un multiplex per a poder fer efectiu el conveni.

La música clou la jornada reivindicativa

En acabar la manifestació, la música es va convertir en la protagonista. Com cada any, es va organitzar un concert en què van actuar Berri Txarrak, Pirat's Sound Sistema, Sva-Ters, Aramateix i Rapsodes. Es va fer a l'aparcament de Tarongers (lloc escollit des que l'administració valenciana va impedir de celebrar-lo a la plaça de Bous).

 

============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================