No hi actuava des de l'any 2000 · La UPV commemora el
cinquantè aniversari de 'Al vent' · Les entrades del concert s'exhauriren el dia
que es posaren a la venda
Raimon torna a València, ciutat en què feia nou anys
que no actuava. I hi torna gràcies a la Universitat Politècnica de València (UPV), que,
arran del cinquantè aniversari de 'Al vent' (vídeo), li ha volgut retre un homenatge. El saló d'actes de l'edifici Nexus s'omplirà
de gom a gom per escoltar i gaudir, de bell nou, les cançons de sempre i les
noves, car el cantant de Xàtiva ha anunciat que n'estrenarà de noves.
D'entrades, ja no n'hi ha.
Entre les cançons inèdites que
interpretarà (Raimon, ha dit que volia cantar 'millor que mai'), n'hi ha una que
ha dedicat, precisament, a la ciutat de València. Aquestes cançons s'inclouran
en el seu pròxim disc, un disc que s'ha fet esperar. I és que, diu el cantant,
n'ha escrit les cançons molt a poc a poc, perquè 'cada volta sóc més exigent.'
L'última vegada que Raimon va actuar a València fou l'any 2000 al Teatre
Principal (i, a Canal 9, l'any 1994). D'aquest silenci de què ha estat objecte,
se'n lamenta profundament: 'Allò que més em dol és que m'han impedit de ser més
conegut de la gent del meu país, i molts es deuen pensar que vaig fer 'Al vent'
i vaig desaparèixer.' Sobre les raons de l'administració valenciana per a
impedir-li que actuï tant a València com a la resta del País Valencià, diu:
'Mire de ser lliure, tenir criteri propi, i això m'ha portat molts malentesos
amb alguna gent'. I afegeix: 'Em solen dir que no sóc en cap llista negra,
simplement que això que faig no atrau la gent.'
Però ara torna a
València, enmig d'una gran expectació. El públic valencià va afanyar-se a
comprar l'entrada del concert, esperadíssim, que farà avui. Sobre què
significava per a ell tornar a cantar a València després de tants anys, Raimon
no va dubtar a expressar el 'goig' que sentia. I va fer una petita broma i tot:
que estava ben content de poder cantar 'a prop de València' (el campus de la UPV
és als afores de la ciutat, a l'horta de Vera).
Un homenatge ben
complet
Juntament amb aquest concert, la UPV ha organitzat una
exposició retrospectiva per a fer conèixer la vida i l'obra d'un dels cantants
més reeixits en llengua catalana. L'exposició, que inclou material divers
(cartells, retalls de premsa, discs compactes i vinils, pintures...), es podrà
visitar, fins el 23 de juny, a la sala d'exposicions de la UPV. L'homenatge que
li ret la UPV inclou, a més, l'edició de tres publicacions; són el catàleg de
l'exposició i dos llibres exhaurits: el poemari 'D'aquest viure insistent' (3i4), del
cantant i 'Raimon' (la Magrana), una biografia que va escriure Joan
Fuster. A més, s'editarà un disc compacte en què cantants i amics
(Miquel Gil, Joan Manuel Serrat, Verdcel, Ester Formosa o Toti Soler) faran les
seves versions d'alguns dels temes més coneguts del cantant de Xàtiva.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari digital VilaWeb divendres 8 de maig del 2009
50 anys de 'Al
vent'
Joan Fuster, en la pàgina 56 de la
biografia que reeditarà la UPV, explica així el naixement de la cançó 'Al vent':
'Un dia, amb un amic, pujaven en moto de Xàtiva a València. Conduïa l'altre, i
Ramon, al seient de darrera, se sentia una mica inquiet per la velocitat a què
marxaven. El vent els assotava la cara. Per animar-se, Pelegero començà a
cantar. A cantar, no una cançó determinada, sinó qualsevol cosa, no importava
què: es tractava de cridar, de superar a crits el soroll de la màquina i el
neguit del viatge. La primera frase –lletra i música- va sortir-li sense ni
pensar-la: 'Al vent, la cara al vent...'. En arribar a València, l'estrofa
inicial ja quedava construïda, i el vent molest de la carretera havia ascendit
literàriament a 'vent del món': '...al vent del món!'. Amb una mica de
paciència, d'allò, en podria fer una cançó. La guitarra va ajudar-lo. I les
paraules se li organitzaren de seguida, com un d'aquells poemes que escrivia
d'amagat i que mai no publicaria. 'Al vent' sorgia d'un atzar, i de 'Al vent'
sorgiria Raimon.'
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari AVUI divendres
8 de maig del 2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/163272/vent.html
Sebastià Alzamora
Correspon felicitar amb totes les lletres la Universitat
Politècnica de València per haver fet possible que la celebració dels cinquanta
anys d'Al vent, la primera i esplèndida cançó que va compondre Raimon,
pugui fer-se, precisament, a València, malgrat el diguem-ne desinterès de les
autoritats d'allà en el cantautor de Xàtiva i la seva obra. Per dir-ho amb una
frase memorable d'un altre gran poeta valencià, Enric Sòria, en aquest país
d'estius irresponsables i governs oprobiosos, sempre cal que aparegui algú en el
moment indicat per salvar la cara i la vergonya de tots plegats. I, gràcies als
déus, sempre -o gairebé sempre- aquest algú acaba sortint. En aquesta ocasió,
doncs, ha estat la UPV la que ha estalviat a València -i, per tant, a tots
nosaltres- el paperot d'estrassa que hauria suposat no celebrar tal efemèride en
les condicions degudes. Els pobles que no honoren els seus poetes són pobles
bàrbars (això també ho va dir un poeta, o sigui que era part interessada, però
no deixa de ser una veritat com una casa de pagès), i hem de reconèixer que
nosaltres ens passegem massa sovint per la vora de la barbàrie.
Dit tot això, podria semblar que també toca felicitar el mateix
Raimon pels seus cinquanta anys de carrera, per la vigència absoluta que
conserva aquest himne a la vida que és Al vent (que, per cert, fou creat
en un viatge en moto; això segur que no ho sabien perquè no es diu mai), pels
milers i milers de persones que l'han cantada al llarg dels anys amb un nus a la
gola, i per tantes altres coses. Però crec que això seria una presumptuositat
poc perdonable. Les cançons de Raimon -totes, des d'Al vent fins a la que
vostès vulguin- són tan belles i lluminoses, han fet companyia i han alegrat la
vida de tantes persones, són tan indiferents al pas del temps, han estat tan
necessàries en els dies difícils i ens resulten, ara ja, tan imprescindibles,
que si cal felicitar a algú, és a tots nosaltres pel privilegi de poder
gaudir-ne. A Raimon -que, com tots els grans, afirma encara que el seu principal
desig és "cantar millor que mai"-, si de cas, el que pertoca és donar-li les
gràcies. Doncs això: gràcies, mestre. I per molts d'anys.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari Levante-EMV
dissabte 9 de maig del 2009
La generación del cantautor llena el salón de actos de la Politécnica en uno
de sus pocos conciertos en Valencia. El cantante recorre su trayectoria en un
recital "antológico"
"Bona nit i moltíssimes gràcies per venir a
commemorar que un jove de 18 anys va composar una cançó". Entre el recuerdo y la
ironía, Raimon compareció ayer ante el público que abarrotaba el salón de actos
de la Universidad Politécnica de Valencia para asistir a una de las escasas
citas que el cantautor de Xàtiva puede conceder al público valenciano (actuó por
el última vez en la ciudad en el año 2000). Sin su guitarra y acompañado por una
banda de cuatro músicos, Raimon comenzó a desgranar un concierto que él mismo
calificó de "antológico", por contener un recorrido musical por medio siglo de
canciones de quien se ha convertido ya en un referente, un mito de la canción
valenciana.
Ante un auditorio en el que abundaban los coetáneos del cantante,
y en el que no faltaron algunos rostros conocidos como los del delegado del
Gobierno, Ricardo Peralta, los rectores de la Politécnica y la Universitat de
Valencia, Juan Juliá y Francisco Tomás, respectivamente, o los artistas Andreu
Alfaro y Artur Heras, Raimon inició su recital con Entre la nota i el so, antes
de encarar un recorrido por algunas de sus canciones más conocidas y por otras
que no lo son tanto, pero que ejemplifican la dilatada trayectoria del
cantautor.
El concierto contó con la guía del propio Raimon, encargado de
contextualizar la mayoría de los temas que interpretó. Temas que recordaban la
lucha contra la dictadura, las alegrías y sinsabores del amor y otros que eran
adaptaciones de poemas de autores clásicos.
El concierto de ayer fue el punto
culminante del homenaje que la Politécnica ha dedicado al cantante de Xàtiva,
abordando su trayectoria desde casi todos los puntos de vista del
arte.
Coincidiendo con la celebración del cincuentenario de Al vent, la
canción que ha convertido a Raimon en un mito, el público puede contemplar la
exposición en la que se exhiben cerca de una treintena de carteles de sus
actuaciones, desde aquellas clandestinas de los años sesenta hasta las de la
actualidad, además de fotografías y documentos del archivo personal del
cantante.
La relación de Raimon con algunos destacados artistas queda
plasmada también en esta muestra, que cuenta con originales de Joan Miró, Artur
Heras o Antoni Tàpies. Muchos han sido utilizados para portadas de discos,
mientras que otros están inspirados en sus canciones. Entre las piezas, una de
las más emblemáticas, Raimon: la veu d'un poble, de Andreu Alfaro. Asimismo, se
ha reeditado la biografía que le escribió Joan Fuster y se ha puesto en
circulación un CD con adaptaciones.
===========================================================================