"
Si aneu cap als poblets del Molar i
Es tracta de la fagina (nom estàndard), mamífer carnívor
de la família dels mustèlids, més gros que la mostela, de pèl bru al llom i
blanc a la gorja i al pit; fa mig metre de llarg i la cua li dobla la llargada.
Sembla que el nom li ve d'un derivat del llatí fagus 'faig', perquè ronda per les
fagedes, potser quan no troba res més per menjar. El nom figura al llarg de la
història i a través dels dialectes amb diverses variants: fagina, faïna, fatgina, fusina, fuïna, fuina
i potser foïna. Aquesta última
forma la dóna Coromines com a sentida l'any 1936 precisament al Molar (barranc
de Les Foïnes), on la o hauria de ser segura perquè allà la o àtona no es pronuncia u. I diu que a Falset va sentir fuïna. Però la gent gran d'aquests pobles,
Però hi ha una altra moralitat, potser més pràctica avui. La jove enòloga que ens ensenyava la partida pronunciava Les Fuines, amb diftong; i després ens va ensenyar el celler on es produeix el vi que precisament porta aquest nom: Les Fuines. Potser l'enòloga no era d'aquells voltants o potser per a ella aquest nom no és familiar o potser de tant veure el nom escrit el pronunciava tal com el veia: coses totes molt normals i habituals en aquest terreny de la llengua. La pàgina web de tal marca de vi es fa un embolic amb les dues formes Fuina i Fuïna. Jo no sóc qui per solucionar-los un problema que no sembla pas que sigui tal problema: simplement calia escriure i pronunciar fuïna. Però sí que els aconsello que s'informin de manera decisiva i, si cal, arreglin el nom del vi. Un vi de tanta qualitat com aquest, rumbejant un nom que encara és més elegant amb dièresi, segur que serà rebut amb gran consideració als Estats Units.
He usat bellveure ('indret elevat des d'on es contempla bellament un paisatge'), que vaig trobar fa anys no sé en quin escriptor i me'n vaig enamorar, encara que el diccionari oficial no el reculli (llàstima). Sembla que és una formació moderna que correspon al clàssic Bellver 'bell veure'.
Les dones i la festa de moros i cristians
d'Alcoi
Les dones s'incorporen, a poc a poc però de
manera ferma i decidida, a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Moltes
filades han admés dones com a festeres de ple dret i algunes, fins i tot, tenen
dissenyada una variant femenina del vestit propi de la filada. La incorporació
de la dona alcoiana a la festa és, doncs, una realitat que anirà creixent any
rere any i arribarà el moment que la quantitat de festeres serà superior a la de
festers, de la mateixa manera que, en la societat, la quantitat de dones és
superior a la d'hòmens. La dona, com és lògic i just, ocuparà els càrrecs i farà
els papers que, fins ara, s'han reservat exclusivament als hòmens. Arribarà el
dia que el capità, l'alferes, el sergent o
l'ambaixador –dels moros o dels cristians– serà una dona. I ¿per què no?
algun dia una dona farà el paper de Mossén Torregrossa o una xiqueta farà el de
Sant Jordiet. Cap racó de la festa pot quedar vedat a la dona perquè seria una
discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i inadmissible. Com
que aquesta incorporació plena de la dona a la festa pot implicar alguns
problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar resoldre'ls abans que es
presenten. ¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona davant l'esquadra? ¿Serà
caba, capa o caporala? Quan a una dona li toque ser
cop, ¿serà copa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? Ja sabem que el capità sempre
porta una favorita. Quan siga una dona ¿què portarà i quin nom li donarem? ¿I
quin nom li aplicarem a la dona que faça d'alferes? ¿I si fa de sergent? I si
una xiqueta fa el paper de sant Jordi ¿continuarà sent Sant Jordiet o caldrà
feminitzar-li el nom? Hem de meditar sobre aquestes qüestions i resoldre-les
d'una manera digna i respectuosa.
Avui al matí s'ha retut al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona l'homenatge de comiat a la professora i activista valenciana Mavi Dolz, que va morir-se divendres a la tarda a Barcelona. Vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1986, actualment era cap de l'Àrea de la Llengua de l'Institut Ramon Llull. Els assistents han posat de relleu la seva alegria, vitalitat i dinamisme.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, company
acadèmic de Mavi Dolz a la Facultat de Ciències de la Comunicació i amic de
molts anys, ha destacat la 'feina extraordinària' de Mavi Dolz tant en la seva
etapa com a docent a la universitat, com a la Fundació Catalunya o a l'Institut
Ramon Llull. En concret, ha remarcat molt especialment la seva tasca a l'hora de
'teixir fils de contacte entre el País Valencià i el Principat'. Mavi Dolz és un
'exemple de forma eficient i compacta de construir la nació i teixir aquesta
unitat de la cultura i la llengua que compartim', ha afegit Tresserras.
També Josep Bargalló ha parlat de la darrera etapa professional de Dolz,
que es va incorporar a l'equip de l'Institut Ramon Llull el març del 2008 per
reestructurar i donar un nou impuls a l'Àrea de Llengua i Universitats. 'Em
deixava tranquil perquè en sabia molt més que jo de llengua i universitats', ha
dit. 'Hi confiava perquè pensàvem el mateix, i durant aquest any i mig ens ha
omplert el Ramon Llull d'alegria', ha afegit. 'La Mavi era la suma d'això i la
recordarem sempre'.
A la cerimònia de comiat també hi ha assistit una
àmplia representació de l'àmbit institucional, cultural i acadèmic, amb una
intensa presència de valencians. En total s'han aplegat al tanatori de Sant
Gervasi de Barcelona al voltant de 400 familiars, amics i companys de professió
de Mavi Dolz.
Mavi Dolz sempre havia maldat per impulsar intercanvis
entre València i Barcelona; de fet, va ser una de les instigadores de la
formació de l'Institut
Interuniversitari Joan Lluís Vives, acompanyant
l'aleshores rector de la UAB, Carles Solà, i va promoure Espai País
Valencià, que aplega els valencians que viuen al
Principat.
Nascuda a València l'any 1961, Mavi Dolz era llicenciada en
filologia hispànica (secció: filologia catalana) per la Universitat de València
i doctora en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any
1991, amb la tesi 'Premsa i llengua. Ciutat de València 1836-1936'. Dolz, membre
també del Grup de
Periodistes Ramon Barnils, havia estat delegada del
rector per a estudiants de la UAB i vice-rectora d'afers culturals de
multilingüisme de la UOC.
Com a investigadora, havia format
part de dos equips d'investigació del grup Llengua i Media de la UAB, que
analitzaven la qualitat lingüística dels espais i gèneres televisius de
Televisió de Catalunya. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Giró, el grup
d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al
Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Va publicar
nombrosos articles i ponències, a revistes científiques i a publicacions vàries,
sobre l'anàlisi del discurs als mitjans de comunicació.
En aquest
vídeo de VilaWeb TV, Dolz defensava, fa tres anys, que
TV3 es pogués veure al País Valencià.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El passat 3 de maig acomiadàvem Mavi Dolç;
la vaig conèixer a principis de la dècada dels noranta a la Casa Verda d'AE-A
(Acció Ecologista-Agró) quan ella impulsava revistes al servei dels moviments
socials alternatius, com Cruïlla i Illacrüa; llavors, ja era una jove, menuda,
d'aparença fràgil, treballadora, valenta, intel·ligent, constant i sobretot,
infatigable. Em contà que havia fet Filologia Catalana a la Universitat de
València i que treballava a la Universitat de Barcelona, que feia la tesi
doctoral sobre la presència del valencià a la premsa al PV durant la II
República i que vivia a cavall entre València i Barcelona. Després li vaig
perdre la pista en directe, però la veia per vídeos o a la premsa quan impulsava
la Plataforma per la Llengua, en entrevistes a favor de l'emissió de TV3
denunciat el populisme del PP i l'atac contra la llengua i contra el poble
valencià; me l'he trobada també en articles de revistes i comentada en llibres
quan es parla del grup de valencians que hi viu i treballa a Catalunya, posem
per cas, a Els racons de la memòria, recentment publicat per Isabel-Clara Simó,
on elogia el seu encant personal; perquè Mavi Dolç, junt a Jordi Muñoz i altres,
ha sigut una de les creadores de l'Espai País Valencià a Barcelona, on la gent
valenciana organitza activitats socials, culturals i festives per gaudir de la
vida i elevar-la al màxim.
Mavi Dolç, potser amb l'impertinència
contracorrent que caracteritza al valencians tocats de catalans, ha sintetitzat
molt bé allò de «dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans» (J.
F.); quan més valenciana, més catalana i, en aquest cas, a l'inrevés també. No
hi ha cap contradicció irresoluble, només en aquells que monopolitzen una
identitat espanyolista tancada (i anticatalanista), hi ha conflicte greu, perquè
pretenen suprimir la identitat valenciana i catalana o postergar-la. No obstant,
quan hi ha fluïdesa comunicativa i afectiva ser valencià i català a l'hora el
món s'eixampla i no hi ha barreres ni contenidors que constrenyisquen una
identitat i ciutadania cívica amb vocació d'universalitat. Endarrere resten els
enfrontaments inútils i estèrils, les velles i baixes passions i les rivalitats
estúpides i localistes inventades per a dividir-nos. Només resta una mata de
jonc profunda d'arrel per resistir davant les crisis d'una globalització que
amenaça amb aniquilar els pobles fragmentats i les llengües sense
estat.
Tornava de viatge de Londres i passava per Barcelona abans de tornar a
València; entrí en internet i en trobí amb la mort de Mavi de cara, el diumenge
pel matí, deia que el soterrar era al tanatori de Sant Gervasi, a la Ronda de
Dalt a prop del parc Güell on visqué Gaudí, on es veu tot Barcelona als peus;
arribí una mica tard, la sala del tanatori estava de gom a gom i el periodista
de Bètera i director de Vilaweb, Vicent Partal, feia de mestre de cerimònies,
s'escoltava Itaca de Llach, després parlà Miquel Ramos Dolç, d'Obrint Pas, nebot
de Mavi, que li expressà emotivament la seua estima a la que fou com una mare;
sonà la Muixaranga per finalitzar l'acte del dol.
Hi assistiren un bon grapat
de valencians, la família d'Anna Raquel, que fou coordinadora de les primeres
jornades de sociolingüística a Alcoi als anys noranta, el Josep Guia, la Maria
Conca, l'Antoni Mollà, el Partal, la Isabel-Clara, i molts altres; l'escriptora
d'Alcoi s'exclamava pel treball infatigable i impagable que ha fet Mavi «en tant
que ha treballat, com s'ha recorregut tots els PP CC i a quanta gent ha conegut
en les seues múltiples facetes». Mavi Dolç és una de les dones valencianes que
més iniciatives ha empentat i més s'ha destacat pel rescat de la memòria
oblidada, per la restitució i en defensa de la llengua postergada a tot l'àmbit
dels països de parla catalana, sobretot a la universitat, al periodisme i als
col·lectius socials transformadors (feministes, ecologistes, pacifistes i
antimilitaristes). Ha sigut una «dona forta», com el títol de la novel·la de
Maria Beneyto, que ha lliurat la seua vida al servei d'un País Valencià més
lliure,més bonic i més culte; ha lluitat per la presència dels ajuntaments
valencians a l'Institut Ramon Llull, que el PP i el PSPV junts bloquejen per
invisibilitzar el valencià-català davant el món; ha fet realitat alguns dels
nostres millors somnis de construir un país des de baix, d'igual a igual amb
Catalunya, per a defensar plegats, junt la resta de territoris de parla
catalana la llengua, els ecosistemes, la cultura i una societat civil més
solidària, fraterna i organitzada davant els poders de torn. Ha llaurat la seua
existència en un combat dolç enamorat,compromés, estable, ferm i tendre contra
la mort; contra totes les morts. Contra totes. I conste que li ho agraïm...
perquè en ella reconeguem el millor de nosaltres.
El cantautor valenciano Raimon
ha asegurado que, tras 50 años de profesión, entre el público valenciano y él
existe "poco contacto" y ha afirmado que eso le "da pena".
El artista de
Xàtiva ha presentado hoy las actividades que la Universidad Politécnica de
Valencia (UPV) ha preparado para homenajearle en el 50 aniversario de la
composición de "Al vent", entre las que se cuenta un recital del
cantante.
Durante el acto ha señalado que su última actuación en Valencia
fue en el año 2000 y lo ha atribuido a que el carácter de su obra y el suyo
propio "me ha creado muchos obstáculos y animadversiones" y eso "ha impedido que
en mi país se me conociera más."
Según Raimon, el sistema que estructura las
artes escénicas en la Comunitat "funciona casi como en tiempos de un régimen
autoritario". "Te dicen que no estás en ninguna lista negra, pero no te llaman",
ha asegurado.
A este respecto también ha expresado que en la actualidad
está instalada una idea de la democracia "muy restrictiva" y ha puesto como
ejemplo al "chico de Xàtiva que piensa que donde manda él es su
casa".
Por otra parte, y en cuanto a las actividades que la UPV ha
preparado para conmemorar la composición de "Al vent", destaca el concierto de
Raimon que tendrá lugar el viernes 8 de mayo y para el que ya se han agotado las
entradas.
El cantautor ha comentado que está "preparándose mucho" para el
recital del viernes, ya que quiere cantar "mejor que en cualquier lugar del
mundo".
Los asistentes podrán escuchar por primera vez una de las últimas
composiciones del artista, un tema que habla de la ciudad de Valencia y sobre el
que Raimon no ha querido desvelar ningún detalle. Sí ha comentado que el próximo
año sacará un nuevo disco.
Además, el vicerrectorado de Cultura ha
preparado una muestra retrospectiva que contará con centenares de piezas, entre
las que destacan carteles de actuaciones desde 1963 y doce obras de arte sobre
el autor, dos de Joan Miró, dos de Antoni Tàpies y dos de Andreu
Alfaro.
Junto a ello, fotografías, discos, libros o recortes de prensa de
todo el mundo, incluso de Japón, que hablan al espectador sobre la vida y la
obra del músico.
La organización también ha editado un catálogo sobre la
muestra y un cd con versiones de artistas como Joan Manuel Serrat, Josep
Carreras, Dyango, Miquel Gil i Verdcel, Toti Soler o Ester Formosa, entre
otros.
El tributo a Raimon se completa con la reedición de su poemario
"D'aquest viure insistent" y la biografía que sobre el cantautor de Xàtiva
publicó Joan Fuster en 1964 y completó en 1988.
Ante esto, Raimon ha
agradecido a los organizadores de las actividades que hayan realizado un trabajo
"tan ambicioso y una cosa tan completa" y ha mostrado su satisfacción porque
"algo así se realice en Valencia".
La muestra se inaugurará mañana a las
20.00 horas en la Sala de Exposiciones de la UPV, será de acceso libre y se
podrá visitar hasta el 23 de junio. El concierto tendrá lugar a las 20.00 horas
en el Salón de Actos del edificio Nexus de la universidad.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Enguany fa cinquanta anys que Raimon va escriure 'Al vent' (vídeo) i la Universitat Politècnica de València (UPV) ho ha
volgut commemorar. Avui s'inaugura una exposició retrospectiva i demà Raimon
farà un concert. A més, la UPV editarà un disc compacte que inclou versions de
la cançó i tres publicacions: el catàleg de l'exposició i les reedicions dels
llibres 'D'aquest viure insistent' (3i4), del
propi cantant i 'Raimon' (la Magrana), de Joan
Fuster.
L'exposició es pot visitar a la Sala d'Exposicions de la UPV. Una trentena de
cartells d'alguns dels cartells que Raimon ha fet des de l'any 1963 fins a
l'actualitat. Dotze obres originals de Tàpies, Miró i Alfaro, entre uns altres.
Fotografies. Discs compactes i vinils. Retalls de premsa. Tot això i més, és el
material que s'ha ajuntat per a mirar d'explicar la vida i obra del cantant
xativí. Romandrà oberta al públic fins el 23 de juny.
El concert que
oferirà Raimon serà demà al vespre al saló d'actes de l'edifici Nexus. Les
entrades, tanmateix, ja han estat exhaurides. Serà un concert especial, si és
que no ho són tots, perquè Raimon estrenarà, en primícia, una cançó que parla
sobre València. També en cantarà unes altres que, amb gairebé total certesa,
s'inclouran en el que serà el seu nou disc, que espera que surti a la venda
l'any vinent. Al País Valencià, sovint no és gaire fàcil veure Raimon en
concert. I és que, segons que ha denunciat ell mateix juntament amb tants altres
representants de la cultura valenciana, l'administració els hi posa no pocs
entrebancs. De fet, Raimon no actuava a València des de l'any 2000.
Pel
que fa al disc compacte que editarà la UPV, cal afegir que inclourà versions
d'algunes de les cançons més conegudes del cantautor de Xàtiva. Miquel Gil, Joan
Manuel Serrat, Verdcel, Ester Formosa o Toti Soler són alguns dels músics que hi
col·laboren amb les seves pròpies versions de la cançó 'Al vent'.
Per
últim, quant als llibres, val a remarcar que tant l'escrit per Fuster com
l'escrit per ell mateix es troben exhaurits i, per tant, aquesta reedició
permetrà de tornar a posar a l'abast de tothom dues obres que no poden faltar a
les prestatgeries dels seguidors del cantant. Finalment, el catàleg que
acompanya l'exposició, té el valor afegit d'incloure textos històrics escrits
per Joan Fuster, Manuel Vázquez Montanbán, Manuel Vicent...
Raimon torna a València, ciutat en què feia nou anys que no actuava. I hi torna gràcies a la Universitat Politècnica de València (UPV), que, arran del cinquantè aniversari de 'Al vent' (vídeo), li ha volgut retre un homenatge. El saló d'actes de l'edifici Nexus s'omplirà de gom a gom per escoltar i gaudir, de bell nou, les cançons de sempre i les noves, car el cantant de Xàtiva ha anunciat que n'estrenarà de noves. D'entrades, ja no n'hi ha.
Entre les cançons inèdites que
interpretarà (Raimon, ha dit que volia cantar 'millor que mai'), n'hi ha una que
ha dedicat, precisament, a la ciutat de València. Aquestes cançons s'inclouran
en el seu pròxim disc, un disc que s'ha fet esperar. I és que, diu el cantant,
n'ha escrit les cançons molt a poc a poc, perquè 'cada volta sóc més exigent.'
L'última vegada que Raimon va actuar a València fou l'any 2000 al Teatre
Principal (i, a Canal 9, l'any 1994). D'aquest silenci de què ha estat objecte,
se'n lamenta profundament: 'Allò que més em dol és que m'han impedit de ser més
conegut de la gent del meu país, i molts es deuen pensar que vaig fer 'Al vent'
i vaig desaparèixer.' Sobre les raons de l'administració valenciana per a
impedir-li que actuï tant a València com a la resta del País Valencià, diu:
'Mire de ser lliure, tenir criteri propi, i això m'ha portat molts malentesos
amb alguna gent'. I afegeix: 'Em solen dir que no sóc en cap llista negra,
simplement que això que faig no atrau la gent.'
Però ara torna a
València, enmig d'una gran expectació. El públic valencià va afanyar-se a
comprar l'entrada del concert, esperadíssim, que farà avui. Sobre què
significava per a ell tornar a cantar a València després de tants anys, Raimon
no va dubtar a expressar el 'goig' que sentia. I va fer una petita broma i tot:
que estava ben content de poder cantar 'a prop de València' (el campus de la UPV
és als afores de la ciutat, a l'horta de Vera).
Un homenatge ben
complet
Juntament amb aquest concert, la UPV ha organitzat una
exposició retrospectiva per a fer conèixer la vida i l'obra d'un dels cantants
més reeixits en llengua catalana. L'exposició, que inclou material divers
(cartells, retalls de premsa, discs compactes i vinils, pintures...), es podrà
visitar, fins el 23 de juny, a la sala d'exposicions de la UPV. L'homenatge que
li ret la UPV inclou, a més, l'edició de tres publicacions; són el catàleg de
l'exposició i dos llibres exhaurits: el poemari 'D'aquest viure insistent' (3i4), del
cantant i 'Raimon' (la Magrana), una biografia que va escriure Joan
Fuster. A més, s'editarà un disc compacte en què cantants i amics
(Miquel Gil, Joan Manuel Serrat, Verdcel, Ester Formosa o Toti Soler) faran les
seves versions d'alguns dels temes més coneguts del cantant de Xàtiva.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan Fuster, en la pàgina 56 de la biografia que reeditarà la UPV, explica així el naixement de la cançó 'Al vent': 'Un dia, amb un amic, pujaven en moto de Xàtiva a València. Conduïa l'altre, i Ramon, al seient de darrera, se sentia una mica inquiet per la velocitat a què marxaven. El vent els assotava la cara. Per animar-se, Pelegero començà a cantar. A cantar, no una cançó determinada, sinó qualsevol cosa, no importava què: es tractava de cridar, de superar a crits el soroll de la màquina i el neguit del viatge. La primera frase –lletra i música- va sortir-li sense ni pensar-la: 'Al vent, la cara al vent...'. En arribar a València, l'estrofa inicial ja quedava construïda, i el vent molest de la carretera havia ascendit literàriament a 'vent del món': '...al vent del món!'. Amb una mica de paciència, d'allò, en podria fer una cançó. La guitarra va ajudar-lo. I les paraules se li organitzaren de seguida, com un d'aquells poemes que escrivia d'amagat i que mai no publicaria. 'Al vent' sorgia d'un atzar, i de 'Al vent' sorgiria Raimon.'
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari AVUI divendres 8 de maig del 2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/163272/vent.html
Correspon felicitar amb totes les lletres la Universitat Politècnica de València per haver fet possible que la celebració dels cinquanta anys d'Al vent, la primera i esplèndida cançó que va compondre Raimon, pugui fer-se, precisament, a València, malgrat el diguem-ne desinterès de les autoritats d'allà en el cantautor de Xàtiva i la seva obra. Per dir-ho amb una frase memorable d'un altre gran poeta valencià, Enric Sòria, en aquest país d'estius irresponsables i governs oprobiosos, sempre cal que aparegui algú en el moment indicat per salvar la cara i la vergonya de tots plegats. I, gràcies als déus, sempre -o gairebé sempre- aquest algú acaba sortint. En aquesta ocasió, doncs, ha estat la UPV la que ha estalviat a València -i, per tant, a tots nosaltres- el paperot d'estrassa que hauria suposat no celebrar tal efemèride en les condicions degudes. Els pobles que no honoren els seus poetes són pobles bàrbars (això també ho va dir un poeta, o sigui que era part interessada, però no deixa de ser una veritat com una casa de pagès), i hem de reconèixer que nosaltres ens passegem massa sovint per la vora de la barbàrie.
Dit tot això, podria semblar que també toca felicitar el mateix Raimon pels seus cinquanta anys de carrera, per la vigència absoluta que conserva aquest himne a la vida que és Al vent (que, per cert, fou creat en un viatge en moto; això segur que no ho sabien perquè no es diu mai), pels milers i milers de persones que l'han cantada al llarg dels anys amb un nus a la gola, i per tantes altres coses. Però crec que això seria una presumptuositat poc perdonable. Les cançons de Raimon -totes, des d'Al vent fins a la que vostès vulguin- són tan belles i lluminoses, han fet companyia i han alegrat la vida de tantes persones, són tan indiferents al pas del temps, han estat tan necessàries en els dies difícils i ens resulten, ara ja, tan imprescindibles, que si cal felicitar a algú, és a tots nosaltres pel privilegi de poder gaudir-ne. A Raimon -que, com tots els grans, afirma encara que el seu principal desig és "cantar millor que mai"-, si de cas, el que pertoca és donar-li les gràcies. Doncs això: gràcies, mestre. I per molts d'anys.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
"Bona nit i moltíssimes gràcies per venir a
commemorar que un jove de 18 anys va composar una cançó". Entre el recuerdo y la
ironía, Raimon compareció ayer ante el público que abarrotaba el salón de actos
de la Universidad Politécnica de Valencia para asistir a una de las escasas
citas que el cantautor de Xàtiva puede conceder al público valenciano (actuó por
el última vez en la ciudad en el año 2000). Sin su guitarra y acompañado por una
banda de cuatro músicos, Raimon comenzó a desgranar un concierto que él mismo
calificó de "antológico", por contener un recorrido musical por medio siglo de
canciones de quien se ha convertido ya en un referente, un mito de la canción
valenciana.
Ante un auditorio en el que abundaban los coetáneos del cantante,
y en el que no faltaron algunos rostros conocidos como los del delegado del
Gobierno, Ricardo Peralta, los rectores de la Politécnica y la Universitat de
Valencia, Juan Juliá y Francisco Tomás, respectivamente, o los artistas Andreu
Alfaro y Artur Heras, Raimon inició su recital con Entre la nota i el so, antes
de encarar un recorrido por algunas de sus canciones más conocidas y por otras
que no lo son tanto, pero que ejemplifican la dilatada trayectoria del
cantautor.
El concierto contó con la guía del propio Raimon, encargado de
contextualizar la mayoría de los temas que interpretó. Temas que recordaban la
lucha contra la dictadura, las alegrías y sinsabores del amor y otros que eran
adaptaciones de poemas de autores clásicos.
El concierto de ayer fue el punto
culminante del homenaje que la Politécnica ha dedicado al cantante de Xàtiva,
abordando su trayectoria desde casi todos los puntos de vista del
arte.
Coincidiendo con la celebración del cincuentenario de Al vent, la
canción que ha convertido a Raimon en un mito, el público puede contemplar la
exposición en la que se exhiben cerca de una treintena de carteles de sus
actuaciones, desde aquellas clandestinas de los años sesenta hasta las de la
actualidad, además de fotografías y documentos del archivo personal del
cantante.
La relación de Raimon con algunos destacados artistas queda
plasmada también en esta muestra, que cuenta con originales de Joan Miró, Artur
Heras o Antoni Tàpies. Muchos han sido utilizados para portadas de discos,
mientras que otros están inspirados en sus canciones. Entre las piezas, una de
las más emblemáticas, Raimon: la veu d'un poble, de Andreu Alfaro. Asimismo, se
ha reeditado la biografía que le escribió Joan Fuster y se ha puesto en
circulación un CD con adaptaciones.
===========================================================================
PP
i PSOE s'alien a les Corts per a rebutjar que
escrit per Xavi Galbis
dilluns, 27 abril de 2009
El
"no" d'Alarte a l'Institut Ramon Llull provoca un cisma en el grup parlamentari
socialista
dijous, 30 abril de
2009
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1546&Itemid=1
L'Ajuntament
de Xeraco aprova una moció del BLOC per a adherir-se a
escrit per Xavi
Galbis
dimecres, 29 abril
de 2009
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1545&Itemid=1
El
món de l'ensenyament valencià es mobilitza per a exigir la dimissió del
conseller Font de Mora
escrit per Xavi
Galbis
dimecres, 29 abril
de 2009
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1543&Itemid=1
El
PSOE no adoptarà mesures per a garantir el dret a declarar en valencià davant
els tribunals
escrit
per Xavi Galbis
dissabte,
02 maig de 2009
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1549&Itemid=1
Rus
aposta per "rematar" els professors valencians, per dir "aleshores i
gairebé
escrit
per Xavi Galbis
dijous,
30 abril de 2009
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1547&Itemid=1
Reaccions a estes declaracions, en la següent
notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1548&Itemid=1
Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià
València, 9 de maig del 2009
I
TOTES LES ORGANITZACIONS CULTURALS, POLÍTIQUES I SINDICALS JUVENILS VALENCIANES
REUNEIX 30.000 PERSONES A VALÈNCIA
Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d'avui
dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit
30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que
ha omplert els carrers de València.
Els representants de les
organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves
d'Acció Cultural, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves
d'Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d'UGT,
Intersindical Jove, Bloc d'Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut
la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l'acte final.
Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s'ha afegit
també el Consell de
Ara, Acció Cultural impulsarà
Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d'avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.
ACPV va commemorar ahir al vespre al centre de València la desfeta d'Almansa amb una important manifestació que, sota el lema 'Junts podem!', va demanar una Televisió sense fronteres i va protestar per la política del govern valencià. Com a principal novetat, al capdavant es van situar nombroses organitzacions juvenils, que es van sumar a la convocatòria d'ACPV i van llegir, al final de la marxa, a la plaça de la Reina, el manifest d'enguany.
Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, va explicar a VilaWeb que s'havia fet un
important esforç per a implicar-hi les joventuts de partits i organitzacions del
País Valencià, que considera que són el futur. Així, totes les joventuts de les
principals formacions polítiques (tret del PP), culturals, sindicals i
estudiantils han signat el manifest de la manifestació, que al final van llegir
plegades a la plaça de la Reina. Pel coordinador d'ACPV, la mobilització del 9
de maig és només un pas més, car algunes organitzacions sindicals, culturals i
polítiques valencianes han començat a treballar i continuaran treballant, més
enllà del 9 de maig, per construir una alternativa d'esquerres.
La
mobilització d'ahir va ser
valorada molt positivament per ACPV, que va destacar que fa tot just dues
setmanes es va fer una altra manifestació pel 25 d'abril convocada per
l'esquerra independentista. I és que, a més del suport ciutadà que ha obtingut
ACPV a còpia d'anys de feina, Gisbert va dir que l'èxit de les darreres
mobilitzacions (com ara la vaga de l'ensenyament) demostren que les valencianes
i els valencians volen canvis polítics i socials. Segons Gisbert, 'la crisi
actual s'ha fet notar encara més per culpa de la política especulativa del
partit que ens governa.' 'Davant d'aquestes exigències de canvi', va afegir, 'la
resposta del PP és l'insult i l'amenaça', en referència a les paraules (vídeo) Alfonso Rus, batlle de Xàtiva i president
de la Diputació de València. 'Insults' i 'amenaces' que li han costat una denúncia de l'STEPV i una
altra d'Escola Valenciana.
A la manifestació d'ahir també es va sumar una delegació catalana, que
es va desplaçar a València a través d'Òmnium
Cultural amb l'anomenat tren Jaume
I.
Respecte a la reivindicació d'una televisió sense fronteres, ACPV
va dir que TV3 ja es podria veure al País Valencià si hi hagués 'voluntat
política' i no 'censura', perquè 'no cal un tercer multiplex, atès que amb el
segon que ja té concedit el govern valencià n'hi ha més que suficient per a fer
arribar els quatre canals actuals de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals'. ACPV va respondre així les declaracions de divendres del
vice-president primer del Consell, Vicent Rambla, que va dir que l'acord de
reciprocitat entre les televisions del País Valencià (Canal 9) i el Principat
(TV3) és molt a prop i que sols falta que el govern espanyol habiliti un
multiplex per a poder fer efectiu el conveni.
La música clou la
jornada reivindicativa
En acabar la manifestació, la música es va
convertir en la protagonista. Com cada any, es va organitzar un concert en què van
actuar Berri Txarrak, Pirat's Sound Sistema, Sva-Ters, Aramateix i Rapsodes. Es va fer a l'aparcament de
Tarongers (lloc escollit des que l'administració valenciana va impedir de
celebrar-lo a la plaça de Bous).