Cap
argument sense resposta
No
respon, falta a la veritat i continua amb la percepció alterada de la realitat.
Això és el que fa el Sr. Leonardo Giménez en l'article publicat en aquest mateix
periòdic (“De coherències i de realitats lingüístiques”). I això que afirmem amb
aquesta rotunditat ho explicarem punt per punt.
En el nostre article “Vindicació de la coherència i la discussió
raonada”, que era resposta a un primer article seu (“Vindicació del valencià i
d'Emili Casanova”), demanàvem al Sr. Giménez que respongués als nostres
arguments i que no fes interpretacions particulars de coses que nosaltres no havíem dit. Afirmàvem aleshores:
“Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni
aproximada, cap ni un dels arguments que exposem”. I en aquest article tampoc no els ha
resposts. Vegem-ho.
En primer lloc, falta a la veritat perquè, com ja havia fet
abans, ens atribueix coses que no hem dit mai. Afirma que nosaltres estem en
contra d'introduir el terme “valencià” amb rang acadèmic en els Estatuts de
la
Universitat de València, cosa que és totalment falsa. Li
recordarem el que diu literalment l'article 6.2: “Als efectes d'aquests Estatuts
hom admet com a denominacions seues [de la llengua pròpia] tant l'acadèmica,
llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià”. Això és
el que està aprovat i el que vam votar favorablement els claustrals signants. I
com que el Sr. Giménez ho obvia, recordarem que, malgrat que aquesta redacció
havia estat avalada pel Tribunal Constitucional, el Govern Valencià es va negar
a publicar-la i no ho ha fet sinó després d'un nou procés judicial emprès
precisament per la
Universitat.
Allò de què estem en contra és
de la nova denominació que el Sr. Casanova, amb el suport entusiasta del Sr.
Giménez, vol introduir en els Estatuts: ‘llengua valenciana'. I també ens oposem al fet que,
malgrat que és la
Universitat qui respecta la legislació i el Govern Valencià qui
la incompleix, el Sr. Giménez, com el Sr. Casanova, demanen a la Universitat que canvie
el criteri i no que el Govern complesca la legislació i les
sentències.
En segon lloc, diu que li fèiem “desqualificacions
personals que obviaré” però no les cita. I no les cita perquè no n'hi ha cap.
Però així, fent aquesta afirmació no demostrada, ell es presenta com a víctima i
a nosaltres, com a assetjadors.
I en la seua concatenació de falses atribucions
també ens adjudica el següent discurs: “proclamar que coherència és proposar que
l'AVL utilitze habitualment, ací, les denominacions ‘català/llengua catalana' és pixar fora
de test i tindre una percepció de la realitat bastant alterada”. I novament qui
altera la realitat és el Sr. Giménez perquè el que nosaltres dèiem era: “Per què
no ha requerit [el Sr. Casanova] per escrit i en públic, com sí que fa a
la
Universitat, que l'AVL use també ‘llengua catalana' en les seues
publicacions, on no apareix mai?” Per tant, no és que siga “habitualment”, sinó
que no l'empren “mai”. I la diferència entre “habitualment” i “mai” és bastant
notable. El que ens sorprèn és que qualifique de “pixar fora de test” demanar
que la institució que ha de “dictaminar” sobre la llengua use, ni que siga en
certs contexts, el nom d'aquesta segons les condicions del seu propi dictamen de
9 de febrer de 2005: “la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la
de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en
l'àmbit de la romanística i de la universitat valenciana” Pixem nosaltres fora
de test o ell és més restrictiu i censor que la teoria de l'AVL?
En el següent pretès argument, el Sr. Giménez es
contradiu a si mateix. Afirma respecte dels noms ‘català/llengua catalana' que “eixe patró
pot ser inviable i, sobretot, contraproduent fora d'àmbits universitaris i/o
intel·lectuals, per a la normalització lingüística”. Doncs bé, caldrà recordar
al Sr. Giménez que la proposta que feia el Sr. Casanova era precisament per als
Estatuts de la
Universitat. Hem d'entendre, doncs, que si són contraproduents
per a fora d'àmbits universitaris, vol dir que no ho són dins de la Universitat? Aleshores,
segon el seu criteri, són vàlids o no dins la Universitat? I, una nova pregunta
que li llancem: els usos d'un tècnic lingüístic –així signa ell– parlant sobre
el nom de la llengua no cauen dins dels “àmbits universitaris i/o
intel·lectuals”?
Continua el Sr. Giménez: “Per tant, comptant amb el
suport, o almenys la neutralitat, d'un ampli sector del poder en general, actual
o futur possible, la via d'un valencianisme lingüístic, amb personalitat pròpia
dins de la natural unitat lingüística, potser és la que té més possibilitats de
suscitar consens i il·lusions entre els valencians corrents”. Tenim el suport o
la neutralitat del poder actual? A quin poder es refereix? Al poder del seu
partit que amb tres legislatures amb majoria no va aturar el secessionisme
lingüístic i ha acabat votant a favor d'un Estatut que ha canviat obsessivament
“valencià” per “idioma valencià”? És a aquests poders a qui hem de deixar el
futur de la llengua? I, per cert, fem la prova de la realitat: el canvi de nom
estatutari en la línia de ‘llengua
valenciana' que ell defensa, ha incrementat l'autoestima i l'ús del valencià
o bé les pràctiques secessionistes del PP?
Celebrem que el Sr. Giménez haja canviat el discurs
respecte del que deia en l'article passat sobre les homologacions dels
certificats i els títols de català. Allà hi afirmava: “Problema d'equivalències
[sic] no n'hi ha cap”. Ara ja admet,
però, que en “algun cas sí que en [sic] calga anar en contra [del poder]”.
Perquè si la
Universitat, ACPV, el STEPV i CCOO no ‘hi' haguessen anat en contra, a hores
d'ara no tindríem “la natural unitat lingüística”, ni moltíssims titulats no
podrien accedir a llocs treballs en l'administració perquè no compten ni amb el
“suport” ni amb la “neutralitat” del “poder”.
Finalment, el Sr. Leonardo ens acusa de censors
perquè en l'anterior escrit li dèiem que en el seu article acumulava “quatre
suposades faltes gramaticals”. No són “suposades”: són ben reals. Però ell
prefereix desviar-ho cap a la censura, la sociolingüística de cafè i l'exaltació
jocfloralesca de la llengua: “Per culpa d'eixes actituds censores hi ha gent que
fuig d'escriure en esta preciosa llengua”. I el Sr. Giménez torna a errar. Quina
censura? En un tècnic lingüístic fer tantes faltes és pura incompetència. I més
encara en algú que, com ell, pretén alliçonar sobre
llengua.
Nosaltres hem contestat tots els seus “arguments”.
Ni el Sr. Giménez ni els altres professors que cita no han respost ni una sola
de les preguntes que els formulàvem i que ara els reiterem. Si responen, estem
disposats a continuar debatent sobre el nom i sobre l'ús, que, d'això, no n'han
dit res (i mira que hi ha casos d'actualitat on van lligats: TV3, titulacions,
homologacions, escoles oficials d'idiomes, llibres de text i temaris,
utilització per part de l'Estat i la Unió Europea, etc.). Ara bé, si
la discussió ha de tornar a ser sobre les seues dèries, eludint respondre,
nosaltres donem ja per tancat aquest fals debat.
Signen aquest article
Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència
d'Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector
d'Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral,
secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació