InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 125 (dilluns 04/05/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig
 
1)  Joan Solà - Llull i Perarnau
 
2) Cicle de converses "20 anys junts pel català" / 20 anys d'ensenyament del català. Del Digui, digui... al Parla.cat
 
3) Gabriel Bibiloni - No hi ha espoli fiscal
 
4) Alfons Esteve i 3 autors més - Cap argument sense resposta
 
5) Joan Tudela - Contra-bústia
 
6) PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA "PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ"
 
7) XII SETMANA 25 D'ABRIL PER LA LLENGUA
 
8) Presentació del Simposi "Llibre dels Feits, aproximació crítica"
 
====================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
====================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 2 de maig del 2009
 

Llull i Perarnau

 

Dimarts la Universitat de Barcelona va atorgar el doctorat honoris causa a mossèn Josep Perarnau, una de les persones vivents que més coneix, ha treballat i divulgat arreu del món la nostra cultura medieval. El va apadrinar l'erudita Lola Badia. La lliçó de Perarnau va ser sobre Llull.

Per desprestigiar el nostre colós, Nicolau Eimeric l'acusava d'heretge, de pretendre demostrar totes les veritats de la fe (per exemple, que Déu és u i tri), no pas només les que deia l'Església (l'existència de Déu, etc.). El que diu Llull és que l'enteniment humà té unes capacitats cognoscitives limitades: no podem penetrar en el misteri d'un gra de blat, d'una flor, d'una fulla, d'una voluntat, d'un pensament, de l'amor. I, en concret, l'enteniment no pot percebre la realitat sobrehumana. A qui s'obstina a ultrapassar aquests límits se li esmussa l'enginy i aleshores ni tan sols ateny el que té a l'abast. Llull diu que a tal persona se li "rebava l'enginy". I Perarnau conclou que "tota sola, la rebava refuta set segles d'antil.lulisme".

Així com un mirall "representa e demostra" les figures que té al davant, així "les coses sensuals són escala e demostració, per les quals puja hom a haver coneixença de les coses entel.lectuals", entre les quals hi ha la realitat sobrehumana; i així, "nosaltres apercebem per la granea ['grandesa', en tots els sentits de la paraula] de les creatures la granea entel.lectual del creador": albirem la infinitud del creador. I viceversa, el poder de Déu irradia sobre les criatures, els infon tot el que són: per tant, tot allò de positiu que hi ha en aquest món és obra de la corresponent realitat divina. Llull anomena raons necessàries aquestes relacions o lligams indiscutibles entre les realitats del món (perceptibles) i les sobrenaturals o divines (inassequibles). I parla també de demostracions, que són raons de congruència que volen posar d'acord el pensament amb la concepció neoplatònica de la realitat vigent a l'Edat Mitjana a les tres cultures mediterrànies: la cristiana, la jueva i la musulmana.

Però la creativitat i originalitat de Llull i les dimensions descomunals de la seva obra es prestaven a tergiversació i a mala interpretació (jo mateix he necessitat un savi cop de mà d'Albert Soler per poder fer aquest resum: gràcies). Conscient d'això, Llull va utilitzar tots els recursos que tenia a l'abast. El més decisiu fou l'ús del vernacle. Fins aleshores l'ús del llatí confinava els conflictes doctrinals a la franja privilegiada dels universitaris; amb el català, la franja s'eixamplava a tots els qui sabien llegir però no sabien llatí. Un canvi d'època del qual el mateix Eimeric es queixarà amargament: “que metges e mercaders vinguen a reprovar mestres en theologia de theologia et de filosofia”.

Estudiants de filologia: apreneu la lliçó de la importància de tenir els textos antics ben editats i ben interpretats; i de la importància de recórrer sempre als textos, com fa Perarnau, sense fer volar coloms.

 

Joan Solà

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
===========================================================================================================
 
2)
 

 

Enguany el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) celebra el seu 20è aniversari.

Amb aquest motiu, el CPNL organitza un Cicle de converses obertes al públic relacionades amb algunes de les activitats principals que duu a terme: el Voluntariat per la Llengua (VxL), l'ensenyament del català per a adults i la difusió del català.

Les converses tindran lloc a les Cotxeres del Palau Robert, situades als jardins del mateix Palau,  a Barcelona, els dies:

- 5 de maig de 2009, "Voluntariat per la llengua. Benvinguts a casa!"
- 6 de maig de 2009, "20 anys d'ensenyament del català. Del Digui, digui... al Parla.cat"
- 11 de maig de 2009, "Música que encomana el català"

El CPNL és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l'ús de la llengua catalana. Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

20 anys d'ensenyament del català. Del Digui, digui... al Parla.cat


En aquesta jornada hi haurà una primera intervenció per explicar quins són i com han evolucionat els serveis, la metodologia i l'enfocament pedagògic al Consorci, alhora que també ha anat canviant el tipus d'alumnat en una societat cada cop més multilingüe. Ens plantejarem també quins són els principals reptes de futur.

En una segona part comptarem amb la intervenció de Joan-Tomàs Pujolà, professor titular d'Escola Universitària, especialista en metodologia d'ensenyament de llengües, que oferirà una visió general del futur de l'ensenyament de llengües.

Dia: 6 de maig de 2009
Hora: de 18 a 20 hores
Lloc: Cotxeres del Palau Robert
    Palau Robert, Centre d'Informació de Catalunya
    Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

El CPNL és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l'ús de la llengua catalana. En l'any de
celebració del seu 20è aniversari , el CPNL ha superat ja la xifra d'1.000.000 d'inscripcions.

Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.
Més informació al web del Cicle de converses del CPNL

Enllaços:
http://www.cpnl.cat/20anys/ensenyament.html
http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html
http://www.cpnl.cat/20anys

Àrea de Comunicació
Consorci per a la Normalització Lingüística
93 272 31 00
 
===========================================================================================================
 
 
3)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 17 de gener del 2009
 
Amb bones paraules

No hi ha espoli fiscal

Gabriel Bibiloni

El nostre sistema lingüístic permet de fer verbs per derivació a partir de noms (de telèfon, telefonar) igual que fer noms a partir de verbs (de cansar, cansament). Aquests darrers es diuen noms deverbals o postverbals, i per a aquest procés disposam d'un grapat de sufixos que s'afegeixen a l'arrel verbal: -ment (cansament), -ció (abolició), -atge (arbitratge), -ança (frisança), -ença (compareixença), -ància (militància), -ència (coincidència), -ura (floridura) i algun altre. De tots aquests sufixos els més productius, de molt, són els dos primers. Un cas interessant de derivats deverbals el formen els que s'han creat sense cap sufix o de manera "regressiva", com adob (derivat d'adobar), acord (d'acordar), badall (de badallar), guany (de guanyar), perdó (de perdonar) o tall (de tallar).

Els nostres deverbals sense sufix solen correspondre a deverbals amb el sufix –o en espanyol, portuguès i italià. Per exemple, record (postverbal de recordar) correspon a l'espanyol recuerdo, al portuguès recordo i a l'italià ricordo. Cal dir que aquestes tres llengües, que són les que conserven la –o final (llatí –um) en els masculins, han creat una gran quantitat de deverbals acabats en –o, mentre que el català i el francès han creat un nombre inferior de deverbals sense sufix. Aquests dos darrers idiomes per a la derivació postverbal recorren als altres sufixos que he enumerat en el primer paràgraf. Pensem en els mots castellans atraco, cobro, comienzo, encierro, gasto, paro, secuestro; o en els italians contributo (contribució), ricupero (recuperació), sostegno (sosteniment), sviluppo (desenvolupament), utilizzo (utilització). Quasi tots corresponen a deverbals catalans formats amb un sufix del tipus –ment o –ció.

Per a entendre bé el fenomen de la derivació postverbal s'han de tenir en compte els casos de falsos derivats, ço és, aquells noms que no s'han format dins el català per derivació d'un verb, sinó que procedeixen d'ètims nominals llatins o són manlleus d'altres llengües. Així, auxili no deriva d'auxiliar (ni al revés), sinó que ve del llatí auxilium; cant no deriva de cantar, sinó que procedeix del llatí cantum; comerç no és un derivat de comerciar, sinó que ve del llatí commercium; etc. Podríem fer la llista ben llarga: abandó, abús, ascens, assaig, assalt, augment, avís, bany, bes, concurs, control, dany, decret, domini, etc. La majoria de deverbals aparents sense sufix o acabats en –i són falsos derivats, cosa que ens ajuda a entendre l'afirmació que el català genuí fa un ús moderat de la derivació postverbal sense sufix.

Fet aquest llarg preàmbul, constatam que la dependència de l'espanyol ens fa fer modernament calcs dels deverbals propis d'aquesta llengua acabats en –o, construïts sense sufix. Un cas lamentablement molt vist és arxiu (en el sentit d'acció d'arxivar, copiant el castellà archivo), que en català ha de ser arxivament (un arxiu és un lloc on es guarden documents). Direm, doncs, que el jutge ha decretat l'arxivament (no l'arxiu) del cas. Hi ha molts altres calcs del mateix tipus, una part dels quals figuren en els diccionaris, però que no per això són menys calcs. Podria avançar com a probables o segurs castellanismes d'aquest tipus atur, consum, invent, suborn, sustent, a més d'aquells que ja tenen un lexema foraster, com empat o fracàs. En parlarem algun altre dia, perquè això requereix espai.

Avui volia anar a parar a espoli, un calc del mot espanyol —amb grafia peculiar— expolio, una paraula que no s'adequa al tarannà derivatiu del català ni a la pràctica universal de les llengües europes (francès i anglès spoliation, italià spoliazione, portuguès espoliação). En català cal dir espoliació, l'única forma prescrita per Fabra i l'única admesa encara avui pels diccionaris d'Enciclopèdia Catalana, en els quals espoli és paraula amb un altre sentit i una altra etimologia. Però la generalització desitjable del mot espoliació topa ara amb un obstacle sobrevingut: el DIEC (2ª edició) ha donat entrada a l'espoli castellanitzant com a forma secundària. Malgrat això, continuu pensant que no hi ha espoli fiscal: d'espoliació, molta.

 

===========================================================================================================
 
4)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dimecres 22 d'abril del 2009
 
 

Cap argument sense resposta

 

 

No respon, falta a la veritat i continua amb la percepció alterada de la realitat. Això és el que fa el Sr. Leonardo Giménez en l'article publicat en aquest mateix periòdic (“De coherències i de realitats lingüístiques”). I això que afirmem amb aquesta rotunditat ho explicarem punt per punt.

 

En el nostre article “Vindicació de la coherència i la discussió raonada”, que era resposta a un primer article seu (“Vindicació del valencià i d'Emili Casanova”), demanàvem al Sr. Giménez que respongués als nostres arguments i que no fes interpretacions particulars de coses que nosaltres no havíem dit. Afirmàvem aleshores: “Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni aproximada, cap ni un dels arguments que exposem”. I en aquest article tampoc no els ha resposts. Vegem-ho.

 

En primer lloc, falta a la veritat perquè, com ja havia fet abans, ens atribueix coses que no hem dit mai. Afirma que nosaltres estem en contra d'introduir el terme “valencià” amb rang acadèmic en els Estatuts de la Universitat de València, cosa que és totalment falsa. Li recordarem el que diu literalment l'article 6.2: “Als efectes d'aquests Estatuts hom admet com a denominacions seues [de la llengua pròpia] tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià”. Això és el que està aprovat i el que vam votar favorablement els claustrals signants. I com que el Sr. Giménez ho obvia, recordarem que, malgrat que aquesta redacció havia estat avalada pel Tribunal Constitucional, el Govern Valencià es va negar a publicar-la i no ho ha fet sinó després d'un nou procés judicial emprès precisament per la Universitat.

 

Allò de què estem en contra és de la nova denominació que el Sr. Casanova, amb el suport entusiasta del Sr. Giménez, vol introduir en els Estatuts: ‘llengua valenciana'. I també ens oposem al fet que, malgrat que és la Universitat qui respecta la legislació i el Govern Valencià qui la incompleix, el Sr. Giménez, com el Sr. Casanova, demanen a la Universitat que canvie el criteri i no que el Govern complesca la legislació i les sentències.

 

En segon lloc, diu que li fèiem “desqualificacions personals que obviaré” però no les cita. I no les cita perquè no n'hi ha cap. Però així, fent aquesta afirmació no demostrada, ell es presenta com a víctima i a nosaltres, com a assetjadors.

 

I en la seua concatenació de falses atribucions també ens adjudica el següent discurs: “proclamar que coherència és proposar que l'AVL utilitze habitualment, ací, les denominacions ‘català/llengua catalana' és pixar fora de test i tindre una percepció de la realitat bastant alterada”. I novament qui altera la realitat és el Sr. Giménez perquè el que nosaltres dèiem era: “Per què no ha requerit [el Sr. Casanova] per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que l'AVL use també ‘llengua catalana' en les seues publicacions, on no apareix mai?” Per tant, no és que siga “habitualment”, sinó que no l'empren “mai”. I la diferència entre “habitualment” i “mai” és bastant notable. El que ens sorprèn és que qualifique de “pixar fora de test” demanar que la institució que ha de “dictaminar” sobre la llengua use, ni que siga en certs contexts, el nom d'aquesta segons les condicions del seu propi dictamen de 9 de febrer de 2005: “la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en l'àmbit de la romanística i de la universitat valenciana” Pixem nosaltres fora de test o ell és més restrictiu i censor que la teoria de l'AVL?

 

En el següent pretès argument, el Sr. Giménez es contradiu a si mateix. Afirma respecte dels noms ‘català/llengua catalana' que “eixe patró pot ser inviable i, sobretot, contraproduent fora d'àmbits universitaris i/o intel·lectuals, per a la normalització lingüística”. Doncs bé, caldrà recordar al Sr. Giménez que la proposta que feia el Sr. Casanova era precisament per als Estatuts de la Universitat. Hem d'entendre, doncs, que si són contraproduents per a fora d'àmbits universitaris, vol dir que no ho són dins de la Universitat? Aleshores, segon el seu criteri, són vàlids o no dins la Universitat? I, una nova pregunta que li llancem: els usos d'un tècnic lingüístic –així signa ell– parlant sobre el nom de la llengua no cauen dins dels “àmbits universitaris i/o intel·lectuals”?

 

Continua el Sr. Giménez: “Per tant, comptant amb el suport, o almenys la neutralitat, d'un ampli sector del poder en general, actual o futur possible, la via d'un valencianisme lingüístic, amb personalitat pròpia dins de la natural unitat lingüística, potser és la que té més possibilitats de suscitar consens i il·lusions entre els valencians corrents”. Tenim el suport o la neutralitat del poder actual? A quin poder es refereix? Al poder del seu partit que amb tres legislatures amb majoria no va aturar el secessionisme lingüístic i ha acabat votant a favor d'un Estatut que ha canviat obsessivament “valencià” per “idioma valencià”? És a aquests poders a qui hem de deixar el futur de la llengua? I, per cert, fem la prova de la realitat: el canvi de nom estatutari en la línia de ‘llengua valenciana' que ell defensa, ha incrementat l'autoestima i l'ús del valencià o bé les pràctiques secessionistes del PP?

 

Celebrem que el Sr. Giménez haja canviat el discurs respecte del que deia en l'article passat sobre les homologacions dels certificats i els títols de català. Allà hi afirmava: “Problema d'equivalències [sic] no n'hi ha cap”. Ara ja admet, però, que en “algun cas sí que en [sic] calga anar en contra [del poder]”. Perquè si la Universitat, ACPV, el STEPV i CCOO no ‘hi' haguessen anat en contra, a hores d'ara no tindríem “la natural unitat lingüística”, ni moltíssims titulats no podrien accedir a llocs treballs en l'administració perquè no compten ni amb el “suport” ni amb la “neutralitat” del “poder”.

 

Finalment, el Sr. Leonardo ens acusa de censors perquè en l'anterior escrit li dèiem que en el seu article acumulava “quatre suposades faltes gramaticals”. No són “suposades”: són ben reals. Però ell prefereix desviar-ho cap a la censura, la sociolingüística de cafè i l'exaltació jocfloralesca de la llengua: “Per culpa d'eixes actituds censores hi ha gent que fuig d'escriure en esta preciosa llengua”. I el Sr. Giménez torna a errar. Quina censura? En un tècnic lingüístic fer tantes faltes és pura incompetència. I més encara en algú que, com ell, pretén alliçonar sobre llengua.

 

Nosaltres hem contestat tots els seus “arguments”. Ni el Sr. Giménez ni els altres professors que cita no han respost ni una sola de les preguntes que els formulàvem i que ara els reiterem. Si responen, estem disposats a continuar debatent sobre el nom i sobre l'ús, que, d'això, no n'han dit res (i mira que hi ha casos d'actualitat on van lligats: TV3, titulacions, homologacions, escoles oficials d'idiomes, llibres de text i temaris, utilització per part de l'Estat i la Unió Europea, etc.). Ara bé, si la discussió ha de tornar a ser sobre les seues dèries, eludint respondre, nosaltres donem ja per tancat aquest fals debat.

 

Signen aquest article

 

Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d'Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d'Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral, secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació


 

==========================================================================================================
 
5)
 
 
Publicat en el diari digital La Malla dijous 15 de gener del 2009
 

Contra-bústia

per Joan Tudela

(Article publicat al diari Avui el 25 de maig del 1987)

Tinc les meves rareses, com tothom. Però cap de tan grossa com la que ara fa al cas. Em fa una mica de vergonya de dir-ho, però més valdrà que ho confessi de bon començament. Jo... Bé, sense embuts: jo sóc lector assidu de la secció de cartes al director d'aquest diari. Sí. I, és clar, passa que la majoria em fan venir pensaments. Quatre exemples:

De Josep Montmany i Vidal: Cada any desapareixen de trenta a quaranta cognoms d'arrel catalana. A mi no em sabria greu que desapareguessin cognoms d'arrel catalana com ara Milans del Bosch.

D'Esteve Olivella: Des que governen Barcelona els del PSOE he estat atracat sis vegades. Ja és pega, oi?

De Roser Jaume: Senyor Tudela: els irreflexius de la Crida han aconseguit molt més en pocs anys que tots els catalans com vostè amb el seu seny i la seva reflexió en tota la maleïda història d'aquest segle. No me'l maleeixi, el meu segle, que els meus contemporanis i jo no n'hem viscut cap altre.

De Carles Riera: Joan Tudela ens sorprenia en aquest diari amb un dictamen sobre la recent activitat de la Crida a la Solidaritat, en què el balanç final era aclaparador: suspesa per tots quatre cantons, tret de l'assignatura d'accions directes, com ara aquells estudiants amb molt de múscul i poc seny, que només aprovaven la gimnàstica: Primer paràgraf de la resposta de la Crida. L'últim paràgraf és molt breu i fa Mens sana in corpore sano! Sembla, doncs, que els de la Crida han decidit deixar-se de romanços i optar pel llatí.

Amb un clic podeu rellegir el meu article La Crida coixeja, objecte de les rèpliques de Roser Jaume i Carles Riera.

============================================================================================================
 
6)
 
 
PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA "PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ"

 

DATES D'ACTES INFORMATIUS AL PAÍS VALENCIÀ (SETMANA DEL 27 D'ABRIL)

 

 

PICANYA DIMARTS 28 D'ABRIL A LES 20:00h al Centre Cultural (Pl País Valencià, s/n) 

 

ATZENETA D'ALBAIDA DIMARTS 28 D'ABRIL A LES 20:00h al Centre Sociocultural

 

XERESA DIMECRES 29 D'ABRIL A LES 20:00h a la Casa de la Cultura

 

TAVERNES DE LA VALLDIGNA DIJOUS 30 D'ABRIL A les 20:00h a la Casa de la Cultura

 

NOVELDA, FONDÓ DE LES NEUS, FONDÓ DELS FRARES, ASP I LA ROMANA DIJOUS 30 D'ABRIL A les 20:00h a la Casa de la Cultura de Novelda

 
 


 

Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

         El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de mo­ment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l'Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món glo­balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té ins­truments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d'identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i sig­nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata­lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen­cià. Però el president Camps, mentre que ja s'ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

         Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d'Europa, d'on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d'informació i a la llengua. Per què d'Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l'any 2000 la Carta Eu­ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga­rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d'expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d'aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s'intercanvien totes les televisions en llengua catala­na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per­sona d'Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Ma­llorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d'un mínim de 500.000 signatures de tot l'estat. L'objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

         El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d'Obama, l'inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d'Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l'han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn­cia, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l'absurd projecte de fer l'assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

         Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d'Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

 

Eliseu Climent

President d'ACPV

València, 13 de febrer del 2009

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 Recentment, el Congrés dels Diputats (12/02/2009) ha aprovat, amb el vot en contra del PP, una moció perquè TV3 i Canal Nou puguen veure's recíprocament al País Valencià i a Catalunya abans que finalitze aquest any.

 

Aquest gest per part del Congrés dels Diputats, que des d'ACPV valorem molt positivament, no fa més que encoratjar-nos per tal d'aconseguir les 500.000 signatures que es requereixen per tal que la nostra proposta de llei arribe al Parlament espanyol. I parlem de gest perquè aquesta moció no té cap efecte jurídic ni és vinculant per al govern espanyol, però sí que és una bona senyal, ja que hem pogut comprovar la bona predisposició de tots els partits representats a la Cambra Baixa, tret del PP, per tal de regularitzar les respectives emissions dels canals públics de televisió al nostre país.

 

Per tant, tenim el camí preparat perquè, ara més que mai, siga viable l'aprovació d'aquest projecte.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El conflicte de TV3 al País Valencià arriba al Parlament europeu

L'eurodiputat 'Ignasi Guardans va intervindre al plenari del Parlament europeu, com a membre de la Comissió de Cultura i ponent del grup ALDE de la Directiva de serveis àudiovisuals (antiga Directiva de televisió sense fronteres), per denunciar que, malgrat el principi essencial de lliure circulació entre els països de la UE d'informació i de productes àudiovisuals de la Directiva de serveis àudiovisuals, actualment a l'interior d'un Estat membre de la UE com és l'estat espanyol es posen traves a la circulació dels continguts àudiovisuals d'un canal de televisió públic (TV3) i fins i tot s'arriba a prohibir aquesta circulació per la via dels tribunals al País Valencià.

 

+ informació

http://www.acpv.cat

==========================================================================================================

 
7)
 
XII SETMANA 25 D'ABRIL PER LA LLENGUA
 
Del 5 al 8 de maig de 2009
 

Per 12è any consecutiu celebrem la Setmana 25 d'abril per la llengua. Com en els darrers anys, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, en col•laboració amb la Universitat Politècnica de València, organitza la Setmana per la Llengua. Enguany del 5 al 8 de maig.
 

L'objectiu d'aquesta setmana lúdica és doble:
 

• Fomentar l'ús de la nostra llengua en els diferents àmbits i habituar els estudiants, els professors i el personal d'administració i serveis a fer-ne un ús normal en qualsevol àmbit de la seua vida.
 
• Donar a conèixer i promoure la música, el teatre i, fins i tot, el cinema -tant de valencians com de la resta de l'àmbit lingüístic- fets en català, i reforçar així les actituds de compromís amb la nostra llengua.
 

Aquesta és la programació d'enguany. Inclou cine, teatre i, per descomptat, els concerts d'autor i de pop-rock. Les activitats estan obertes tant a la comunitat universitària de la nostra Universitat (estudiants, PAS i PDI) com al públic en general. L'accés és lliure i gratuït en tots els casos, amb la limitació imposada per la capacitat dels llocs on es desenvolupen; excepte al cinema on l'entrada serà gratuïta amb el carnet universitari per al titular més un acompanyant i reduïda per al públic en general.
 

Comencem amb cine. Dimarts, 5 de maig, a les 20 h, als UGC Ciné Cité, obrim la programació del 3r bloc del Cinema en valencià (que continuarà ininterrompudament cada dimarts fins al 30 de juny: www.cinemaenvalencia.com) amb Mirant al cel, un film de Jesús Garay. Un bon llargmetratge de ficció documental sobre els bombardejos de 1938 a Barcelona, que uneix la ficció amb la reconstrucció històrica i que inclou el diàleg impossible entre dos antagonistes: un pilot de la Itàlia feixista i un combatent de la defensa antiaèria republicana.
 
Pel que fa a la música, enguany dimecres 6 de maig, a les 22.00 h, a l'Auditori del Jardí Botànic, tindrem el concert del xativí Pep Gimeno ‘Botifarra' www.myspace.com/botifarra, Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folk i noves músiques» i segons alguns el millor cantant de música popular valenciana dels últims temps, que comptarà amb les col•laboracions de Miquel Gil www.miquelgil.com i Feliu Ventura www.feliuventura.com.
 
Dijous 7 de maig, a les 22.30 h, a la Sala Mirror, tindrem el ja més que tradicional concert pop-rock -organitzat en col•laboració amb la Universitat Politècnica de València- que comptarà amb l'actuació de dos potents grups predominantment de ska: els pegolins La Gossa Sorda www.lagossasorda.com i The Skafeïnats www.theskafeinats.com, de l'Horta.
 
I divendres (8 de maig, 20.00 h, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació) tanquem la setmana amb teatre, amb el popular actor -i imitador al programa Polònia- Toni Albà www.tonialba.com i l'obra Brams o la kumèdia dels errors. La divertidíssima comèdia creada per Toni Albà i Sergi López, i protagonitzada ara per Toni Albà i Olivier Benoit.
 
 
 
Més informació: www.valencia.edu/spl
 
 

Del 5 al 8 de maig

Universitat de València

 

 

Dimarts 5

Cinema

Mirant al cel, de Jesús Garay

20 h, als UGC Ciné Cité. Av. Tirso de Molina, 16

2 entrades gratuïtes amb carnet universitari. 3 euros per al públic en general

 

Dimecres 6

Concert d'autor

Pep el Botifarra amb les col·laboracions de Miquel Gil i Feliu Ventura                                            

22 h, al Jardí Botànic. C/ Quart, 80

Entrada lliure. Capacitat limitada

 

Dijous 7

Concert pop-rock

La Gossa Sorda i The Skafeinats

22.30 h (obertura de portes 22 h)

Sala Mirror. C/ Sant Vicent, 200

Entrada lliure. Capacitat limitada

                                                                 

Divendres 8

Teatre

Toni Albà, amb l'obra: Brams o la kumèdia dels errors

20 h, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Av. Blasco Ibáñez, 32

Entrada lliure. Capacitat limitada

 

 

 

Organitza:

Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

http://www.valencia.edu/spl/

 

Col·labora:

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València

 

==========================================================================================================

 
 
8)
 
Presentació del Simposi "Llibre dels Feits, aproximació crítica"
 
Pere Maria Orts i Albert Hauf, acadèmics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,  presentaran dilluns 4 de maig a les 11, 30 h el Simposi Internacional "Llibre dels Feits, aproximació crítica", simposi que, amb motiu del 800 aniversari del naixement de Jaume I,  tindrà lloc del 7 al 9 de maig en la sala d'actes del Monestir de Sant Miquel dels Reis.
 
Data de la presentació: dilluns 4 de maig del 2009
Hora: 11.30 h
Lloc: Sala de Juntes del Monestir de Sant Miquel dels Reis
 
==========================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================