InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]

 

Butlletí número 120 (dijous 23/04/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig

 

1) Eugeni S. Reig - Bon viatge

 

2) Recull de notícies de Valencianisme.com

 

3) Magí Sunyer - Falten filòlegs

 

4) Joan-Lluís Lluís - Galants gal·lesos de gala

 

5) Softcatalà critica el premi donat a Microsoft

 

6) Introducció a la llengua i cultura occitanes (Nivell A2)

 

7) Estol.cat, una nova xarxa de blocs en català

 

8) La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya del Nord

9) Divendres es lliura a la revista Saó el X premi Vicent Ventura

 

10) MARATÓ DE PRESENTACIONS DE RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ

 

 

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

 

 

 

 

 

1)

 

Publicat en el periòdic CIUDAD d'Alcoi diumenge 12 d'abril del 2009

 

Bon viatge

Eugeni S. Reig

 

L'edifici de l'estació del nord de València, obra del valencià Demetrio Ribes Marco, és una meravella arquitectònica clarament influenciada per l'estil del vienés Otto Wagner. En el seu vestíbul, amb una bella ornamentació de trencadís, ens trobem uns quants rètols que ens desitgen que tinguem un bon viatge en diverses llengües, com ara l'italià, l'anglés, el portugués, el grec o l' alemany. Són uns bells rètols de trencadís que ja tenen més de cent anys. Quan anem a transpassar la porta de la dreta que ens mena cap a les andanes veiem el rètol en llengua castellana. Però ¿i en valencià? ¿És possible que que l'arquitecte Demetrio Ribes, que era de la ciutat de València, oblidara la llengua de la seua terra? Doncs no, no la va oblidar. En cadascuna de les dues columnes que hi han en el vestíbul diu bon viatge, en la llengua dels valencians, i a més, ho diu també en basc, en gallec i en castellà. Són uns bells rètols de trencadís, com els altres, però que algú, fa ja molts anys, va tapar amb una obra al voltant de les columnes per a posar uns seients. Supose que això dels seients era només una excusa i que va manar tapar parcialement les columnes amb l'única finalitat que no es pogueren llegir coses tan tremendament subversives com bon viatge i ondo ibilli. Espere que manara que l'obra es fera de forma que algun dia es pogueren destapar les columnes i es pogueren recuperar els magnífics rètols ara colgats. Confie i desitge que, a més d'atemptar contra les llengües, no atemptara també contra el nostre patrimoni arquitectònic.

 

 

2)

 

 

Recull de notícies de Valencianisme.com

 

 

El BLOC denuncia la discriminació del valencià per part de l'Ajuntament d'Alcoi

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1503&Itemid=1


 

 

L'ús del valencià avança lleugerament a les comarques centrals del país

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1506&Itemid=1

 


 

25 auques per a recordar cadascun dels anys des de l'aprovació de la LUEV

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1510&Itemid=1

 


 

El País Valencià s'exposa durant una setmana a Catalunya

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1513&Itemid=1

 

 

3)

 

Publicat a EL PUNT dimecres 8 d'abril del 2009

http://www.elpunt.cat/valls/article/-/-/23663.html

 

Falten filòlegs

 

Magí Sunyer. Professor de la URV

Fa temps que s'avisa de la greu situació que es pot produir en els propers anys en el segon ensenyament per la poca afluència d'estudiants als estudis de filologia catalana. Fa unes setmanes es va explicar que a Tarragona no hi havia filòlegs en llista d'espera i que les substitucions per baixa de professor titular no es podien cobrir a temps. En la perspectiva d'abundants jubilacions durant la propera dècada, es presenta un panorama que, si per una banda sembla de felicitat laboral per als estudiants actuals, per l'altra hauria d'activar les alarmes per les conseqüències que aquest estat de les coses pot provocar. El problema no el tindrà ben bé la maquinària administrativa d'ensenyament, perquè, amb aquestes directrius pedagògiques que no donen cap mena d'importància a la formació acadèmica dels professors,
si no tenen filòlegs hi posaran altres llicenciats o graduats; el problema serà de país. El problema ja és de país en l'actualitat, perquè la crisi del segon ensenyament és clara i greu. Si s'entra a l'abordatge en els estudis de llengua i literatura catalanes i es decideix que són impartits per personal no especialitzat, no tan sols minvarà la qualitat de l'ensenyament sinó que també es produirà una disminució de la consciència nacional en els professors més sensibles a transmetre-la, i la desnacionalització creixerà. Els coneixements de llengua i literatura catalanes i la situació en unes
coordenades precises sobre la unitat de la llengua i les necessitats sociolingüístiques del país s'ensenyen als futurs professors en els estudis de filologia catalana. Durant els darrers lustres, els governs catalans no han treballat per potenciar-los, al revés, han amenaçat de retallar-los. Com ara, que la Generalitat els desprestigia amb l'eliminació del nom, filologia catalana, en una desnacionalitzadora demostració d'autoodi.


 

 

4)

 

Publicat en la revista Presència (27 de març al 2 d'abril del 2009)

 

 

Galants gal·lesos de gala

 

Joan-Lluís Lluís

 

Al municipi d'Abertawe (Swansea, en anglès), al sud del País de Galles, es pot llegir un rètol que diu: «No entry for heavy goods vehicles. Residential site only.»  Encarregat, doncs, de protegir una part de la ciutat contra la intrusió de camions massa imponents, aquest rètol dóna, a sota, el mateix missatge en gal·lès: «Nid wyf yn y swyddfa ar hyn o bryd. Anfonwch unrhyw walth l'w gyflelthu». La traducció d'aquesta part del rètol seria aquesta: «Ara per ara no sóc al meu despatx. Gràcies per haver-me enviat les vostres traduccions.» Aquest rètol, doncs, permet d'entendre que el municipi d'Abertawe respecta el bilingüisme oficial del País de Gal·les però que deu mancar de funcionaris capaços de llegir aquesta llengua, una mancança problemàtica quan els traductors són absents i han posat un missatge de resposta automàtica a la seua bústia electrònica...

 

La proximitat geogràfica amb Anglaterra i el fet que sigui una ciutat prou important explica per què Abertawe (per altra banda, ciutat natal del poeta Dylan Thomas) no és una ciutat gaire gal·loparlant. El nombre de parlants de gal·lès creix proporcionalment a la distància a què viuen d'Anglaterra i, com sovint en les llengües minoritàries, en proporció inversa a la mida de les aglomeracions. Ara bé, el gal·lès, amb uns sis-cents mil parlants, és avui la més viva de les llengües cèltiques.

 

El bilingüisme oficialitzat a tot el territori a partir del 1993 però existent ja de manera parcial abans, fa que aquesta llengua sigui de les poques llengües minoritàries de la Unió Europea amb un futur possible. A la pràctica, la seua situació sociolingüística s'assembla més a la del basc que a la del català, ja que el govern gal·lès utilitza les dues llengües i una gran part de la població no parla gens aquesta llengua, que, però, sembla progressar gràcies a l'ensenyament obligatori... En qualsevol cas no deixa de ser sorprenent veure una llengua amb pes públic aconseguir sobreviure a la vora mateix del rovell de l'ou de la llengua universal.

 

Existeix en català la traducció directa del gal·lès d'una novel·la de Tegla Davies (1880-1967), La masia del turó (ed. Proa, 1985), publicada originalment el 1923 i traduïda al català per Esyllt T. Lawrence, la dona de Lluís Ferran de Pol. La indústria editorial gal·lesa és modesta però real, i tradueix moltes novel·les comercials angleses, la qual cosa és un problema a l'hora de fer que els gal·loparlants identifiquin la seua llengua com a llengua de cultura universal però té resultats meritoris com a empresa de normalització social.

  

No caldria pensar, però, que el gal·lès no té cap tradició literària pròpia. És una de les primeres llengües d'Europa de les quals hi ha una constància escrita (al Juvencus Codex, del segle X), però se sap que els poetes componien en gal·lès en una data força anterior, potser al segle VI, una època en què, però, potser es barreja història i llegenda, sobretot si es dóna crèdit al fet que l'alfabet primitiu cèltic va ser inventat pel déu Ogma... No hi ha hagut mai cap trencament en la producció literària, fins i tot si, al segle XVIII, va existir un corrent neodruidista que es dedicava a crear textos antics apòcrifs, sota la impulsió romàntica, patriòtica i un pèl estafadora de l'erudit Iolo Morganwg. Avui, l'edició gal·lesa és capaç de generar algun best-seller propi, encara que no sempre es tracti de literatura. Així, Mitja part (Hanner Amser, ed. Y Lolfa, 2008), un llibre testimoni de Nigel Owens, àrbitre internacional de rugbi que hi revela la seua homosexualitat.

 

 

 

5)

 

 

Softcatalà critica el premi donat a Microsoft

 


http://www.racocatala.cat/noticia/softcatala-critica-lentrega-premi-multilinguisme-microsoft

 

 

6)

 

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA I CULTURA OCCITANES (Nivell A2)

Curs intensiu mes de juliol 2009

L'OCCITÀ és llengua oficial a Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estat d'Autonomia de Catalunya de 2006.

LLoc del curs: Barcelona, seu del CAOC,

Dates: del 29 de juny al 30 de juliol de 2009,

Horari: de dilluns a dijous de 17 a 20 hores,

Nivell: iniciació,

Objectius del nivell A2

Iniciació teòrica i pràctica a la llengua occitana, amb l'objectiu d'acostar l'alumne a aquesta llengua i fer-li possible un domini passiu de la llengua (comprensió oral i escrita en occità general) i un nivell elemental d'expressió oral i escrita.

Més informació i inscripcions:

Telèfon 93 284 36 34; E-mail: caoc@caoc.cat

Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Providència, 42 2a planta

08024 Barcelona

http://www.caoc.cat

 

 

7)

 

 

Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 26 de març del 2009

 

Estol.cat, una nova xarxa de blocs en català

Agrupa blocs temàtics sobre moda, tecnologia i medi

Estol.cat és una nova xarxa de blocs temàtics en català que vol proporcionar informació i opinió de qualitat sobre àrees concretes. De moment, en formen part sis blocs temàtics i un de corporatiu, que comparteixen estil i disseny. Bitscatalans.com, sobre tecnologia i internet; Monverd.org, sobre ecologisme i medi; Disse.cat, de disseny gràfic; Acudits.net; Detennis.cat; i Estudiant de Moda, sobre les últimes tendències en matèria de roba.

Els responsables d'Estol.cat volen que els blocs tinguin un to amè, clar i divertit, aprofitant tots els recursos d'internet, però també que el contingut sigui verídic i original i, quan vingui d'una altra font, la citaran. El propòsit és d'aconseguir una xarxa d'una vintena de blocs, amb unes mil visites diàries cada un, cosa encara molt llunyana, com prou confessen. Mentrestant, els blocs ja funcionen i fins i tot s'ha obert un grup de Facebook, 'Amics d'Estol.cat'.

 

 

 

8)


La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya del Nord

El divendres 24 d'abril a dos quarts de vuit del vespre la secció local de Canet de Mar de la Plataforma per la Llengua Maresme celebrarà una xerrada sobre la Bressola, les escoles catalanes de la Catalunya del Nord. L'acte comptarà amb la presència de Joan Pere Le Bihan, Director General de la Bressola, de l'Òscar Figuerola regidor de Cultura, Urbanisme i Comunicació de l'Ajuntament de Canet de Mar, i també d'Oriol Ferran d'Arenys.org que ens parlarà del projecte de les “Musiquetes per a la Bressola”.

L'acte es realitzarà a la sala del primer pis de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, xamfrà rieres Gavarra i Buscarons de Canet de
Mar.

 

 

 

9)

 

Divendres es lliura a la revista Saó el X premi Vicent Ventura

La revista Saó rebrà aquest divendres, dia 24 d'abril, el X premi Vicent Ventura. El lliurament es realitzarà en els transcurs d'un sopar a l'hotel Reina Victoria de València. Els tíquets es poden adquirir en la Consergeria de La Nau fins a migdia de demà dimecres, dia 22.

La comissió organitzadora del premi va votar per unaniminat la revista Saó. La comissió la integren representants de les universitats de València i Jaume I; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, així com la Unió de Periodistes Valencians. En la comissió, coordinada per l'escriptor Alfons Cervera, també s'integren persones que varen conéixer Vicent Ventura, com ara Ramon Lapiedra, Àngel Llàcer, Doro Balaguer, Vicent Pitarch, Francesc Pérez Moragon, Josep Iborra, Anna Aguilar o Josep Richart.

El premi anual en memòria i homenatge al periodista Vicent Ventura s'atorga a una persona o col·lectiu que s'haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià.

La comissió que atorga el premi Vicent Ventura ha valorat la tasca de propagació de la cultura i la llengua que es realitza des de Saó. També ha destacat la supervivència de la publicació enmig d'un ambient prop propici tant pel context social general com per l'actitud de la jerarquia eclesiàstica oficial. En les darreres setmanes, lectors i amics de la revista han iniciat una campanya de suport a la publicació, que ha vist reduïdes les subscripcions d'organismes oficials i la publicitat institucional.

Saó és una revista d'aparició mensual fundada el 1976 a València, i dirigida actualment per Vicent M. Cardona i Emili J. Marín. Fou una de les primeres revistes editades en valencià després de la mort de Franco. La seua inspiració és cristiana, basada en el Concili Vaticà II, i tracta temes d'actualitat, culturals, socials i religiosos.

Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bauset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà, Escola Valenciana, el Col·legi Públic Censal de Castelló, Manuel Safont, Trini Simó, Enric Tàrrega, Bernat Capó i Francesc de Paula Burguera.

Vicent Ventura va morir el 24 de desembre del 1998 als setanta-quatre anys. Havia nascut a Castelló de la Plana i va cofundar el Partit Socialista del País Valencià i el sindicat CCOO del País Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic, que li va costar l'exili i el confinament. En tornar a València va veure les portes tancades per a exercir el seu treball de periodista i va fundar una empresa de publicitat. La premsa local el va evitar, però no així alguns mitjans catalans, on va poder escriure regularment. Un dels temes recurrents de Ventura en els seus articles fou l'europeisme, un tema rar en la premsa franquista dels anys seixanta. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. La institució acadèmica ha editat un recull d'articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat'.

 

 

 

 

10)

 

 

MARATÓ DE PRESENTACIONS DE RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ

Volem comunicar-vos que en un mes, del 23 d'abril al 23 de maig, la col·lecció Rent es presentarà en quatre ciutats a les que vos convidem a assistir per conèixer-nos i recollir les vostres inquietuds. Cronològicament:

ONDA: 23 abril, 19.00 hores, festa de Sant Jordi i diada del llibre en la casa de la Cultura. Presentació de la col·lecció.
 
VALÈNCIA: 24 abril, 18.00 hores, Fira del Llibre de València.
 
XÀTIVA: 8 maig, 20.00 hores, presentació del llibre de Gonçal Vinyes, Sembrant la vida. Poesia i compromís, en la Casa de la Cultura.
 
BORRIANA: 23 maig, 17.00 hores, presentació de l'Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil,a l'Agrupació Borrianenca de Cultura.
 
Totes estes presentacions se sumen a les realitzades a València, Algemesí, Alacant, Barcelona, Picassent i Gandia, i mostren la decidida voluntat de la col·lecció RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, de fer-se present en tot el nostre domini lingüístic.

Si sou subscriptor, pròximament rebreu el volum número 4 dedicat a la poesia de Gonçal Vinyes. Si no ho sou, recordeu que podeu fer-se a través de la web http://rentllibres.wordpress.com o per telèfon (963974466).

EL BLOG DE RENT SUPERAR LES 6.000 VISITES EN UN ANY

Igualment, a principis d'abril de l'any 2008, coincidint amb l'aparició dels dos primers títols de la col·lecció, es va posar en marxa el blog RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, destinat a anunciar totes les novetats que envolten el nostre projecte editorial. L'editor, Francesc Ferrer i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, van voler apostar per l'ús de les noves tecnologies per tal de connectar amb major eficàcia amb els lectors. Les més de 6.000 connexions realitzades en el primer any de funcionament acrediten l'interés que ha despertat esta col·lecció entre el públic lector. Les seccions més visitades són “Obres”, “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d'Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al Levante-EMV i “Simone Weil, la passió per la veritat”, d'Emilia Bea, publicat al suplement Postada del diari Levante-EMV.

 

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:

– Retalls de notícies de premsa.

– Articles, publicats o inèdits.

– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.

– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

 

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

 

 

Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com