Butlletí número 120 (dijous
23/04/2009) - Informació triada i enviada per
1)
2) Recull de notícies
de Valencianisme.com
3) Magí Sunyer - Falten
filòlegs
4) Joan-Lluís Lluís -
Galants gal·lesos de gala
5) Softcatalà critica
el premi donat a Microsoft
6) Introducció a la
llengua i cultura occitanes (Nivell A2)
7) Estol.cat, una
nova xarxa de blocs en català
8) La Bressola, escoles
catalanes de la Catalunya del Nord
10)
MARATÓ DE PRESENTACIONS DE RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN
VALENCIÀ
Si voleu donar d'alta una adreça
electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de
DRAC telemàtic http://drac.com
1)
Publicat en el periòdic CIUDAD
d'Alcoi diumenge 12 d'abril del 2009
Bon
viatge
L'edifici de l'estació del nord de
València, obra del valencià Demetrio Ribes Marco, és una meravella
arquitectònica clarament influenciada per l'estil del vienés Otto Wagner. En el
seu vestíbul, amb una bella ornamentació de trencadís, ens trobem uns quants
rètols que ens desitgen que tinguem un bon viatge en diverses llengües, com ara
l'italià, l'anglés, el portugués, el grec o l' alemany. Són uns bells rètols de
trencadís que ja tenen més de cent anys. Quan anem a transpassar la porta de la
dreta que ens mena cap a les andanes veiem el rètol en llengua castellana. Però
¿i en valencià? ¿És possible que que l'arquitecte Demetrio Ribes, que era de la
ciutat de València, oblidara la llengua de la seua terra? Doncs no, no la va
oblidar. En cadascuna de les dues columnes que hi han en el vestíbul diu
bon viatge, en la llengua dels
valencians, i a més, ho diu també en basc, en gallec i en castellà. Són uns
bells rètols de trencadís, com els altres, però que algú, fa ja molts anys, va
tapar amb una obra al voltant de les columnes per a posar uns seients. Supose
que això dels seients era només una excusa i que va manar tapar parcialement les
columnes amb l'única finalitat que no es pogueren llegir coses tan tremendament
subversives com bon viatge i
ondo ibilli. Espere que manara
que l'obra es fera de forma que algun dia es pogueren destapar les columnes i es
pogueren recuperar els magnífics rètols ara colgats. Confie i desitge que, a més
d'atemptar contra les llengües, no atemptara també contra el nostre patrimoni
arquitectònic.
2)
Recull de
notícies de Valencianisme.com
El BLOC
denuncia la discriminació del valencià per part de l'Ajuntament
d'Alcoi
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1503&Itemid=1
L'ús del
valencià avança lleugerament a les comarques centrals del
país
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1506&Itemid=1
25 auques
per a recordar cadascun dels anys des de l'aprovació de la
LUEV
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1510&Itemid=1
El País
Valencià s'exposa durant una setmana a
Catalunya
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1513&Itemid=1
3)
Publicat a EL PUNT dimecres
8 d'abril del 2009
http://www.elpunt.cat/valls/article/-/-/23663.html
Falten
filòlegs
Magí Sunyer. Professor de la
URV
Fa temps que s'avisa de la greu situació que es pot produir en els
propers anys en el segon ensenyament per la poca afluència d'estudiants als
estudis de filologia catalana. Fa unes setmanes es va explicar que a Tarragona
no hi havia filòlegs en llista d'espera i que les substitucions per baixa de
professor titular no es podien cobrir a temps. En la perspectiva d'abundants
jubilacions durant la propera dècada, es presenta un panorama que, si per una
banda sembla de felicitat laboral per als estudiants actuals, per l'altra hauria
d'activar les alarmes per les conseqüències que aquest estat de les coses pot
provocar. El problema no el tindrà ben bé la maquinària administrativa
d'ensenyament, perquè, amb aquestes directrius pedagògiques que no donen cap
mena d'importància a la formació acadèmica dels professors,
si no tenen
filòlegs hi posaran altres llicenciats o graduats; el problema serà de país. El
problema ja és de país en l'actualitat, perquè la crisi del segon ensenyament és
clara i greu. Si s'entra a l'abordatge en els estudis de llengua i literatura
catalanes i es decideix que són impartits per personal no especialitzat, no tan
sols minvarà la qualitat de l'ensenyament sinó que també es produirà una
disminució de la consciència nacional en els professors més sensibles a
transmetre-la, i la desnacionalització creixerà. Els coneixements de llengua i
literatura catalanes i la situació en unes
coordenades precises sobre la
unitat de la llengua i les necessitats sociolingüístiques del país s'ensenyen
als futurs professors en els estudis de filologia catalana. Durant els darrers
lustres, els governs catalans no han treballat per potenciar-los, al revés, han
amenaçat de retallar-los. Com ara, que la Generalitat els desprestigia amb
l'eliminació del nom, filologia catalana, en una desnacionalitzadora demostració
d'autoodi.
4)
Publicat en la
revista Presència (27 de
març al 2 d'abril del 2009)
Galants gal·lesos de
gala
Joan-Lluís
Lluís
Al municipi
d'Abertawe (Swansea, en anglès), al sud del País de Galles, es pot llegir un
rètol que diu: «No entry for heavy goods
vehicles. Residential site only.» Encarregat, doncs, de
protegir una part de la ciutat contra la intrusió de camions massa imponents,
aquest rètol dóna, a sota, el mateix missatge en gal·lès: «Nid wyf yn y swyddfa ar hyn o bryd. Anfonwch unrhyw
walth l'w gyflelthu». La traducció d'aquesta part del rètol seria
aquesta: «Ara per ara no sóc al meu despatx. Gràcies per haver-me enviat les
vostres traduccions.» Aquest rètol, doncs, permet d'entendre que el municipi
d'Abertawe respecta el bilingüisme oficial del País de Gal·les però que deu
mancar de funcionaris capaços de llegir aquesta llengua, una mancança
problemàtica quan els traductors són absents i han posat un missatge de resposta
automàtica a la seua bústia electrònica...
La proximitat
geogràfica amb Anglaterra i el fet que sigui una ciutat prou important explica
per què Abertawe (per altra banda, ciutat natal del poeta Dylan Thomas) no és
una ciutat gaire gal·loparlant. El nombre de parlants de gal·lès creix
proporcionalment a la distància a què viuen d'Anglaterra i, com sovint en les
llengües minoritàries, en proporció inversa a la mida de les aglomeracions. Ara
bé, el gal·lès, amb uns sis-cents mil parlants, és avui la més viva de les
llengües cèltiques.
El bilingüisme
oficialitzat a tot el territori a partir del 1993 però existent ja de manera
parcial abans, fa que aquesta llengua sigui de les poques llengües minoritàries
de la Unió Europea amb un futur possible. A la pràctica, la seua situació
sociolingüística s'assembla més a la del basc que a la del català, ja que el
govern gal·lès utilitza les dues llengües i una gran part de la població no
parla gens aquesta llengua, que, però, sembla progressar gràcies a l'ensenyament
obligatori... En qualsevol cas no deixa de ser sorprenent veure una llengua amb
pes públic aconseguir sobreviure a la vora mateix del rovell de l'ou de la
llengua universal.
Existeix en català
la traducció directa del gal·lès d'una novel·la de Tegla Davies (1880-1967),
La masia del turó (ed. Proa,
1985), publicada originalment el 1923 i traduïda al català per Esyllt T.
Lawrence, la dona de Lluís Ferran de Pol. La indústria editorial gal·lesa és
modesta però real, i tradueix moltes novel·les comercials angleses, la qual cosa
és un problema a l'hora de fer que els gal·loparlants identifiquin la seua
llengua com a llengua de cultura universal però té resultats meritoris com a
empresa de normalització social.
No caldria pensar,
però, que el gal·lès no té cap tradició literària pròpia. És una de les primeres
llengües d'Europa de les quals hi ha una constància escrita (al Juvencus Codex, del segle
X),
però se sap que
els poetes componien en gal·lès en una data força anterior, potser al segle VI,
una època en què, però, potser es barreja història i llegenda, sobretot si es
dóna crèdit al fet que l'alfabet primitiu cèltic va ser inventat pel déu Ogma...
No hi ha hagut mai cap trencament en la producció literària,
fins i tot si, al
segle XVIII, va existir un corrent neodruidista que es dedicava a crear textos
antics apòcrifs, sota la impulsió romàntica, patriòtica i un pèl estafadora de
l'erudit
Iolo Morganwg.
Avui, l'edició gal·lesa és capaç de generar algun best-seller propi, encara que no sempre es
tracti de literatura. Així, Mitja
part
(Hanner Amser, ed.
Y Lolfa, 2008), un llibre testimoni de Nigel Owens, àrbitre internacional de
rugbi que hi revela la seua homosexualitat.
5)
Softcatalà critica el premi donat a
Microsoft
6)
INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA I CULTURA
OCCITANES (Nivell A2)
Curs intensiu mes de juliol
2009
L'OCCITÀ és llengua oficial a
Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estat d'Autonomia de Catalunya de 2006.
LLoc del curs: Barcelona, seu del
CAOC,
Dates: del 29 de juny al 30 de
juliol de 2009,
Horari: de dilluns a dijous de
Nivell:
iniciació,
Objectius del nivell
A2
Iniciació teòrica i pràctica a la
llengua occitana, amb l'objectiu d'acostar l'alumne a aquesta llengua i fer-li
possible un domini passiu de la llengua (comprensió oral i escrita en occità
general) i un nivell elemental d'expressió oral i escrita.
Més informació i
inscripcions:
Telèfon 93 284 36 34; E-mail: caoc@caoc.cat
Cercle d'Agermanament
Occitano-Català
Providència, 42 2a
planta
08024 Barcelona
7)
Publicat en el diari digital VILAWEB
dijous 26 de març del 2009
Estol.cat és una nova xarxa de
blocs temàtics en català que vol proporcionar informació i opinió de qualitat
sobre àrees concretes. De moment, en formen part sis blocs temàtics i un de
corporatiu, que comparteixen estil i disseny. Bitscatalans.com, sobre
tecnologia i internet; Monverd.org, sobre ecologisme i
medi; Disse.cat, de disseny gràfic; Acudits.net; Detennis.cat; i Estudiant
de Moda, sobre les últimes tendències en matèria de
roba.
Els responsables d'Estol.cat volen
que els blocs tinguin un to amè, clar i divertit, aprofitant tots els recursos
d'internet, però també que el contingut sigui verídic i original i, quan vingui
d'una altra font, la citaran. El propòsit és d'aconseguir una xarxa d'una
vintena de blocs, amb unes mil visites diàries cada un, cosa encara molt
llunyana, com prou confessen. Mentrestant, els blocs ja funcionen i fins i tot
s'ha obert un grup de Facebook, 'Amics
d'Estol.cat'.
8)
La
Bressola, escoles catalanes de la Catalunya del
Nord
El
divendres 24 d'abril a dos quarts de vuit del vespre la secció local de Canet de
Mar de la Plataforma per la Llengua Maresme celebrarà una xerrada sobre la
Bressola, les escoles catalanes de la Catalunya del Nord. L'acte comptarà amb la
presència de Joan Pere Le Bihan, Director General de la Bressola, de l'Òscar
Figuerola regidor de Cultura, Urbanisme i Comunicació de l'Ajuntament de Canet
de Mar, i també d'Oriol Ferran d'Arenys.org que ens parlarà del projecte de les
“Musiquetes per a la Bressola”.
L'acte es realitzarà a la sala del primer
pis de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, xamfrà rieres Gavarra i
Buscarons de Canet de
Mar.
9)
La
revista Saó rebrà aquest divendres, dia 24 d'abril, el X premi Vicent Ventura.
El lliurament es realitzarà en els transcurs d'un sopar a l'hotel Reina Victoria
de València. Els tíquets es poden adquirir en la Consergeria de La Nau fins a
migdia de demà dimecres, dia 22.
La
comissió organitzadora del premi va votar per unaniminat la revista Saó. La
comissió la integren representants de les universitats de València i Jaume I;
els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, així com la Unió
de Periodistes Valencians. En la comissió, coordinada per l'escriptor Alfons
Cervera, també s'integren persones que varen conéixer Vicent Ventura, com ara
Ramon Lapiedra, Àngel Llàcer, Doro Balaguer, Vicent Pitarch, Francesc Pérez
Moragon, Josep Iborra, Anna Aguilar o Josep Richart.
El
premi anual en memòria i homenatge al periodista Vicent Ventura s'atorga a una
persona o col·lectiu que s'haja distingit per la seua trajectòria cívica,
democràtica i de compromís amb el País Valencià.
La
comissió que atorga el premi Vicent Ventura ha valorat la tasca de propagació de
la cultura i la llengua que es realitza des de Saó. També ha destacat la
supervivència de la publicació enmig d'un ambient prop propici tant pel context
social general com per l'actitud de la jerarquia eclesiàstica oficial. En les
darreres setmanes, lectors i amics de la revista han iniciat una campanya de
suport a la publicació, que ha vist reduïdes les subscripcions d'organismes
oficials i la publicitat institucional.
Saó
és una revista d'aparició mensual fundada el
Fins ara han estat guardonats amb el
Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bauset,
Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà, Escola
Valenciana, el Col·legi Públic Censal de Castelló, Manuel Safont, Trini Simó,
Enric Tàrrega, Bernat Capó i Francesc de Paula Burguera.
Vicent Ventura va morir el 24 de
desembre del 1998 als setanta-quatre anys. Havia nascut a Castelló de la Plana i
va cofundar el Partit Socialista del País Valencià i el sindicat CCOO del País
Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de
demòcrates a Munic, que li va costar l'exili i el confinament. En tornar a
València va veure les portes tancades per a exercir el seu treball de periodista
i va fundar una empresa de publicitat. La premsa local el va evitar, però no
així alguns mitjans catalans, on va poder escriure regularment. Un dels temes
recurrents de Ventura en els seus articles fou l'europeisme, un tema rar en la
premsa franquista dels anys seixanta. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla
de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La
Nau. La institució acadèmica ha editat un recull d'articles de Ventura amb el
títol ‘Un home de combat'.
10)
MARATÓ
DE PRESENTACIONS DE RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN
VALENCIÀ