InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]

Butlletí número 112 (dijous 09/04/2009) –

Informació triada per Eugeni S. Reig i Xavier Marí   

 

1) Campanya 'PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES -

PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ'

 

2)  David Pagès i Cassú - Modest

  

3) Riurau: traduccions de qualitat

 

4) L'Alguer i la llengua  /  Alguerès

     

5) Xixona formarà part de la representació valenciana en l'Institut Ramon Llull  Simat de la Valldigna s'adherix a la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull"

 

6)  Entrevista a Josep Murgades, catedràtic de la Universitat de Barcelona i codirector de la revista 'Els Marges'

 

============================================================

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

============================================================

      

1)

          

Campanya 'PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES -

PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ'

 

Actes informatius al País Valencià (setmana del 13 d'abril)

  

SANT JOAN D'ALACANT - DIMARTS 14 D'ABRIL A LES 18:00h a la Casa de la Cultura (C/ del Mar) de Sant Joan d'Alacant

 

MONÒVER I PETRER - DIMECRES 15 D'ABRIL A LES 19h al C/ Major, 142-b de Monòver

 

BENIDORM - DIJOUS 16 D'ABRIL A LES 19h al Casal d'ACPV (C/ Russafa, Edifici Rioja) de Benidorm

 

BENIARBEIG - DIJOUS 16 D'ABRIL A LES 20:30h al Centre Cultural (Plaça 9 d'Octubre) de Beniarbeig

 

SAGUNT - DIVENDRES 17 D'ABRIL A LES 19:30h a la Sala de Reunions de la Fundació Bancaixa (C/ Cavallers, 12) de Sagunt

 

DÉNIA - DIVENDRES 17 D'ABRIL A LES 20:00h a la Casa de la Cultura (Plaça Jaume I) de Dénia

 

Més informació http://www.acpv.cat

 

 

2)

 

Modest

 

David Pagès i Cassú

 

Publicat al Diari de Girona, dimarts 31 de març del 2009

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009033100_4_323558__Opinio-MODEST

 

N'hi ha poques, de persones, en el nostre país, que siguin conegudes per una àmplia majoria de gent tan sols pel seu nom de pila. En són bons exemples el poeta Mn. Cinto, el dibuixant Cesc, la ninotaire Pilarín... Quan això passa vol dir que estem davant d'algú conegut, popular i, sobretot, estimat.
A les comarques gironines, Mn. Modest Prats, en Modest, n'és un. Hi ha dos motius principals pels quals en volem parlar en aquest escrit: el passat 8 de març va celebrar el 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal i el proper 21 d'abril, a La Planeta, hi haurà la presentació del llibre Modest Prats, Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes (edició a cura de Francesc Feliu), CCG Edicions / Universitat de Girona.
Les etiquetes que més li escauen són les de filòleg, professor i sacerdot. Com a filòleg, hem de referir-nos a l'estudi del nostre idioma i al conjunt dels seus treballs, dels quals destaquen, entre d'altres, els dos volums de la Història de la llengua catalana, elaborats conjuntament amb Josep M. Nadal.
Com a professor, ha exercit la docència a la UdG durant tres dècades. Per les seves aules han passat la majoria de filòlegs que imparteixen classes en els centres educatius gironins. En relació amb tots aquests anys a la universitat, en una entrevista apareguda fa pocs mesos a la revista Llengua Nacional, afirmava el següent: "Del que estic més satisfet és dels alumnes que he tingut, del que n'aprens i de la relació intensa, viva que s'hi estableix".
I com a capellà, fou ordenat en un moment ben especial dins de l'Església: poques setmanes després que el papa Joan XXIII anunciés, en aquell 25 de gener de 1959, la voluntat de fer un concili. Després d'ésser el rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser durant vint-i-cinc anys, ha tornat a on va començar, a Girona.
Podríem fer esment, també, de la seva etapa política: delegat del Departament de Cultura de la Generalitat a començaments dels anys vuitanta i, quan el conseller Rigol va anunciar el pacte cultural, membre del Consell Assessor. Diverses vegades ha pertangut al Jurat dels Premis Prudenci Bertrana.
Aquests últims anys ha recollit distincions que donen merescut testimoni d'una vida compromesa i fecunda: miscel·lània, Creu de Sant Jordi, nomenament de membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC...
Nosaltres, des de l'afecte i l'admiració, ens afegim al conjunt de felicitacions que rep aquests dies.

 

 

3)

                

Riurau: traduccions de qualitat

 

Publicat a Pagina26.com, dilluns 6 d'abril del 2009

http://www.pagina26.com/tendencies/7688-riurau-traduccions-de-qualitat.html

 

Aquest és l'objectiu que s'ha fixat l'editorial que impulsa el benissenc Jaume Ortolà. Amb seu a la ciutat de Barcelona, Riurau Editors pretén oferir «versions excel·lents», en paraules d'Ortolà, d'obres de la literatura universal. L'editor, que també és músic, posa l'exemple de l'intèrpret que assaja de forma ingent, moltes hores al dia durant anys, fins que pensa que està preparat per actuar davant del públic i oferir peces de música clàssica. Jaume Ortolà considera que la satisfacció del lector amb les obres que publicarà Riurau és el millor premi que pot tindre amb aquest projecte. Aquest dimarts [7 d'abril], a les 20.30 hores de la vesprada, es presentarà a la Seu Universitària de la Universitat d'Alacant de Benissa els dos primers volums que ha publicat Riurau Editors.

 

Ortolà va aconseguir el 6é premi Vidal Alcover, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, en l'edició de 2005, per traduir la primera part del «Faust» de Goethe. Ara ens presenta una versió d'aquesta obra, de 496 planes, a la qual el dramàturg alemany va dedicar seixanta anys.

 

«Michael Kohlhaas», de Heinrich von Kleist, és la segona obra d'aquesta jove editorial. La novel·la ens explica la història d'un comerciant de cavalls que pateix la injustícia de l'administració, fet que obliga el protagonista de la narració a prendre una decisió. Abans de comprar aquests llibres, podeu llegir fragments de les obres ja que se'ns ofereix un tast en format pdf. Des d'ací accedireu a «Michael Kohlhaas».

 

 

4)

 

L'Alguer i la llengua

 

Luca Scala

 

Publicat a l'AVUI, diumenge, 5 d'abril del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/160125/bustia.html

 

Llig amb sorpresa l'articlet Concert d'ocells a Diàleg (AVUI del 2 d'abril) notant-hi una coseta (bé, pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada molt de passada sobre l'Alguer: "Comprovem que a l'Alguer la gent sap català però ningú el parla normalment". Ui! Jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada dia normalment en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs, mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem "algú"! Ara resulta que no sem "ningú". O potser no ho sem "normalment", ves a saber tu. Haurem d'adaptar-nos a la realitat a corrida feta, com en diem, i començar a emprar l'italià definitivament, allò que la gent gran nostra encara defineix com "parlar en senyor". Bé, a part de la ironia, dissortadament des d'aquí constatem una manca d'informació sobre l'Alguer molt gran.

  

Crec saber d'on naix l'equívoc. La gent que ve a l'Alguer s'està sobretot al casc antic, perquè és més bonic, amb els carrers enginquetats (amb còdols), les esglésies i els palaus, restaurants i bars, torres i muralles, amens passejos amb l'escenari del mar i del Cap de la Caça de fons. Al casc antic d'algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n'és un), el barri està despoblat després de la gran migració als barris perifèrics començada massivament als anys 70. Ara hi ha poc més d'un miler de residents que majoritàriament són nats fora, sobre uns 45.000 habitants de la ciutat. Així, si es vol sentir parlar català pel centre històric, cal esperar potser les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar després de la feina. Pensau, però, que als algueresos que han anat a Barcelona els succeeix el mateix: quan hi van, no senten ningú que parla català! Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativa al que s'hi diu de Sardenya: la construcció megalítica tan poètica té nom català. Els algueresos, des de fa segles, l'anomenem nurag, amb so [k] final. Als diccionaris hi és.

 

================================

 

Alguerès

       

Joaquim Arenas i Sampera

 

Publicat a l'AVUI, dilluns 6 d'abril del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/160220/bustia.html

 

A la columna d'Isabel Olesti de dijous dia 2 d'abril s'afirma que a l'Alguer la gent sap català, però que ningú no el parla normalment. Sortosament, les paraules d'Olesti no es corresponen del tot amb la realitat, ja que per saber la situació sociolingüística de l'Alguer cal conèixer els barris perifèrics de la ciutat i no només el centre històric, on la població algueresa resident és escassa.

 

Dels més de 40.000 algueresos, estimació que he pogut fer al llarg de molts anys de contacte, 18.000 saben alguerès, i la majoria l'entenen. D'aquests, 13.000 saben parlar el català de l'Alguer, però només l'usen si la circumstància ho exigeix o si l'interlocutor català persisteix, en el diàleg, en la llengua que li és pròpia. Els altres 5.000 restants són els que parlen el català de l'Alguer normalment, és a dir a casa i al carrer. El conjunt de coneixedors de l'alguerès creix, des de fa uns anys, per la presència de classes d'aquesta llengua a l'escola, gràcies a Òmnium Cultural, al Centre Montessori, i a l'escola maternal en alguerès, la Costura i a altres activitats associatives que es fan en el mateix sentit.. A l'Alguer, la gent sap parlar català i hi ha un contingent, no menyspreable, que el parla usualment.

 

 

 

5)

 

Xixona formarà part de la representació valenciana en l'Institut Ramon Llull

 

Font: Valencianisme.com

 

Dilluns, 30 de març del 2009

 

El ple de l'Ajuntament de Xixona, amb el suport dels respectius regidors del PSPV-PSOE i d'ERPV i el vot en contra del PP, ha aprovat la proposta dels independentistes per la qual sol·licitaven l'ingrés d'esta localitat de la comarca de l'Alacantí en la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull", integrada fins ara per les poblacions de Sueca (La Ribera Baixa), Gandia (La Safor), Vinaròs (Baix Maestrat) i Morella (Els Ports).

  

La Fundació Ramon Llull es va constituir tot just fa un any per al foment de la "projecció exterior de la llengua i cultura catalanes" i es troba integrada actualment per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Govern del Principat d'Andorra, l'Ajuntament de l'Alguer i el Consell General dels Pirineus Orientals, mentre que ja s'han iniciat contactes amb distints ajuntaments de la Franja de Ponent per tal de tractar la seua incorporació a l'IRL.

  

Per la seua banda, el novembre passat es va formalitzar la constitució de la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull" -de la qual formen part els respectius consistoris de Sueca, Gandia, Vinaròs i Morella- amb l'objectiu que s'hi pogueren adherir també aquelles poblacions del País Valencià que així ho desitjaren.

 

El portaveu local d'ERPV, Joan de Déu Martines, ha subratllat que amb la incorporació del consistori a la Fundació Ramon Llull, la localitat "podrà projectar al món les nostres festes de Moros i Cristians, els nostres escriptors, cantants i grup de danses", així com també "mostrar la nostra història a través de l'arxiu municipal i els edificis històrics i   exportar la nostra cultura gastronòmica, encapçalada per la indústria del torró i del gelat", ha afegit. 

 

Per tot això, el regidor republicà ha fet "una crida" perquè la Generalitat Valenciana i "les diferents institucions públiques" del País Valencià "es decidisquen a demanar la seua integració" a l'IRL.

 

 

Simat de la Valldigna s'adherix a la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull"

 

Dijous, 2 d'abril del 2009

 

Ahir el ple de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, amb els 7 vots favorables dels regidors del PSOE, BLOC, ERPV i Arc Iris, i l'oposició dels 4 regidors del PP, va aprovar una moció per la qual se sol·licitarà l'ingrés d'esta localitat en la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull".

 

 

 

6)

        

Entrevista a Josep Murgades, catedràtic de la Universitat de Barcelona i codirector de la revista 'Els Marges'

 

per Francesc Puigpelat

 

Publicat a l'AVUI, dijous 2 d'abril del 2009

http://paper.avui.cat/article/politica/159837/mercat/castella/te/mes/valor/catala.html

  

Fa 30 anys Josep Murgades va ser un dels promotors de l'anomenat "Manifest d'Els Marges", que pronosticava problemes seriosos per al futur del català. Avui, anys després, en aquesta entrevista, Murgades insisteix en la tesi i la desenvolupa.

 

Per què té un futur negre, el català?

Una qüestió prèvia: jo no sóc pessimista ni optimista. Sóc realista en el sentit que deia Gramsci, en proclamar la necessitat de ser pessimistes en l'intel·lecte i optimistes en la voluntat, perquè tot és possible i tot es pot capgirar.

 

Entesos. Quines són les raons del seu pessimisme de l'intel·lecte?

El català té un futur negre perquè el present no és tan daurat com ens ha volgut fer creure el discurs oficial dels darrers 30 anys. És un discurs que es basa en enquestes dubtoses i en apreciacions errònies. Ja no és que les enquestes estiguin manipulades, sinó que neixen manipulades des del moment que es formula la pregunta... Per exemple, poca gent trobaràs que declarin ser monolingües espanyols: no ho diran davant d'un enquestador. Però, a la pràctica, molta gent és absolutament monolingüe.

 

¿Hi ha diferència entre la política lingüística de CiU i la del tripartit?

No. Sempre ha consistit en el que jo en dic el màxim insuficient. És a dir, que fins a allò que no posa en qüestió l'estatus de l'espanyol com a llengua privilegiada, s'ha fet tot el possible. Però aspirar a fer un mínim dins del que seria suficient per capgirar el procés d'assimilació lingüística, això no s'ha fet. Sempre s'ha pretès fer les truites sense trencar ous...

 

Quins serien els ous que cal trencar?

Les rutines, la no-voluntat d'aplicar el mínim que estableix la llei, que és posar sancions als que no la compleixen. El problema és que els polítics catalans no estan disposats a desencadenar un conflicte per la llengua.

 

Com es produeix l'assimilació del català?

Hi ha dos processos. Un de basquització, que és de substitució quant a l'ús de la llengua. I un altre d'erosió formal de la llengua, la galleguització, el catanyol. I tot s'emmarca en un procés assimilista, en el qual el català queda cada cop més fagocitat per l'espanyol, que és la llengua hegemònica.

 

Com evoluciona l'ús social del català?

El gran problema d'ara és la nova immigració. En la seva majoria, s'integra abans en castellà que no pas en català. El motiu és que la llengua de discriminació i, per tant, d'integració, és l'espanyol i no el català. Això fa que la societat catalana estigui cada cop més cohesionada, quant a usos socials, per l'espanyol.

 

Cal Estat propi per impulsar el català?

No. El que cal és un Estat. Tant és que sigui un hipotètic Estat català independent, com l'Estat que tenim ara, Espanya, que deixés de ser hostil al català. Un Estat en el qual la noció de llengua espanyola fos una cosa tan absurda com que a Suïssa es parlés la llengua suïssa...

 

Però això és pura ciència-ficció!

Bé, és tan possible o impossible com la independència, segons qui s'ho miri. Hi ha Estats com Irlanda, o el cas més proper d'Andorra, on la llengua pròpia va molt malament, malgrat que sigui oficial. L'Estat propi no sempre és una panacea.

 

Si una llengua és un mercat, ¿quin valor de mercat té el català?

El català té un valor de mercat inferior al que té el castellà, i amb això ja està dit tot. Sempre ens hem de plantejar la situació del català en indestriable relació amb la del castellà. No es pot fer al marge del conflicte lingüístic amb el castellà, que és la llengua imposada a sang i a foc.

 

Però la Generalitat insisteix que a Catalunya hi ha 300 llengües...

Les societats europees són multilingües. Però hi ha una llengua d'integració. A França és el francès, a Alemanya és l'alemany i a Catalunya és... el castellà.

 

Ha captat parlants la immersió?

La immersió no és suficient per capgirar el procés d'assimilació, però contribueix a contrarestar-lo mínimament. És simptomàtic que el combat de la glotofàgia espanyola vagi contra la immersió, perquè l'escola és l'únic àmbit on l'espanyol no és encara hegemònic.

 

Què en pensa del propòsit de Carod de despolititzar el català?

És un desideràtum. Vol dir que voldria que el fet de parlar en català no fos un acte d'afirmació política. Però qui ho ha convertit en això? Els espanyols han polititzat la llengua, en imposar-nos la seva, de manera que arriba un moment que dir "Bon dia!" és propi d'un "rojo separatista" o d'un burgès explotador. No pot existir la despolitització en una situació de conflicte de llengües.

 

Què cal fer per redreçar la situació?

A nivell polític, s'han de complir les sancions que fixa la llei i és una bona iniciativa el doblatge del cinema al català. I cal tenir clar que, en una societat democràtica, si la llengua és substituïda serà culpa, en primera instància, dels mateixos catalans.

 

 

============================================================

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:

– Retalls de notícies de premsa.

– Articles, publicats o inèdits.

– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.

– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

 

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

 

Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com) 

============================================================