InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]

 

Butlletí número 106 (dimarts 31/03/2009) –

Informació triada per Eugeni S. Reig i Xavier Marí

  

        

1)  Plataforma per la Llengua - La presència del català millora en la comunicació de les grans superfícies comercials i supermercats

 

2)  Leonardo Giménez - El diccionari de sinònims i antònims, innovador i general, que feia falta

 

3)  Pàgina26 - Entrevista a Jordi Palou

 

4) Un català guanya el premi més important de blogs de viatges

 

5)  Bernat Dedéu - A Ricard Salvat

 

=====================================================

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

=====================================================

    

1)

 

La presència del català millora en la comunicació de les grans superfícies comercials i supermercats

 

Publicat per la Plataforma per la Llengua, divendres, 27 de març del 2009

http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/noticia.php?n=682

 

La Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) ha detectat millores en els últims mesos en la presència del català en les grans superfícies comercials i supermercats. L'organització, que fa un any va presentar l'estudi El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya, elaborat el 2007 i que també analitzava la retolació dels establiments, els rètols dels productes, l'etiquetatge de marques pròpies i les pàgines electròniques, ha avaluat les millores produïdes en el sector durant els darrers mesos, i les conclusions són positives: del total d'aquests elements observats en 36 marques d'establiments hi ha hagut 20 canvis positius i 3 de negatius des de finals del 2007. En conjunt, el número d'empreses observades que utilitza el català en els catàlegs, de forma total o parcial, ha augmentat respecte el 2007, passant del 74% al 91% Vegeu el gràfic.

 

Respecte el 2007, el català en els catàlegs de productes ha estat introduït per primer cop i de forma generalitzada a les empreses AKI, Bauhaus i FNAC. IKEA, que ja utilitzava el català en part dels catàlegs, ara també ho fa de forma generalitzada i el 2008, per primer cop, ha repartit el catàleg de temporada a les llars en català. Encara hi ha, però, una minoria de 5 cadenes d'establiments (d'un total de 36 analitzades) que en general segueixen incomplint la Llei de Política Lingüística, que estableix que com a mínim aquesta informació hauria de ser en català: Alcampo i Sabeco (del Grup Auchan) més Lidl, que l'utilitzen testimonialment alguna vegada, i Leroy Merlin i Conforama, que no l'utilitzen mai.

 

També hi ha hagut avenços importants en la presència del català en la retolació dels establiments i en els rètols d'informació dels productes (cartells més o menys petits en els establiments a sota o al costat del producte que n'indica el preu i les característiques), elements que han d'ésser com a mínim en català segons la Llei de Política Lingüística. IKEA i Consum, que el 2007 no utilitzaven el català en els rètols d'informació dels productes, ara en fan un ús generalitzat; també en fa un ús general els supermercats Dia, que el 2007 només l'utilitzava parcialment; Eroski i Bauhaus no incorporaven el català en aquests rètols i ara en fan un ús parcial. FNAC i Decathlon han generalitzat la presència del català en els rètols d'informació dels productes i en la retolació dels establiments (amb excepcions). En canvi, continua havent-hi empreses que pràcticament sempre incompleixen la Llei en els rètols d'informació dels productes: Alcampo i Sabeco (grup Auchan), Leroy Merlin i AKI.

 

Pel que fa a les pàgines web i serveis electrònics, Mercadona, IKEA i El Corte Inglés han reduït la presència del català, mentre que Decathlon l'ha incorporat de forma generalitzada al web (excepte en la venda en línea) i FNAC l'ha introduït per primer cop, de forma testimonial.

 

La Plataforma per la Llengua felicita a les empreses que, des del 2007, han decidit complir la Llei de Política Lingüística i millorar l'atenció al client. A més, l'organització anima a continuar avançant a totes les empreses que encara no fan un compliment general d'aquesta llei per tal de millorar la qualitat en el servei i millorar la responsabilitat empresarial respecte la societat. Per altra banda, la Plataforma per la Llengua lamenta que encara hi hagi empreses que no han avançat gens en el compliment de la Llei de Política Lingüística, 11 anys després de la seva aprovació, i continuen tractant de manera diferenciada el consumidor català respecte als de la resta de la unió Europea, obviant una llengua com el català. La Plataforma per la Llengua ofereix el seu assessorament a les empreses i mediació amb els consumidors per tal de resoldre els conflictes que actualment generen les infraccions dels drets lingüístics.

 

Podeu consultar l'estudi del 2007 a:

www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_catalegs.pdf

 

 

2)

 

El diccionari de sinònims i antònims, innovador i general, que feia falta        

 

Leonardo Giménez

 

Publicat a pagina26, dimecres 25 de març del 2009

http://www.pagina26.cat/opinio/7560-el-diccionari-de-sinonims-i-antonims-innovador-i-general-que-feia-falta.html

 

El «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins» dirigit per Josep Lacreu i editat per Edicions Bromera es va publicar al setembre de 2007, i de seguida es veia que estàvem davant d'una obra d'alt nivell filològic. El temps i l'ús han confirmat no sols això, sinó que, almenys en la meua opinió, supera de bon tros els diccionaris de sinònims publicats fins ara en tot l'àmbit lingüístic valencià/català. A banda de la seua amplitud, varietat i modernitat, ja que té 25.000 entrades, 150.000 sinònims, 10.000 antònims, 8.000 locucions i profusió de neologismes i expressions de tots els camps i registres, cal destacar, en primer lloc, la distribució dels sinònims per accepcions. És sabut que les paraules sinònimes, en nombrosos casos, no ho són en tots els sentits. Per exemple el mot «formació» és sinònim de «creació», «aprenentatge», «agrupació», però estos últims no ho són entre si. «El diccionari de sinònims…» de Lacreu/Bromera distribuïx els vocables o expressions de significat equivalent al del lema o entrada segons l'accepció, enunciada i descrita amb notable precisió, i sense les clàssiques barres, en este cas cas «1. [procés de creació] creació, constitució, composició. 2. [procés de maduresa] educació, institució, aprenentatge. 3. [de persones] agrupació, grup, conjunt». Semblantment amb els antònims dels lemes, que es distribuïxen a continuació de cada accepció, amb una marca específica.

   

A la precisió per significats assolida amb eixe sistema no ha aplegat cap altre diccionari de la nostra llengua, i encara que només fóra per això, ja seria prou per a considerar-lo el més solvent, útil i funcional dels publicats fins ara, però és que té altres seccions i novetats que el fan summament productiu i imprescindible per a qualsevol elaborador de textos, ja siga corrector, traductor, ensenyant, periodista o redactor vari o publicista. Així, conté aclariments lingüístics, agrupacions d'idees afins o de famílies lèxiques, i quadres d'imatges sinònimes que ajuden a trobar la paraula precisa. Hi figuren nombrosíssimes indicacions, especialment en els sinònims parcials, que contenen matisacions i explicacions complementàries de gran ajuda a l'hora de localitzar el terme adequat, parcialment equivalent al lema. Per exemple, en l'entrada «abjurar» hi ha els mots sinònims «apostatar», «renegar» i «renunciar», i a continuació una definició requadrada d'estos vocables. Molt útils són també els quadres d'idees afins, famílies lèxiques i els d'imatges com a recursos per a trobar la paraula precisa, o trobar-ne una de desconeguda a partir d'una que es coneix. Per exemple, en la página del vocable «moble» hi ha el quadre amb 50 components de mobiliari. 

  

És el primer diccionari valencià de sinònims, almenys de gran format, i en això, Lacreu i Bromera tornen a ser pioners, perquè, a banda d'altres publicacions lingüístiques renovadores, ja ho foren en l'elaboració i edició del «Diccionari valencià» de 1995, reeditat i ampliat en 1996. En aquella ocasió amb el patrocini de la Generalitat Valenciana i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. I com aquell, que va ser el primer recull normatiu de gran format de producció exclusivament valenciana, està fet amb una visió global del lèxic general del sistema lingüístic, però posant la perspectiva valenciana ben visible, sense les clàssiques subordinacions de la parla genuïna nostrada a què ens tenen acostumats els diccionaris fets a Barcelona. No va tan lluny, com encertadament van l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els serveis de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana en la inclusió normativa de termes i expressions genuïnes valencianes, absents o relegades, en general, a ordre inferior en els diccionaris editats per institucions catalanes, però sí que incorpora moltíssim d'eixe lèxic tradicionalment apartat, com a entrades o com a sinònims dels lemes.  

 

«Assentar(-se)», «bovo», «busca» (en el sentit de «recerca»), «despedir» (i «despedida»), «enxís» (i «enxisar»), «espentar», «mentira» (i «mentirós»), «lladrit», «quarto» (com a «estança»), en són una reduïda mostra. Com a novetats terminològiques també es poden destacar un bon grapat de locucions, com ara «anar-se'n del cap», «això li has dit xiulit», «t'agrada o t'apanya?», «en una escorribanda», «tornar-se xirivia» (o «gàbia»), etc., i nous neologismes com per exemple «memòria USB», «llapis (o clauer) de memòria». En resum, es tracta d'un diccionari de sinònims i antònims complet, renovador i pioner en la nostra llengua en eixe tipus d'estructura, i molt útil per a tot territori de parla valenciana/catalana. I està també en la línia de les obres lingüístiques fetes en els últims anys al caliu d'institucions i entitats valencianes i lingüistes que van fent que escriure en valencià no siga un camp d'obstacles, faltes i incorreccions com a conseqüència d'un model lingüístic que relegava (i encara relega) una part significativa de la parla genuïna valenciana.

 

J. Leonardo Giménez és tècnic lingüístic d'Administració Local

 

     

3)

 

Entrevista a Jordi Palou

 

"Els autors s'adonen que ser citats a RodaMots equival a arribar a milers i milers de lectors cada dia"

 

Publicat a pagina26, dissabte 21 de març del 2009

http://www.pagina26.cat/entrevistes/7526-els-autors-sadonen-que-ser-citats-a-lrodamotsr-equival-a-arribar-a-milers-i-milers-de-lectors-cada-dia.html

 

Fa deu anys Jordi Palou va decidir crear RodaMots, una llista de distribució en la qual, de dilluns a divendres, els subscriptors reben una paraula o una expressió (amb el significat, exemples d'ús, una citació...), i amb això poden enriquir el seu vocabulari en la nostra llengua. Palou, que és politòleg de formació però treballa com a traductor, ens parla de RodaMots aprofitant aquest aniversari. 


Com va sorgir la idea de la llista?
La idea va venir perquè em van subscriure a un butlletí semblant que hi ha en anglès, «A Word A Day». Vaig voler correspondre a la persona que em va fer aquest regal subscrivint-la a un butlletí equivalent en català, i vaig veure que no n'hi havia cap. Com que en aquell moment no devia tenir gaire feina, vaig posar-me a fer-lo jo mateix.

 

Quants subscriptors tenies al començament?
Ben poquets. Durant les primeres setmanes només en van ser dos, tres, quatre... El creixement va ser molt lent fins el 2004.

 

Què va passar en 2004?
Vaig crear la web www.rodamots.com, hi vaig emmagatzemar tots els mots enviats fins aleshores i vaig canviar el sistema de distribució dels missatges. Una mica de propaganda i l'efecte boca-orella van fer la resta. En un any vaig passar de 275 subscriptors a més de 3.500. Ara ja en són pràcticament 14.000. Quasi ompliríem l'estadi Castàlia de Castelló.

 

Quin és el percentatge de subscriptors valencians, per comparació amb els de la resta del domini lingüístic?
No és fàcil saber-ho perquè de la majoria de subscriptors només en tinc l'adreça electrònica i no sé d'on són. Des de fa un any i mig, però, els nous subscriptors tenen l'opció d'indicar el seu codi postal quan s'hi apunten. Calculo que hi ha un 20 o un 25 per cent de valencians.

 

Tants?
Bé, només entre els que s'hi han subscrit en el que portem de març hi ha un 15 per cent de codis postals valencians. Aquesta entrevista n'augmentarà el percentatge.  

 

Hi ha algun criteri, a l'hora de triar les paraules o les expressions?
Miro d'agrupar-les temàticament: normalment cada setmana és dedicada a mots relacionats amb algun tema. Per exemple, fa unes setmanes eren frases fetes relacionades amb els bous (agafar el bou per les banyes, perdre bous i esquelles, etc.). De vegades són suggeriments que fan els mateixos subscriptors. Un altre criteri pot ser simplement d'agafar els mots de l'obra d'algun autor que per algun motiu ho mereixi...

  

Com ara Josep Pla?
Josep Pla és l'autor més citat a «Cada dia un mot», amb diferència. Si fos per mi, només enviaria mots amb exemples trets de Pla. No ens l'acabaríem... Un dels secrets de Pla és la immensa, profusa riquesa de vocabulari.

 

I com anem d'autors valencians?
El segon autor per quantitat de citacions, després de Pla, és Joan F. Mira. Entre els 10 autors més citats, a banda de Mira, hi ha tres valencians més: Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó i Joan Fuster.

 

I els més joves, què?
Uf, demanes molt. Que m'enviïn les seves obres en format digital, que sempre serà més fàcil de trobar-hi passatges per citar i enviar. Sobretot trio els exemples dels llibres que vaig llegint. No ho puc llegir tot! Però llegeixo sempre amb el llapis a punt.

 

T'envien llibres?
Sí: els autors s'adonen que ser citats a «Cada dia un mot» equival a arribar a milers i milers de lectors cada dia. I uns quants acaben comprant els llibres. És una eina de difusió important.

 

També a les escoles?
No em consta que es faci cap ús didàctic o pedagògic de RodaMots ni és la meva intenció, però suposo que pot tenir moltes aplicacions en aquest sentit. 

 

Quan vas començar, la penetració social d'internet era molt inferior a l'actual. RodaMots ha crescut a la mateixa velocitat que la xàrcia s'ha fet més i més gran. Com ha influït internet en la teua vida?

En la meva vida professional, molt. Mentre tingui connexió a internet, puc treballar des d'on sigui, i tenim molts més recursos a l'abast que abans només es trobaven en algunes biblioteques o en diccionaris molt gruixuts. Pel que fa a RodaMots, el fet mateix que hi hagi molts diccionaris en línia facilita trobar definicions, etimologies...

 

El Coromines?
No, el Coromines encara no està en línia. Confio que algun dia el podrem consultar a internet, com l'Alcover-Moll o l'Enciclopèdia. Seria una eina molt útil. De moment, encara l'hem de trastejar en paper.

 

Parlant de paper, fa uns pocs dies es va publicar un llibre, que has escrit amb Pau Vidal, editat per l'Editorial Empúries. Per què has fet el salt al paper?
Vaig pensar que seria una bona manera de celebrar aquests 10 anys. No amb més internet, sinó amb un mitjà tradicional com el paper. També per fer conèixer aquesta iniciativa justament entre la gent que no navega, o que ho fa molt limitadament. Molts subscriptors em diuen que pensen regalar el llibre a la seva tieta, a la iaia... 

 

Ixen tots els mots enviats a RodaMots, al llibre?
Perquè hi sortissin tots hauríem hagut de fer deu volums! Pensa que des del 1999 fins ara s'han enviat més de 2.200 mots i que el llibre no és una llista, sinó el mot, definit, sovint amb l'etimologia, i amb exemples d'escriptors i aportacions dels subscriptors, que també tenen moltes coses a dir-hi.

 

Reps alguna subvenció per fer tota aquesta faena?
No. Ni subvencions, ni publicitat. Només donatius dels subscriptors. Potser puc dir que RodaMots és una república totalment independent.

 

A banda de RodaMots, quins altres projectes tens a internet?
En el marc de l'associació Xarxa de Mots, a la qual pertany RodaMots, tenim altres projectes literaris o lingüístics en marxa: webs dedicades a Josep Pla, Joan F. Mira, Joan Sales, una web dedicada a frases i aforismes (www.minimalia.net) i, des de fa un any, un blog que reprodueix «El quadern gris» de Josep Pla a internet, dia a dia. El podreu trobar a www.elquaderngris.cat.

 

       

4)

 

Un català guanya el premi més important de blogs de viatges

 

El periodista Marc Serena està entrevistant joves de 25 anys arreu del món
 
Publicat a directe.cat, divendres 27 de març del 2009
http://www.directe.cat/article/oscars-de-blogs-de-viatges-13276
   

El blog del periodista Marc Serena, 'La volta dels 25', ha rebut el premi al millor blog de viatges en llengua no anglesa que atorga la prestigiosa editorial de guies de viatges Lonely Planet. En Marc s'ha plantejat fer la volta al món entrevistant a 25 joves de la seva edat, i ja n'ha entrevistat una colla d'ençà que va començar el seu viatge a l'Àfrica. Actualment es troba a Nova Zelanda i el seu objectiu és acabar publicant un llibre. De moment, publica les seves entrevistes al blog Lavoltadels25.cat (http://lavoltadels25.cat). El jurat i uns 900 internautes de tot el món han coincidit a distingir el seu blog en aquesta categoria.

El web premiat Lavoltadels25.cat explica el dia a dia del periodista Marc Serena, que des de fa uns mesos està donant la volta al món entrevistant a joves de la seva edat, 25 anys. 'Miro d'anar deixant constància a través de notes molt curtes del més xocant que em vaig trobant. Escric poc però compleixo cada dia', explica des de Nova Zelanda.

La intenció del periodista és retratar a 25 joves de 25 països i recollir el material en forma llibre, encara sense editorial. 'Vull descobrir el món a través de la seva gent jove. I ho estic intentant fent amb la màxima profunditat possible, convivint amb ells. Ja porto 200 pàgines escrites!'. Al blog es pot trobar una fotografia i petit text dels primers catorze joves entrevistats. Entre els seleccionats hi ha un dissenyador de moda del Vietnam, un medallista olímpic de Hong Kong, una poeta de Zimbabwe o un monjo budista japonès.

El blog, que va començar pensat per a amics i familiars, ja compta amb uns 800 companys de viatge virtuals, que s'agrupen al
Facebook o que segueixen les cròniques a través de RSS. El trajecte ha arribat a l'equador. Després d'haver recorregut Àfrica, Àsia i Oceania, el pròxim repte del periodista serà creuar el continent americà de sud a nord passant per Xile, Argentina, Perú, Estats Units i Canadà, entre altres països.

 

     

5)

 

A Ricard Salvat

 

Bernat Dedéu

 

Publicat a El Singular Digital, dimecres 25 de març del 2009

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/a_ricard_salvat_34900.php

 

Avui ho tinc molt difícil, Ricard. Sincerament, no m'esperava rebre un missatge anunciant-me la teva mort. Ja ho saps, enguany fins i tot els traspassos arriben a través de la pantalla del telèfon, la primera i més freda de les escriptures, l'arxiu més extens i avorrit de tots. Ho tinc difícil, perquè costa molt no caure en la fatxenderia mòrbida amb la qual els vius parlem de vosaltres, els estirats de pell blanquinosa en vies de maquillar-se. És enormement complicat no travar frases sense l'expressió recordo quan, deixar d'evocar aquella anècdota que només jo sé i que configura com cap altra la teva personalitat, repassar el teu currículum extensíssim, per donar-te una importància que ja tens fa molts anys... és molt pelut, en definitiva, no caure en la prosa cursi que intenta anticipar la impossible experiència de la mort, que ja és teva i jo no vull contaminar per res...

Què vols que et digui, Ricard! Em fot que siguis mort. Ho sento, em fot... i prou; no hi ha gaire més a dir, les coses com són. Fa massa poques setmanes d'Un dia. Mirall Trencat al teatre Borràs i –què hi farem- esperava encara alguna reposició més de Ronda de Mort a Sinera. Acabaves de ressuscitar la novel·la Animals destructors de lleis, l'AIET funcionava a ple rendiment, seguies editant la millor revista de teatre d'Espanya, encara m'havies de comentar una obra bastant dolenta que et vaig enviar, tot dinant... i va i t'atreveixes a sortir de la nostra escena, d'aquesta manera! Ho sento, Ricard, no t'ho perdono. Això de tenir alumnes pedants té aquestes coses; amb l'edat, ens tornem intransigents i acabem gratant-vos la càtedra als vells. Estic trist i emprenyat, perquè les coses no s'han de fer d'aquesta manera.

Ja ho veus, he salvat la cursileria, i intentaré no caure tampoc en la prosa falsament cerimoniosa. Ja saps el que penso; sense homes de teatre com tu, aquest país de merdeta que sobrevivim a diari seria poc menys que un tros de terra sense ànima. Sense professors com tu, que ens han transmès la veu dels nostres escriptors i la seva estima per la llengua, seríem un país amb múltiples vies de tren i edificis estrellats, però sense cap lletra ni esperit. Ho tenim difícil, Ricard. Encara recordo (merda, ja caic en la cursileria de les anècdotes!) com et dolia que la universitat on vas treballar tantes dècades no et reconegués com mereixies; també recordo com, encara que fingissis indiferència i seny, et maleïa l'ànima no participar en la vida teatral pública d'aquest país que renega de les seves veus. No ho oblido, Ricard.

No ho tenim fàcil, mestre; mai no ho hem tingut fàcil. Jo t'haig de donar les gràcies. En primer lloc, per ser una de les persones amb un tracte més exquisit que he pogut conèixer, a mil anys llum de la fatxenderia que se t'atribuïa, per pura enveja proletària (la noblesa que no s'hereta per la sang és la del caràcter). T'agraeixo també no haver mostrat mai cap mena de ressentiment per tanta misèria viscuda i per tanta indiferència de tants com et van girar l'esquena; no ho mereixien. Et queda una cosa que no és gens impalpable, amic; et queden els teus alumnes. Aquí en tens un, evidentment, per tot allò que consideris oportú. Seguirem emprenyats, Ricard. Evidentment, encara que els pesi, continuarem fent teatre. Descansa, amic. Fes el favor de descansar! Estic molt emprenyat. Molt emprenyat. Aquesta no te la perdono. No te la perdono, Ricard!
 

 

=================================================================================

 

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:

– Retalls de notícies de premsa.

– Articles, publicats o inèdits.

– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.

– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

 

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

 

Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 

=================================================================================