InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]
 
Butlletí número 98 (dimarts 17/03/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Alfons Esteve i 3 signants més - Vindicació de la coherència i la discussió raonada
 
2) Seminari "El futur del llenguatge i de les llengües"
 
3) Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

4) Joan Melià - Immersions i piscines
 
5) Tobies Grimaltos - "Mante, tu de qui eres?"
 
6) ACPV denuncia "la censura" del PP de Montserrat cap a la seua darrera campanya
 
7) Montilla avisa el TC del perill de qüestionar la immersió
 
8) El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes
 
=======================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=======================================================================================
 
1)

 
Article publicat en el diari digital pàgina26.com dijous 12 de març del 2009
http://www.pagina26.com/opinio/7437--vindicacio-de-la-coherencia-i-la-discussio-raonada-.html
 

Vindicació de la coherència i la discussió raonada

 
Estem disposats a discutir argument a argument, i fins i tot a intentar ajustar la percepció alterada de la realitat que el Sr. Leonardo Giménez mostra en el seu article «Vindicació del valencià i d'Emili Casanova» publicat en Pàgina 26. I quan diem «percepció alterada» no pretenem fer-li cap atac sinó donar-li la interpretació més favorable, perquè, si no és així, tenim un cas de manipulació desvergonyida del nostre article «Prediqueu amb l'exemple...» o d'impossibilitat manifesta de fer-ne una lectura comprensiva. Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni aproximada, cap ni un dels arguments que exposem. Ell els interpreta des dels seus prejudicis particulars. I sobretot no respon cap de les preguntes que formulem i per les quals el nostre article es titula precisament «Prediqueu amb l'exemple»: perquè exigim coherència.
Per això, a fi que el lector jutge per ell mateix i per tal que el Sr. Leonardo s'enfronte amb la realitat, reproduirem mot a mot allò que dèiem (i que el Sr. Leonardo no respon, com tampoc Casanova ni Saragossà et alii), amb el prec que contesten exactament allò que preguntem. Així, davant la proposta de Casanova que la UV incloga llengua valenciana en els seus estatuts (que ja recullen el nom valencià i la denominació acadèmica llengua catalana), després de censures del Govern valencià del PP (i també del PSPV) i després d'anys de plets i sentències favorables dels tribunals Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, nosaltres, com a representants elegits democràticament per la UV, preguntàvem a Casanova: «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua no sols no usa mai el nom català sinó que el veta sempre que pot. I quan ha demanat el Sr. Casanova, com a membre de l'AVL, que aquesta use equilibradament català i valencià? Per què no ha requerit per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que l'AVL use també llengua catalana en les seues publicacions, on no apareix mai?»

I hi afegíem: «Trobem que és una deslleialtat que ell, professor d'aquesta Universitat, li demane unilateralment una volta de rosca més, quan la Universitat no sols admet i usa els dos noms sinó que fins i tot utilitza més valencià. I sobretot que propose una denominació, llengua valenciana, que els fets demostren que sols ha servit per a donar cobertura legal al secessionisme i per a atiar el conflicte permanent: la política del Govern del PP en donen bona fe». 

«Els títols oficials de Filologia Catalana que imparteix el Departament de Filologia Catalana a què el Sr. Casanova pertany han estat repetidament impugnats pel Govern valencià del PP, que s'ha negat a reconèixer-los, malgrat 20 sentències (incomplertes i que paguem tots els contribuents). Encara estem esperant que en la seua doble condició d'acadèmic i de membre del Dept. de Filologia Catalana ho denuncie públicament. Li recordem que, segons l'Estatut d'Autonomia, l'AVL de què ell forma part és la institució de la Generalitat Valenciana de referència oficial en llengua. Per què no comença, com esperem molts, a demanar públicament al Govern valencià que respecte les seues mateixes institucions, les sentències i la integritat de la llengua?»

I la nostra conclusió era: «Només quan el Sr. Casanova faça tot això, la seua proposta serà, com titula ell, ‘acadèmicament vàlida i exportable'. Mentrestant, li demanem un mínim de lleialtat envers la seua Universitat, de coherència personal i de rigor amb la llicenciatura que ell mateix imparteix: Filologia Catalana». El lector pot jutjar si el nostre text conté arguments, si és ofensiu amb Casanova o si només li demanem coherència. I també si tot plegat autoritza el Sr. Leonardo a dirigir-nos les desqualificacions inquisitorials que reproduïm i que el delaten: «quatre claustrals de la mateixa universitat, erigint-se en guardadors de les essències ¿quines i d'on? i d'una ortodòxia quimèrica l'han intentat cremar en un acte de fe» i «a banda de no esgrimir cap argument contra la proposta de l'iconoclasta Casanova, és una desqualificació personal molt poc deontològica». Tot, sense que falten al·lusions al «Sant Ofici».

Finalment, acaba l'article amb aquesta frase que ens confirma la hipòtesi inicial de dificultats de percepció de la realitat: «Problema d'equivalències no n'hi ha cap». Els recursos que les universitats valencianes, ACPV, els sindicats STEPV i CCOO i molts opositors han hagut de presentar perquè el Govern valencià reconega les titulacions de Filologia Catalana o l'homologació dels títols administratius de Catalunya i les Illes deuen ser, segons ell, una invenció paranormal. Però per si de cas arriben a adquirir entitat palpable, el Sr. Leonardo profereix el sortilegi i –zas!– declara transformada la realitat: «problemes d'equivalències no n'hi ha cap, o no deu haver-ne [sic]». Dit l'encanteri, el Sr. Leonardo ens resol màgicament les homologacions!

Vist això, no ens estranya aquesta percepció alterada de què parlàvem. Com tampoc no ens estranya que provinga d'una persona que signa com a «tècnic lingüístic» i que és capaç d'acumular dues faltes gramaticals en una frase tan breu com la que hem citat (hauria de dir: «De problemes..., no deu haver-n'hi»). O que no sap que conscienciós és ‘fet a consciència' i no pas ‘conscienciador'. O que ignora que estela és una làpida (o un estel o estrela) i no pas, com ell creu, el deixant d'una nau. De manera que, al seu repertori de sortilegis, ara cal afegir-hi frases nigromàntiques o la conversió de Sanchis Guarner en un rei d'Orient, com quan invita a «seguir l'estela del Sanchis Guarner prefusterià». Tota una aportació «estel·lar» del Sr. Leonardo!

Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d'Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d'Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral, secretari Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació

=======================================================================================
 
2)
 
Seminari

"El futur del llenguatge i de les llengües"

per Miquel Siguan Soler

Durant centenars de segles l'ésser humà va utilitzar el llenguatge exclusivament en forma oral, però en un època determinada i en el si de grans societats agrícoles va aparèixer l'escriptura. L'escriptura no sols va modificar profundament les funcions i els usos del llenguatge sinó que va provocar que el llenguatge escrit es convertís en paradigma de la forma correcta de cada llengua i en garantia de la seva continuïtat al llarg del temps. A partir de la introducció de l'escriptura es pot dir que la cultura ha estat bàsicament una cultura escrita i encara podríem afegir-hi que ha estat una cultura de llibres.Tant la història de la literatura com la de la ciència i el pensament poden resumir-se en una successió de llibres. I la concepció optimista del desenvolupament humà, la idea de progrés, es basava en una generalització de la cultura escrita a través de l'ensenyament. Des de fa un temps aquesta visió optimista s'està alterant ràpidament. Una sèrie d'innovacions tècniques –del telèfon a la ràdio i a la televisió– permeten que la paraula parlada arribi a qualsevol lloc de l'espai i que es mantingui indefinidament en el temps, amb la qual cosa es devalua el valor singular de l'escriptura. A això, s'hi afegeixen els avanços de l'electrònica que han fet possible els ordinadors i internet, que permeten accedir directament a tota la informació existent sense haver de recórrer als suports tradicionals –els llibres i les biblioteques– i reduint cada vegada més la importància de la cultura general per accedir a la informació especialitzada. Simultàniament, la globalització creixent no sols produeix moltes situacions de llengües en contacte sinó que obliga a conviure persones i grups que parlen llengües diferents, cosa que multiplica el plurilingüisme dels individus però també augmenta l'ús de les grans llengües i posa en perill l'existència de les menors. El seminari representa un esforç per reflexionar sobre aquests temes que tan directament influiran en el nostre futur.

Temari:
1. Dijous, 19 de març
EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
2. Dimarts, 24 de març
ESCRIPTURA I LLENGUATGE
3. Dijous, 26 de març
LECTURA I CULTURA
4. Dimarts, 31 de març
EL LLENGUATGE EN UN MÓN TECNIFICAT
5. Dijous, 2 d´abril
LES LLENGÜES EN UN MÓN GLOBALITZAT

Dates: 19, 24, 26, 31 març, 2 abril 2009
Horari: 19.30
Auditori: Sala d´Actes
SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESA D'AMICS DEL PAÍS -1822-
C/ Basea, 8 08003 BARCELONA

Informació:
Barcelona. Telf.: 93 319 28 54 
www.sebap.com
Madrid. Telf.: 91 431 93 02 www.colegiodeemeritos.es

ENTRADA LLIURE FINS A COMPLETAR LA CAPACITAT


 

===========================================================================================================
 
3)
 
Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi
 
 

            Magatzem de perfils, d'Albert Garcia Hernàndez (València, 1949) ha estat l'obra guardonada del Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en la seua vintisisena convocatòria. El premi, que convoca l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi, està dotat amb 1.500 euros. El llibre editat per Denes, en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, fou presentat ahir al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi en el transcurs d'una vetlada que s'inicià amb l'actuació d'Eva Dénia Trio, que cantà cançons de Georges Brassens, continuà amb el lliurament dels XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català al lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià, i acabà amb la lectura per part d'Albert Garcia d'uns poemes del seu llibre.

            Empar Granell, presidenta de la Coodinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, i Verònica Cantó, sòcia de l'entitat organitzadora i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van ser les encarregades de glossar les trajectòries dels premiats amb el Joan Valls, que van ser obsequiats amb sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró creades per a l'ocasió. Per la seua banda, Manel Rodríguez-Castelló, en nom del jurat de poesia que integraven també els escriptors Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis i Ricard Ripoll, presentà el premiat i l'obra guanyadora, elegida d'entre un total de 21 treballs que havien optat al premi. Magatzem de perfils, segons el portaveu del jurat i president d'Amics de Joan Valls, destaca pel rigor i la senzillesa. Dividit en diverses seccions, el llibre d'Albert Garcia és un intent reeixit per, a través dels perfils d'una realitat en molts aspectes inquietant i aspra, indagar en les profunditats de les seues causes i erigir alternatives vitals des de la dignitat personal i la rebel·lia. Al caos de la despersonalització de les societats modernes, Albert Garcia hi oposa la serenitat de la paraula poètica i la reivindicació d'uns valors culturals que l'autor identifica amb les formes de vida ancestrals de la Mediterrània.

            Albert Garcia Hernàndez és també musicòleg i lletrista habitual de Maria del Mar Bonet, psicoanalista i col·laborador de les pàgines culturals Quadern d'El País. En 2001 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia amb El viatge d'allò que és dit. Ha publicat, a més, els llibres de poesia Significants (1997), Les places (1998), Talaies (2001) i Esperons nocturns (2002). El seu poemari La importància del violoncel, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, serà publicat prompte per Onada Edicions.

            A l'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls hi va acudir un centenar de persones. L'entitat organitzadora va dedicar la vetlada a l'alcoiana Emma Peidro Blanquer, desapareguda recentment.

===========================================================================================================

 
4)
 
Article publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 5 de març del 2009

Immersions i piscines

Joan Melià

Dilluns n'informava aquest diari: segons els autors de la darrera edició de l'Atles de les llengües en perill al món, el català no hi està, en perill. De fet, és la llengua europea minoritzada més sòlida. Segurament, aquesta situació del català és possible per la potència manifestada a l'edat mitjana, per la dinàmica de la societat que, entre inèrcies i voluntats, l'ha fet perdurar amb força fins ara i, alhora, per la permanent ineptitud dels governants de l'Estat espanyol que, fins ara, no han sabut eliminar definitivament les altres llengües, tot i demostrar que, aquest objectiu, és un pilar central del seu projecte. No està en perill –com a conjunt– però està amenaçada, sens dubte. Hi està no sols perquè n'hi ha que –des de dins i de fora– li neguen funcions pròpies de qualsevol llengua normal dins el seu territori, sinó perquè dins el seu territori també li retallen funcions que assignen a altres llengües.

Corren rumors que entre les retallades de l'Estatut de Catalunya que farà el Constitucional n'hi haurà de referides a la immersió lingüística. Qüestionaran precisament el sistema més eficaç perquè els infants puguin ser capaços d'expressar-se en català i en castellà. És probable que, en el fons, el que els interessa és que els castellanoparlants d'origen familiar que viuen en els territoris de llengua catalana continuïn essent monolingües (la manera més eficaç d'assegurar-se'n la "fidelitat"). La forma com el PP i el PSOE han aconseguit reduir el vot "legal" (però no real) del sobiranisme basc i la manera com pretenen accedir a la presidència concorda amb aquesta voluntat.

Fa dues setmanes, una comissió del Parlament europeu va aprovar un informe amb un paràgraf que, a instàncies del PP espanyol, censura els programes d'immersió. Aquest rebuig es basa en l'argument del dret que suposadament els pares tenen de triar la llengua oficial en què s'ha d'educar els fills. En el nostre cas, en què la immersió és precisament el sistema que millor garanteix que tots els infants dominin les dues llengües oficials, la mesura podria significar que, a la pràctica, els pares que refusassin l'ensenyament en català el que farien realment seria privar els seus fills d'aprendre les dues llengües oficials del territori on viuen.

És decebedor que un informe destinat a promoure l'aprenentatge de llengües (Multilingüisme, un avantatge per a Europa i un compromís compartit) inclogui un paràgraf que s'oposa al mètode que millor assegura la generalització del coneixement de dues llengües a tots els infants. A més, en repetides ocasions els programes d'immersió lingüística aplicats al català han estat elogiats per experts de la Comissió Europea. El desembre passat, per exemple, el Comitè de Ministres va fer públic un informe que elogia el sistema d'immersió lingüística de Catalunya, insta les autoritats espanyoles a generalitzar-lo i el presenta com a referència per a tota la UE.

Segurament la majoria dels qui aprovaren l'esmentat paràgraf ni sabien de l'existència de l'informe dels experts ni saben de què va la immersió. Sort que aquest document no té valor legal, perquè, si no, els qui hi donaren suport tendrien el dubtós honor de contribuir, en un document que vol promoure el poliglotisme, a monolingüitzar infants. Així i tot, a l'Eurocambra s'ha despertat un gran interès per practicar la immersió, ja que volen construir-s'hi una piscina i un "spa" de 9 milions d'euros. En gaudir-ne, potser alguns d'aquests eurodiputats faran més servei anant a rebre massatges i a fer immersions a la piscina que votant. Hi guanyarem tots.

 
===========================================================================================================
 
5)
 
 
 
"Mante, tu de qui eres?"
 
 
Del llibre IDEES I PARAULES: UNA FILOSOFIA DE LA VIDA QUOTIDIANA de Tobies Grimaltos
Universitat de València. Servei de publicacions
València, 2008

    
    Quan era jove, odiava que em preguntaren de qui era. No perquè no m'agradara ser (fill) de qui era, que d'això em sentia ben orgullós, sinó perquè em semblava que qui m'ho preguntava xafardejava, em controlava i, de ben segur, trobava alguna cosa de la qual jo era culpable i me n'havia de penedir i avergonyir. La cosa anava així. Els meus amics i jo sopàvem a un bar i  enfront hi havia una taula de gent gran (gent que tenia l'edat que jo tinc ara o menys), que ens mirava sense pudor, que es preguntaven entre ells de qui érem. Com que sempre hi havia entre nosaltres algú desconegut per a ells, i com entre ells sempre hi havia algú més agosarat (alguna dona, normalment), la pregunta era inevitable: “Mante, tu de qui eres?”
    Amb el temps, la pregunta que, òbviament, ningú ja no em fa, no sols no em sembla molesta, sinó que, tot el contrari, la contemple amb tendresa llunyana. Ara sé que era injust en la meua consideració i que no entenia el seu sentit. Sé que solem atribuir a la gent que sent curiositat per nosaltres més malícia de la que té (sovint no en té cap). L'objectiu de la pregunta no era tant conèixer com ser reconegut (reconeguda, més aviat). De fet, tan bon punt deies de qui eres, trobaven alguna relació estreta amb tu. “No ho deia jo! Si és que no ho pots negar. Jo sóc molt amiga de ta tia, saps?” O, “Ta mare i jo anàvem a escola juntes”. O, “Doncs, sàpies que jo encara sóc família teua”. Per tal de donar-se a conéixer, havia de saber primer com, “de qui eres tu”, amb qui de la seua generació estaves relacionat. La seua pretensió no era ficar-se on ningú no la cridava, sinó sentir-se encara part de les coses, d'una comunitat que s'eixamplava, que ella desconeixia i en la qual era desconeguda; de la qual, en conseqüència, no era part i de la que volia ser-ho, no perdre's. "Mante, ¿tu de qui eres?" no sols demanava per la identitat del preguntat, també pretenia retrobar la identitat de qui preguntava en la nova situació. Ara ho he comprés, quan em trobe estrany en certs contextos on la majoria són joves que no conec.
    Es tracta de no quedar-se fora, de no sentir-se completament alié, foraster al propi poble. De vegades, cal reconèixer-ho, té la tristor del comportaments de certs adults que volen ser grats als ulls dels joves i imiten davant seu el seu llenguatge, els seus gestos, els seus balls o diuen tenir els mateixos gustos. Com en aqueixos casos, la cosa és un tant patètica, però això és (o vull pensar que és) l'excepció. Sovint és prou que el jove deixe de veure en ella una persona gran, anònima, sense cap cosa en comú amb ell i a qui l'única cosa que l'interessa és poder escandalitzar-se o criticar-lo si fa alguna de les coses que solen fer els joves.
    La pregunta és “de qui eres” i no “qui eres”, perquè el que vol qui pregunta es resituar-se ell entre els joves per relació als qui ambdós coneixen. Axí que aprofite per demanar-vos —als joves, vull dir— que mai no us ofengueu quan us facen la pregunteta (la que facen al vostre poble o a la vostra ciutat). Penseu que en certs moments no és important qui sou ni qui sereu sinó de qui sou, l'origen marca, per a certes qüestions, la identitat. No es tracta sols que us reconeguen, sinó sobretot que qui pregunta es reconega. No ho oblideu i accepteu-ho de bona gana.
 
===========================================================================================================
 
6)
 

ACPV denuncia "la censura" del PP de Montserrat cap a la seua darrera campanya

 

escrit per Xavi Galbis    

dimecres 4 de març del 2009

 

Acció Cultural del País Valencià ha informat que l'Ajuntament de Montserrat, governat pel PP, va impedir dissabte passat la celebració d'una reunió que organitzava l'associació Brot de Cultura per a presentar l'última campanya de l'entitat, que aposta per impulsar una iniciativa legislativa popular a fi de fer possible l'aprovació per les Corts Generals d'una llei que permeta l'emissió de totes les cadenes de televisió en valencià arreu dels territoris que componen el nostre domini lingüístic.

Segons ha denunciat l'associació, el regidor de Cultura d'esta localitat de la Ribera Alta va assegurar que no li cedirien les instal·lacions de la Casa de Cultura Municipal per a la presentació d'esta campanya, ja que, va argumentar, es tractava d'un "acte polític". "Mai no es deixarà la Casa de la Cultura per a un acte que siga d'Acció Cultural del País Valencià", va insistir l'edil popular.

Al respecte, des de l'entitat han recordat que la sala d'actes s'habilita ben sovint perquè els partits polítics hi realitzen les seues reunions o mítings, per la qual cosa han considerat un "acte antidemocràtic" la prohibició de presentar-hi la seua campanya i han ressaltat que "el PP tanca televisions i prohibix reunions" perquè "tenen por a la llibertat d'expressió".

Finalment, APCV va recórrer a la Delegació del Govern estatal al País Valencià a fi que reconeguera "el dret ciutadà" a realitzar l'acte, amb la qual cosa la presentació es va celebrar dissabte passat, a l'aire lliure, a la Plaça de la Constitució de Montserrat.

Font: VALENCIANISME.COM

 

===========================================================================================================
 
7)
 
Article publicat en el diari AVUI dimarts 3 de març del 2009
http://paper.avui.cat/article/politica/156225/montilla/defensa/model/linguistic/catala.html

Montilla avisa el TC del perill de qüestionar la immersió

Alerta l'alt tribunal que retallar el model lingüístic català seria també una desqualificació del model de convivència
Reclama a l'Estat un canvi d'actitud i un ple reconeixement del plurilingüisme

Amb el risc que la polèmica lingüística atiada de nou pel PP i UPyD durant la campanya electoral a Galícia pugui prendre força un cop els populars han reconquerit l'executiu gallec i acabi contaminant tot l'Estat, en plena deliberació del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, el president de la Generalitat, José Montilla, va llançar un avís a l'alt tribunal sobre les conseqüències negatives que podria tenir que es toqués el model lingüístic català. Montilla va aprofitar l'obertura d'un cicle de conferències que organitza l'Institut d'Estudis Catalans de balanç de la política lingüística a Catalunya per fer una aferrissada defensa del model català, i especialment de la immersió, i deixar palesa la seva preocupació pel sentit de la sentència del TC.

En aquest sentit, va alertar que una "hipotètica desautorització constitucional del model lingüístic que ha funcionat durant 25 anys seria també una desqualificació del model de convivència que la societat catalana s'ha donat a si mateixa, de manera pràcticament unànime". Montilla va recordar a l'alt tribunal que el primer deure de les institucions és preservar la convivència i que, per tant, no pot prestar-se a "jocs perillosos" o a cedir davant interessos partidaris que facin córrer un "risc" de fractura social.

És més, va apuntar que Catalunya no acceptarà que se li imposi, des de fora, una confrontació lingüística, malgrat que ho intentin, segons ell, "de forma obstinada" determinats mitjans de comunicació i partits des de fa mesos. Davant d'això, confia que els magistrats del TC siguin curosos.

Montilla, que va fer un repàs pels anys de normalització de la llengua, va aprofitar també per exigir un ple reconeixement del català per part de l'Estat espanyol i de la UE. Dit això, va lamentar que la plena assumpció del plurilingüisme segueixi sent una assignatura pendent per a les institucions i la societat espanyola. Per a ell, si les institucions de l'Estat no fan un canvi d'actitud, les probabilitats que "els falsos conflictes augmentin són elevades".

El president va aprofitar també per criticar els que pretenen encadenar la supervivència de la llengua a l'assoliment d'un Estat propi i les campanyes atiades per mitjans i partits sobre una suposada voluntat d'atacar la llengua castellana de l'esfera pública de Catalunya. Per a ell, el futur del català dependrà de la capacitat d'esdevenir un referent d'identitat, d'aconseguir que els nouvinguts l'adoptin i de fer-la més atractiva que obligada als joves.Va concloure comprometent-se que la política lingüística seguirà sent una prioritat de govern.

 

===========================================================================================================
 
8)
 
El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes

El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms de plantes, amb la voluntat de posar a l'abast dels usuaris la primera versió d'un projecte en curs d'elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquesta versió en línia ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. S'hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s'han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades), semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).
El projecte actualitza i amplia la informació de l'obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions). D'aquesta primera versió digital se'n farà una actualització semestral i s'espera que la versió final de l'obra, que es preveu de publicar en paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular (falgueres i plantes amb flor).

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s'inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d'especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d'esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual que en la resta de títols d'aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l'índex alfabètic de cada llengua o bé fent una cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d'una denominació com d'un mot de la definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d'imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

Més informació a
www.termcat.cat.

VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia]. Barcelona:
TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

                
===========================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================