InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[9.000 membres]
Butlletí número 96 (dijous 12/03/2009) - Informació triada
per Eugeni S. Reig
1) XXVI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez i XV Premis
Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català
2) Abelard Saragossà i altres autors - La jerarquia dels
noms valencià i català en la Universitat de València
3) J. Leonardo Giménez - Vindicació del valencià i d'Emili Casanova
4) Francesc Esteve - Cavall de Troia contra el
català
5) Portal Ausiàs March
/ Cultura commemora el 550 aniversari de la
mort d'Ausiàs Marc
6) Un Jove d'Elx crea el Fotolog en
Català
7) Joan Tudela - Llengua i ús, la revista dels sense
nom
8) Pla de Formació Lingüisticotècnica en
Valencià del professorat no universitari (Capacitació)
9) Vicent Usó presenta "El músic del
bulevard Rossini" a Vila-real
10) Jesús Escrivà - Traient la
Llengua
========================================================================================
========================================================================================
1)
ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN
VALLS
Dissabte 14 de març-19.30 h.
Centre Cultural Ovidi Montllor
(Vistabella 8 - Alcoi)
XXVI Premi de Poesia Manuel Rodríguez
Martínez
XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del
Català
Homenatge a Emma Peidro
Blanquer
amb l'actuació d'
Eva
Dénia Trio que interpretarà
cançons de Georges Brassens
Entrada
lliure
Al fi
nal de l'acte se servirà un
refrigeri
============================================================================================================
Publicat en el núm. 328 del periòdic Nou Dise (26 de febrer del 2009) (pàgina
4)
La jerarquia dels noms valencià i català en la Universitat de
València
En el número 326 de Nou Dise (12-02-09, p. 4), Emili
Casanova publicà un article sobre la jerarquia dels noms valencià i català dins de la Universitat de
València. Com que les qüestions socials no es poden tractar bé sense
emmarcar-les en la història, començarem per fer eixa operació. Entre 1850 i
1960, el valencianisme intentà coordinar-se lingüísticament i culturalment amb
els balears i amb els catalans. En canvi, políticament hi havia la concepció
confederal de la
Corona d'Aragó, cosa que feia usar regularment els noms llengua valenciana i valencià per a anomenar la llengua
pròpia dels valencians. Eixa concepció social i política anava unida a un model
lingüístic en què els valencians ens podíem identificar fàcilment i que era
assimilable i practicable en la llengua oral pública, com comprovaran els
lectors que miren la Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner,
publicada en 1950.
Aquell panorama va canviar sensiblement a partir del
predomini ideològic de Joan Fuster en els anys sixanta i setanta. El model
lingüístic deixà de tindre com a base important el valencià popular, de tal
manera que la llengua culta s'allunyà considerablement de la llengua viva, cosa
que exposà el lingüista valencià Lluís Polanco en un treball llarg i important
de 1984. En els noms del valencià, llengua valenciana va desaparéixer i valencià s'usava d'una manera
subordinada a llengua catalana, que
esdevingué preferent. Per una altra banda, al costat de les relacions
lingüístiques i culturals amb els balears i amb els catalans aparegueren les
vinculacions polítiques. A més, el valencianisme del període 1850-1960 era com
si no haguera existit. Per als valencianistes que es varen formar en els setanta
i els huitanta, és com si el valencianisme haguera nascut en els sixanta,
probablement com a conseqüència del trencament que s'havia produït amb la
concepció imperant del període precedent.
Com que aquell valencianisme s'oposava a la dictadura
del general Franco, l'esquerra espanyola no va negar les seues propostes durant
els setanta. En canvi, la dreta no solament les va rebutjar, sinó que va
aprofitar l'oposició a eixes idees per a combatre l'esquerra. Hem arribat als
enfrontaments socials (coneguts com a «batalla de València») pels símbols
valencians i per la interpretació de la naturalesa del valencià (en particular
la classe de vinculació que hi ha –i que hauria d'haver en el futur– entre el
balear, el valencià i el català). D'eixa manera, les senyes d'identitat del
poble valencià deixaven de ser una qüestió potencialment comuna a tota la
societat valenciana i es supeditaven als interessos particulars dels partits
polítics espanyols.
Els primers perjudicats per aquell procés varen ser el
poble valencià i el valencià. La societat valenciana va perdre perquè patí una
fractura social. Pel que fa al valencià, el procés dificultà la recuperació del
seu prestigi social i, sobretot, l'augment del seu ús públic: si la
interpretació de la naturalesa del valencià causava la divisió entre els
valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no generava
problemes socials (el castellà). D'aquell enfrontament social, també va eixir
molt mal parat el valencianisme polític, que es va quedar en la marginalitat
(d'on encara no ha acabat d'eixir). Per una altra banda, a la vista de
l'evolució que hi ha hagut en els anys noranta i en l'actual dècada convindria
preguntar-se fins a quin punt tot aquell procés també ha repercutit negativament
en els vots de l'esquerra espanyola i positivament en la
dreta.
Com que els efectes socials negatius que hem presentat
encara no han cessat, Emili Casanova ens ha recordat (en l'article esmentat) que
«l'ús social del valencià es recuperarà millor si
els valencians ens identifiquem com a valencians i considerem el valencià com la
llengua pròpia, objectius molt més assolibles si anomenem el valencià amb el nom
que li dóna el nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària». En
efecte, en un món en què els idiomes dominants pressionen els parlants de les
altres llengües per a que no les usen en la comunicació pública, les llengües
que no tenen el suport clar d'un estat només tindran futur si formen part de la
identitat comunitària dels seus parlants. Per tant, és del tot necessari forjar
un projecte social de futur en què els valencians tinguem la voluntat de ser
valencians i de dirigir el nostre futur, siga quina siga la nostra llengua
materna i siguen d'on siguen els nostres pares. A més, en eixe projecte social
de futur el valencià ha de tindre un paper destacat per a augmentar la cohesió
de la societat valenciana i la consciència de ser valencians.
Entenem que un projecte d'eixes característiques hauria
de tindre a favor la immensa major part de la societat valenciana i, per tant,
hem de reconéixer la valentia que ha tingut Emili Casanova de plantejar el tema
de la jerarquia que hi ha entre valencià i català en l'ús oficial de
la
Universitat de València. No sabem si, per a canviar la situació
actual (on el nom llengua catalana és
l'elevat i valencià és el secundari,
el d'anar per casa), és adequada la proposta de modificar els estatuts de
la
Universitat de València. Però ens pareixeria molt positiu que
la
Universitat de València propiciara converses entre tots els
actors socials implicats (sobretot els partits polítics i les organitzacions
sindicals) per vore si és possible arribar a un acord sobre com anomenar el
valencià; un acord que ha ser practicat pels uns i pels altres. Si això es
produïa, els grans vencedors serien el poble valencià i l'ús social del
valencià, de la mateixa manera que afavorir la perduració indefinida de la
situació actual continuarà perjudicant la cohesió de la societat valenciana i la
recuperació de l'ús social del valencià.
Abelard Saragossà (Facultat de
Filologia)
Cesáreo Calvo (Facultat de
Filologia)
Gil-Manuel Hernández (Facultat de Ciències
Socials)
Oto Luque (Facultat de
Psicologia)
Emili Obiol (Facultat de Geografia i
Història)
Emília Bea (Facultat de
Dret)
August Monzon (Facultat de
Dret)
Rafael Castelló (Facultat de Ciències
Socials)
Lluís Aguiló (Facultat de
Dret)
Albert Girona (Facultat de Geografia i
Història)
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Abelard
Saragossà ha enviat al periòdic Nou DISE i que ha tingut l'amabiliat d'enviar
també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència
entre aquest text i el publicat en el periòdic.
============================================================================================================
Article publicat en el diari digital pàgina26.com diumenge 8 de març del
2009
Fa uns quants dies el professor Emili Casanova
defenia en el setmanari
«Nou
Dise» que el nom valencià/llengua valenciana
figurara com a denominació de la llengua pròpia en els estatuts de la
Universitat de València, en un article molt ben argumentat, coherent amb la
tradició i amb la consciència onomàstica que els valencians tenim de la nostra
llengua i també en coherència amb el nostre Estatut i amb la l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Però com era d'esperar, quatre claustrals de la
mateixa universitat, erigint-se en guardadors de les essències ¿quines i d'on? i
d'una ortodòxia quimèrica l'han intentat cremar en un acte de fe, en la forma
d'un article, també publicat en Nou Dise, que, a banda de ser un atac
incomprensible contra el mestre Casanova, és una se les manifestacions més
palmàries d'autoodi que he llegit mai. Si en comptes de dir català, el libel
dels claustrals posara castellà o espanyol crec que ells mateixos no dubtarien a
qualificar-lo així. Tot perquè Emili diu que el món roda, perdó, diu que el
valencià és valencià en dies de festa i en dies de roba vella.
Als claustrals els han replicat set
professors, també de la mateixa UV, que sembla que no són del Sant Ofici,
encapçalats per Abelard Saragossà, en un altre article carregat de fonaments i,
sobretot, argumentat, d'eixos que esgrimixen raons i no veritats estàtiques,
d'eixos que generen i fan augmentar l'autoestima de ser valencians, sense
supeditacions ni subordinacions innecessàries i despersonalitzadores. L'article
dels claustrals, a banda de no esgrimir cap argument contra la proposta de
l'iconoclasta Casanova, és una desqualificació personal molt poc deontològica
d'un dels lingüistes valencians que més s'han distingit en els últims 25 anys
per donar a la parla genuïna valenciana la categoria jeràrquica que per ús real
i tradició li correspon, i pioner, com Jordi Colomina i altres, a amollar
amarres amb el pontificat de l'Institut d'Estudis Catalans i a seguir
l'estela del Sanchis Guarner prefusterià, de Ferrer Pastor i d'altres en
la vindicació d'eixe cabal lingüístic propi dels valencians, relegat pel
nacionalisme lingüístic catalanista i pel fusterianisme més servil a
l'ostracisme de la incorrecció o del localisme informal i domèstic.
Una llengua es diu com els seus
parlants volen que es diga, llevat que un poder polític, econòmic i/o militar
rectifique o modifique eixe principi. Però crec en el nostre cas no hi ha eixe
poder rectificador. I el mateix ocorre amb els models lingüístics, que han de
ser assumit pels seus usuaris o destinataris. El valencià es diu valencià perquè
els valencians sempre l'hem denominat així. Que una altra variant d'esta
llengua, que compartim amb andorrans, catalans i balears, es diga català/llengua
catalana, perquè els seus parlants l'anomenen d'eixa manera, no és prou motiu
per a subordinar ni superposar una denominació a l'altra. Els interpretadors de
les «veritats cientificoonomàstiques» haurien de saber, com a bons
interpretadors que deuen ser, que el problema del nom és una qüestió
identitària, i que la denominació català/llengua catalana és un llastre i una
rèmora, ara i ací, per a la normalització lingüística, la qual, tenint en compte
la manca d'eixe poder imperatiu i «imposador» de què parlava, només pot tindre
èxit sobre la base d'un nom assumit pels valencians, sense qüestionaments
«academicistes» ni «cientifistes» i sobre la base d'un model lingüístic
visiblement valencià, tal com argumenten i defenen Emili Casanova i els
replicadors dels claustrals. I com estan fent l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua i el departament específic de la Conselleria d'Educació, a través dels
programes SALT.
Quan el catalanisme lingüístic
universitari i els lletraferits fusterians, que tant feren, com a revulsiu
i element conscienciós, per esta llengua, entenguen que el nom català i el model
híbrid, a mitges entre l'estàndard lingüístic català i un valencià «mutilat» i
«ortopèdic», propi de la universitat i introduït en l'ensenyament, no són les
millors eines per a il·lusionar els valencians cap a la llengua pròpia, estarem
en millors condicions per a afrontar una normalització lingüística eficaç i
assumible per tots. Això sí, comptant amb una actitud decididament positiva dels
poders públics valencians, inexistent per ara, que faça bona l'afirmació del
conseller Font de Móra en el sentit que «el valencià és la principal senya
d'identitat dels valencians».
¿Tan gran heretgia seria que les
universitats de València i d'Alacant establiren, en els seus estatuts i en els
seus departaments i estudis específics d'esta llengua, que el valencià, tal com
l'anomenem els valencians i la legalitat del nostre Estatut d'Autonomia, és la
llengua pròpia de la Universitat? ¿Per què eixa resistència a prendre
patró de l'AVL, la institució normativa valenciana? Potser ens estalviaríem
alguns pleits paralitzants i en molts casos estèrils (tots llevat dels de les
homologacions). Problema d'equivalències no n'hi ha cap, o no deu haver-ne. La
Junta Permanent de Català n'és un exemple, i la Junta Qualificadora de
Coneixents de Valencià, en la pràctica, ara, també.
*J. Leonardo Giménez és tècnic
lingüístic d'Administració Local. Ha estat exalcalde d'Antella pel
PSPV-PSOE
============================================================================================================
4)
Article publicat en el núm. 527 del setmanari EL PUNT (edició
del País Valencià) (del 8 al 14 de març del 2009)
Cavall de Troia contra el
català
No és una altra de tantes polèmiques sobre el
nom de la llengua al País Valencià. Primer, per qui la suscita: dos professors
de Filologia Catalana de la Universitat de València, Emili Casanova i Abelard
Saragossà, el primer dels quals és alhora membre de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua (AVL). I, segon motiu, per la singularitat autodissolutòria de la
proposta: perquè des de Filologia Catalana hi ha qui demana generalitzar el nom
'llengua valenciana' i substituir 'llengua catalana' com a denominació formal i
acadèmica, un dels pocs reductes del nom unitari al País Valencià. I, a més,
precisament ara que hi ha jurisprudència ferma, amb més de 20 sentències
dels més alts tribunals en favor de 'llengua catalana', després de batalles
judicials que han durat dècades.
Una proposta tan particular és la que publicava
Casanova amb el títol "'Valencià' ha de ser un nom acadèmicament vàlid i
exportable". Un text en què, per cert, acabava demanant que la Universitat, per
"donar exemple", inclogués 'llengua valenciana' en els seus estatuts com a
denominació acadèmica.
Tot seguit li retrucaven quatre representants al
claustre de la Universitat i membres de la ponència d'Estatuts, entre els quals
l'exvicerector d'Estatuts i el secretari de Filologia. Si Casanova reclama un ús
equilibrat dels noms, ell mateix hauria de predicar amb l'exemple. I, com a
membre de l'AVL, que és la institució de la Generalitat de referència
lingüística, hauria de proposar també públicament l'ús de 'català' tant a l'AVL
com a la Generalitat. I, sobretot, hauria de promoure la unitat que assegura el
nom 'llengua catalana' en les conseqüències pràctiques: reconeixement dels
títols administratius, acadèmics o recepció de TV3. I que, per "donar l'exemple"
que reclamava, Casanova mateix instés públicament el
Govern valencià a
complir les més de 20 sentències -algunes de les quals referides als Estatuts de
la Universitat- que la Generalitat ha perdut en els darrers anys.
La
importància dels articles de Casanova i el de suport de Saragossà 'et alii' ("La
jerarquia de noms 'valencià' i 'català' en
la Universitat") no ve de la
solidesa -escassa- de la seua argumentació. Prové del fet que ofereixen en
safata un cavall de
Troia al Govern del PP, que ja pot invocar que hi ha
professors de la Universitat que proposen generalitzar 'llengua valenciana' per
substituir -que d'això es tracta- els pocs usos de 'llengua catalana'. Perquè
Casanova i Saragossà no poden declarar-se ignorants del fi secessionista amb què
implacablement el Govern valencià ha utilitzat 'llengua valenciana', començant
pel rebuig a reconèixer la titulació que tots dos imparteixen. Ells ja podran
ser presentats pel
PP com els bons representants del valencianisme; tots els
altres seran convertits en pancatalanistes radicals que menyspreen el
valencià.
I això no és parlar per parlar. L'article de suport a Casanova
que encapçala Saragossà ja fa gala d'aquesta línia típica del blaverisme: la
"subordinació" del valencià, supeditat i enfrontat al català. Així ho diuen
literalment: des dels anys 60 i amb el mestratge de Fuster, "valencià s'usava
d'una manera subordinada a llengua catalana"; i en els estatuts de la UV, "el
nom llengua catalana és l'elevat, i valencià és el secundari, d'anar per casa".
Però quin és el moll de l'os del raonament de Casanova-Saragossà? Doncs
aquest: "l'ús social del valencià és recuperarà millor si els valencians ens
identifiquem com a valencians i considerem el valencià amb el nom que li dóna el
nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària". Si la teoria de
Casanova-Saragossà fos certa (a més nom de 'valencià' i 'llengua valenciana',
més ús), la normalitat social s'hauria d'haver disparat i el valencià hauria de
rebentar de salut. I sobretot en l'època del PP, que ha oficialitzat 'idioma
valencià' en l'Estatut i se n'omple la boca.
Diguem-ho clar, ja que ells
no ho fan. Allò que Casanova i Saragossà demanen, sense gosar dir-ho ras i curt,
no és un ús preferent del nom 'valencià', cosa que ja fa tothom - començant per
les universitats- sinó que no s'use 'català' mai. I això ho proposen dos
professors de Filologia Catalana. El pas immediat serà reclamar, en estricta
coherència, una titulació independent de Filologia Valenciana, per no
"subordinar-nos" al català i augmentar-nos l'autoestima?
Els pregaria una
resposta, però no pas a mi. Més aviat invitaria aquests professors de Filologia
Catalana a explicar-ho a la seua Universitat, a la d'Alacant i a la de Castelló,
a Acció Cultural del País Valencià, al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament
i a Comissions Obreres, i a tots els llicenciats en Filologia Catalana que han
hagut d'invertir temps, diners, maldecaps i mala sang per haver de defensar -i
guanyar- davant els tribunals allò que alguns dels seus beneficiaris més
directes -els qui cobren per ensenyar Filologia Catalana- tan alegrement
mercadegen i dissipen.
Francesc Esteve
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Francesc
Esteve ha enviat al setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) i que ha tingut
l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi
alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el setmanari.
============================================================================================================
Portal Ausiàs March
Al si de la
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,
s'acaba d'inaugurar una Biblioteca d'Autor dedicada al poeta Ausiàs March
(1400-1459), dirigida pel professor Rafael Alemany, de la Universitat d'Alacant.
La
Biblioteca, que s'anirà completant i
renovant permanentment, recull digitalitzats un bon nombre dels manuscrits,
edicions i traduccions antigues de l'obra del poeta, a més de sengles síntesis
actualitzades de la biografía de March i de la caracterització bàsica de la seua
obra, respectivament. Així mateix, s'inclouen altres elements tals com algunes
imatges relacionades amb el personatge i la seua producció poètica, un
documental sobre l'autor i una fonoteca integrada per 17 cançons de Raimon amb
textos d'altres tants poemes d'Ausiàs March.
L'adreça a través de la qual podeu accedir-hi
és:
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/ausiasmarch
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari digital
pàgina26.com dimarts 3 de març del 2009
La Biblioteca Valenciana ha estat el lloc que
s'ha triat per presentar
un portal dedicat
al poeta, que va morir aquest dimarts, 3 de març, fa 550 anys. El web
s'allotja en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. En l'acte han
participació la consellera de Cultura, Trini Miró, el rector de la Universitat
d'Alacant i vicepresident de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,
Ignacio Jiménez Raneda i Rafael Alemany, director del portal i membre de l'AVL.
A l'hora de donar a conéixer el llegat del poeta s'han organitzat dos
exposicions que arrepleguen obres dels fons de la Biblioteca Valenciana i de
l'Arxiu del Regne. A més a més, una exposició itinerant mostrarà, de manera
didàctiva, la vida i obra del poeta. També s'editaran nou facsímils que es van
publicar abans del segle XX. Es tracta d'edicions publicades a València en 1539
i 1560, a Valladolid en 1555 i de les sis que es van publicar a Barcelona en
1543, 1545, 1560, 1864, 1884 i 1889.
La Direcció General del Llibre, Arxiu i Biblioteques posarà en marxa durant
el darrer trimestre de l'any dos exposicions que volen recuperar les edicions
que s'han fet del poeta, des del segle XV fins al present. La primera tindrà
lloc al monestir de Sant Miquel dels Reis, on es podrà veure estudis, catàlegs
d'exposicions, cartells i gravats que mostraran la importància d'Ausiàs March al
llarg dels segles. La segona exposició tindrà lloc a l'Arxiu del Regne de
València i estarà formada per una selecció dels documents del segle XV
relacionats amb el poeta i l'entorn familiar. L'
Editorial Barcino ha presentat aquest dimarts,
a l'
Octubre, una antologia que porta per títol
«Per haver d'amor vida», a càrrec dels filòlegs Francesc J. Gómez i Josep
Pujol. Tot seguit, Marc Granell, Maria Josep Escrivà i Josep Piera han recitat
poemes d'Ausiàs Marc.
============================================================================================================
6)
Un Jove d'Elx crea el Fotolog
en Català
Des del Casal
Jaume I d'Elx, volem felicitar a tots els joves que heu fet posible el Fotolog
en la nostra llengua i animar-vos a continuar iniciant noves campanyes per a la
normalització de la nostra llengua.
http://www.flog.cat/http://www.fotolog.com/http://www.youtube.com/watch?v=2sef4eBIIk8&eurl=http://www.flog.cat/
Fotolog.com ja està en català gràcies a la campanya de Flog.cat
La comunitat catalana d'usuaris de Fotolog
creada per un jove il·licità i administrada per joves, Flog.cat,
ha aconseguit el seu objectiu de que Fotolog.com, és el lloc web de publicació
de fotografies més gran del món dedicat a blogs fotogràfics. Actualment té més
de 18 milions d'usuaris, que poden carregar fotografies i un petit text, dins el
concepte inicial de ser un diari fotogràfic. El popular lloc web de blogs
fotogràfics, inclogués el català. Fotolog estava disponible en set idiomes:
espanyol, anglès, alemany, francès, portuguès, holandès i suec. A partir d'ara
també estarà en català, basc, italià, txec i polonès.
La campanya de
flog.cat es va iniciar al Juny de 2008. Després de 9 mesos, ha sortit efecte,
havent-se recollit 1500 signatures del manifest que demanava la inclusió del
català a Fotolog.com degut a l'alt nombre d'usuaris catalanoparlants del
servei.
Fa uns mesos, Fotolog.com es va posar en contacte amb l'equip de
flog.cat amb l'interés d'incloure l'idioma i es van iniciar els treballs de
traducció i col·laboració conjunta.
La majoria de la traducció ha estat
feta per una empresa especialitzada, però un grup de joves de flog.cat també va
participar-hi en la traducció d'una part important del portal.
Flog.cat,
degut a la notícia, acaba de renovar-se amb la versió II, amb més interactivitat
entre els usuaris i amb seccions noves. A la web els usuaris poden registrar-se
i tenir una fitxa personal on poden carregar fotos i rebre comentaris, donar a
conèixer el seu Fotolog i conèixer a la resta de gent. La web compta amb un
fòrum i un xat, entre d'altres.
La nova versió de flog.cat l'hem feta amb
les mateixes ganes que al principi vam inaugurar la primera, amb ganes de fer
crèixer i aprofitar la gran xarxa social arran de Fotolog.com i també
plantejar-nos nous reptes i noves campanyes per seguir lluitant pels drets del
català i dels catalanoparlants.
============================================================================================================
7)
Article publicat en la revista semestral Les Notícies de
Llengua i Treball (desembre del 2008)
Llengua i ús, la revista dels sense
nom
Joan
Tudela
Àrea de Llengua
i Comunicació
de
la Fundació
Comaposada
Algunes
publicacions de la
Generalitat de Catalunya –només algunes– han assolit la
maduresa. Penso, per exemple, en la Revista de Llengua i Dret, editada
per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. O en el butlletí informatiu
Flaixos d'actualitat, fet des de la Secretaria de Política
Lingüística. O en la revista quadrimestral Llengua i ús, que és on volia
anar a parar: acaba de començar una segona vida, ara com a revista digital,
després de quaranta números editats en suport paper. El clic que n'obre la porta
és aquest: http://www.gencat.cat/llengua/liu.
Llengua i
ús va venir
a aquest món, l'any 1994,
a ser alhora tribuna i lectura de la gent de la nostra
àrea idiomàtica que tenim una relació professional amb la llengua. El que
justifica la vida de Llengua i ús és, sens dubte, l'existència d'un
públic lector ben concret: la gent del gremi de la llengua.
Un ofici sense
nom, per cert: un cop més, el sabater és el més mal calçat. Un estrany pudor
professional fa que la paraula lingüista es reservi als grans lingüistes, de
Pompeu Fabra cap amunt. O ni això, perquè representa que Pompeu Fabra era
gramàtic i lexicògraf i, per tant, tampoc ell no era lingüista. Es veu que els
lingüistes són només els que es dediquen a la lingüística, és a dir, a la
ciència ideada per Ferdinand de Saussure. Els altres gremis –els juristes, per
dir-ne només un– no tenen aquest problema.
Total, que la
gent de l'ofici sense nom, que jo anomeno els qui tenim una relació professional
amb la llengua i altres s'hi refereixen amb locucions encara més llargues i
menys col·loquials, necessitàvem, necessitem un noticiari propi i la veritat és
que aquesta funció la fa bé Flaixos d'actualitat, però també
necessitàvem, necessitem una revista que tracti les qüestions professionals de
fons i és aquí on entra en escena Llengua i ús, editada també,
lògicament, per la
Secretaria de Política Lingüística.
Nosaltres els
sense nom –i jo encara rai, perquè tinc la sort de tenir també altres oficis que
sí que tenen nom, com ara escriptor i periodista– som la gent que treballa
sobretot en aquests àmbits: la mateixa Secretaria de Política Lingüística, el
Consorci per a la Normalització Lingüística, el Termcat, la xarxa
lingüística interdepartamental de la Generalitat, els serveis lingüístics de les
Universitats i els de les organitzacions de l'àmbit civil, més els estudiosos
del fet lingüístic.
Poc o molt, el
llenguatge dels articles de Llengua i ús és, naturalment, un llenguatge
professional. I els temes de fons que s'hi tracten també, esclar. Cada revista
s'ha d'adaptar al públic lector a qui s'adreça i en aquest aspecte Llengua i
ús no és pas una excepció. A
més, el subtítol de la revista no enganya: revista tècnica de política
lingüística. En l'etapa actual, la revista, que ha augmentat notablement el
nombre de subscriptors i ha posat al nostre abast els continguts dels quaranta
números de l'etapa impresa, s'estructura en cinc seccions. Són aquestes: models,
experiències, instruments, recerca, ressenyes.
Una de les
gràcies de la nova naturalesa digital de Llengua i ús és que ara és
literalment a l'abast de tothom. De tothom que sàpiga llegir en català, s'entén.
A http://www.gencat.cat/llengua/liu tothom pot
llegir i, si vol, també imprimir les idees, les experiències, les noves eines,
les investigacions, les ressenyes dels llibres i els webs d'aquest ofici sense
nom, dedicat –això sí– al més omnipresent dels nostres temes socials: la
llengua.
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Tudela
ha enviat a la revista Les Notícies de Llengua i Treball i que ha
tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria
haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en la revista.
============================================================================================================
8)
Convocatòria EXTRAORDINÀRIA (d'estiu) per a la realització dels
Cursos de Formació Tècnica o Específics del Pla de Formació Lingüisticotècnica
en Valencià del professorat no universitari (cursos de capacitació de valencià
per a docents).
DOGV 9-3-2009 (presentació de sol·licituds entre l'11 de
març i el 7 d'abril del 2009)
http://wwws.gva.es/Prop/prop.jsp?id_proc=1574&idioma=VA
============================================================================================================
9)
Vicent Usó
presenta “El músic del bulevard Rossini” a
Vila-real
La novel·la va quedar
finalista de la darrera edició del premi Sant
Jordi
Vicent Usó presentarà divendres
que ve, 13 de març (19,30 hores), a la Llibreria Ausiàs de Vila-real, la seua
última novel·la, “El músic del bulevard Rossini”. L'acte, que organitza l'A.C.
Socarrats, comptarà amb la participació de la periodista Ana Artero. La novel·la
va quedar finalista de la darrera edició del premi Sant Jordi i ha estat editada
per l'editorial barcelonina Proa.
“El músic del bulevard Rossini” ens presenta la història de
Tadeusz, un violinista provinent d'un país de l'est d'Europa que ha vist marcada
la seva vida per una cursa d'obstacles que ha de superar per poder desenvolupar
la seva vocació. En primer lloc, ha de salvar les reticències del pare a seguir
estudis artístics; més tard, problemes familiars faran que haja d'abandonar els
estudis musicals, al temps que comença a fer aigües una relació sentimental.
Malgrat tot, Tadeusz no abandona el somni de convertir-se en un violinista de
prestigi. Així, decideix apostar fort i acceptar la proposta d'un desconegut que
l'invita a marxar del seu país a la recerca d'una oportunitat a la rica Europa
occidental. Però, una volta allí, el somni no s'acaba mai de concretar i, a més,
haurà de pagar un preu elevat a les màfies que controlen el tràfic de persones.
Finalment, haurà d'enfrontar una decisió molt difícil: o renunciar a les
il·lusions que s'havia fet o posar en perill l'amor de la dona que estima.
Escrita amb un llenguatge molt planer, amb tocs d'ironia, el sentit de l'humor
que plana per tota la narració no li impedeix d'abordar plenament el drama de
molts éssers humans en l'Europa del segle XXI. Segons el jurat del premi Sant
Jordi, tot i que podria semblar la història d'un fracàs, “El músic del bulevard
Rossini” és, en el fons, una novel·la de denúncia social, honesta i
melancòlica.
Vicent Usó (Vila-real, 1963) ha escrit 11 novel·les, amb bons elogis de
la crítica i amb notable èxit de públic: “La mirada de Nicodemus” (1995), “La
taverna del Cau de la Lluna” (2001), “L'herència del vent del sud” (2002),
“Crònica de la devastació” (Premi Andròmina dels Octubre, 2002), “Les ales
enceses” (finalista del premi Sant Jordi, 2004). És un dels pocs escriptors
valencians vius que ha estat inclòs, amb entrada pròpia, tant a l'Enciclopèdia
Catalana com a el Diccionari de la Literatura Catalana. A més d'escriure
novel·la, fa articles d'opinió, periodisme cultural i guions per a teatre i
televisió.
Vila-real, 10 de març de 2009
============================================================================================================
10)
Publicat en el número 135 de la revista
Quizedies
Traient
la
Llengua
Les llengües minoritzades
a la UE: blanc o
negre?
El Consell d'Europa (47
estats), féu públic (11/12/08) un informe avaluant el compliment de
la Carta
Europea de les Llengües regionals o Minoritàries a Espanya.
Carta (firmada per Espanya en 1992) que té reconeixement jurídic i en què
experts fan recomanacions en matèria de Justícia, Administració o Educació.
Recolzava el model d'immersió lingüística català i lamentava que l'Estat no
treballara el multilingüisme, basant-se en informes de les administracions i en
treball sobre el terreny, constatant el retrocés de les llengües minoritzades, i
sent molt crítics amb el País Valencià “perquè falta garantir un model en
valencià en tots els nivells educatius i tot el territori”,
deien.
El PP
aconseguí, però, el 17/2/09, a
instàncies de l'eurodiputat L. Herrero, un informe crític del Parlament
Europeu contra la immersió lingüística
en català, considerant "essencial" la possibilitat de triar la llengua en
què han d'educar els fills, i tot per la intoxicació de "no es permet als pares triar".
Mentides: la llei de política lingüística reconeix eixe dret (l'últim
curs, 23 alumnes van sol·licitar castellà).
Senyors
de la UE: estudien,
observen, miren i no es refien dels apologetes de la "Llengua Imperial"
"amenaçada" i "maltractada". Perquè, miren per on, el mateix dia, el PP català i Ciutadans critiquen l'anunci "Encomana
el català", de promoció de la llengua, dient que "és un atemptat contra el dret
a la pluralitat lingüística i va en contra del castellà", que es pretén
"convertir immigrants en nacionalistes" (no nacionalistes castellans, és clar),
etc. La presidenta del PP de Catalunya, A. Sánchez-Camacho, indica que "és trist
que es perda el temps en discursos
polítics que no interessen a ningú": la Generalitat, per a
ella, hauria de dedicar "tots els esforços" a la crisi, famílies, pimes, etc.
Això de les prioritats va com els convé, perquè el "Manifiesto" de Savater i
tropa era d"Interés Nacional", i Dolores de Cospedal, en campanya per l'eleccions
basques, solta (21/2/09) que "tratar de
imponer una lengua (parla de l'èuscar, clar) és una dictadura". Ahí sí que interessa
el tema lingüístic? Massa
barra.
"No passaran, les ones
dels catalans!".
Parlava en un article
anterior de la "campsada" (12/2/09) de no claudicar amb l'homologació de
valencià i català ("Però això no passarà mai, mai!", rematava Camps). Consideren
certes resolucions judicials per torcar-se el cul, vorejant la prevaricació, i
mira que hi ha sentències ratificant l'homologació. La terra és quadrada, sí
senyor.
I ara, contra la invasió
catalana. El 12/2/09 el Congrés dels Diputats aprovà una esmena sol·licitant al
Govern de ZP que no s'impedisca la recepció de televisions entre autonomies que
compartixen “un mateix sistema lingüístic”. Camps, ja ho sabem, està per la
tasca d'impedir la recepció ací de TV3, pel repartiment de TDT a amics
castellans de la seua vena (13,
a gent investigada per Garzón). Com diu J. Garí (21/2/09),
si això ho fera Hugo Chávez, bramarien; si ho fa Camps i contra Catalunya, tot
val. Creu Garí que els "molesta com es pot fer televisió en català des de
l'honestedat deontològica, la qualitat en els continguts i el respecte al
pluralisme ideològic. Valors clamorosament absents de C9". Sí. Són al·lèrgics
sense remei a la informació veraç i a l'opinió
lliure.
"Deteriorament democràtic
en els mitjans de comunicació".
Amb aquest títol hagué una
taula redona a la
Casa de la
Marquesa (25/2/09) en què –deia la nota- una de les qüestions
que serien analitzades era "la discriminació dels mitjans en valencià". El
moderador fou Néstor Novell (!?). Els nostres lectors assidus es preguntaran si
estava qualificat aquest senyor per a moderar el debat. Com
jo.
Jesús
Escrivà, 28 de febrer de 2009
NOTA.- El text d'aquest
article és l'original que Jesús Escrivà va enviar a la revista Quizedies i que ha tingut l'amabiliat d'enviar
també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència
entre aquest text i el publicat a la revista.
============================================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
============================================================================================================