InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]
 
Butlletí número 93 (dilluns 09/03/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - 25 anys de la LNL (1)
 
2) Antoni Dalmases - La llengua catalana escapçada al batxillerat
 
3) La revista Saó, premi Vicent Ventura
 
4) Televisions en català a tot el territori lingüístic
 
5)  L'acord entre TVC i IB3 s'activa envoltat de crítiques / Tomeu Martí - Talleu! És bona!
 
6) De 'moix' a 'escolar-se': deu anys enviant mots
 
7) David Crystal - La diversitat lingüística
 
8) Francesc Canosa - BILINGÜISME, RATOLINISME I AUTOBUSISME
 
9) Ha eixit el número 527 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
====================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 7 de febrer del 2009
 

25 anys de la LNL (1)

 

Als vint-i-cinc anys de la Llei de normalització lingüística, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) convoca el president de la Generalitat, els dos expresidents i els cinc directors o exdirectors generals de Política Lingüística a parlar d'aquesta política. Gran iniciativa de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l'IEC, presidida per Joaquim Torres. Massa sovint convoquem actes repetitius de baix nivell. El president Montilla va obrir el cicle dilluns.

Fet el repàs de la situació recent (de la resistència passem a l'acció de govern), subratlla les fites anteriors: en temps de Pujol, la immersió i la presència de la llengua als mitjans; en temps de Maragall, el fet que Política Lingüística depengui de Presidència (o de Vicepresidència), perquè els seus efectes siguin transversals (en pla: perquè cap departament del Govern no se n'escapoleixi); i el nou Estatut, amb drets i deures (deures, Montilla, que potser han sigut poc controlats, ¿oi?). Amb un gran «error»: amb el traspàs d'aquestes responsabilitats, l'Estat es desentenia de l'afer i continuava, com sempre, tant al país com internacionalment, reconeixent i defensant una sola llengua. (Prenguem nota d'aquesta primera idea lúcida, valenta i essencial. La cursiva, però, és meva.)

I ara, les idees del govern actual. D'entrada, preocupació pel Constitucional: un atac a la política lingüística seria també un atac a la convivència, aquesta convivència que no s'ha trencat mai, malgrat les duríssimes pressions oficials i mediàtiques per aconseguir-ho. (Primer tòpic, president: no s'ha trencat perquè els «catalans» ens hem ajupit a les «exigències», quin remei.) Tot seguit, una viva desqualificació dels qui lliguen el futur de la llengua a la consecució d'un Estat propi: ara Montilla aixeca i tensa la veu (és a dir, ensenya el llautó del seu espanyolisme, potser malgré lui; perquè ¿no havíem quedat que l'«altre Estat» no ens ha tret ni té la més mínima voluntat de treure'ns les castanyes del foc sinó exactament tot al contrari?). Endavant: el futur del català dependrà del fet que aquesta llengua pugui ser un referent d'identitat i de prestigi i pugui ser necessària en la societat. (Gairebé res: el quid és el mot en cursiva, la gran assignatura pendent. El president ja fa molt no amagant-la: el perill és que el català sigui «un luxe inútil i un esforç injustificat».) I un pas més: la nova immigració i la joventut: «aquí és on ens juguem en bona part aquest futur» (d'acord, tampoc ara no gira la vista cap a altres bandes). ¿Com? Pel que fa a la immigració, cal trobar el mecanisme (i evitar certes posicions resistencialistes: nova punxadeta als mateixos de sempre; potser, president, no hi hauria resistència individual si l'ambient públic i oficial no hi obligués); pel que fa a la joventut, fent la llengua atractiva més que no pas imposant-la (ei, no s'escapi: i fent que el difícil esforç escolar no esdevingui un sarcasme quan topen amb la realitat laboral).

 

Joan Solà

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
===========================================================================================================
 
 
2)
 
LA LLENGUA CATALANA ESCAPÇADA AL BATXILLERAT
 

Les innovacions no sempre signifiquen un avenç. En matèries com l'ensenyament, sotmeses constantment a canvis, giragonses, lleis, decrets i replantejaments, cada vegada que algú vol imposar –el verb és dissortadament exacte!- una novetat, hi sortim perdent. Ara, entre les últimes novetats que arriben amb la nova –fins quan ?- ordenació dels estudis de batxillerat, des d'aquest curs 2008-09, es produeix una tràgica paradoxa: el govern de Catalunya resta hores a l'ensenyament del català. Si això ho haguessin fet “els altres”, probablement s'hauria produït una allau de protestes. Però, fet amb sigil, no se n'ha adonat ningú, els diaris gairebé ni n'han parlat i els ciutadans no saben que el seu govern de progrés, considera progressista reduir l'ensenyament de l'idioma del país al batxillerat.

 

El fet és que ja seria hora que la societat catalana sabés que els estudiants de batxillerat del país tenen només 2 hores setmanals d'estudi de la llengua catalana, en comptes de les 3 hores que tenien fins ara. Aquestes 2 hores setmanals actuals són les mateixes que es dediquen a l'Educació Física, la Llengua Castellana, l'assignatura de Ciutadania o la voluntària de Religió. Per comparar, cal saber que matèries com l'Idioma (generalment anglès) tenen assignades 3 hores setmanals i que les Optatives (Matemàtiques, Bilogia, Economia, Química, etc.) en tenen el doble: 4 a la setmana.

 

Es miri com es miri, per primera vegada d'ençà del restabliment de l'Autonomia, fa 30 anys, es produeix una escapçada que el  conseller Maragall raona (?) dient que “en acabar l'ESO tots els ciutadans ja han de saber català”. La idea seria bona, si fos possible passar dels somnis i desitjos a la realitat, només dient-ho… Però esdevé terrorífica, si pensem que potser és cert que la màxima autoritat educativa del país pensa realment això.

 

Doncs, per quins motius s'ha produït aquesta retallada? Hi pot haver moltes respostes més serioses que les del conseller, però tot sembla indicar que es tracta d'adaptar-se a una llei feta en temes restrictius sense plantejar-se'n les conseqüències.

 

Tothom qui s'hi interessi coneix la difícil situació social que viu la llengua catalana. La majoria d'informes i estudis indiquen que el grau de coneixement de l'idioma dels nois i noies, tant d'ESO com de Batxillerat, és escàs i deficitari; que les seves habilitats lingüístiques, necessàries per dominar qualsevol dels camps de l'estudi o del coneixement actuals, són minses. I que dia a dia s'incorporen al sistema nouvinguts als quals, si es vol ensenyar l'idioma, cal dedicar-los temps i esforços. Encara més temps i esforços que als autòctons, aquells que abandonen el català amb tanta facilitat i que comencen a sentir-se minoria arreu. Escapçar el temps dedicat a la nostra llengua, privar-ne l'aprofundiment als futurs universitaris, no donar-los els coneixements històrics que forneixin els arguments antisecessionistes, convertir-la en un simple instrument d'ús superficial, sembla apuntar més a una intenció de marginar-la definitivament que no pas de protegir-la, estimant-la i fent-la estimar i respectar, com hauria de fer qui legisla des del país i per al bé del país. Més encara si es pensa que els temaris a preparar per a la Selectivitat són els mateixos, amb la qual cosa es genera una antipatia per aquesta imposició que va en contra de l'esperit del que és aprendre i treballar un idioma, perquè aquest nostre sembla que només serveix per examinar-se'n.

 

Els professors de llengua catalana dels centres d'ensenyament veiem, doncs, com el desprestigi de la llengua és el principi del desprestigi de la nostra cultura: els nouvinguts voldran aprendre i integrar-se en una llengua de segona, que poca gent domina? Interrogants de resposta evident com aquest, fan que els professors dels instituts ens trobem sols davant una realitat que a poc a poc ens va deixant sense arguments, fins i tot davant dels companys de treball, més encara si pensem que s'està creant una animadversió generalitzada, ja que, amb el dèficit de domini de les llengües cooficials, hi ha qui ja comença a argumentar que això passa per mantenir el català i no admetre que en espanyol ens entendríem tots sense tants problemes i podríem estudiar bé aquell idioma durant les 4 hores setmanals que ara ens repartim. A tot això s'hi pot afegir el detall gairebé burlesc de pretendre que alumnes sense coneixements gramaticals ni estructures sintàctiques hagin d'aprendre l'anglès, considerat, aquest sí, un idioma que mereix ser estudiat 3 hores a la setmana. 

 

Tot plegat, doncs, és masa greu i massa trist com perquè la societat catalana resti en silenci veient com els seus futurs universitaris tenen un domini deficient de la llengua i que acabi admetent, per tant, que l'alta cultura que aquests futurs científics, tècnics, investigadors, escriptors i professionals de tots els àmbits no es pugui fer en català, perquè els idiomes importants són els altres, els que han après bé i els que dominen perquè són en els que han estudiat les seves especialitats.

 

La norma ja s'està duent a terme. Fem tard, perquè en aquest curs 2008-09 ja hi ha tota una promoció d'estudiants que pateixen aquesta bàrbara arbitrarietat, que el curs vinent s'imposarà a tothom. I ningú no diu res; i ningú no sembla adonar-se'n. Nosaltres sols no evitarem el mal. Volem creure que, els qui poden, hi faran alguna cosa.

 

                                                                ANTONI DALMASES

                                                                       Escriptor i professor de secundària

 

===========================================================================================================
 
 
3)

 

 

La revista Saó, premi Vicent Ventura

 

La revista Saó rebrà el X premi Vicent Ventura. Així ho ha decidit per unanimitat la comissió organitzadora del premi, que integren representants de les universitats de València i Jaume I; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, així com la Unió de Periodistes Valencians. En la comissió, coordinada per l'escriptor Alfons Cervera, també s'integren persones que varen conéixer Vicent Ventura, com ara Ramon Lapiedra, Àngel Llàcer, Doro Balaguer, Vicent Pitarch, Francesc Pérez Moragon, Josep Iborra, Anna Aguilar o Josep Richart.

 

El premi anual en memòria i homenatge al periodista Vicent Ventura s'atorga a una persona o col·lectiu que s'haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià. El lliurament del guardó (una escultura d'Andreu Alfaro) està programat per a divendres 24 d'abril en el transcurs d'un sopar a la ciutat de València.

 

La comissió que atorga el premi Vicent Ventura ha valorat la tasca de propagació de la cultura i la llengua que es realitza des de Saó. També ha destacat la supervivència de la publicació enmig d'un ambient prop propici tant pel context social general com per l'actitud de la jerarquia eclesiàstica oficial. En les darreres setmanes, lectors i amics de la revista han iniciat una campanya de suport a la publicació, que ha vist reduïdes les subscripcions d'organismes oficials i la publicitat institucional.

 

Saó és una revista d'aparició mensual fundada el 1976 a València, i dirigida actualment per Vicent M. Cardona i Emili J. Marín. Fou una de les primeres revistes editades en valencià després de la mort de Franco. La seua inspiració és cristiana, basada en el Concili Vaticà II, i tracta temes d'actualitat, culturals, socials i religiosos.

 

Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bauset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà, Escola Valenciana, el Col·legi Públic Censal de Castelló, Manuel Safont, Trini Simó, Enric Tàrrega, Bernat Capó i Francesc de Paula Burguera.

 

Vicent Ventura va morir el 24 de desembre del 1998 als setanta-quatre anys. Havia nascut a Castelló de la Plana i va cofundar el Partit Socialista del País Valencià i el sindicat CCOO del País Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic, que li va costar l'exili i el confinament. En tornar a València va veure les portes tancades per a exercir el seu treball de periodista i va fundar una empresa de publicitat. La premsa local el va evitar, però no així alguns mitjans catalans, on va poder escriure regularment. Un dels temes recurrents de Ventura en els seus articles fou l'europeisme, un tema rar en la premsa franquista dels anys seixanta. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. La institució acadèmica ha editat un recull d'articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat'.

 

===========================================================================================================
 
 
4)
 
 
 TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC
 
Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.
En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.
Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.
És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col.laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s'ha de
deixar tot a mans només a mans de les autonomies.

 
Seguiu-ne les instruccions i envieu-la.
 
==========================================================================================================
 
5)
 
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/l_rsquo_acord_entre_tvc_i_ib3_s_rsquo_activa_envoltat_de_cr_tiques_33841.php
 
L'acord entre TVC i IB3 s'activa envoltat de crítiques
 
El Singular digital, dilluns 2 de març del 2009
 
TVC seguirà sense poder emetre programes amb “drets de zona fora dels territoris naturals” mentre l'OCB denuncia la “mutilació de part de la programació de la cadena”
El nou acord de reciprocitat entre TCV i IB3 en el marc de la TDT ja és una realitat. No obstant això, l'acord no acaba amb un dels principals punts de discòrdia, l'impediment que TVC emeti “fora dels territoris naturals” programes amb “drets de zona”. A les Illes, doncs, no s'hi podràn veure programes esportius, pel•lícules o sèries de producció alienes.

Aquesta situació seria reversible si alguna de les dues cadenes decidís de pagar un preu més alt a la Federació d'organismes de ràdio i televisió autonòmics (FORTA) per tal de poder compartir aquest tipus de continguts.

De moment, però, TVC haurà d'oferir a les Illes una programació alternativa, tant en les emissions en digital com en les analògiques. Segons que han informat fonts de TVC, quan hi hagi coincidència de drets entre TVC i IB3, se sintonitzarà amb el 3/24.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ja va comunicar la setmana passada els seu “malestar” per “l'enfosquiment d'una part de la programació de tv3” que, segons ells, suposa la “mutilació de part de la programació de la cadena”.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en Diari de Balears, 26 de febrer del 2009
 
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/talleu-es-bona.html

Talleu! És bona!

Tomeu Martí

En la meva vida d'activista en pro dels drets col·lectius del nostre poble, m'he vist en més de dues i tres ocasions organitzant actes en favor de la possibilitat que a les Illes Balears es pugui veure TV3. També vos he de confessar que, en més d'una ocasió, he tengut una sensació propera al ridícul quan les mobilitzacions i altres accions –sempre exitoses– que hem promogut des de l'OCB o des d'altres entitats en favor d'aquest dret tan evident no han tengut ressò ni a la mateixa TV3. En qualque ocasió, fins i tot, gent que per la feina que desenvolupa hauria de fer pinya per aquesta reivindicació, ens va acusar de "defender una televisión foránea".

Per acabar d'afegir al banyat, cal dir que, per una banda, trob que la reivindicació de poder veure, a les Balears, TV3 i la resta d'emissores generalistes en català és d'una evidència tan palmària que em costa haver de baixar a aquests nivells. D'altra banda, la Llei de Normalització Lingüística (ep! I el pacte de govern que substancia les actuals majories polítiques) diu clarament que s'ha de garantir aquest fet. O sia, que tot plegat fa que cada energia que invertesc en la defensa d'una evidència tan clara, la consideri una energia perduda de manera absurda. Perquè ens entenguem, em fa molta vessa haver de passar per ser un defensor de TV3 a les Illes Balears, quan allò que estic –estam– defensant és una evidència i quan els primers que no mereixen que hi perdem ni un minut més són els dirigents de TV3, que des de sempre han demostrat un interès nul per les Illes Balears.

Ara bé, si defensar TV3 a les Illes Balears pot fregar l'esquizofrènia, el diagnòstic dels que es dediquen a perseguir-la, prohibir-la, cremar-la, retallar-la... és bastant més greu. Perquè, en realitat, si ens veim obligats a defensar evidències, és perquè hi ha gent que les combat. Si a un observador extern li podria resultar curiós que hi hagués gent que hagi de dedicar-se a defensar la presència de TV3 a les Balears, sens dubte li resultaria molt més exòtic que hi hagi gent que maquini per tal que TV3 desaparegui del mapa televisiu de les Balears.

I la llista és llarga.
Recordem els intents d'aturar la implantació de TV3 a Balears per part del Govern de Gabriel Cañellas i del seu conseller de Cultura, Francisco Gilet. Recordem que el repetidor propietat de l'associació Voltor, que possibilitava l'arribada de TV3, va patir un atemptat per part del grup cutre-terrorista Centro Cultural Mallorquín. Recordem el tracte de favor que va rebre per part de l'administració de "justícia" l'autor material de l'atac, Jaime Martorell. Recordem que l'Ajuntament de Calvià, presidit aleshores per Margarita Nájera, va tapar (vampiritzar en seria una bona definició també) el senyal de TV3 amb la televisió local del municipi. Recordem que Jaume Matas va aconseguir el control sobre el senyal de TV3 a través d'un acord inexplicable amb el Govern de la Generalitat (presidit aleshores per Pasqual Maragall).

I recordem que l'únic objectiu de Matas era el de poder tancar el senyal cada vegada que li fes nosa. Recordem que el mateix Jaume Matas va incomplir l'acord que havia signat i no va reservar cap canal de TDT per a les emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Convendreu amb mi que és una llàstima ara haver d'afegir a la llista d'infàmies contra la presència de TV3 a les Balears els acords signats entre els actuals governs de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya i entre les actuals direccions de TV3. És una llàstima, perquè els actuals gestors de l'espai comunicatiu són amics. En alguns casos, bons amics. I en general, bons i capaços gestors.

Sincerament, no entenc l'animadversió que desperta la possibilitat, absolutament lògica i legal, de poder veure TV3, sense retallades, a les Balears. Una televisió que, malgrat ella mateixa, ha arrelat profundament a Balears. Una televisió de qualitat que ha ajudat a l'aprenentatge i al prestigi de la nostra llengua. Hi ha qui ho explica amb la frase que ha fet famosa el conductor del programa Polònia, Toni Solé: "Talleu! És bona". Encara que conec qualcú que quan està assegut davant la tele per veure una pel·lícula i l'hi tallen, li ve al cap una altra frase popularitzada per un altre programa de TV3. "Ho haveu vist! Ho haveu vist!"

==========================================================================================================
 
6)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dimarts 3 de març del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3548560
 

De 'moix' a 'escolar-se': deu anys enviant mots

Desè aniversari de la iniciativa digital 'RodaMots. Cada dia un mot'

El 1999 una amiga nord-americana del traductor Jordi Palou el va subscriure a A Word A Day, una de les iniciatives més veteranes d'internet (funciona des del 1994) i, alhora, més simples: l'internauta que s'hi subscriu rep, cada dia, una paraula del diccionari a la bústia. 'Això em va donar la idea de brindar un servei semblant en català: la tramesa d'una paraula cada dia per a qui volgués rebre-la', comenta Palou. La primera paraula enviada per RodaMots. Cada dia un mot va ser 'moix', el 2 de març de 1999. La van rebre pocs subscriptors, però al cap de deu anys de trameses diàries (de dilluns a divendres) la xifra d'adeptes s'ha multiplicat exponencialment, gràcies sobretot a la decisió de Palou, el 2004, d'enginyar 'una nova web, emmagatzemar-hi els mots enviats i donar més difusió a l'invent'. Ara mateix són més de tretze mil els subscriptors que reben diàriament un missatge amb mots, frases fetes, locucions o refranys, acompanyats d'una definició del significat i d'un exemple d'ús. Els mots enviats fins ara (amb el d'ahir, 'escolar-se', i el d'avui, en són 2.222) es poden consultar classificats per temes, per ordre alfabètic i per ordre cronològic de tramesa i per autor.

Fonts

Com s'explica a la secció de preguntes més freqüents, el diccionari de referència de RodaMots és el d'Enciclopèdia Catalana. Però també consulten el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, el de l'Institut d'Estudis Catalans, el Gran diccionari de la llengua catalana d'Edicions 62 i el Diccionari valencià de Bromera.

La iniciativa RodaMots forma part de la Xarxa de Mots, una associació que vehicula propostes relacionades amb la llengua i la literatura catalanes a internet, com ara les pàgines dedicades a Josep Pla, Joan F. Mira i Joan Sales, a més de Minimàlia i el Blog del Quadern gris, de Josep Pla, premi Lletra 2008.

En llibre, el 19 de març

Pel desè aniversari, Cada dia un mot es converteix en llibre, el 19 de març, de la mà d'Empúries. Conté una selecció de mots ja enviats i material addicional, i és signat per Jordi Palou, en col·laboració amb l'escriptor i traductor Pau Vidal, i pròleg de Roger de Gràcia. Us n'oferim el començament (pdf).
 
==========================================================================================================
 
7)

Article publicat en el diari AVUI (pàgina 25) dimecres 18 de febrer del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/154953/la/diversitat/linguistica.html

 

La diversitat lingüística

David Crystal / Sociolingüista

Els aniversaris i els anys commemoratius aconsegueixen captar prou bé l'atenció del públic, però què passa quan han vençut? Per tenir present qualsevol cosa, calen recordatoris constants. Amb una qüestió tan àmplia com la diversitat lingüística, els recordatoris han de ser nombrosos i variats. Ja s'ha aconseguit un gran avenç amb els dies commemoratius: s'ha instituït el 26 de setembre com el Dia de les Llengües Europees i el 21 de febrer com el Dia Mundial de la Llengua Materna. Però són només dos dies de 365. Què fem la resta de l'any?

CALEN RECORDATORIS PERMANENTS PER a la diversitat lingüística. Es comencen a veure centres i espais d'exposició dedicats al llenguatge i les llengües en general. El 2008 es va inaugurar el National Museum of Language de Maryland, als EUA. La Casa de les Llengües obrirà ben aviat un complex museogràfic a Barcelona. Ambdós casos serveixen de model per a altres iniciatives. Potser algun dia cada ciutat tindrà un espai propi dedicat a les llengües.

PERÒ, I MENTRESTANT? CREC QUE necessitem copiar la manera de fer d'altres disciplines que aconsegueixen que el públic tingui present un tema en concret, a través de la promoció d'obres artístiques i premis.

COM RECORDEM ALGÚ O ALGUNA COSA? Construïm un monument o una estàtua i recordem Lincoln, per exemple. L'obra de Shakespeare Enric V fa pensar en aquest rei. L'Obertura 1812 de Txaikovski recorda la desfeta napoleònica davant Rússia. El Guernica evoca la Guerra Civil Espanyola. La pel·lícula Amistad, de Spielberg, ens fa pensar en l'esclavisme. Podria repassar totes i cadascuna de les arts i assenyalar les obres artístiques evocadores de temes. Però, on són les obres dedicades a les llengües?

NATURALMENT NO ESTIC PARLANT D'OBRES que commemorin una llengua en concret. Em vénen al cap diversos poemes i cançons tradicionals que celebren el gal·lès, per exemple, i hi ha composicions similars per a moltes altres llengües. Parlo de commemoracions de la llengua en general, les llengües, la diversitat lingüística. Per què no n'hi ha? Si Godfrey Reggio pot rodar tres pel·lícules i Philip Glass compondre tres suites associades perquè ens fixem en la diversitat cultural i maneres de viure alternatives (Koyaanisqatsi, Powaqqatsi, Naqoyqatsi), per què algú no pot fer el mateix en honor de la diversitat lingüística? Hi hauria d'haver una comissió que anualment aportés una obra sobre el llenguatge, amb una modalitat artística diferent cada any -literatura, cinema, pintura, música, dansa?

COM S'HO FA LA LITERATURA PER SER NOTÍCIA de primera plana? O la pintura? O el cinema? O l'economia? Les obres reben premis, guardons, medalles -com ara els famosos premis Nobel, o el prestigiós premi Templeton per al progrés en l'àmbit religiós. Alguns països tenen els seus propis premis. El Regne Unit té el premi Turner dedicat a l'art contemporani. Als Estats Units, hi ha 21 categories de premi Pulitzer. En relació amb la llengua, no hi ha gairebé res: tan sols el modest guardó Linguapax i algun altre en àrees específiques, com ara la traducció. Per què no n'hi ha més, i per què no n'hi ha de realment coneguts?

EL VALOR D'UN GUARDÓ NO ÉS MONETARI, més aviat suposa un reconeixement professional a una persona o institució, una motivació per als seus coetanis i una oportunitat per aconseguir publicitat per a l'especialitat del guardonat. Els premis aconsegueixen captar l'atenció del públic, any rere any. I no només un dia, sinó cada vegada que se n'esmenta el receptor. Als articles no es diu "el director Ang Lee", sinó "el director guanyador d'un Oscar Ang Lee". L'atribut és significatiu: transforma el nom d'algú que potser no coneixem en algú que hauríem de conèixer. A més, identifica qüestions que hauríem de saber. Cal aconseguir que la llengua assoleixi aquest estatus. El 25è aniversari d'Unescocat en brinda una oportunitat perfecta.

==========================================================================================================
 
8)
 
Publicat en el diari digital elSingulardigital.cat diumenge 22 de febrer del 2009
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/biling_isme_ratolinisme_i_autobusisme_33512.php
 
 
BILINGÜISME, RATOLINISME I AUTOBUSISME
 
"El trastorn bipolar és una malaltia psíquica. Per un país és una tragèdia"
 
Francesc Canosa Farran
 
Alguna cosa passa al planeta que ens estem perdent. De la mateixa manera que, històricament, quan algú preguntava: “Què ha passat? Què ha passat”, de seguida sabíem que “ha passat una rata per un forat”. Ara la rata no és protagonista ni d'un trist anunci de formatges enverinats a un canal temàtic de televisió de mata rates. Qui ha matat a la rata? Us ho diré sense paranys: l'autobús.

El bus és l'excusa bellugadissa per debatre el sexe dels àngels. Primer han estat els ateus omplint els autobusos (Per què no poden omplir esglésies? O llaunes de sardines?) amb la seva pregària: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Ara es la Asociación por la tolerancia que pretén defensar això de poder escollir escolaritzar els nens en castellà amb l'eslògan “Sí, puedes elegir”. Escollir, escollir és el que no pots fer a la seva pàgina web -d'una associació que celebra el bilingüisme-, ja que està tota... en castellà.

Però bé, què no està en castellà? Els autobusos, les peixeres, les clavegueres, els preservatius... Tot és, i està, en castellà. Per tant, sí, vull escollir. Vull escollir que les coses estiguin en català. Com diuen ells “Tienes derecho!”, doncs això: Hi tinc dret! Així vull escollir que no passi el que va passar –com habitualment succeeix- aquesta setmana a una conferència. Al torn de les preguntes una persona s'aixeca i diu: “Faré la pregunta en castellà perquè és millor” Millor? Millor per què? Per a qui? Algú dirà que això és un acte franc de bilingüisme, de llibertat d'elecció. Jo diria que això demostra que als divans hi falta gent i que la prospecció de cervells és una professió amb molt de futur i... Millor no seguir.

El bilingüisme –com els autobusos- és un parany gran, mòbil, públic. S'obren les portes, se't tanquen de sobte: atrapat enmig. El bilingüisme és voler convertir-nos en Dr. Jekyll i Mr. Hyde. No és possible i ja sabem com acaba. S'ha de triar: o ets el gat Tom o la rata Jerry. No podem ser animals amb dos caps, ni que sigui fruit de la morfologia espermàtica (un ésser amb cap de formiga i cap de mamut). A més, en aquesta vida, algú ha vist un gat respectar una rata? No! El gat i la rata tenen dos visions diferents de la vida. I darrere de qualsevol conflicte animal, humà, sideral, hi ha això: dos maneres de mirar, de veure, d'explicar, de sentir. I això és un problema? No estem a favor de la diferència? De l'enriquiment de la biodiversitat? De l'opressió a les minories? Els tolerants no ho entenen això, no ho volen entendre. Pot ser perquè els tolerants no són tolerants? És possible imaginar-se un tolerant conduint un autobús? Respectaria els passatgers que parlen català? I els vianants? I els passos zebra catalanoparlants? La resposta als bars.

El 1931 el cambrer del Cafè Català (al capdavall de la Rambla) li va raonar magistralment, naturalment, al periodista Josep Maria Planes: “De llengües i de dones, com més en coneixereu, millor; com més en practicareu, millor. Però això no us ha de fer oblidar que tant en el ram de les dones com en el de les llengües, hi tenim una mare. I aquesta mare ens l'hem d'estimar per damunt de tot”. Després es van prendre un whisky i un altre... Ajuda a parlar totes les llengües i a dir la veritat... en la teva llengua.

Això, la mare, aquesta és la qüestió. T'estimes a ta mare? La vols matar? La vols llençar a les escombraries? La vols deportar a Sibèria? A qui t'estimes? Perquè, ens hem d'anar decidint.

No es pot viure amb aquest “Corason loco”, que cantava La Trinca: “Jo tampoc no veig gens clar com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l'ala”. El trastorn bipolar és una malaltia psíquica. Per un país és una tragèdia. A sobre, si saps que “Una pàtria és la parenta, que m'hi van casar per força, i no em deixa divorciar, és una dona dolenta, que m'esbronca i m'estomaca, i que em parla en castellà”. I si li sumes que “em fiscalitza, m'inspecciona, em fa la guitza, i em té el jornal controlat, i com una sangonera, m'escorcolla la cartera, fins que em deixa ben pelat, i ara surten manifestos, on expliquen quatre llestos, que ja m'estic excedint, i vomiten la parida, de que som jo i la querida, els qui l'estem oprimint”. Vés, bada i que et xafi l'autobús.

 

==========================================================================================================
 
9)
 
Ha eixit el número 527 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 8 de març del 2009
 

 SUMARI
 

DOSSIER

·          LES FALLES VIUEN LA INCOMPRENSIÓ,  a parts iguals, de l'oficialisme i dels sectors il·lustrats. Els erudits de les Falles reclamen per a la festa la condició de patrimoni cultural del País Valencià, a pesar del seu immobilisme.

 

OPINIÓ

·       Aquesta setmana, trobem els espais de: Pau Ribera, Francesc Esteve, Rafa Arnal, Lluís Martínez Benaches, Albert Ferrer i Orts,  Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Dolors Jimeno (De viatge), Ferran Santonja (Fem zàping), Marian Díez (El monòleg), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).

 

ENTREVISTA

  • PACO ROCA,   és el guanyador del Premio Nacional de Cómic 2008 i propugna la lectura de còmics més enllà de les lectures infantils inicials perquè pensa que el còmic tracta totes les temàtiques i és interessant a qualsevol edat.

 

POLÍTICA

  • ELS TECNÒCRATES DEL BLOC,    intenten reciclar un partit i resolen sense oposició interna la delicada qüestió simbòlica en el seu últim congrés al mateix temps que renoven una executiva de marcat professional qüestionada per un 25 per cent dels delegats, que demanaven algunes jubilacions.

 

REPORTATGE

  • ALS ESTRANGERS NO ESL TÉ IGUAL  l'aprovació del topònim Calp com l'únic oficial d'aquesta localitat de la Marina Alta i és per això que ha suscitat dues campanyes de recollida de signatures per Internet, una en contra i una altra a favor, promogudes ambdues per calpins d'origen alemany.

 

CONTRAPORTADA

LA DEMOCRÀCIA ATORGADA  forma part de la trama que posa en primer plànol l'excomandant Pitarch al seu darrer llibre “Memoria irredenta del franquismo” on desmitifica la transició i repassa el paper de l'exèrcit en tot aquest temps.

 

AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:

§     Dossier:  L'obra de la seu.

§     Reportatge: Construint les falles.

§     Entrevista: Fatou Secka.

§     Cultura: Pinotxo, més jove que mai.

 

 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================