Els sons del
català
[Nota divulgativa,
2.III.2009]
Presentació oficial de
l'espai web «Els sons del català»: el dilluns dia 9.III.2009, a les 12.15h, a
l'Aula Magna de
L'espai web Els sons del
català (http://www.ub.edu/sonscatala/) aplega una sèrie
de materials destinats a facilitar l'aprenentatge autònom de la fonètica tant en
l'ensenyament secundari com en l'ensenyament superior i també en l'aprenentatge
del català com a llengua estrangera. A més a més, serà útil als professionals de
l'assessorament lingüístic o la logopèdia.
En aquests moments, els
materials de l'espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central
i constitueixen una primera fase d'un projecte més ambiciós que acollirà els
dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada
dialecte. El web s'organitza en tres pàgines:
1) Una pàgina inicial que
conté uns quadres de sons animats en Flash. Quan l'usuari es desplaça per damunt
dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s'expliquen les
característiques de cada so i l'origen del símbol que el representa. Quan
l'usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba
explicacions relacionades amb el punt i mode d'articulació dels sons
consonàntics, l'anterioritat i l'elevació lingual de les vocals i l'origen i
funció dels diacrítics.
2) S'accedeix a la segona
pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les
taules de sons. Aquesta segona pàgina conté:
a) un arxiu de vídeo en què
dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de
paraules;
b) un diagrama articulatori
animat en Flash que representa la trajectòria de l'aire i els moviments dels
articuladors en la producció dels sons;
c) un espectrograma i un
oscil·lograma acompanyats d'un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les
paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona
pàgina, que presenten tres nivells de dificultat, van adreçades a usuaris amb
diferents coneixements de fonètica.
3) La tercera pàgina del web,
destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash.
L'usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de
les consonants o vocals que vol visualitzar i comparar.
Els responsables del projecte
han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han
comptat amb l'assessorament de diferents professors de fonètica de les
universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents
tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i animacions en Flash, el
disseny i l'estructura de l'espai web i els enregistraments de so i d'imatge. La
realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de
Un merescut reconeixement cap a "les nostres
paraules"
escrit per Xavi Galbis
diumenge, 22 febrer de
2009
Els "Premis Joan Valls i Jordà per a l'Ús i promoció del Català 2009",
que reconeixen la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de
l'Alcoià i el Comtat que s'haguen distingit en el treball de normalització de la
llengua valenciana, recauran en esta edició en Eugeni S. Reig, autor de
nombrosos estudis sobre les paraules tradicionals valencianes; i en
El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig rebrà el guardó en la
modalitat individual dels premis que anualment atorga l'Associació Amics de
Joan Valls, després de celebrar-se esta mateixa setmana
les votacions respectives per a les candidatures que s'hi van
presentar.
Reig és enginyer de professió, però ha dedicat bona part de la seua vida
a l'estudi del lèxic tradicional valencià. Ha publicat sengles obres de gran
valor en este camp, com "Valencià en perill d'extinció" i "Les nostres
paraules". Alhora, col·labora habitualment amb els diaris EL PUNT, El
Mercantil Valenciano i Ciudad de Alcoy i és administrador
d'InfoMigjorn, una revista virtual en llengua
valencianocatalana.
Pel que respecta a la modalitat del premi col·lectiu, enguany el guardó
serà concedit a
Els "Premis Joan Valls i Jordà per a l'Ús i promoció del Català
2009", que reconeixen la tasca civil d'una persona i una entitat de les
comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'haguen distingit en el treball de
normalització de la nostra llengua, van ser instituïts per l'entitat en
1995 i consistixen en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró.
Els guardons s'atorgaran el dissabte 14 de març al Centre Cultural Ovidi
Montllor, en el transcurs d'una vetlada on també es concedirà el
"XXVIé Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez".
FONT: VALENCIANISME.COM
RodaMots celebra el seu desé aniversari amb l'edició d'un
llibre
escrit per Xavi
Galbis
dilluns, 23 febrer
de 2009
El 2 de març de 1999 es creava el portal web RodaMots,
una iniciativa que naixia amb la finalitat de fer circular cada dia
per la xarxa una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu
significat i un exemple d'ús. Així, una dècada després ja hi ha gairebé 12 000
subscriptors que "roden els mots" totes les setmanes, de dilluns a
divendres. Per a celebrar-ho, RodaMots ara es "vestix de paper", amb l'edició
d'una llibre que pròximamemt eixirà al mercat.
El portal RodaMots, que va nàixer el
Després de 10 anys d'existència virtual, mitjançant la
seua pàgina web, missatges als subscriptors, enllaços d' internet,
etcètera, RodaMots es materialitza en un llibre. "Sense fils. Sense ADSL.
Sense pantalles que empipen i avisen que ha entrat un nou missatge, que algú vol
xatejar amb nosaltres o que hem de reinstal·lar l'enèsima actualització de
Windows", han explicat els promotors de la
iniciativa.
Al llarg d'esta dècada, RodaMots ha realitzat diverses campanyes entre
tots els seus milers de subscriptors per tal de sufragar les despeses.
Segons ha explicat els responsables del portal, la base de l'èxit del
butlletí està en la fidelitat dels subscriptors i en els donatius que fan per
sostindre'l.
Així, enguany s'ha encetat una campanya que tindrà la durada de
dues setmanes, des del 23 de febrer fins el 9 de març. Quinze dies en què els
subscriptors tenen, en exclusiva, la possibilitat d'adquirir el llibre de
RodaMots i rebre'l a casa. Abans que isca a les llibreries i amb un 5% de
descompte. A més, els 100 primers subscriptors que el demanen rebran el seu
exemplar signat pels autors, Jordi Palou i Pau
Vidal.
FONT: VALENCIANISME.COM
Presentació dels llibres Valencià en perill d'extinció
(2a edició) i Les nostres
paraules d'Eugeni S. Reig i Reivindicació del valencià. Una
contribució d'Abelard Saragossà
Dissabte 7 de març es farà a Paiporta, organitzada per l'Associació Cultural El Barranc, la presentació dels llibres Valencià en perill d'extinció (2a edició) i Les nostres paraules d'Eugeni S. Reig i Reivindicació del valencià. Una contribució d'Abelard Saragossà. Les presentacions aniran a càrrec dels autors.
Hora: 11 i mitja del matí
Lloc: Biblioteca Municipal - Carrer Mestre Músic Vicent Prats, núm. 3 (baixos de l'ajuntament de Paiporta)
Men
i den bløde dæmring der står
som
en lysende stribe langs himmelranden
og
spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens
dagen og natten kysser hinanden
–
da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.[*]
Tove
ditlevsen
Em
costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el
coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m'escanya i
t'ampre la veu, despentinada: encara 'em cou massa la sang', i 'se'm
clivella', i 'se m'esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure
estelletes al silenci'...
No fa gaire
que m'he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada... Te n'has anat,
curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes,
com si res, així de cru... I de sobte m'ha creuat la cara un somriure, recordant
l'última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates
i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de
revoltes i justes, i de la cosa pública i de la
literària...
Gràcies per
ser com fores –com ets–, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez,
preclara escriptora i historiadora, e 'cara amiga d'anys i
afanys'.
Encarna
Sant-Celoni i Verger, febrer 09
[*]Però amb el suau crepuscle, que és / com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel / i ens fila carícies sobre muscles i cabells / mentre el dia i la nit s'entrebesen, / llavors ens despertem amb por i veiem que portem / la corona dels records al voltant del front.
Ha mort Carmelina Sánchez-Cutillas. Com que em consta que és una escriptora desconeguda en alguns àmbits, voldria fer-ne cinc cèntims, a manera d'homenatge i de record. L'aparició de la seva novel·la Matèria de Bretanya va ser un sotrac: aquesta novel·la és una de les deu o quinze millors de la postguerra ençà; la seva modernitat, els aires de literatura europea (tot retratant Altea!), la renovadora textualitat, l'elegància harmònica, ens van deixar bocabadats, Si algú no l'ha llegida, que corri a fer-ho. Irònica, mordaç, culta, Carmelina es va veure envoltada d'un món d'homes (Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés...) en una València que la vulgaritat del franquisme i la lletjor de la Falange n'havien fet un desert cultural. De família benestant, contava, amb el seu inconfusible bon humor, l'ensurt que li van donar els tancs de Milans del Bosch que passaven just per davant de casa seva: "No et pots imaginar com trontollava el carrer!", exclamava. Ha mort als vuitanta-dos anys, després d'anys de no publicar res, desencantada i avorrida d'un món hostil que "desprecia cuanto ignora". El seu últim llibre és del 1980, Llibre d'amic e amada.
Se li han fet alguns homenatges -jo vaig assistir al que li reteren als premis Octubre de fa pocs anys- i crec que se n'hi van proposar d'altres, però Carmelina era massa subtil, massa elegant, per a l'enrenou públic. Em pregunto, però, quants països podrien tenir el luxe d'una autora d'aquesta qualitat i mantenir-la en silenci. Als llibres d'història de la literatura catalana hi figuren uns quants xitxarel·los, i en canvi és possible que persones com Sánchez-Cutillas ni tan sols hi siguin esmentades. I així anem.
Segons ha informat el diari digital 'La Clau ' els quatre canals públics de Televisió
de Catalunya ja no es poden captar a la plana del Rosselló i al Baix Vallespir
des del passat dijous, 19 de febrer. L'Agència Nacional de les Freqüències ha
qualificat la presència d'aquestes emissores 'estrangeres' en territori francès
d''a-legal'. Per aquest motiu, el repetidor privat instal·lat el juliol 2008 al
massís de l'Albera, ha estat desactivat. La televisió pública catalana, captada
a Perpinyà des de 1985, podria desaparèixer totalment de les pantalles
nord-catalanes l'abril de 2010 quan es faci l'apagada analògica ja que en aquest
moment també s'interrompran les emissons captades a través d'un altre emissor
que, en aquest cas, es troba en territori de l'Estat espanyol, al que connecten
repetidors que són temé a-legals. Segons explica 'La Clau' en aquesta decisió no
s'ha contemplat el caràcter internacional de la cultura catalana ni la directiva
europea de Televisió Sense Fronteres.