InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.00 membres]
 
Butlletí número 89 (dilluns 02/03/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià - Comtat pel valencià premis Joan Valls 2009
 
2) Joan Solà - Carner, poeta universal (i 2)
 
3) Emili Casanova - ‘Valencià' ha de ser un nom acadèmicament vàlid i exportable
 
4) Alfons Esteve i 3 autors més - Prediqueu amb l'exemple: català a l'AVL i la Generalitat
 
5) David Paloma - 60 anys després
 
6) Bromera, Tudi Torró, Albenea Teatre i Conta Conta, distingits amb els premis Escola Valenciana
 
7) Mònica Terribas: 'A TV3 s'han encès les alarmes pel nivell de català'
 
8) III Premis Literaris Poble de Suera
 
9) Presentació del traductor català-occità, occità-català
 
====================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================================
 
1)

Publicat en la web de l'Associació Amics de Joan Vall dissabte 28 de febrer del 2009

EUGENI S. REIG I LA COORDINADORA ALCOIÀ-COMTAT PEL VALENCIÀ PREMIS JOAN VALLS 2009

http://amicsdejoanvalls.blogspot.com/2009/02/eugeni-s-reig-i-la-coordinadora-alcoia.html
 
El lexicòleg alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià han estat premiats per Amics de Joan Valls, en l'apartat individual i en el d'entitats, per la seua contribució a la normalització ligüística del valencià. Els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català van ser instituïts per l'associació alcoiana l'any 1995, són de caràcter honorífic i s'atoguen a persones i grups de l'Alcoià i el Comtat. Recordem que en l'edició de 2008 van ser premiats la mestra contestana Mila Llorens i el grup de dolçainers La Xafigà de Muro.
L'estudiós de la llengua Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942) va començar a difondre els seus treballs lexicogràfics d'ençà de l'aparició del seu llibre Valencià en perill d'extinció en 1999. Amb un tiratge de 1.500 exemplars, l'obra quedà exhaurida en 2003 en un cas bastant insòlit en el mercat valencià. En 2005 se n'ha fet una reedició augmentada i revisada de 2.000 exemplars. La seua tasca d'arreplega i estudi lexicogràfic s'inicià quan l'autor era molt jove i consta d'un repertori d'unes 7.000 paraules, locucions i frases fetes genuïnament valencianes. Arran de l'edició d'aquella obra, Eugeni S. Reig s'ha prodigat en articles, ponències, comunicacions i conferències sobre els seus temes d'investigació com “Valencià en perill d'extinció: les raons d'un llibre” (2000), “Lèxic tradicional valencià” (2000) o “El lèxic de Jordi Valor i Serra” (2005) entre d'altres. Nombrosos mitjans de comunicació valencians s'han fet ressò de les seues recerques: des de 2001 Levante-EMV publica a la pàgina “Panorama” una secció diària amb material de Valencià en perill d'extinció; a Ràdio 9 es lligen entrades del llibre en la secció “En una paraula” del programa “De nou cap de setmana” (actualment "El jardí de les delícies") que dirigeix la periodista alcoiana Amàlia Garrigós des de 2005; d'ençà 2006 publica a El Punt la seua secció “Clar i en valencià” amb comentaris sobre llengua, i al periòdic Ciudad de Alcoy “Les nostres paraules” sobre la mateixa temàtica des de 2008.
Eugeni S. Reig ha estat cofundador de la llista Migjorn a Internet, que compta a hores d'ara amb 240 col·laboradors i ha produït més de 37.000 missatges sobre diversos temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Migjorn distribueix quatre dies a la setmana el seu Butelletí InfoMigjorn i compta ja amb més de 9.000 subscriptors.
En 2007 presenta a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el treball Les nostres paraules, amb 300 paraules i locucions no recollides al seu primer llibre, que editarà aquesta entitat en 2008 amb un pròleg del lingüista alcoià Jordi Colomina.

Per la seua banda, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, que rep el premi Joan Valls 2009 en l'apartat d'entitats, fou constituïda en 1987 arran d'unes jornades d'escoles valencianes celebrades al Centre Cultural d'Alcoi per impulsar l'ús del valencià a tots els àmbits i en especial el de l'escola. Passats uns anys, la Coordinadora, juntament amb altres set entitats, conformarà el nucli inicial d'Escola Valencia-Federació d'Associacions per la Llengua, creada en 1990. L'actual presidenta de la Coordinadora, Àngels Jordà, en fou una de les signatàries. La Coordinadora compta avui amb un centenar de socis estables de les principals localitats de l'Alcoià i el Comtat i convoca des de 1988 (Beniarrés) les Trobades d'Escoles Valencianes, que en 2009 celebraran la seua vintidosena edició a Cocentaina. Així mateix l'entitat ha dut endavant campanyes per la matriculació d'alumnes en valencià, perquè els diversos ajuntaments es dotassen de reglaments de normalització lingüística i ha denunciat incompliments en matèria de drets lingüístics, organitzat xarrades i presentacions de llibres i ha actuat com a agent de difusió, promoció i participació de tots els projectes de la FEV en aquestes comarques.
La Coordinadora ha estat la responsable, a més, de l'organització de quatre congressos i de les onze edicions amb què compten els Premis Sambori de literatura en valencià en què només el darrer curs hi van participar 3.500 escolars, i ha promogut la projecció de pel·lícules en la nostra llengua i la realització del programa Voluntariat pel Valencià. Fruit de la seua col·laboració amb altres associacions i entitats com la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant, el Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el Centre Cultural Ovidi Montllor o la Colla Ecologista la Carrasca ha estat, entre d'altres, el rellançament de les Jornades de Sociolingüística d'Alcoi amb un nou format i la programació de concerts de música en valencià a les nostres comarques. Des de fa un parell d'anys la Coordinadora té signats convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Muro i Cocentaina.
Aquests XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català seran atorgats públicament en un acte que tindrà lloc el proper dissabte 14 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa vetlada es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXVIè Premi Manuel Rodríguez Martínez de Poesia-Ciutat d'Alcoi, elegida per un jurat integrat pels poetes Jordi Botella, Tono Fornes, Ricard Ripoll, Robert Llopis i Manel Rodríguez-Castelló i publicada per l'editorial Denes en la col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer Edicions de la Guerra. L'acte donarà començ, a partir de les 19.30 h., amb un concert d'Eva Dénia Trio, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i on Amics de Joan Valls retrà homenatge a la seua sòcia Emma Peidro Blanquer, traspassada recentment. L'entrada és lliure i al final se servirà un vi d'honor. 
 
====================================================================================
 
2)
 
Joan Solà - Carner, poeta universal (i 2)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 28 de febrer del 2009
 

Carner, poeta universal (i 2)

 

A les «Jornades Carner» divuit ponents van investigar altres tantes peces del príncep de la poesia catalana. De l'home que, amb plena consciència, escollia per a la seva expressió «el camí més costerut que podia triar» (Jaume Coll): el d'una llengua a mig fer que pretenia anostrar, per exemple, la cultura grecollatina en una tradició pràcticament inexistent (Jaume Pòrtulas); una llengua que Pere Gimferrer qualificava de versió ucrònica del barceloní, empresa oposada a la de Foix o Maragall.

Joan Ferrer detectava les innombrables ressonàncies bíbliques de Nabí i remarcava la paradoxa que Jonàs, l'home de la paraula de Déu, «és també profundament vulnerable». Ramon Pla ens feia veure la doble cara d'«Eglé i la síndria»: la dona lliurada al marit i als fills però alhora revestida de la contrafigura bíblica de «dona forta». Jaume Subirana («De lluny estant») assenyalava les quatre direccions del treball tenaç del poeta: creació, revisió, selecció i traducció; i mostrava l'obsessió del poeta per la universalitat que es desprèn del seu «lloc» concrec, de la seva terra. Perquè són també la «seva» terra els paisatges xinesos d'Ouyang Xiu: Manuel Ollé desentranyava per quins camins Carner se l'apropia bo i alliberant-lo d'elements locals. Com ho és una tonada popular eslava que Carner havia traduït als dotze anys («La nina y el peix») i que Hristina Vasic ha localitzat al cançoner serbi i ha mostrat per quins viaranys l'havia conegut el poeta. Aquest «lloc» obsessiu de Carner, de fet un espai transcendent, el comenta Jordi Cornudella a propòsit del vers colpidor «Jo pujaré [...] / pel tros d'escala que no mena enlloc» de «Cor fidel».

Pere Ballart posava al descobert la calculada distribució entre els versos i el contingut a «El diumenge del senyor Pere». Narcís Comadira esbrinava per què a «Tots Sants» Carner opta per «grinyolen els penells» on Carles Riba, traduint Hölderlin, deia «cruixen les banderes». Marcel Ortín analitzava l'«argumentació» de l'article en prosa (aparentment només divertit) «Sucar-hi»: troba intolerable la mania dels catalans de sucar (melindros a la xocolata, etc.); sucar-hi és una acció encara més intensa; ergo és encara més intolerable. Nin Sauleda feia veure els estadis més abstractes d'«Invenció del bes» i les raons dels retocs a la segona versió (al vers «i el petit és de tot dol metgia» hi falta una síl.laba, etc.). Però Carner retoca «Les fulles de l'abril» potser perquè hi detecta massa romanticisme i megalomania (Enric Cassany). I en el cas d'«Enyor» i «L'altre enyor» el poeta potser juga amb «enyor» i «Enyor»: enyor d'allò que no hem viscut però que hem creat (Jaume Aulet). Enric Casasses sospesava la «veracitat» de les veus minerals i animals de la nit («Nocturn»). Dolors Oller resseguia el trànsit entre diferents poemes («Tardor», «Pietat», etc.). En fi, amb la seva traça a poetitzar totes les experiències amoroses, Carner esdevé per a Jordi Pujol un veritable «sotrac de saviesa».

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
===========================================================================================================
 
 
3)

 

Publicat en el núm. 326 del periòdic  Nou Dise (12 de febrer del 2009)

http://www.uv.es/~noudise/326.pdf

 

‘Valencià' ha de ser un nom acadèmicament vàlid i exportable

 

No hi ha cap dubte que els valencians i els catalans parlem una mateixa llengua, com demostren la història, la filologia i la intercomprensió. No hi ha cap dubte que el nom de català o llengua catalana per anomenar la llengua és adequat des del punt de vista històric (la llengua naix al nord i es trasllada cap al sud, com el castellà i el galaicoportugués). També és cert que, en els segles XIX i XX, els catalans han sigut els qui més han estudiat i

impulsat la llengua. Crec que cap valencià no hauria de tindre problemes de dir a la llengua que parlem català perquè el nom només es referix a la llengua sense connotacions polítiques ni ideològiques ni territorials.

 

Tampoc no hi ha dubte que els valencians som un poble sobirà i independent de Catalunya des del mateix moment de la conquesta, quan Jaume I creà el Regne de València. En pla d'igualtat, sempre hem col·laborat com a veïns, com a membres de la Corona d'Aragó i, més recentment, com a components d'Espanya. Pel que fa a la llengua, la designem com a llengua valenciana o valencià des del segle XIV, expressió que és l'única que ha existit popularment. A més, l'ús social del valencià es recuperarà millor si els valencians ens identifiquem com a valencians i considerem el valencià com la llengua pròpia, objectius molt més assolibles si anomenem el valencià amb el nom que li dóna el nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària. Crec que cap valencià no té problemes per a designar la llengua així, sense cap connotació afegida, ans al contrari. Podem dir, per tant, que tenim dos noms per a una mateixa realitat lingüística i dos pobles jurídicament independents, com passa en moltes parts del món. El problema és que la coexistència de dos noms enfrontats és un obstacle per avançar en la projecció internacional de la llengua en un món total i interconnectat, on un acte en qualsevol lloc del món pot tindre un gran efecte ací. A fi de superar eixa dificultat, la Generalitat Valenciana deu acceptar, en àmbits extravalencians, al costat de valencià el nom català (o el compost valencià/català), tal com recomana el dictamen de l'AVL. Correlativament, la Generalitat de Catalunya (i l'IEC) deu comprendre que la llengua és de tots i que València també vol ser protagonista, i vol que el seu nom històric, popular i oficial puga designar-la en tots els llocs, inclosa la universitat.

 

En general, totes les parts hem de debatre, hem de reflexionar i hem d'arribar a acords pensant en el benestar de la societat valenciana. Per tant, no trobe adequat (com em diu algun company) que el nom de valencià no es puga acceptar com a nom acadèmic fins que la Generalitat no accepte el de català “perquè això podria portar a manipulacions secessionistes”, perquè la Universitat deu estar, amb principis ètics, sempre a l'avantguarda del seu poble.

 

De fet, no hauria de tornar a passar el que ens ha passat recentment: en un congrés internacional que se celebrarà a València, que té com una de les seues missions apujar l'autoestima dels valencians devers la llengua, no hi haurà una secció específica sobre el parlar de València perquè els filòlegs de la universitat no ens hem posat d'acord sobre quin nom usar (ni valencià, ni català, ni valencià/català, ni llengües de la Corona d'Aragó). A més, esta trista realitat contrasta amb el fet que els romanistes més il·lustres ens animaven a usar qualsevol opció perquè per a ells no hi ha problemes. Al cap i a la fi, tot el món té clar que, es pose el nom que es pose, dins de la Romània hi ha poques realitats lingüístiques més unitàries que la que formen els parlars de les Illes Balears,

de València i de Catalunya.

 

Una manera d'anar normalitzant els noms és que la universitat comence donant exemple, i que els nostres rectors i claustres impulsen un canvi en els estatuts universitaris com a senyal de voluntat decidida per a la normalització de la nomenclatura de la llengua en totes les seues facetes. Com ara l'article 5, 2 dels Estatuts de la Universitat de València podria tindre la redacció següent: “Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, són denominacions seues tant les acadèmiques llengua valenciana i llengua catalana com la popular i oficial, valencià i llengua valenciana, arreplegades en l'Estatut d'Autonomia”. Perquè d'una altra manera, encara que el nom de valencià també és admissible, mai no s'usa en cap acte seriós o conveni internacional. Eixa manera d'actuar equival a dir que el nom valencià és de segona categoria. És com si, per als qui tenim estudis, fóra obvi que s'ha de dir català, per molt que la immensa majoria dels ciutadans valencians no entenguen per què el nom valencià no és digne d'usar-se en qualsevol àmbit social, l'acadèmic inclòs.

 

Emili Casanova

Catedràtic de la Universitat i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

 

===========================================================================================================
 
 
4)

 

 

Article publicat en el núm. 327 del periòdic Nou DISE (19 de febrer de 2009)

http://www.uv.es/~noudise/327.pdf

 

Prediqueu amb l'exemple: català a l'AVL i la Generalitat

 

En el Nou Dise de la setmana passada, Emili Casanova signava, com a catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un article significativament titulat “‘Valencià' ha de ser un nom acadèmicament vàlid i exportable” (http://www.uv.es/~noudise/326.pdf), on exposava la seua particular contribució per a superar el conflicte lingüístic. Segons ell, la Universitat de València encara no ha fet prou admetent en els estatuts els dos noms de ‘llengua catalana' i ‘valencià'. Per això, li demanava que “comence donant exemple, i que els nostres rectors i claustres impulsen un canvi en els estatuts universitaris” a fi d'afegir-hi també ‘llengua valenciana' com a nom acadèmic. I posats a legislar, s'investia del poder del claustre i avançava aquesta singular redacció que portaria a la concòrdia: “Als efectes d'aquests Estatuts, són denominacions seues tant les acadèmiques llengua valenciana i llengua catalana, com la popular i oficial, valencià i llengua valenciana” [la falta gramatical de concordança és del Sr. Casanova].

 

No sabem si qualificar la proposta d'hipocresia manifesta o d'inconsciència, vista la seua argumentació. Per a ell, la Universitat no ha fet prou ni ha actuat amb equilibri admetent en els seus estatuts els dos noms de la llengua. No és prou que això li haja costat una difamatòria campanya de premsa que ha durat anys. Ni que haja hagut d'enfrontar-se a la censura dels governs del PSPV-PSOE i del PP. Ni que haja hagut de patir un calvari judicial que començà el 1986 i que, després de passar per l'Audiència Territorial de València i el Tribunal Suprem, arribà el 1997 al Tribunal Constitucional, que va donar la raó a la Universitat. No és prou que tot el procés es tornés a reobrir el 2004, quan el Govern del PP tornà a censurar el nom acadèmic ‘català', malgrat haver estat confirmat pel Tribunal Constitucional, i ara fa uns mesos, el 2008, també pel Tribunal Suprem.

 

Com a representants al claustre de la Universitat elegits democràticament i com a persones que hem deixat centenars d'hores en l'elaboració dels seus estatuts, trobem que és una deslleialtat que ell, professor d'aquesta Universitat, li demane unilateralment una volta de rosca més, quan la Universitat no sols admet i usa els dos noms sinó que fins i tot utilitza més ‘valencià'. I sobretot que propose una denominació, ‘llengua valenciana', que els fets demostren que sols ha servit per a donar cobertura legal al secessionisme i per a atiar el conflicte permanent: la política del Govern del PP en donen bona fe.

 

Ell, que és membre de l'Acadèmia i signa com a tal, hauria de començar a actuar on té un poder de decisió directe. La seua proposta l'hauria de demostrar predicant amb l'exemple, amb coherència personal i institucional: en l'AVL, a qui, per cert, sí que cal exigir un mínim equilibri onomàstic. L'AVL no sols no usa mai el nom ‘català' sinó que el veta sempre que pot. I quan ha demanat el Sr. Casanova, com a membre de l'AVL, que aquesta use equilibradament ‘català' i ‘valencià'? Per què no ha requerit per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que l'AVL use també ‘llengua catalana' en les seues publicacions, on no apareix mai?

 

Més: els títols oficials de Filologia Catalana que imparteix el Departament de Filologia Catalana a què el Sr. Casanova pertany han estat repetidament impugnats pel Govern valencià del PP, que s'ha negat a reconèixer-los, malgrat 20 sentències (incomplertes i que paguem tots els contribuents). Encara estem esperant que en la seua doble condició d'acadèmic i de membre del Dept. de Filologia Catalana ho denuncie públicament. Li recordem que, segons l'Estatut d'Autonomia, l'AVL de què ell forma part és la institució de la Generalitat Valenciana de referència oficial en llengua. Per què no comença, com esperem molts, a demanar públicament al Govern valencià que respecte les seues mateixes institucions, les sentències i la integritat de la llengua? Probablement és molt més fàcil acusar la UV de no cedir prou i alhora callar quan el Govern valencià incompleix els dictàmens de l'AVL, les sentències o quan fa conflictiva la recuperació lingüística atiant el conflicte contra l'escola en valencià, la Universitat, la recepció d'altres televisions en català.

 

Només quan el Sr. Casanova faça tot això, la seua proposta serà, com titula ell, “acadèmicament vàlida i exportable”. Mentrestant, li demanem un mínim de lleialtat envers la seua Universitat, de coherència personal i de rigor amb la llicenciatura que ell mateix imparteix: Filologia Catalana.

 

Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d'Estatuts

Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d'Estatuts

Lluís Hurtado, estudiant claustral

Xavier Gómez, PDI claustral, secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

 

===========================================================================================================
 
 
5)

 

Publicat en el núm. 1925 de la revista PRESÈNCIA (del 16 al 22 de gener del 2009)

 

«Pompeu Fabra: vida i obra»

Autors: Jordi Ginebra, Joan Solà

Editorial: Teide

Pàgines: 326

Preu: 29 euros

 

 

Ginebra i Solà actualitzen la vida i l'obra de Pompeu Fabra

 

L'obra coincideix amb el seixantè aniversari de la mort de l'insigne gramàtic

 
 
60 anys després

  

El mes passat va tenir lloc a Tarragona el col·loqui internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, durant el qual es va presentar el llibre de Ginebra i Solà. L'efemèride de la mort de Fabra, ocorreguda el dia de Nadal de 1948, es va afegir a l'escaiença d'actualitzar i eixamplar una obra d'èxit que anys enrere havia publicat Joan Solà en solitari: L'obra de Pompeu Fabra. Ginebra i Solà, doctes tots dos, han sabut injectar amb precisió la informació nova entorn de l'insigne gramàtic: ho han fet a les notes biogràfiques, afegint-hi força més dades, i sobretot en els capítols dedicats a la preparació de Fabra i a l'abast de la reforma. L'habilitat de Ginebra i Solà a l'hora d'incorporar noves dades és extraordinària perquè, sense deixar d'exalçar el valor de l'obra i, sovint, la genialitat del gramàtic, saben presentar també aspectes conflictius (la funció atributiva dels pronoms febles) o no prou elaborats per Fabra (l'ordre dels mots i la repetició de pronoms febles, per exemple). Són moltes les pàgines, en aquest sentit, que Ginebra i Solà matisen i exemplifiquen teories dels uns i dels altres amb redaccions assequibles a un lector no especialista. Els dos autors, al capdavall, han sabut sintetitzar el valor del llegat “d'una de les persones de tota la nostra història que haurà deixat una empremta més profunda en el seu poble, com a científic, com a patriota i com a salvador de la llengua”. Ho demostra ben bé la descripció de les obres principals: treballs descriptius i històrics, com ara el de les e tòniques del català, gramàtiques i obres ortogràfiques, lèxiques i doctrinals. L'editorial Teide presenta aquest llibre en un estoig intitulat “Fabra. 60 anys després”, al costat de la dinovena edició de la gramàtica pòstuma de Fabra.

 

 

                                                                                   David Paloma

 

==========================================================================================================
 
6)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 19 de febrer del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3542454
 

Bromera, Tudi Torró, Albenea Teatre i Conta Conta, distingits amb els premis Escola Valenciana

Els guardons es lliuraran el 27 de febrer durant la Nit de l'Escola Valenciana

Escola Valenciana ha distingit Albena Teatre i Conta-Conta, per les sèries de ficció Autoindefinits, Evolució i Maniàtics; l'editorial Bromera; i la presidenta de l'Associació d'Inspectors, Tudi Torró, amb els premis a la promoció lingüística i difusió cultural. L'acte de lliurament serà el 27 de febrer a Calp, durant la VI Nit de l'Escola Valenciana, que commemorarà els 400 anys del repoblament mallorquí al País Valencià i, concretament, a la Marina Alta.

Durant la Nit, Escola Valenciana també presentarà les activitats per a aquest 2009 i donarà a conèixer la imatge que Xavier Mariscal ha dissenyat per a les Trobades d'enguany. L'acte serà conduït per l'actriu Cristina Garcia i l'actor Salvador Oliva, amb l'acompanyament de l'orquestra de la Marina Alta, el grup de percussió Una Vegada Més i el glossador mallorquí Mateu Matas.

Guardons

Albena Teatre i Conta Conta Produccions rebran el guardó a l'ús social del valencià. El jurat distingeix, així, l'impuls socials que han donat als mitjans audiovisuals. El guardó a la trajectòria individual serà per a Tudi Torró, 'impulsora del naixement de les línies d'ensenyament en valencià' i 'una de les veus més nítides en defensa de l'ensenyament públic en el conflicte originat arran de l'assignatura de ciutadania.' Finalment, edicions Bromera rebrà el guardó extraordinari aprofitant que ' compleix 20 anys oferint un excel·lent catàleg de literatura en valencià en els àmbits infantil, juvenil i d'adults, amb criteris amplis, oberts i plurals.'

 
==========================================================================================================
 
7)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 19 de febrer del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3541365
 
 

Mònica Terribas: 'A TV3 s'han encès les alarmes pel nivell de català'

La directora de TV3 reflexiona sobre el model públic de televisió i l'actualitat de la cadena a Tribuna Ateneu

Mònica Terribas, directora de TVC, va acceptar ahir sense excuses que TV3 havia de millorar molt el nivell de català. 'S'han encès les alarmes', va dir. Aquest va ser un dels punts forts del debat del Tribuna Ateneu (vídeo resum i vídeo sencer), que l'Ateneu Barcelonès proposa cada mes. Terribas va parlar-hi del model de televisió pública que defensa, del conflicte amb el Barça i fins i tot va explicar una anècdota divertida de la seva mare.

'A TVC hi ha gent que no té cura ni respecte per la llengua? Sí. Hem de millorar això? Sí'. Així de clara va ser Mònica Terribas parlant del nivell de llengua a la televisió pública, que va centrar el debat amb els assistents al col·loqui. Sobre el model de televisió pública Terribas va defensar que es pugui gestionar amb publicitat, 'sinó pot passar com als Estats Units, on la televisió pública és marginal'. Respecte de les privades, creu que també haurien de donar compte, com les públiques, dels continguts de la graella.

Terribas va parlar del Barça i va recordar que el conflicte del club 'no és amb TVC, sinó amb Audiovisual Sport, que és un 80% de Sogecable, el Grup Prisa', i no creu que sigui greu que Joan Oliver, ex-director de TVC, defensi ara els interessos de l'altra banda de la negociació, com a director general del Barça. Terribas va ser directa, no va esquivar preguntes i es va trobar còmoda entre els assistents. Entre rialles, va explicar que la seva mare li donava consells sobre canvis de graella.

==========================================================================================================
 
8)
 

III Premis Literaris Poble de Suera

 

CONVOCATÒRIA

 

El Centre Cultural Suera convida els ciutadans i ciutadanes de Suera i altres poblacions a participar en la tercera edició dels Premis Literaris Poble de Suera, que se celebren amb caràcter anual al nostre poble, d'acord amb les següents bases:

 

CATEGORIES

 

Adults: Nascuts abans de l'any 1995

Escolars: Nascuts l'any 1995 i següents

 

PREMIS PER A ADULTS

 

Premi de Poesia Castell de Suera

 

Trofeu, diploma i 250 euros al millor poema o conjunt de poemes d'entre 30 i 50 versos, de tema lliure.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros.

 

Premi de Narrativa Suera Alta

 

Trofeu, diploma i 250 euros a la millor narració curta d'entre 5 i 10 fulls, que faça referència a Suera.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros.

 

Premi d'Assaig Fonts de Suera

 

Trofeu, diploma i 250 euros al millor estudi o treball d'investigació, d'entre 5 i 20 fulls d'extensió, sobre qualsevol aspecte (història, cultura, art, geografia, tradicions, folklore, etc.) del municipi de Suera.

 

PREMIS PER A ESCOLARS

 

Premi de Poesia Castell de Suera

 

Trofeu, diploma i 20 euros al millor poema o conjunt de poemes de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 15 euros.

 

Premi de Narrativa Suera Alta

 

Trofeu, diploma i 20 euros a la millor narració de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 15 euros.

 

CONDICIONS GENERALS

 

Els treballs participants han de ser escrits en català, originals, inèdits i no han d'haver guanyat cap altre concurs.

Podran optar als premis per a autors locals els naturals o veïns de Suera que ho facen constar a la portada del treball amb la inscripció: “Autor local”.

Cada participant ha de lliurar cinc còpies en un sobre tancat. A la portada es consignarà el nom del premi a què aspira, la categoria en què participa i el títol de l'obra.

Hauran de ser presentades i trameses, abans del 6 de març de 2009, a:

Centre Cultural Suera

Plaça Major, 6, baixos

12223 Suera (Castelló de la Plana)

L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el dissabte 25 d'abril de 2009. Els autors premiats seran informats oportunament. Serà condició ineludible que es presenten a recollir els seus premis en l'acte de lliurament o deleguen en algú que els represente. En cas contrari, s'entendrà que hi renuncien. Així mateix, en la categoria d'adults, s'hi comprometen a lliurar a l'organització una còpia del treball premiat en suport informàtic.

El jurat es reserva el dret de concedir accèssits o mencions si ho creu convenient. Així mateix, podrà determinar deixar algun premi desert, com també podrà anul.lar el premi si considera que en algun d'aquests hi ha hagut plagi o incompliment de les bases.

El veredicte del jurat serà definitiu i inapel.lable.

Les obres premiades podran ser publicades en la revista del Centre Cultural Suera, en el programa de festes o en un recull a banda.

No es tornaran les còpies de les no guardonades, que seran destruïdes.

La participació en aquest certamen pressuposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ

 

Centre Cultural Suera

Plaça Major, 6, baixos

12223 Suera (Castelló de la Plana)

Tf 626340539

 

centreculturalsuera@gmail.com

 
===========================================================================================================
 
9)
 
Presentació del traductor català-occità, occità-català
 
Eth pròplèu dia 3 de març, auem eth plaser de presentar, en Barcelona, eth Traductor catalan-occitan, castelhan-occitan. Ei un bon arnés entara promocion der occitan e eth desvolopament dera sua oficialitat.

En madeish acte compdaram damb era preséncia de representants deth CIRDOC e les acompanharam ena presentacion de "La pòrta d'òc" qu'ei possiblament eth lòc de documentacion, via Internet, mès important de qué disposam.

Dues aportacions de grana valor entà plaçar er occitan en mon des naues tecnologies, en nòste mon.

T'adjunhi ua invitacion en tot demanar-te que ne hèsques difusion.

A ben lèu

Jusèp-Loís Sans Socasau
Director deth programa entara creacion dera oficina Occitan en Catalonha
Secretaria de Politica Lingüistica
Departament dera Vicepresidéncia
Generalitat de Catalonha

Tel. 675789006
corrèu electronic:
jlsans@gencat.cat

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el director del Centre Inter-Regional de Desvolopament de l'Occitan (CIRDOC), Philippe Hammel, us conviden a la presentació del traductor automàtic català-occità-català / castellà-occità-castellà i del portal http://www.laportadoc.eu, que tindrà lloc el dia 3 de març a les 19 hores, a la sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona)

Barcelona, febrer de 2009

===========================================================================================================

 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================