InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
 
Butlletí número 78 (dimarts 20/01/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Valencians i valencianes
 
2) Removent consciències. Jornades sobre la transgressió cívica
 
3) Joan F. Mira - Previsions sense gràcia
 
4) Ramon Solsona - La llengua ben llaurada
 
5) Albert Pla Nualart - Aviciar una flor
 
6) Firefox en valencià
 
7)  Xavier Rull - Ressenya del llibre "10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. 1995-2005"
 
8) Maria Folch - El Diccionari afectiu de la llengua catalana
 
=====================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================================

Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.

=====================================================================
 
1)
 
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) diumenge 4 de gener del 2009
 
 

Valencians i valencianes

 

En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical masculí és el gènere no marcat, és a dir, és el gènere que s'usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l'arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m'agraden més els gossos que els gats” vull dir que m'agraden més els animals de l'espècie Canis familiaris que els de l'espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. El gènere gramatical femení, quan s'aplica a persones o animals, sí que s'empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m'agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d'animals de sexe femení

Actualment s'ha posat de moda dir coses com ara “valencians i valencianes”, “treballadors i treballadores”, etc. Diuen que això és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. El que sí que sé és que això és “gramaticalment incorrecte”. La gent associa “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí”, cosa que és totalment falsa. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre se m'acut que el gènere epicé ataca de manera bestial el gènere ambigu.

En fi, espere que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.

 

================================================================================
 
2)
 
Removent consciències. Jornades sobre la transgressió cívica

Jornada "Franja de Ponent i transgressió. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català"

Fraga (Baix Cinca)
Divendres 27 de febrer del 2009 i dissabte 28 de febrer del 2009


Programa:

- Divendres, 27-2-09, Casal Jaume I (Av. Reis Catòlics, 28).
19:30: Xerrada sobre El Parlament d'Europa i la transgressió lingüística a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic. Presentarà Rosa Arqué, professora de Secundària.

- Dissabte, 28-2-09, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència 'Resiliència i transgressió' a càrrec de Quim Gibert,  psicòleg. Presentarà Mar Quibus, professora de Secundària.
11:00.- Ponència 'Dignitat, llengua i transgressió' a càrrec de Sebastià Alzamora, escriptor i gestor cultural. Presentarà Anna Barrafón, bibliotecària.     
11:45.- Descans
12:15.- Ponència 'Ètica i transgressió' a càrrec de Francesc Torralba, filòsof. Presentarà Rosa Villanova, treballadora social.     
13:00.- Xerrada sobre L'activisme transgressor en el segle XXI a càrrec de Àngel Colom, membre de la Fundació CatDem. Presentarà Berta Menén, mestra de Primària.     

Dissabte 28-2-09:
16:00: Cafè en el Casal Jaume I de Fraga (Av. Reis Catòlics, 28)
17:00: Opció A. La ruta de les sitges. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
           Opció B. Carnaval de Fraga '09
19:30: Actuació en el Casal Jaume I del Duo Recapte.

Diumenge 1-3-09 (pendent de concretar):
10:00: Visita a la vila de Saidí (Baix Cinca).
12:00: Visita a Vil·la Fortunatus, jaciment romà situat a la carretera de Saidí, km. 2.

 
Nota: Totes les propostes són de franc. 


Organitza: Institut d'Estudis del Baix Cinca
Inscripcions i més informació:
http://www.encomix.es/~iebcinca/
iebcinca@encomix.es

Amb la col·laboració Casal Jaume I de Fraga i el suport d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada

 

================================================================================
 
 
3)

 

Publicat en el diari AVUI (pàgina 20) dissabte 10 de gener del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/150792/previsions/sense/gracia.html

 
EL PROBLEMA DE FER NORMAL EL CATALÀ EN TERRITORI PROPI

Previsions sense gràcia

Joan F. Mira / Escriptor
 L'entrevistador, que prepara un llibre gros, em pregunta quin País Valencià i quins Països Catalans imagine per d'ací a 50 anys, tenint en compte la immigració, les relacions amb Espanya i etc. Ara que comença un any és bon moment per respondre, i jo li responc que la meua imaginació projectiva no arriba tan lluny. Puc parlar a un termini més proper, posem vint anys. I el que puc preveure no inclou cap trencament o canvi radical. Ni veig un referèndum per a la independència el 2014, ni el triomf final del castellano-espanyolisme històric. Responc que veig més del mateix. Els mateixos tipus de conflictes bàsics, una continuïtat de les línies de fons que ara actuen. Que, des del punt de vista de les institucions democràtiques o de l'estabilitat econòmica, no em preocupen gaire: en vint anys, tindrem alguns trens més, l'educació serà igual de dolenta, el nivell de vida haurà fet -si finalment no passa res greu- els avanços moderats que fa habitualment...

ARA BÉ, DES DEL PUNT DE VISTA NACIONAL, estarem pitjor. Al País Valencià, sense cap dubte: un procés d'espanyolització tranquil·la i assumida, que ja ve de molt antic i que la gent viu amb comoditat. Malgrat tot, el nacionalisme polític valencià continuarà tenint una presència activa. Serà minoritari, però no desapareixerà. Fins i tot potser que puge una mica, o bastant. Per això, tant el PP com el PSOE han intentat ofegar sempre l'existència d'una força política estrictament valenciana: perquè això marca i defineix un territori, i ells no volen que aquest territori tinga cap definició pròpia no estrictament nacional espanyola.Veig que continuarà una espanyolitat que ja està feta, ja existeix, i és estable, però també que les bases d'una especificitat més o menys nacional continuaran existint. I una clara lleialtat al país per part d'una minoria important i significativa de gent en el camp intel·lectual, educatiu i creatiu.

ÉS A DIR: QUE D'ACÍ A VINT ANYS, EL PAÍS VALENCIÀ serà igual d'espanyol que és ara, però no serà Extremadura ni Múrcia ni Castella - la Manxa. Mantindrà un factor de diferència. El que més em preocupa és la minorització de la llengua. De la llengua efectiva, com a vehicle social real. Veig un procés de minorització progressiva, i és imparable, perquè no hi ha interès que deixe de ser-ho. A més, la nova immigració també ho accelera: la majoria dels que han arribat, que s'hi quedaran, ja parlen castellà, i això és molt difícil canviar-ho. D'ací a vint o trenta anys, tindrem una estructura lingüística amb dibuix de pell de lleopard. Hi haurà taques valenciano-parlants sòlides i nombroses tot al llarg del territori, però seran taques sobre un fons de predomini del castellà.

I LLAVORS L'ENTREVISTADOR EM PREGUNTA si a Catalunya sabran persuadir nacionalment una part important de la nova immigració. I jo dic que una part sí, però una part majoritària, no. Com la transmissió de la llengua a les escoles, que funciona però que no produeix una consciència nacional i identitària de la llengua. Per als nanos, el català és la llengua de l'escola, però no és la llengua del país. Això és el que no s'ha sabut transmetre. El que diu la premsa espanyolista sobre l'endoctrinament nacional a les escoles catalanes és del tot fals, però jo crec que hauria de ser cert. A totes les escoles de tots els països del món es fa endoctrinament nacional. A Catalunya, no. Ni al govern, ni a la majoria de professors, no els interessa. I si ho hagueren de fer els faria vergonya, perquè estan contínuament acollonits pel que puguen dir des d'Espanya. Estranyament, una de les línies de defensa dels catalans, inclosos molts de nacionalistes, quan els acusen d'imposar la llengua, és que a Catalunya tothom parla molt bé el castellà. Això és insòlit! No hi ha cap altre país del món on passe el mateix. Aquesta defensa del castellà des de l'òptica del catalanisme és impressionant. Diuen que s'ha de fer així, que no queda més remei...

DESPRÉS FA UNA PREGUNTA CURIOSA: si en un hipotètic procés d'independència, diu, Catalunya hauria de mantenir el castellà com a idioma més o menys propi. I jo responc que no caldria fer-hi un esforç especial. Encara que tampoc no se li podria donar un estatus de llengua estrangera, perquè, en realitat, ja no ho és. Però que allò que no es pot fer és afirmar la catalanitat dient que tothom parla molt bé en castellà. Que el problema dels catalans ja és prou gros, i és aconseguir que la seua llengua siga tan normal com ho és qualsevol altra en el seu territori propi. Això passa? No. S'està intentant aconseguir aquesta normalitat? No. És normal entrar a una farmàcia del teu país i no trobar-hi cap medicament en el teu idioma? No. És normal que no trobes a penes premsa i llibres en català als quioscos de l'aeroport o de la Rambla? No. O es pensa en termes de normalitat real, o les coses seguiran com sempre. I dic que la catalanitat no recularà gaire, però no avançarà. Que aquesta situació inestable és molt més estable del que sembla. I que si repassem la premsa de fa vint o trenta anys, el que es deia i el que es pensava i el que es discutia, no trobarem tanta diferència amb el que ara hi surt. Són respostes sense gràcia, evidentment, però tampoc el futur no en té gens, de gràcia. O això és el que vaig respondre.

================================================================================
 
4)

Publicat en el diari AVUI (pàgina 20) dissabte 10 de gener del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/150794/la/llengua/ben/llaurada.html

La llengua ben llaurada

Ramon Solsona

Sóc un lector devot de Felip Vendrell. A Històries de l'amor pagès, Històries del mas pagès i Històries del calendari a pagès s'afegeix ara Camí d'anada, que porta aquesta explicació a tall de subtítol: "El relat de tretze dones que recorden la seva infància a pagès" (ed. Grata Lectura). Camí d'anada són vivències reals que Vendrell recrea amb el seu tremp narratiu habitual, lluny de la beatitud que tan sovint s'atribueix al món pagès. Les seves històries no tenen res a veure amb les ensucrades Pàgines viscudes de Folch i Torres, més aviat s'adiuen amb el món aspre, atàvic i elemental dels Drames rurals de Caterina Albert.

El cas de Felip Vendrell és ben curiós. Escriu amb la voluntat expressa d'explicar una vida de feines, de tradicions seculars i d'una rígida estructura social que avui ja no existeixen. Vendrell fa veure que pinta quadres de costums, però fa literatura de la bona. Té un sentit admirable de la contenció i de la mesura que es reflecteix en el tempo narratiu i en el llenguatge. Jo no comparteixo el criteri editorial de marcar algun passatge amb una mena de transcripció fonètica, però això no resta mèrits a Camí d'anada. La llengua no és un adorn, sinó que forma part d'una dimensió superior. Pertany a una manera complexa i nítida d'entendre el món en què les paraules són avares i estan escairades per l'entorn i pel silenci.

És freqüent que la recordança del món rural del passat faci olor de naftalina i que els autors no sàpiguen sostreure's a la temptació de l'etnografia i de l'arqueologia lingüística. No és aquest el cas. Els llibres de Felip Vendrell són aplecs de relats en què predomina sempre la història i el batec dels personatges, generalment eixuts, poc donats a l'expansió verbal. En tot, la mida justa.

================================================================================
 
5)

Publicat en el diari AVUI dimarts 6 de gener del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/150353/aviciar/una/flor.html

http://www.avui.cat/article/opinio/50508/aviciar/una/flor.html

 

Aviciar una flor

Albert Pla Nualart

Cada vegada compro menys novel·les traduïdes al català. Només ho faig quan sé qui és el traductor o en tinc una referència fiable. Sempre hi ha, però, un amic de bona fe que et regala l'últim bestseller “en català, com a tu t'agrada”, ignorant el mal que pot fer la feina de corrector al pur plaer de llegir.

Carregant, doncs, la creu d'aquesta deformació professional l'altre dia vaig obrir Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson, un dels grans èxits del 2008. Llegeixo la primera frase: “Hi tenia lloc cada any, pràcticament era un ritual”. I penso: no pot ser que la primer paraula d'un dels llibres més llegits ja sigui un despropòsit. Si no hi ha cap locatiu en el context, per què “Hi tenia lloc” i no “Tenia lloc”? Faig la meva hipòtesi. Com que en castellà el pronom hi no existeix, molts parlants han perdut la intuïció sobre el seu ús. I el traductor, que tem que hi hagi d'anar, l'hi posa. En el pitjor dels casos, deu pensar, ningú podrà dir que ha comès un castellanisme tot just començar.

Segueixo llegint. El que tenia lloc cada any és que li envien una flor, una flor que costa molt que arreli a Suècia. I ho subratlla –i som només al tercer full– amb una frase contundent: “Calia aviciar-la”. Aviciar-la? Una flor? No és pas que en parli com d'una persona, com el Petit Príncep. No, en parla com d'una planta i prou. Per què diu aviciar-la i no mimar-la? Nova hipòtesi. Ha vist al diccionari que en català mimar s'ha de dir aviciar. No s'adona que només hi ha coincidència parcial de significats i que se'n podria sortir traduint, com fa la versió castellana: “Exigía muchas atenciones”.

Què és, doncs, el que falla i fa que tantes traduccions al català ens caiguin de les mans? Una cosa bàsica: el traductor (o qui després l'ha corregit) ja no es fia de la seva intuïció i, per tant, ja no es planteja si el que escriu sona bé. Només l'obsessiona que sigui correcte. Canvia un mimar familiar per un aviciar que no diria mai, oblidant que les paraules, com les persones, només les coneixem per acumulació d'experiències.

Però fallen moltes més coses. Falla que la traducció literària en català, com que “és una feina molt maca”, està pèssimament pagada, i els que s'hi dediquen, quan en comencen a saber, pleguen, tips de demanar un preu digne a un editor que té sempre a mà noves fornades d'inexperts disposats a deixar-se explotar per iniciar-se “en aquesta feina tan maca”. Falla que el llibre, com que és cultura, rep tantes subvencions que el fracàs comercial no expulsa del mercat la incompetència. Però falla, sobretot, la sensibilitat dels lectors, que es resignen a anar trobant coses estranyes, quasi incomprensibles, perquè ja se sap que “no en sabem prou i en català potser es diu així”.

Sembla, doncs, que en aquest cas la feina mal feta té futur. Però realment en té? La nostra cultura encara viu d'una generació militant que tot ho disculpa si és en català. Però el jovent que puja, més pragmàtic i menys ideològic, serà un jutge implacable si no reaccionem a temps.

El traductor, com l'àrbitre, ho fa bé quan és invisible. I per ser-ho ha de fer servir un llenguatge que es creu, que té a dintre i és el pòsit d'innombrables lectures. Un llenguatge que ha assimilat la normativa amb prou sentit crític per tenir-la en compte sense perdre autenticitat ni deixar-se intimidar per una correcció mecànica.

De traductors així, encara n'hi ha. Potser cobren més però són imprescindibles per aturar aquest gota a gota que va calant entre els lectors i pren cos en el prejudici que el català literari és estrany, difícil, poc creïble. Cada any surten centenars de nois i noies de les facultats de traducció. Molts s'orientarien cap a la literatura si la protecció d'un col·legi professional donés dignitat al seu ofici. Un ofici que s'ha de tornar a entendre com a creació, en la brillant traducció noucentista, i que és el millor planter de futurs escriptors. El castellà és tan potent que pot deixar la traducció en mans del mercat; nosaltres l'hem de mimar, com a la flor del llibre. Per a la nostra cultura el prestigi no és cap caprici: és una qüestió de supervivència.

 

================================================================================
 
6)
 
Firefox en valencià
 
"Este complement permet tindre la interfície del Firefox en la variant valenciana del català."

https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/9702

================================================================================
 
7)
 
Ressenya del llibre "10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. 1995-2005"
 
per Xavier Rull
 
Ressenya publicada en el número 65 de la revista Llengua Nacional
 
 

10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. 1995-2005 (Albert Aragonés, ed.)

Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC,

Alcancar 2007

 

L'any 2005, amb motiu del desè aniversari del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC1), es va fer a Tortosa una jornada d'estudi i reflexió sobre aquesta obra. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. La majoria d'intervencions d'aquella jornada s'han recollit en un llibre (que conté, a més, una introducció de Carles Castellà) que pot servir per a conèixer amb més detall com és —i com hauria de ser, si més no en alguns aspectes— el diccionari normatiu. La primera aportació és una anàlisi tècnica del DIEC1 feta per Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili). L'estudi abraça dos àmbits: la planificació del corpus i la tècnica lexicogràfica. En aquesta aproximació, Ginebra no tan sols analitza el DIEC1 sinó que també, ocasionalment, el compara amb el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra —referent immediat— i el Diccionari manual de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans, 2001), ja que incorpora novetats respecte del DIEC1. Àngela Buj i Lluís Gimeno (Universitat Jaume I) fan dues aproximacions a l'aportació de les Terres de l'Ebre, el Maestrat i la Plana a la lexicografia catalana. Buj fa un breu repàs dels autors més influents de les Terres de l'Ebre i del Maestrat, com Pere Labèrnia, Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Joan Baptista Manyà; i se centra en l'estudi de dos personatges rellevants: Francesc Mestre i Noé i Carles Salvador (aquest darrer, destinat com a mestre a Benassal). El primer va publicar el Vocabulari català de Tortosa, vinculat a la tasca de recerca de mossèn Alcover (1915 i 1916); i el segon va publicar el Petit vocabulari de Benassal (1943). Buj analitza aquests treballs i els compara amb el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) —el primer— i amb el DIEC1 —el segon—. De la seva banda, Gimeno estudia les aportacions fetes per Mn. Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado al DCVB, i en ressegueix el rastre en el DGLC i en el DIEC1. També fa una aproximació a les aportacions d'aquests autors al món literari. Els estudis de Buj i Gimeno permeten copsar el grau d'influència dels autors ebrencs i maestratencs en mossèn Alcover i Fabra i, de retruc, el grau de presència i representativitat dels mots d'aquesta regió en els diccionaris catalans. Finalment, Xavier Rull analitza la presència de tecnicismes en el DIEC1 (hi fa un contrapunt a les crítiques que havia tingut el diccionari en aquest camp) i fa altres valoracions de caràcter més sociolingüístic relatives a l'equilibri territorial i a l'encaix dels diversos parlars en el llenguatge estàndard en general i en el diccionari normatiu en particular.

 

Xavier Rull

 
===================================================================
 
8)
 
Maria Folch - El Diccionari afectiu de la llengua catalana
 
 
El Diccionari afectiu de la llengua catalana és un bloc col·lectiu, on tothom hi pot participar enviant la seua paraula i la definició a diccionariafectiu@gmail.com. La idea és escriure la definició de les nostres paraules preferides, de les paraules que per algun motiu ens emocionen o ens agraden especialment i fer-ne un diccionari. Crec que la millor manera d'entendre de què va és anar al diccionari i llegir el què hi ha publicat, són ja més de cent paraules rebudes en menys de dos mesos, algunes precioses, perquè boniques i perquè quasi perdudes. Com més gent de més llocs hi participe més ric serà.
 
================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
==============================================================================