InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.000 membres]
 
Butlletí número 70 (dimarts 06/01/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - cirer
 
2) Crítica a la sentència del TS sobre el català
 
3) Campanya per fer justícia en català
 
4) La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats
 
5) David Valls - Comportaments estranys
 
6) La televisió pública turca posa en funcionament el primer canal en kurd
 
7) Shaudin Melgar-Foraster - Ressenya de la novel·la Fang i llimones de Rosa Nebot
 
8) Flaixos d'actualitat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
 
=====================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================================

Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.

=====================================================================
1)
 
Eugeni S. Reig - cirer
 
Entrada del llibre Les nostres paraules
 

cirer

El cirer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies, que es cultiva per a comercialitzar els seus fruits: les cireres. Totes les varietats de cireres conreades al món deriven de dues espècies de cirer: el Prunus cersasus o cirer àcid i el Prunus avium o cirer dolç.

 

En el camí del taller hi ha un cirer molt gran que, quan està florit, té unes flors blanques precioses. A mi m'agrada molt mirar-lo. Hui li he preguntat al porter, que fa tres anys que passa tots els dies per davant del cirer, si li agradava i m'ha preguntat: ¿quin cirer? ¡Tres anys passant pel seu costat cada dia i no l'havia ni vist!

 

La paraula que usa la llengua normativa per a denominar aquest arbre és cirerer, però a Alcoi s'ha dit sempre cirer i així continua dient-se. Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la llengua Catalana, en l'entrada cirera (vol.II, pàg. 713, 2a columna) diu: «Pel que fa al nom de l'arbre, avui cirerer i dialectalment cirer, es troba com a topònim en la variant cirer en un doc. de 1249...» i després afig «Aquesta variant cirer és la que apareix regularment fins a l'època més o menys moderna...» És a dir, que la variant formal que emprem a Alcoi és la primitiva, l'única que es va usar “fins a l'època més o menys moderna” i que nosaltres hem mantingut viva fins al segle xxi. ¿Per quin motiu aquesta forma antiga, ben viva a Alcoi, no l'usa la llengua culta, no l'arrepleguen els diccionaris normatius, no l'utilitzen els nostres escriptors, no s'ensenya en les nostres escoles? ¿Per què hem de suportar que ens la qualifiquen de “dialectal”?

 

En valencià també es diu:

La llengua estàndard sol emprar: cirerer

En castellà es diu: cerezo

 

==============================================================================

 
 
2)
 
Notícia publicada en el diari AVUI (pàgina 26) dilluns 29 de desembre del 2008
 
 
 
LLENGUA
 
Crítica a la sentència del TS sobre el català
 
 
La Plataforma per la Llengua va criticar ahir que el Tribunal Suprem desestimés el recurs de la Generalitat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava a preguntar als pares quina era la llengua d'ús habitual dels fills a l'hora de fer les matriculacions a l'escola.
 
L'entitat de defensa de la llengua considera que cal modificar la legislació actual per evitar sentències com la del Suprem i va contradir els arguments de la plataforma espanyolista que hi ha darrere les denúncies contra l'ensenyament en català. La Plataforma recorda que el Consell d'Europa avala el model lingüístic de l'escola catalana i que ha recomanat a l'Estat espanyol que l'apliqui en altres territoris. L'entitat censura el tractament asimètric de l'Estat, que dóna privilegis al castellà per sobre de la llengua catalana.
 
================================================================================
 
 
3)
 

Notícia publicada en el diari AVUI (pàgina 29) dilluns 29 de desembre del 2008

http://paper.avui.cat/article/societat/149765/campanya/fer/justicia/catala.html

LLENGUA
Campanya per fer justícia en català
- Política Lingüística, advocats i Justícia pacten un pla per impulsar el català als jutjats
- Es traduiran textos utilitzats a les facultats i es faran cursos d'oratòria
Sònia Pau

Davant l'evidència que la justícia és un dels àmbits on el català està menys normalitzat, el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el departament de Justícia i la secretaria de Política Lingüística faran un front comú per intentar incrementar-ne l'ús. Les diverses parts implicades signaran avui un acord que constarà de dos eixos d'acció paral·lels: el primer, posar a l'abast dels advocats i professionals del sector judicial tot tipus d'eines per millorar el seu català, és a dir, des de cursos de llengua i oratòria fins a traductors automàtics; i el segon, una campanya de mentalització.

"Hem de fer molta feina de mentalització. Estimular els professionals de la justícia i fer-los entendre que és un món que pot funcionar perfectament en català", avança el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que recorda que el ciutadà té dret a ser atès en català quan ha d'anar als tribunals, tot i que pocs ho reclamin. I potser n'hi ha que no ho reclamen perquè el camí no és gaire planer, ja que el coneixement del català no és un requisit per als jutges que treballen a Catalunya, només un mèrit.

Dades reveladores

Les dades parlen per si soles: de les gairebé 225.000 sentències que l'any passat van signar els jutges que exerceixen a Catalunya, només 37.766 -és a dir, menys del 17%- estaven redactades en llengua catalana. Una xifra que va augmentar sensiblement entre el 2000 i el 2004, quan es va situar en el 20,6%, tot i que en els últims tres anys no ha deixat de baixar.

"Per inèrcia, és un àmbit en què el català és molt fluix. Són els professionals que hi treballen dia a dia els que s'han de convèncer que poden fer-ho en català i superar la idea que per defecte tot és en castellà", insisteix Joan, que recorda que també es feia estrany sentir parlar en català a TV3.

L'acord comportarà diferents fronts d'actuació, que aniran des de traduir al català els principals textos que utilitzen els estudiants a les facultats de Dret, fins a cursos especialitzats de llengua i d'oratòria organitzats a través del Consorci de Normalització Lingüística, i eines accessibles a través d'internet, com els cursos especialitzats de Parla.cat, traductors automàtics i un servei urgent de consultes lingüístiques.

================================================================================
 
4)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dilluns 29 de desembre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3252072
 

La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats

En un any han augmentat un 50%

La Viquipèdia, versió catalana de la Wikipedia, ja ha superat els 150.000 articles. L'article que fa 150.000 és el de la 'Guerra dels Ossos', una batalla acadèmica entre dos paleontòlegs americans de la fi del segle XIX. D'aquesta manera, el català passa a ésser el quinzè idioma amb més articles a l'enciclopèdia en línia dels dos centenars que se n'hi compten. De fet, en poc menys d'un any la Viquipèdia ha passat de 100.000 articles a 150.000.

Recordem que l'edició catalana de la Wikipèdia és una de les més antigues; de fet, fou la primera després de l'anglesa. Segons els col·laboradors més assidus, ja ha esdevingut una obra de consulta i d'aprenentatge.

Tots els articles que s'hi publiquen són redactats per voluntaris i tothom és lliure de participar-hi, sia escrivint-n'hi de nous, sia ampliant-ne o corregint-ne de ja escrits.

================================================================================
 
5)

Comportaments estranys

David Valls

 
Dissabte dia 27 de desembre vaig assistir al Palau de la Música, a Barcelona, a un concert del grup mallorquí Antònia Font.

Mentre el concert no començava vàrem decidir d'anar al bar del Palau. Mentre érem repenjats a la barra del bar, tot xerrant, darrere meu es varen acostar dos nois. A la mateixa barra hi havia unes ampolles de vi de diverses procedències.

La cosa va anar així:

Cambrera: ¿que os pongo?

Client: para mi un bocadillo y una coca-cola.

La cambrera se'n va.

Client parlant al seu amic (amb accent de la zona del Bages o Osona): has vist els vins? Som al Palau i no tenen vins catalans! Quina vergonya! N'hi ha per queixar-se! Faré una carta a l'Avui! Però si hi ha uns vins rosats catalans excel·lents!

Torna la cambrera.

Cambrera: Aquí ho teniu, voleu alguna cosa més?

Client: No gracias. ¿Me dices que te debo?

Recentment s'ha aprovat el "Pacte per la immigració" a on un dels punts crucials és el fet que els immigrants hagin d'aprendre el català com a condició perquè se'ls doni el dret a votar, entre d'altres coses. No estarem començant la casa per la teulada? Què pensarà o quina serà l'actitud d'un immigrant quan surti de les classes de català i es trobi amb tot el sidral i la realitat que tenim muntada? Hem d'exigir als de fora el que no exigim als d'aquí? Podria continuar fent preguntes, però m'estimo més deixar-ho.

 

================================================================================
 
6)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dijos 1 de gener del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3269724
 

La televisió pública turca posa en funcionament el primer canal en kurd

Erdogan s'hi expressarà per primera vegada en kurd

La Corporació Turca de Ràdio i Televisió (TRT) posa avui en marxa el primer canal públic de Turquia que emetrà tot el dia en llengua kurda, TRT 6. Mirarà de treure audiència a la popular Roj TV, una cadena per satèl·lit emesa des de Bèlgica que dóna veu al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), titllat de terrorista per Istambul. Fins ara, la corporació només emetia trenta minuts setmanals en kurd per complaure les pressions de la UE.

Donen suport al nou canal força intel·lectuals, escriptors, artistes i periodistes kurds, entre els quals destaca l'escriptor Yachar Kemal, per bé que el PKK hi és contrari i demana als seus seguidors que el boicotin, perquè creu que serà una eina per a turquitzar els kurdoparlants.

També té força detractors turcs, que critiquen que un canal públic en kurd fomentarà el separatisme i malmetrà l'estabilitat política de l'estat.

El director general de l'ens, Ibrahim Sahin, ha dit que TRT 6 no imposaria la ideologia oficial de l'estat, sinó que permetria als kurdoparlants de veure programes en la seva llengua. Durant la cerimònia d'inauguració, el primer ministre, Tayyip Erdogan, pronunciarà un breu discurs de benvinguda en kurd, en la que serà la primera vegada que un alt càrrec turc fa servir la llengua kurda en públic.

 

================================================================================
 
7)
 
Shaudin Melgar-Foraster - Ressenya de la novel·la Fang i llimones
 

“Fang i llimones” de Rosa Nebot. Barcelona: Columna Edicions, 2008.

 

 
Fa temps havia llegit uns relats de l'escriptora catalana Rosa Nebot. Els vaig trobar en aquest enllaç: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller
 
Ara he tingut l'oportunitat de llegir la seva noveŀla "Fang i llimones". Per fer-ho curt, us he de dir que és magnífica, i per fer-ho més llarg, us en comentaré algunes coses.
 
Abans de res us he de dir que Rosa Nebot té un domini de la nostra llengua que podria ser l'enveja de molts escriptors. Tanmateix, després d'haver llegit el seus relats, no em va sorprendre. També us puc dir que la seva noveŀla és molt engrescadora, però l'haureu de llegir per donar-me la raó. Què més us podria dir sense revelar-ne el contingut? A veure...
 
"Fang i llimones" té dues veus que narren tota la noveŀla; dues veus (dues narradores) que són també els personatges principals i que s'adrecen directament al lector implícit. No hi ha cap més narrador que interfereixi en la narració i només trobem, a més de les dues narradores, les veus dels personatges en els nombrosos diàlegs. És a dir, que els personatges són absolutament lliures d'expressar-se i contar la història. I aquest tret, tan definitori a "Fang i llimones", aconsegueix que la noveŀla esdevingui àgil, fresca i sense interrupcions enutjoses. És una forma d'explicar-nos la història que podríem molt bé comparar a les noveŀles de Mercè Rodoreda, com ara "La plaça del Diamant" on tenim una veu narrativa (el personatge Colometa/Natàlia) que en un monòleg adreçat a ningú en particular –els lectors implícits– va contant la seva història. Per tant, tenim un discurs narratiu que segueix els pensaments del personatge; un discurs que evoluciona d'acord amb l'evolució del personatge. La diferència principal, pel que fa a aquest tret, entre "La plaça del Diamant" i "Fang i llimones" és que en aquesta darrera noveŀla hi ha dues veus narratives –el monòleg de dos personatges. També, com a "La plaça del Diamant", tenim les vivències dels personatges amb un rerefons històric amb la ciutat de Barcelona –i París–, i tot s'explica des del punt de vista d'unes dones, catalanes, que aconsegueixen que el lector el faci seu.
 
Oscar Wilde va dir que "el plaer superior en literatura és fer real allò que no existeix", i Rosa Nebot ha fet que "Fang i llimones" sigui tan real per a la lectora –jo, en aquest cas– que li sembla que coneix els personatges de tota la vida; uns personatges que se't fiquen a dins sense ni que te n'adonis i van creixent ben vius a la ment, i et fan somriure i patir i vols que tot els vagi bé perquè has arribat a estimar-los. I és que els personatges són l'element més important de "Fang i llimones", i no només perquè l'estructura i el punt de vista de la noveŀla ho fan evident, sinó també perquè aconsegueixen ells mateixos ser importants; i no solament els personatges de les dues narradores.
 
Per acabar només vull afegir que "Fang i llimones" és sens dubte una noveŀla feminista que ens presenta un seguit de dones decidides, inteŀligents i gens convencionals.
 
Shaudin

 
================================================================================
 
8)
 
Flaixos d'actualitat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
 
 
================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
==============================================================================