Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
InfoMigjorn
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències,
presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o
inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística,
gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa,
etc.
Es distribueixen quatre butlletins a la setmana: dilluns, dimarts, dimecres i dijous. InfoMigjorn s'envia gratuïtament.
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica en InfoMigjorn, cliqueu
damunt l'enllaç:
http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu donar-vos de baixa, simplement heu de fer clic en l'enllaç
adient que trobareu al final dels butlletins.
La llista InfoMigjorn –revista virtual sobre llengua catalana–funciona
des del 18 d'agost del 2002, primerament dins la llista Migjorn –llista de debat
sobre llengua catalana– i després com a butlletí informatiu independent. Des de l'1 de
setembre del 2008 la distribució la fa el servei “Sala de premsa” de l'empresa
de serveis informàtics “DRAC telemàtic” (http://drac.com).
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres
coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la
quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Actualment som quasi nou mil membres, una quantitat considerable en valor
absolut, però que representa només l'u per mil dels
catalanoparlants.
Gràcies per la vostra atenció.
Salutacions corals,
Eugeni S. Reig
Administrador d'InfoMigjorn
El 16 de desembre, al Levante-EMV, C. Recio
escrigué «Inglés en Valencia desde 1918» -en ús de la seua llibertat- en
espanyol (i en l´anglés de Londres). No diria res, perquè no m´agrada que
m´ordenen com he d´escriure o parlar; ho faig en valencià pels més de tres-cents
anys de persecusió ferotge contra la llengua del nostre poble; que encara
continua, amb els tancaments dels repetidors de TV3, la deshomologació de
títols, els atacs contra la unitat reconeguda pels tribunals, els entrebancs
contra la coordinació de la llengua, el fre a l´extensió de l´ús social, etc. Un
memorial de greuges de genocidi cultural que continua sent exercit pel Govern
amb impunitat. Ho faig, però, perquè -el mateix articulista-, l´estiu passat
criticà Vicent Soler per escriure en castellà (tot i que persistia l´errada) i
advertia sobre les greus conseqüències per al PSPV cas de mantenir el nom
valencià del nostre país; al remat, s´alegrava perquè desapareguera el català
perquè Fabra, (el lingüista, no el bitlletaire de Castelló) no havia integrat
proa a l´estàndard la variant valenciana (que no és cert, però, tot és
perfectible).
És mesquí que es critique, per minúcies, els que usen
l´oriental, com si foren uns traïdors que abandonen l´idioma propi i propicien
el pas a l´anglés, quan hi ha tantes coses greus. No compartisc cap joia per la
desaparició de cap llengua, i molt menys de la meua pròpia (occidental i
oriental), que és un ecosistema complex de variants en xarxa, si desapareix un
subsistema es resenteix tot la trama sencera... És cert que molts valencians,
idiomàticament, van a cavall guanyador, se´n passen al castellà o a l´anglés
(vosté mateix). No obstant, potser no només ho afavoreix la «incoherència» en
l´ús d´una variant pròpia (cosa que puc defendre com a més adient), sinó,
sobretot, pels atacs constants des de sectors secessionistes, (que usen el
castellà) a incrementar l´ús social i a la unitat de la llengua, que és bàsic i
vital; unitat menyspreada com a «dogma» i «traïció» (a què?); quan significa
interrelació, ús social permanent, contacte i suport mutu, reconeixement,
respecte a la diversitat, relació entre variants diferents, estendard comú, la
llengua sencera des d´una perspectiva «inclusiva», etc. Si tot l´energia que
s´utilitzen perquè s´abandone el nom del nostre país o atacar la unitat
(fomentar l´odi i la xenofòbia anticatalanista), s´utilitzara en propostes per
estendre l´ús social del valencià, per apujar l´ensenyament en valencià, per
coordinar-se les distintes variants, per dignificar els mitjans de comunicació,
etc. avançaríem moltíssim i no exterminaríem la llengua valenciana (o catalana),
torpement; que a la ciutat de València importa poc, però, al País Valencià
importa i molt.
Lligar unitat a deserció em sembla gratuït i fals; em fa oïx
que ataquen mots, en castellà, donen lliçons als traductors d´este diari perquè
usen vuit o avui, ells solen utilitzar hoy i ocho. Vella tàctica: criticar, des
d´un purisme incoherent, per fomentar l´espanyol. Per què un raper no va a poder
parlar en oriental o com li passe per l´entrecuix? La congruència lingüística
d´Eugeni S. Reig a TVV em sembla més encertada perquè reclama també l´ús i la
difusió de l´oriental sense manies. Em sobta quan es proclama que es defén
l´idioma i, alhora, es pretén mantenir una frontera administrativa entre les
variants que durant tres-cents anys s´ha edificat «por justo derecho de
conquista». Hui encara hi ha un abisme perquè s´entrebanca la relació dels
distints parlars catalans (o valencians). És trist que gent de Catalunya, PV o
de les Illes no s´acostume a escoltar-se i llegir-se per manca d´interacció
regular i de mitjans comuns. Per què s´intenta soscavar la relació comunicativa
conjunta? Els que se´n passen un muntó són els que ataquen la relació
institucional entre les distintes variants, i s´inventen embolics i conflictes
per impedir la plena recuperació del valencià. Els molesta un mot oriental o
estàndard (per què hem de renunciar a l´ús diaquest o de servei, tan
valencians), però sospiren per dir-ho tot en castellà o anglés... A voltes, són
els mateixos que assenyalen els «errors», si algú enceta a parlar en valencià, i
li recomanen que es passe al castellà o tallen les antenes. Un mot oriental, pot
ser un clàssic (de sant Vicent, sor Isabel de Villena, Jaume Roig o de sant Joan
de la Creu Fuster), però t´amenacen com a hooligans; es nota tant l´odi a la
pròpia llengua. Els clàssics, el coneixement i el respecte, semblen medicines
sempre recomanables per curar la intolerància; si pot
guarir-se.
Missatge d'Idali Vera Grau
Amics
d'InfoMigjorn,
He
traduit Wipe un potent programa de neteja del PC, tal com hem de fer neta la
nostra llengua de barbarismes...
(COMPTE : eviteu de netejar el Prefetch
que aixo no fa gaire bé al PC, ni tampoc netejar els Preferits de
Firefox)
INSTRUCCIONS D'US
Descarregueu el Wipe aci :
http://privacyroot.com/_free/
DETALLS LINGUISTICS
Gràcies
Idali Vera Grau
Perpinyà
LLOC: consolats dels Estats Units d'Amèrica dels Països
Catalans
DIA: dimarts 23 de desembre de 2008
HORA: 11.30
h
Des del 2006 la FOLC ha analitzat l'informe del
Departament d'Estat del Govern d'Estats Units d'Amèrica. En l'anàlisi de
l'informe aparegut el 2006 apareixia informació inexacta sobre la
situació lingüística a Espanya. I la FOLC ho va denunciar entregant una carta
explicativa a tots els consolats d'EUA dels territoris dels Països
Catalans.
En el del 2007 ens va complaure veure que algunes
de les informacions inexactes de la situació de les diferents llengües a
Espanya s'havien corregit. Amb tot, vam creure oportú fer diversos comentaris:
I la FOLC ho va denunciar entregant una carta
explicativa a tots els consolats d'EUA dels territoris dels Països
Catalans.
I aquest 2008
continuem trobant a faltar que:
·
Juntament amb la Constitució Espanyola, l'informe no menciona en cap sentit les
obligacions legals envers el català que es deriven dels Estatuts d'Autonomia de
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
·
L'informe tampoc no diu res sobre la situació quotidiana de “minorització” de la
llengua catalana i els seus parlants que no poden triar la llengua que volen en
qüestions com veure cinema, comprar productes de tota mena etiquetats en català,
usar-la lliurement en els tribunals, ser atès en aquesta llengua en tota mena
d'establiments, etc.
·
Finalment, a l'apartat 5, sobre Discriminació, es menciona l'escriptora i
periodista Cristina Peri i un manifest signat per nombroses persones del món del
periodisme espanyol que denunciava una suposada discriminació de l'empresa
pública Catalunya Ràdiola llengua catalana» . envers aquesta
escriptora per motius lingüístics, quan aquesta és l'empresa pública del govern
català que té establert tant per la Llei de 1983 com per la recent Llei d'11
d'octubre de 2007, que ha substituït la de 1983, «que el seu objectiu principal
és contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de la
ràdio de Catalunya» i que el seu treball va orientat a «difondre i
promocionar
És per aquest motiu
que la FOLC ha tornat a fer entrega d'una carta a tots els consolats d'EUA dels
Països Catalans el dimarts 23 de desembre, a les 11.30 h, i s'ha enviat també la
carta a la Secretaria de Política Lingüística i a la Secretaria d'Afers
Exteriors del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de
Catalunya.
Tot seguit, us
adjuntem la carta en català:
Departament
d'Estat del Govern dels Estats Units
Senyors/Senyores,
Com
a continuació de la nostra carta de 20 de novembre de 2007 en la qual comentàvem
l'informe de 2006 sobre els Drets Humans del Departament d'Estat dels Estats
Units, voldríem aprofitar l'ocasió per comentar l'informe corresponent a l'any
2007 en relació amb la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans dels
territoris en els quals la llengua catalana és cooficial (els territoris
autònoms de Catalunya, País Valencia, Illes Balears).
En llegir aquest
informe ens ha complagut veure que la política lingüística de normalització del
català i el lliure desenvolupament de les dues llengües oficials (català i
espanyol) en els territoris catalanoparlants ja no s'assenyalava com un fet que
pogués conculcar els drets humans dels ciutadans del nostre país. Ens ha
complagut també veure que s'ha corregit la visió errònia que constava en
anteriors informes segons els quals els castellanoparlants tenien problemes per
a viure i treballar als territoris on el català és la llengua pròpia històrica i
cooficial. Tenint en compte que la Constitució Espanyola estableix
l'obligatorietat de conèixer l'espanyol per a tots els ciutadans de l'Estat
Espanyol, difícilment seria creïble que es poguessin donar situacions de
discriminació arbitrària envers la llengua espanyola i els seus parlants.
Amb tot, continuem trobant a faltar que, juntament amb la Constitució
Espanyola, l'informe no mencioni en cap sentit les obligacions legals envers el
català que es deriven dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya, el País Valencià i
les Illes Balears. És així, doncs, que en l'apartat 3 respecte els Drets
Polítics, l'informe del 2007 diu que «les minories lingüístiques i culturals
tenen representació en els parlaments i participen en els partits locals i
nacionals» i que «el poder governamental és compartit entre el govern central i
els 17 governs regionals», però continua no mencionant tot l'entramat legal que
estableix drets i deures respecte a les llengües com el català. Igualment,
l'informe no menciona la discriminació que suposa que en el Parlament i en el
Senat espanyols els diputats i senadors tinguin vetat l'ús de la llengua
catalana.
L'informe tampoc no
diu res sobre la situació quotidiana de “minorització” de la llengua catalana i
els seus parlants que no poden triar la llengua que volen en qüestions com veure
cinema, comprar productes de tota mena etiquetats en català, usar-la lliurement
en els tribunals, ser atès en aquesta llengua en tota mena d'establiments,
etc.
Finalment, a
l'apartat 5, sobre Discriminació, es menciona l'escriptora i periodista Cristina
Peri i un manifest signat per nombroses persones del món del periodisme espanyol
que denunciava una suposada discriminació de l'empresa pública Catalunya
Ràdio envers aquesta escriptora per motius lingüístics. En aquest cas es
tracta d'una qüestió de condicions i perfils laborals i no pas d'un tema de
drets humans. Cal saber, d'entrada, que Catalunya Ràdio és l'empresa
pública del govern català que té establert tant per la Llei de 1983 com per la
recent Llei d'11 d'octubre de 2007, que ha substituït la de 1983, «que el seu
objectiu principal és contribuir de forma decisiva a la normalització
lingüística i cultural de la ràdio de Catalunya» i que el seu
treball va orientat a «difondre i promocionar la llengua catalana»
També l'article 22.3 de la mencionada Llei estableix que «la llengua
institucional per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català”. És en aquest
sentit que la dita escriptora i periodista no complia aquests requisits de
perfil laboral, imprescindibles per a aquesta empresa pública del Govern català.
Esperem que
valoraran els nostres comentaris i suggeriments. A més la nostra Federació resta
a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua
catalana i els drets i deures lingüístics dels catalans que els pugui ser
d'utilitat.
Atentament,
Elisenda
Romeu
Presidenta de la
FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana)
Tortosa, 22 de
desembre de 2008
La Nit de la Cultura 2008 va omplir el Teatre d'Artà amb una àmplia representació del món cultural i social mallorquí. Les actuacions de Tomeu Penya, Manel, Tiu, Andreu Riera, Pep Bou, Pep Tosar i Núria Feliu varen acompanyar la XXII edició dels Premis 31 de Desembre, lliurats a les persones i entitats que hagin destacat pel seu compromís cívic i per la seva defensa del país. En aquesta ocasió els guardonats foren Gabriel Ensenyat, la sèrie documental "Memòria i oblit d'una guerra", la Fundació ACA, Josep Miquel Vidal Hernández, els Quaderns d'Història Contemporània de Documenta Balear, Melcior Comas i Miquel Barceló. A més, l'OCB va donar dos reconeixements al Voluntariat Lingüístic a Antònia Maria Mulet i a Catalina Martorell, impulsores i motors de l'OCB d'Algaida. I sengles reconeixements de mèrit a Maties Oliver, membre de Voltor, al Cor del Teatre Principal i al setmanari Felanitx.
L'Obra Cultural Balear encara l'actual moment amb una situació d'optimisme, amb un important creixement en número de socis i en xarxa territorial. El discurs de Jaume Mateu va incidir en aquesta millora de l'entitat i es va solidaritzar amb Acció Cultural i amb els ciutadans valencians que no poden veure TV3. Mateu també va donar a conèixer la nova campanya Un cafè per la llengua –en el decurs de l'acte es va fer una presentació en forma d'audiovisual- i va fer una crida als polítics a liderar de bon de veres el procés de normalització lingüística. La presidenta del Consell, Francina Armengol, va recollir el guant en forma de promeses d'avanços en matèria de llengua en nom de la majoria governamental. El temps dirà si l'actual legislatura haurà significat progressos importants en l'ús social del català o si tot quedarà en paraules.
El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, amb la voluntat de difondre la terminologia d'un sector d'activitat que guanya milers d'adeptes cada dia i que multiplica l'oferta en aquestes dates nadalenques.
En concret, l'obra recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. S'hi poden trobar termes referents a la creació i la programació (animació d'esquelet, machinima, seqüència cinemàtica, shader), als dispositius de joc i la tipologia dels videojocs (comandament de joc, consola portàtil, joc de simulació, joc en xarxa, joc de trets), a la interacció i les comunitats de jugadors (avatar, món persistent, trobada LAN) o a la indústria dels videojocs (publicitat intrajoc, estudi intern, joc de llançament ).
El diccionari ha estat el fruit del treball en equip entre usuaris, terminòlegs i especialistes de l'àmbit universitari i de la indústria, que han col·laborat en l'establiment de la nomenclatura i les definicions que conté l'obra. Entre les noves denominacions normalitzades en llengua catalana destaquen formes com retallada (clipping), eliminació (culling), enemic final (boss), estudi exclusiu (second party studio), filtració (spoiler), joc de gran públic (casual game) i clan o escamot (guild).
La modalitat de consulta s'amplia en aquest cas a un format singular: un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d'usuaris. A més, s'ofereix també la possibilitat de descàrrega lliure de la terminologia mitjançant la publicació dels continguts dins un nou títol de la col·lecció Terminologia Oberta, que permet obtenir totes les denominacions dels videojocs en format XML sota una llicència d'ús flexible.
La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s'inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d'especialitat, com ara el Diccionari d'infermeria, fruit de la col·laboració entre les institucions infermeres, el Departament de Salut i el TERMCAT, publicat recentment.
Més informació a www.termcat.cat.
TERMCAT, Centre de Terminologia. Terminologia dels videojocs [En línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)