InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[8.000 membres]
Butlletí número 45 (dilluns 24/11/2008) - Informació triada
per Eugeni S. Reig
1) Joan Solà - Cartes a López
Burniol (2 )
2) Aprenentatge Virtual de Llengües:
Entorns, Eines i Materials Didàctics
3) Joan-Lluís Lluís - L'autoodi de
Bielorússia
4) Ignasi Aragay - El despertador de la
cultura
5) Cicle de col·loquis "Llengües, diversitat i
pau"
6) Naix a la ciutat d'Elx
l'Associació Radiofònica Valenciana de les Terres del
Sud
7) El guaraní en el 5è fòrum de les llengües ameríndies a
Barcelona
8) Ha eixit el número 512 del setmanari EL PUNT (Edició del
País Valencià)
===============================================================================
===============================================================================
1)
Joan Solà - Cartes a López Burniol (2)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dissabte 22 de novembre del 2008
Cartes a López Burniol
(2)
Vet aquí dos detalls, entre d'altres, pels quals et dic
que el teu llibre España desde una
esquina no em sembla objectiu, almenys del tot. El concepte de nacionalista tu saps que no és pas
neutre, i avui i en el panorama del teu llibre precisament és sovint denigratori
i per tant ofensiu i per tant distorsionador i per tant partidista. Saps prou bé
que de nacionalismes n'hi ha a l'una
banda i a l'altra, però des de fa uns anys s'escampa entre nosaltres
¾fins a contaminar
els intel.lectuals més sincers¾ el costum
deliberadament pervers d'aplicar la paraula només als d'una banda, als
«dolents»; als «nacionalistes», vaja. El teu llibre clarament peca per aquest
cantó.
Però sobretot sura en el llibre una cosa subtil però
persistent: per activa i per passiva dius que no hem d'anar a buscar qui va
tirar la primera pedra, però també diverses vegades queda molt o prou clar que
el dolent de la pel.lícula ¾naturalment, si lo hubiera o hubiese,
etc.¾ no és pas la
maquinària política i ideològica i executiva de l'Estat sinó els
«nacionalistes», amb el seu persistent chantaje i la seva contumaç labor de zapa, de formigueta, de mosca vironera;
i, naturalment, com que els primers
«tampoco son inocentes», doncs «comienzan a pagarles con la misma
moneda». La paraula comienzan et
delata. ¿No ets capaç, Juanjo, d'admetre, almenys dialècticament, que en un
estira-i-arronsa secular com el que descrius, entre contrincants tan enormement
desiguals, el primer culpable probablement és aquella totpoderosa maquinària
centralista, que és la que nega el pa i la sal als «nacionalistes», els quals no
tenen més remei que resistir-se com poden per no ser esborrats del mapa, fins a
risc de tenir, amb les seves reclamacions inacabables, «cansada y aburrida a la
opinión» dels espanyols que viuen ben tranquils Espanya endins sense problemes
d'identitat? ¿No explicaria aquest canvi de perspectiva un fet que retreus, la
profunda aversió, fins al fàstic, que a molts «nacionalistes» els provoca el sol
nom d'Espanya (i per això a l'Estatut aquest nom apareix molt poquet, etc.,
etc.) o la sola idea que no poden desfer-se d'aquest «enemic»? Des de la posició
del més fort és molt fàcil de dir «Oblidem-ho tot i mirem cap al futur»: però la
secular repressió (sovint brutal) que molts «nacionalistes» han patit els ha
deixat, a ells i als seus fills i néts i besnéts, una ràbia impossible
d'esborrar. És molt fàcil de dir «Preocupeu-vos de la llengua, que per això
l'Estat us dóna atribucions i diners, i deixeu de queixar-vos»; però una llengua
secularment perseguida es degrada, es dialectalitza, s'abandona, es fa avorrible
als mateixos que l'haurien de parlar i, quan hi vols intervenir, pot esdevenir
impossible de normalitzar, de fer-ne un vehicle de comunicació normal,
universal, àgil, agradable; i això és un altre motiu de ràbia profunda que tu,
Juanjo, no deus ser capaç de comprendre prou, tu que sí que saps cantar les
glòries de la llengua espanyola.
Joan
Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha
enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista
InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text
i el publicat en el diari.
==============================================================================
2)
Aprenentatge Virtual de Llengües: Entorns, Eines i Materials
Didàctics
Jornada organitzada per la
Secretaria de Políitica Lingüística amb l'objectiu d'analitzar els canvis que ha
suposat l'ús de les noves tecnologies en els mètodes i els processos
d'aprenentatge. Tindrà lloc a Barcelona el 26 de novembre de 2008.
La
inauguració de la jornada anirà a càrrec del vicepresident del Govern de la
Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el catedràtic
de
Lingüística de la Universitat de Gal·les, David Crystal, pronunciarà la
conferència inaugural.
Per a més informació:
http://tinyurl.com/aprevir26112008
================================================================================
3)
Joan-Lluís Lluís - L'autoodi de Bielorússia
Article publicat en el número 1914
de la revista PRESÈNCIA (pàgina 19) (del 31 d'octubre al 6 de novembre del
2008)
A cremallengües
L'autoodi de
Bielorússia
Joan-Lluís Lluís
Bielorússia és aquell país sense
accés a la mar situat entre Rússia, Ucraïna, Polònia, Lituània i Letònia. Un
dels països econòmicament més endarrerits d'Europa i que, per poder
desenvolupar-se, espera que l'efecte Unió Europea provoqui un augment de salaris
als nous països membres. Així algunes indústries aniran a raure a Bielorússia,
atrets per un cost de la mà d'obra comparable a un país mitjà del tercer món.
Bielorússia podria atreure turistes, si no tingués una part del territori
delmada per les radiacions nuclears, turistes que visitarien el darrer país
d'Europa a practicar l'estalinisme, si més no en les pràctiques de la censura,
de la vigilància policíaca i del culte a la personalitat del líder estimat i
gairebé immortal : Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko. Aquest president que
lidera l'última dictadura d'Europa (posant a part, és clar, el cas de Rússia)
sembla tenir com a ambició de fer desaparèixer tot rastre distintiu de
Bielorússia, de manera que es confongui per sempre més amb Rússia. Uns tractats
entre els dos països han posat en marxa acords (moneda comuna, collaboració
policíaca...) que podrien ser l'inici d'un procés d'assimilació de l'un per
l'altre, curiosament delejat més per l'assimilat que per l'assimilador.
En aquest paisatge devastat, la
llengua pròpia, el bielorús, sembla ser un dels símbols més inacceptables d'una
identitat menystinguda. Rus i bielorús, i també l'ucraïnès, són llengües bastant
properes. I el bielorús que també és parlat a l'interior de les fronteres dels
seus veïns i que havia estat llengua oficial del Ducat de Lituània dels segles
XIV a XVII va ser llengua de cultura, amb una literatura pròpia, escrita
indistintament amb alfabet llatí i alfabet ciríllic. La sovietització del país
va provocar l'adopció del rus com a llengua cooficial i va excloure l'ús de
l'alfabet llatí. Al llarg del segle XX la llengua bielorussa va anar
empobrint-se a mesura que mots propis eren substituïts per calcs del rus i, de
mica en mica, va començar a ser desconsiderada pels seus propis parlants, que ja
començaven a tenir-ne prou parlant rus. Amb la independència, el 1991, el
bielorús va tornar a ser l'única llengua oficial, per la qual cosa semblava que
podia tornar a emergir com a llengua útil, de prestigi i de creació. Però
l'arribada al poder de Lukaixenko el 1994 va estroncar brutalment aquest procés.
Una de les seves primeres decisions, aprovada en un dels referèndums
guinyolescos que organitza de tant en tant, va ser de declarar que el rus
tornava a ser llengua cooficial, fet que va provocar la marginació de
l'ensenyament del bielorús. La dèria de ser rus dels dirigents actuals de
Bielorússia els empeny doncs a un veritable autolinguicidi, que no és sinó la
cara més visible d'un autogenocidi cultural i identitari. Per ells, ser bielorús
només pot ser una manera particular de ser rus, però una manera vergonyosa i
bruta. L'únic argument que els impedeix de debò de sollicitar l'absorció
immediata és l'evidència que aquesta absorció tindria com a conseqüència la
pèrdua del poder absolut. Somien de ser russos per sempre i promouen la carrera
dels acadèmics capaços de demostrar «científicament» que el bielorús és només
una forma dialectal del gran rus, exactament com alguns nacionalistes espanyols
van volar demostrar que la llengua que es parla a Catalunya i, potser encara
més, al País Valencià, era un simple dialecte del
castellà.
================================================================================
4)
Ignasi Aragay - El despertador de la cultura
Publicat en el diari AVUI (pàgina 42) dijous, 6 de novembre
del 2008
El despertador de la cultura
Ignasi Aragay
La frase de Joan Sales, extreta d'una carta a Mercè Rodoreda,
que dimarts reproduïa Ada Castells en un article en aquesta secció de Cultura
resulta impagable: "Escriure en català és un drama en diversos actes. Primer
acte, premis que no funcionen; segon acte, públic que dorm; tercer acte, editors
estrangers que no entenen el català (¿i per què l'entendrien, si els mateixos
catalans sembla que no l'entenen?)". En un article de Ferran Mascarell publicat
el mateix dimarts a les pàgines de Diàleg, l'historiador i exconseller de
Cultura advertia que Catalunya i el catalanisme només tenen sentit si es
construeixen des de la cultura: "Un país és una cultura; no és només un conjunt
més o menys eficient d'infraestructures".
De les paraules de Sales, escrites fa unes quantes dècades, i
de les de Mascarell, en podem deduir que un país no es construeix només amb bons
gestors, siguin polítics, editors o el que sigui. Un país necessita una cultura
en el sentit fort de la paraula, i necessita gent que s'hi identifiqui i hi
cregui. Gent preparada i il·lusionada. Després de dècades de fer el ridícul, els
EUA han apostat finalment per aquest perfil, el perfil d'Obama. Ja era hora. A
veure quan aquí trobarem alguna cosa semblant. Algú que desperti de l'apatia el
nostre país, que cregui en els escriptors, en la gent de teatre i cine, en els
mestres, en tots aquells que dia a dia posen les bases d'una cultura, la
catalana, que segueix sent rebuda amb recel. Com deia Sales, el públic segueix
dormint. Cal convicció, autoritat i valentia per despertar-lo. Com diu
Mascarell, cal posar la cultura (ep, en català, si pot ser, afegeixo) al centre
del debat. Sense complexos.
================================================================================
5)
Cicle de col·loquis
"Llengües, diversitat i pau"
Se celebrarà al Casal Pere IV, a
Sabadell, el 29 i el 30 de novembre
Dissabte 29 de novembre, 11
h
Alguns exemples de la diversitat
lingüística al món: propostes catalanes
Moderador: Gentil Puig-Moreno,
sociolingüista, professor de la Universitat de
Perpinyà
Participants:
Emili Boix, catedràtic de sociolingüística de la
Universitat de Barcelona
Antoni Mir, director de Linguamón
Joaquim Torres,
president de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana
Dissabte 29 de novembre, 17
h
La diversitat lingüística a
Catalunya: reptes i oportunitats
Moderador: Jordi Solé i Camardons,
sociolingüista i escriptor
Participants:
Montserrat Casacuberta,
Coordinadora de Voluntariat per la Llengua del Centre de Normalització
Lingüística de Girona, professora consultora de la Universitat Oberta de
Catalunya
Patrícia Gabancho, periodista i escriptora
Carme Junyent,
professora de lingüística general de la Universitat de Barcelona, membre del
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
Diumenge 30 de novembre, 11
h
La diversitat lingüística i la
pau
Moderador: Jordi Armadans, director de la Fundació per la
Pau
Participants:
Fèlix Martí, president honorari del Centre Unesco de
Catalunya i president d'honor de Linguapax
Arcadi Oliveres, president de
Justícia i Pau i professor d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de
Barcelona
Maria Àngels Viladot, membre del Consell Social de la Llengua
Catalana, professora consultora de la Universitat Oberta de Catalunya
Més informació a:
http://www.esperanto.cat/aranghoj/taules2008/taules2008.html
Cartell:
http://www.esperanto.cat/aranghoj/taules2008/cartell_taules2008.pdf
================================================================================
6)
NAIX A
LA CIUTAT D'ELX L'ASSOCIACIÓ RADIOFÒNICA VALENCIANA DE LES TERRES DEL
SUD
Article 4. Finalitats
Constituïxen les finalitats de l'associació: la creacio i manteniment
d'una emissora de ràdio independent i de cultura valenciana a qualsevol part del
territori del País Valencià.
Aquesta emissora que en principi
funciona sota el nom de Ràdio Lluna Raval, que ja emet via internet i també a la
freqüencia modulada, te com a objectius la defensa de la llengua pròpia i la
divulgació de la cultura i els costums propis del poble valencià, fent especial
atenció a la ciutat d'Elx i les comarques meridionals
valencianes.
La defensa de la igualdat entre homens i dones, la no discriminacio per
sexe o orientació sexual, la integració dels immigrantas i la solidaritat amb
els mes desfavorits, constituexen també part de la raó d'ésser d'aquesta
emissora i associació.
http://www.radiolluna.com/
RÀDIO LLUNA
RAVAL
La primera emissora
per internet d'Elx. Independent i valenciana. La veu d'Elx al món.
http://www.radiolluna.net
http://www.radiolluna.com
Som la veu
progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els
costums, la cultura i la realitat d'Elx, ja ténen un nou punt de trobada molt
més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat
que el nostre poble es mereix.
================================================================================
7)
EL GUARANI EN EL 5º FORO DE LAS LENGUAS AMERINDIAS, EN BARCELONA
El Foro de las Lenguas Amerindias, que desde el año 2002 organiza
periódicamente la Fundación Casa Amèrica Catalunya, es un acontecimiento de
trayectoria y prestigio consolidado. En su 5ª edición, el Foro está dedicado a
las literaturas amerindias y tiene el guaraní como lengua
invitada.
Del 25 al 28 de noviembre, en el Palacio de Pedralbes de Barcelona y con
clausura en el Centro Cultural La Mercè de Girona, el Foro ofrece por primera
vez otras actividades destinadas a complementar y enriquecer los contenidos que
serán debatidos en mesas redondas por expertos lingüistas y escritores
indígenas, donde se abordarán diferentes aspectos de la producción y la difusión
de las literaturas de leguas indígenas como el guaraní –lengua cooficial en
Paraguay junto con el castellano-, el quechua, el huichol o el
mapuche.
Así, se contempla un cierre artístico de cada jornada en que se llevarán
a cabo actuaciones musicales y de danza, performance y recitales poéticos a
cargo de artistas latinoamericanos y catalanes, con la colaboración de los
escritores participantes en el Foro.
La programación del 5º Foro de las Lenguas Amerindias también incluye la
proyección de cortometrajes en guaraní, así como actividades infantiles y un
salón de lectura en el Pabellón del Palacio de Pedralbes donde se podrán
consultar diferentes ediciones de literatura indígena de editoriales
iberoamericanas.
Por primera vez, las actividades del Foro llegan a la ciudad de Girona,
donde tendrá lugar la última jornada de debates y el espectáculo de
clausura
PARTICIPANTES POR PARAGUAY
David Galeano Olivera (Director General del ATENEO DE LENGUA Y CULTURA
GUARANI), Susy Delgado (periodista, escritora y destacada poetisa en Lengua
Guarani), Lino Trinidad Sanabria (docente de la Universidad Nacional de Asunción
y escritor Guarani), y Mario Rubén Alvarez (periodista, docente y escritor
Guarani). También participarán Patricia Duarte (sociolingüísta y filóloga) y Luz
María Bobadilla (concertista de guitarra).
================================================================================
Ha eixit el número 512 del setmanari EL PUNT (Edició del País
Valencià) diumenge 23 de novembre del 2008
SUMARI
DOSSIER
- REVOLUCIÓ
GROGA, contra el conseller Font de Mora en
format de mobilitzacions de tota la comunitat educativa, degut a la gestió del
conseller. La plataforma per l'Ensenyament Públic demana la seua dimissió per alguna cosa més que
un problema amb l'Educació per a la Ciutadania en anglés.
OPINIÓ
·
Aquesta setmana, a més dels escrits protagonitzats
pels lectors i lectores, trobem les opinions de: Rafa Arnal, José Antonio Vidal
Castaño, Vicent Luna i Sirera, Pep Ferrer, Albert Ferrer i Orts, Eugeni S. Reig (Clar i en valencià),
Dolors Jimeno (Viatge), Ferran Santonja (Fem zàping), Mariam Díaz (El monòleg) i Mònica
Baixauli (Cinema).
ENTREVISTA
- JESÚS JARA,
mostra la filosofia pallassa d'un
dels clowns professionals més experimentats. Opina que són milers i milers
d'anys que els pallassos s'han dedicat a fer riure i tot i el clima actual,
s'ha de continuar fent-ho, però des del paper de defensors del fet de
viure.
SOCIETAT
- ELS VINT-I-CINC ANYS DE
LA LLEI
D'ENSENYAMENT condueixen a reivindicar un nou impuls
per al valencià davant el seu limitat progrés: només rep ensenyament en
valencià el 26,2 % de l'alumnat i només s'exigeix conéixer el valencià a
l'1,2% del funcionariat.
REPORTATGE
- LA UNIÓ
TRENCA PALLETES AMB COAG
que s'integra en
l'associació de llauradors La Unión, la nova plataforma estatal
d'entitats agràries i reivindica el seu reconeixement com a interlocutora
davant el Ministeri del Medi Rural.
CIÈNCIA
- LA BIOLOGIA
EVOLUTIVA QUE S'ACOSTA continua plantejant bona cosa de
preguntes a les quals encara manquen contestacions i confronta altres matèries
biològiques molt més positivitzades on l'espectre d'investigacions resulta
molt ampli i ambiciós.
LLIBRES
- LA FRONTERA
ENTRE EL PLAGI I LA
REINTERPRETACIÓ
ha estat presentada per Urbà Lozano a base de deu històries convergents
en la novel·la “Plagis” on aprofundeix en els valors culturals i els
prejudicis quotidians.
AQUESTA
SETMANA A PRESÈNCIA:
§
Dossier:
Anorèxia
i bulímia.
§
Reportatge:
Ryanair revoluciona Girona.
§
Entrevista: Biel
Mesquida.
§
Llibres: Joan Francesc Mira.
================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
==============================================================================