==============================================================================
Eurotribune és un portal europeu de notícies en quatre llengües, català, espanyol, anglès i francès, que va néixer el 20 d'octubre de 2005 fruit del projecte d'una gent emprenedora i amb el suport de la Generalitat. Només néixer, l'èxit va ser fulminant, tant pel nombre de visites i per la contractació publicitària com per les magnífiques expectatives que va despertar. Això va esperonar els responsables a fer una inversió de capital per mitjà d'un crèdit amb una entitat bancària catalana tot confiant que la Generalitat compliria la seva promesa de donar suport institucional els dos o tres primers anys de funcionament fins que després, amb el portal ja expandit, el projecte caminaria sol. Però no ha estat així. Eurotribune s'ha trobat que els acords establerts amb la Generalitat han esdevingut paper mullat després de les eleccions catalanes fins al punt que no només li ha retirat l'ajut, també l'ha menyspreat no incloent-lo en cap campanya de publicitat institucional. Res de res, ni tan sols un simple banner.
Amb tot, després d'acomiadar dos periodistes i un tècnic, Eurotribune ha sobreviscut gràcies a la voluntat dels seus responsables, al suport d'algunes regidories municipals d'afers europeus i, ves per on, gràcies també a la delegació del País Basc a Brussel·les. Sembla una paradoxa, oi? Doncs sí, aquest projecte català, gestionat per catalans, s'aguanta gràcies a l'ajut del govern basc. Del govern català, en canvi, només n'ha rebut menyspreu. Aquesta és la raó per la qual Eurotribune aporta en català força informació d'Euskal Herria relacionada amb Europa i ni una sola notícia relacionada amb Catalunya. I si a això hi afegim el fet que determinades institucions i clients potencials no hi volen contractar publicitat precisament perquè el web té una versió en llengua catalana ja està tot dit. La conseqüència de tot plegat és que Eurotribune no té capacitat econòmica per continuar mantenint aquesta versió i a partir del proper 1 de gener de 2009 la tancarà. Les altres -espanyol, anglès i francès- continuaran, però la catalana no. És a dir, que l'únic mitjà que publica diàriament en català informacions relatives a la Unió Europea i que ha dut a terme tres campanyes en favor de la presència de la llengua catalana a les institucions comunitàries es veu obligat a deixar d'utilitzar-la a causa de la desídia del govern de Catalunya. Que el lector tregui les seves conclusions.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
Conferència anual de la Fundació Comaposada sobre política lingüística
XII CONFERÈNCIA SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Conferència
de Bernat Joan,
secretari
de Política Lingüística de
sobre
els usos interpersonals del català.
Intervenció
de Frederic Monell,
vicesecretari
general de
Intervenció
de Glòria Sánchez,
secretària
de Formació de
Presentació:
Joan Tudela,
Àrea
de Llengua i Comunicació de
24
de novembre, dilluns, a les 11,30 hores,
a
la sala d'actes del Palau Marc,
seu
del Departament de Cultura de
a
Rambla Santa Mònica, número 8,
al
costat mateix de la seu central de
L'acte acabarà amb un col·loqui i una
copa de cava.
Us
hi esperem!
Softcatala.org, la web de l'organització de voluntaris Softcatalà, s'ha renovat amb un disseny ple de colors, inspirat en l'estètica de Gaudí i de Miró. La renovació s'ha fet per celebrar el desè aniversari, que es va escaure el 2 d'octubre. La nova web ha tingut en compte la participació dels usuaris; per això ha fet servir el mateix programari de la Viquipèdia, MediaWiki, que fa possible l'edició oberta d'una part dels continguts.
Softcatalà conté un índex, el Rebost, on hi ha classificats més de cent cinquanta programes traduïts al català i descarregables, a més de notícies, articles d'opinió i fòrums d'ajut en què els usuaris poden resoldre's els dubtes. En aquesta entrevista en vídeo de VilaWeb TV, dos membres de l'associació (Marc Belzunces i Jordi Mas) fan balanç de la feina duta a terme aquests darrers deu anys, analitzen l'estat actual d'internet i de les noves tecnologies al nostre país i expliquen com l'organització pensa encarar aquests anys vinents.
"Ell ens va ensenyar a ser catalans d'una altra manera, érem catalans petits i ens va fer grans", comenta un Lluís Llach fascinat per la idea de Països Catalans que aquell Joan Fuster "d'ulls expressius" va llançar a Nosaltres els valencians (1962). Jordi Pujol, que va conèixer l'escriptor de Sueca des dels seus primers viatges a Barcelona el 1954, s'hi refereix com "un dels grans sostenidors de la llengua i la cultura catalana al País Valencià i també al Principat".
Com es narra al documental realitzat per Llorenç Soler a partir d'un guió de Francesc Pérez i Moragón, Albert Montón i Nel·lo Pellicer, Fuster contactaria amb Barcelona a través dels empresaris cotoners -en especial Joaquim Maluquer- i del moviment polític amb epicentre a Montserrat. "Que algú parlés de Montaigne al món de l'església era excepcional", apunta Pujol. Els 50 són anys en què Fuster, devorador de llibres, enèrgic activista cultural a València, tertulià, columnista i autor d'obres tan modernes per a l'època com El descrèdit de la realitat (1955) i Les originalitats (1956), desperta "una gran admiració a Barcelona", assegura Josep M. Castellet. "Era ple de força i de ganes de canviar-ho tot", diu Maluquer de qui, per l'escriptor Albert Manent, va ser "el pont entre el Principat i el País Valencià".
El catedràtic valencià de filologia Vicent Pitarch el descriu com una persona amb "una capacitat d'anàlisi brutal" i "una ironia i una forma ben eficaç de fer-se entendre", amb la qual, remata el periodista i escriptor Adolf Beltran, "intervenia cada dia en l'opinió pública i la canviava".
Al·lèrgic a les revolucions
El 1960, apunta l'editor Eliseu Climent, "comença a cultivar-nos a una generació d'universitaris". D'allà sorgirien iniciatives polítiques com el PSV. "Fuster ens suggeria i ens deixava fer", explica el cantant Raimon. "No volia fanàtics al seu costat", comenta Climent. I segons l'exalcalde socialista de València Ricard Pérez Casado, "Fuster mai no va voler dirigir res". L'escriptor Enric Sòria va pel mateix camí: "Volia un model de societat molt diferent, però com a humanista que era no podia trencar res, temia les revolucions".
Nosaltres els valencians va marcar, segons Beltran, "un abans i un després en una societat valenciana que no s'havia mirat mai a l'espill i es mira en el que Fuster li posa al davant". Per l'historiador Josep Fontana, l'insòlit va ser com va reflexionar sense referents. Però, com afirma el periodista, "entre la dreta va créixer el pànic perquè el que Fuster propugnava ocorregués". La seva reacció va ser furibunda i determinant perquè un dels assagistes més lúcids de les lletres catalanes acabés reclòs i sense ganes de veure ningú.
El muntatge audiovisual, farcit de material procedent de l'arxiu literari i fotogràfic del mateix escriptor, entre altres fonts documentals, és una feina de tres anys.
El
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i
la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears posen en
marxa aquesta setmana el programa Tasta'm, orientat a fomentar la
lectura entre els ciutadans i promoure la producció editorial en llengua
catalana. Han assistit a la presentació del programa el conseller de Cultura i
Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras,
la consellera d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Bàrbara
Galmés, i el director general del Transport Terrestre de la Generalitat de
Catalunya, Manuel Villalante.
El programa Tasta'm consisteix en
l'edició d'opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en
llengua catalana, que seran distribuïts de manera massiva i amb periodicitat
setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i
Balears (bus, metro, trens de rodalies, ferrocarrils, tramvia, etc). En concret,
el tiratge de cada opuscle serà de 150.000 exemplars, dels quals 145.000 es
distribuiran a Catalunya, i els altres 5.000, a Balears.
La iniciativa
busca atreure l'atenció del gran públic sobre els llibres promocionats i
convidar-lo a trobar-ne l'edició original i completa a les llibreries i a les
biblioteques. L'objectiu final, doncs, és incrementar l'hàbit de la lectura
entre la població, tot millorant al mateix temps els índexs de vendes de
títols.
En la roda de premsa, Tresserras ha explicat que
“el programa Tasta'm pretén que tant les persones que
habitualment llegeixen com les que no ho fan puguin tastar les novetats
editorials en llengua catalana”. Segons Tresserras, “aquesta campanya vol portar
la lectura i la cultura a tots els àmbits de la societat”. El conseller també ha
destacat que “aquesta iniciativa de col·laboració amb el Govern de les Illes
Balears ajuda a vertebrar el mercat cultural de la llengua catalana”.
El
programa Tasta'm s'emmarca en els plans de foment de la lectura que
impulsen la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i compta amb la
col·laboració de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, el Gremi d'Editors
de Balears, el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, l'Autoritat del
Transport Metropolità, TMB, RENFE, FGC, ADIF, TUGSAL, TRAM i Serveis Ferroviaris
de Mallorca.
Aquest
dissabte 7 de novembre, coincidint amb el 349è aniversari de la signatura del
Tractat dels Pirineus, va celebrar-se la clausura del Correllengua a Perpinyà.
Més d'un miler de persones d'arreu dels Països Catalans van omplir els carrers
de la ciutat sota el lema “Esborrem el tractat dels Pirineus”, per exigir la
normalització i oficialitat del català a
El que
es va iniciar el passat mes de juny a Sant Miquel de Cuixà va finalitzar aquest
dissabte a Perpinyà. Després d'un llarg trajecte, la flama del Correllengua va
apagar-se per dotzena vegada. En una jornada festiva i reivindicativa, més de
mil persones van bolcar-se al carrer entre crits, pancartes, castells i
bastoners. La manifestació va acabar amb un manifest en què es va instar a
defensar i preservar la llengua catalana. Posteriorment, els grups Mus-CAT, 100
grammes de tête i
La mobilització de
cloenda es va fer 349 anys després de la signatura del Tractat dels Pirineus.
Aquell 7 de novembre del 1659, el tractat va permetre a França l'annexió de
L'ESCRIPTOR JOAN FRANCESC MIRA
TANCARÀ EL CICLE “AUTORS AL CLUB DE LECTURA DE
SOCARRATS”
La xarrada, oberta a tot el públic, es farà
dimecres 19 de novembre al Casal Jaume I de Vila-real
L'escriptor Joan Francesc Mira participarà dimecres, 19 de novembre, a les 20 hores, en la tercera i última sessió del cicle “Autors al Club de Lectura 2008” que organitza, per segon any consecutiu, l'Associació Cultural Socarrats. L'acte se celebrarà al Casal Jaume I de Vila-real (al carrer Solades, 10) i està obert a tot el públic. La iniciativa es du a terme amb la col·laboració de la Instit