InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
 
Butlletí número 36 (dijous 6/11/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
La informació continguda en aquest butlletí ha estat seleccionada per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - ravatxol
 
2) Flaixos d'actualitat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
 
3) Vicent Usó parlarà dijous 6 de novembre de la relació entre les illes Columbretes i la literatura
 
4) XII «Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística»
 
5) La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans
 
6) Cloenda del Correllengua 2008
 
7) Ja ha eixit el número 68 del butlletí Llengües Vives
 
8) Alexandre Ordaz - Les expressions en conill i en porreta. Maneres negatives de potenciar l'autoestima dels valencianoparlants
 
 
===============================================================================
 
 
1)
 
 
Eugeni S. Reig - ravatxol
 
Reproduïsc a continuació l'entrada RAVATXOL del meu llibre Valencià en perill d'extinció.
 

ravatxol

 

Xiquet molt viu i entremaliat.

Aquest mot era molt corrent a Alcoi en els anys quaranta del segle xx. Recorde haver-lo oït, en més d'una ocasió, aplicat a mi quan jo era xiquet. Ara sembla haver-se deixat d'utilitzar. Jo, almenys, fa molt de temps que no l'he sentit dir a ningú.

El mot ravatxol s'usa només com a substantiu.

L'origen d'aquesta paraula és el cognom de la mare de l'anarquista dinamiter francés François Claudius Koenigstein Ravachol (també conegut com a Richard i com a Léon Léger), que va nàixer a Saint-Chamond, prop de Saint-Étienne, a l'est de França, el 14 d'octubre de 1859 i va morir guillotinat a la presó de Montbrison l'11 de juliol de 1892. En 1862 fou legitimat per son pare natural, un holandés d'origen alemany. Els nombrosos atemptats que va cometre, especialment a París i al centre de França, el varen fer famós a les darreries del segle xix.

A València, al primer tramvia de vapor, que va començar a circular a l'abril de 1892, se li va donar el nom de «ravatxol», probablement perquè es considerava que era un artefacte molt perillós que podia originar una gran quantitat d'accidents. Als tramvies de cavalls, que continuaven circulant per altres línies, se'ls va donar, per mimetisme, el nom de «ravatxolets».

A l'Albufera de València, durant molts anys, hi va haver una barca anomenada «el Ravatxol», que feia el recorregut des del port de Catarroja al Palmar i d'ací al Perelló. El recorregut era, naturalment, d'anada i tornada. Transportava persones i mercaderies, especialment productes agrícoles i de pesca, així com el correu i els diaris de l'època. La barca va ser dissenyada l'any 1899 i, com que la gent considerava que era com una mena de tramvia aquàtic, li van donar el nom de «Ravatxol» per similitud amb el tramvia terrestre. Inicialment va ser una barca de vela, però en els darrers temps duia motor i estava coberta, a fi que les persones estigueren protegides de la pluja i del sol. A començament de la segona meitat del segle xx va deixar d'usar-se i la riuada de 1957 la va fer malbé. En els últims anys del segle xx els alumnes de l'escola taller de calafateria, per encàrrec de l'ajuntament de Catarroja, varen construir una rèplica de la barca original que es va inaugurar el 8 de setembre de 2002 per a ser usada com a atracció turística.

No és gens estrany que a València, terra de forta implantació anarquista en aquells temps, l'activista dinamiter francés despertara simpaties i s'usara el seu cognom per als usos més diversos. 

El mot ravatxol, en el sentit de xiquet viu i entremaliat, és d'ús general en valencià, encara que actualment ja quasi no l'empra ningú. Però, malgrat tot, continua viu en la memòria d'aquells que el vàrem oir en la nostra infància.

 
==============================================================================
 
 
2)
 
 
Flaixos d'actualitat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
 

 
================================================================================
 
 
3)

Vicent Usó parlarà dijous 6 de novembre de la relació entre les illes Columbretes i la literatura

La conferència s'emmarca en el cicle que commemora el 20é aniversari de la protecció de l'arxipèlag

 

L'escriptor Vicent Usó parlarà dijous 6 de novembre sobre la relació entre les illes Columbretes i la literatura en el marc de les conferències commemoratives del 20é aniversari de la protecció de l'arxipèlag. L'acte tindrà lloc a les 19,30h a l'Edifici Hucha de la Fundació Caixa Castelló-BANCAIXA (C/Enmig, 82, Castelló). El cicle, que va començar el 16 d'octubre, el promou la Reserva Natural de les Illes Columbretes, que pertany a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

 

La relació de Vicent Usó amb les illes ve de lluny. De fet, ja va participar en el catàleg commemoratiu del X aniversari de la declaració de les illes com a reserva marina amb un relat que es titulava “Quadern de l'illa”. Igualment, la mar i les illes Columbretes estan en el rerefons d'algunes obres com ara “Les ales enceses”, finalista del premi Sant Jordi 2004. A més, és autor dels guions de dos documentals sobre les illes Columbretes, el darrer dels quals va ser emès per la televisió valenciana fa algunes temporades.

 

Contra el que puga semblar a primera vista, les illes Columbretes han estat presents en les obres de molts escriptors. Ja a finals del segle XIX, mossèn Cinto Verdaguer les cita al seu poema èpic “L'Atlàntida”. En l'actualitat, la major facilitat d'accés a l'arxipèlag ha provocat que molts autors contemporanis s'hi interessen. Entre els autors més destacats que han fet servir les illes per ambientar algun episodi figuren Josep Pasqual i Tirado (“Tomba Tossals”), Miguel Delibes (“Madera de héroe”), Jaume Fuster (“La corona valenciana”) o els castellonencs Joan Andrés Sorribes (“La forja de Lessera”) o Pep Castellano (“Mar de fons”). De manera més puntual apareixen també en l'obra d'escriptors com Camilo José Cela, Carlos Barral o Joan Fuster.

 

Castelló de la Plana, 4 de novembre de 2008

 

 

Més informació:

 

Sobre el cicle: http://www.cma.gva.es/Agenda/ver.aspx?idnodo=58156&idioma=V

 

 Sobre Vicent Usó: http://www.vila-real.com/vicentuso/

Telèfon: 655 633 981

 

 

================================================================================
 
4)
 
XII «Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística»
 
 
El proper dissabte 8 de novembre a les 9 del vespre, en el restaurant Siskets de Torrent de Cinca, tindrà lloc el sopar anual de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, en què s'atorgaran els XII «Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística», que enguany han recaigut en les persones i col·lectius següents:
 
- el Regidor de l'Ajuntament de Fraga Joaquín Vera per l'ús habitual que fa de la nostra llengua en les seues intervencions socials i institucionals;
 
- Miquel Català per la traducció de la pàgina web del parlament d'Europeu, amb la qual ha demostrat que la iniciativa individual pot afavorir l'ús social de la nostra llengua al més alt nivell;
 
- la iniciativa «El temps de les Cireres» de l'Ajuntament de Seròs per haver obert als dos instituts de Fraga el concurs de redacció escolar;
 
- el Servicio Provincial de Educación per la implantació del programa bilingüe en castellà i català a l'IES Bajo Cinca de Fraga.
 
També s'hi faran públics els projectes mereixedors de les Beques Amanda Llebot a treballs d'investigació sobre la comarca del Baix Cinca.
 
 
================================================================================
 
5)
 
La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans
 
Publicat en el diari digital directe.cat dissabte 1 de novembre del 2008
http://www.directe.cat/acn/la-plataforma-per-la-llengua-publica-salam-al-catala-per-acostar-la-llengua-als-musulmans
 
Trobareu SALAM AL CATALÀ en format pdf en l'enllç
http://www.plataforma-llengua.cat/doc/salamalcatala.pdf
 

La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans

Una col·laboració de la Plataforma per la Llengua amb el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya ha culminat en l'edició 3.000 exemplars de 'Salam al català'. Aquesta publicació persegueix 'mostrar els vincles comuns' de les realitats catalana i musulmana i apropar la llengua a la població araboparlant resident a Catalunya. Es tracta, segons el responsable d'acollida de la Plataforma, Pere Campí, 'del primer fruit' d'aquest treball conjunt. El portaveu del Consell, Mohammad Halhoul, ha subratllat la importància de donar a conèixer als nouvinguts que el català és la llengua 'principal' a Catalunya.

 
================================================================================
 
6)
 
Cloenda del Correllengua 2008
 
http://www.cal.cat/News/tabid/155/xmid/1084/Default.aspx
 
 
================================================================================
 
7)
 
Ja ha eixit el número 68 del butlletí Llengües Vives que, entre d'altres, tracta de les qüestions següents:
 
 
GALEGO
Constituiçom da Academia Galega da Língua Portuguesa
Política Linguística. Umha visom empresarial
 
ASTURANO
Piloña y Cangas del Narcea oficialicen la so toponimia
Hipocresía socialista nel homenaxe a Xovellanos
 
EUSKARA
Hizkuntza ereduak erreformatzeko garaia
Auster huts egin barik
 
ARAGONÉS
No havrá aragonés en TV Aragon
Lei de Luengas?
 
OCCITAN
La Constitucion francesa reconeis l'occitan
Tele en òc
 
CATALÀ
El català a Europa
Canal 9 i TVC ja emeten via TDT al Principat i al País Valencià
 
SARDU
Tzinema in sardu: dinari pro lu creare, ma no pro lu distribuire
Su Presidente de Catalunya in Casteddu
 
================================================================================
 
 
 
8)
 
Les expressions en conill i en porreta. Maneres negatives de potenciar l'autoestima dels valencianoparlants
 
 
Alexandre X. Ordaz Dengra


Solc estar prou d'acord amb els escrits d'Eugeni S. Reig, que de més a més sempre donen una informació ben valuosa sobre el lèxic tradicional valencià. Tanmateix (o per això mateix), en el cas de l'article "Ni “en pilotes” ni “en boles”, en conill" (aparegut en el número 30 d'InfoMigjorn, del 28 d'octubre de 2008), trobe que convé fer unes quantes puntualitzacions.
En primer lloc, no crec que, per a presentar arguments a favor de les expressions genuïnament valencianes, calga dir que les corresponents castellanes són "unes bestieses que no tenen cap ni centener". Ni tampoc que, per a explicar l'evolució conceptual de l'expressió en pelota fins a en bolas, calga dir que "són tan bèsties..." ni que eixe canvi "ha sigut ja cap de caps". Hi han altres maneres d'apujar la moral dels valencianoparlants que atacant la llengua dels castellans... I és que, des d'eixe punt de vista, en valencià no deuen faltar "bestieses lingüístiques i grolleries de mal gust". Són
paraules que a mi, com a parlant del castellà des de xiquet (perquè és la meua única llengua materna), m'ofenen, ja que no em considere ni un bèstia ni un groller... o no per haver dit una cosa tan normal com en pelotas, vaja.
Jo, en castellà, sempre he dit en pelotas, en bolas i en cueros. I, per a mi, les dos primeres són perfectament compatibles amb el sexe femení, ja que quan les dic pense també en els pits de les dones. Diria que és una de les moltes evolucions conceptuals que tenen lloc en les llengües, i que això s'ha d'explicar de la manera més neutra possible. De fet, si els castellans digueren que una expressió nostra és una bestiesa, ¿no apel·laríem al geni de la llengua viva i a la legitimitat de tota evolució lèxica espontània que no tinga conseqüències negatives greus?
Per un altre costat, m'agradaria saber per què l'expressió en conill és la millor (segur que Eugeni té alguna raó per a dir-ho, però en el seu escrit no ho argumenta). El que sé és que jo no l'he dita mai, ¡de totes les que esmenta només use nuet! La que sí que dic a sovint, i em pense que és ben comuna, com a mínim en l'Horta, és en porreta. Ho he
mirat en el DCVB i diu: “desnú, sense roba (Val.)”. També l'arreplega a Menorca, en un sentit més general: “(fig.) mancat de tot; en plena misèria (Men.)”. I, en el Pallars, hi ha en porret (“despullat, sense roba (Rialb)”), i, a Mallorca, deixar en porret (“deixar algú
sobtadament, sense permetre-li acabar de parlar o de fer una cosa, o sense donar-li explicacions (Manacor)”).
Sobre el sentit original de l'expressió, fa un moment em preguntava si eixa porreta no faria referència al penis, però, segons eixa joia de la lexicografia que és el DCVB, tot això que he citat remet a esporret; copie tot l'article:
|| 1. Prim de roba, vestit molt lleugerament (Vall de Boí, Gòsol, Lleida); cast. lígero de ropa. «Li han guanyada l'armilla | i la jupa que portava | deixant-lo ben esporret, | tant sols amb camisa i calces» (cançó pop. catalana, ap. Butll. C. Exc. Cat., xxiii, 101).
|| 2. Espaït; que va a peu i sense càrrega (Vall d'Àneu, Toloriu, Cerdanya, ap. Coromines Cardós 288).
|| 3. Despullat, broix; mancat d'adherències, com vegetació, adorns, etc. (Guissona, Plana de Vic); cast. seco. Usen un trajo verament d'edat mitjana: vestit negrenc i esporret am davantal groc, Verdaguer Exc. 34.
    Fon.: əspurέt (or.); asporét (occ.).
    Etim.: del llatí exporrēctu, ‘estès, allargat' (cf. Meyer-Lübke REW 3055; Coromines Card. 288).
Vet ací, per tant, com les expressions lexicalitzades ben a sovint perden el seu sentit literal original en la ment del parlant, i ell, pobret, no en té gens de culpa. O pot ser, també, que duguem la grolleria ficada al cos...
Quant a anar en conill, a mi -¿què voleu que us diga?- em fa pensar en l'òrgan reproductor femení. Afegisc l'entrada del DCVB:
II. || 1. Conill o en conill: completament nu, despullat de tota la roba (Ribes, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Vic, Val., Al.); cast. en porreta En el català nord-oriental es diu anar conill; en valencià es diu anar en conill. a) fig. Anar conill: estar sense diners (Ripoll).

En la llista de llengua Migjorn, la germana d'InfoMigjorn, s'està discutint eixe origen, és a dir, quin procés hem seguit els parlants per a crear, des del nom conill, l'expressió anar (en) conill. Raimon de P. Paivia creu que ve de l'aspecte de l'animal després de traure-li
la pell. En canvi, Roger pensa que conill hauria pres el sentit de pell, car antigament la pell de conill era molt valorada (hauríem volgut dir anar en pell). I, finalment, Joan-Carles Martí opina que la meua hipòtesi sobre els genitals de les dones “té bastant trellat”, i
recorda que la cosa no és només actual, car “conilh en el sentit de òrgan sexual femení ja apareix en algun trobador medieval”. Siga com siga, queda clar que mai devem acusar els qui ho diuen d'ordinaris.
En definitiva, en este article he volgut expressar una idea fonamental: les expressions castellanes -o les occitanes, o...- no són mai "bestieses", sinó formes diferents d'expressar les coses, que hem d'aprendre a valorar i respectar si els valencians volem rebre, al nostre torn, un tracte respectuós. Per tant, trobe que la valoració de les nostres formes de dir (que és el que Eugeni S. Reig intenta potenciar en els teus escrits, i això és encomiable) no deuria implicar (ni tindre com a motor) el menyspreu de les formes de dir
dels altres. I és que hem de tractar els altres com nosaltres volem ser tractats: si volem respecte i valoració, respectem i valorem. De fet, m'he adonat en més d'una ocasió que, de la valoració de les diferències, deriva la valoració cap a u mateix i les seues formes de
fer. I, al remat, això és el que volem aconseguir, ¿tat?
 
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Com que Alexandre Ordaz fa referència al meu article «Ni "en pilotes" ni "en boles", en conill», el copie a continuació per si de cas hi ha cap collistaire que no l'haja llegit.
 
 

Ni “en pilotes” ni “en boles”, en conill

 

 

Per a expressar la idea de “completament despullat, sense gens de roba” ¿com hem de dir: en pilotes o en boles? De cap de les dues maneres. Les dues locucions són calcs servils de dues expressions castellanes que, damunt, en eixa llengua, són unes bestieses que no tenen cap ni centener. L'expressió castellana en pelotas és relativament recent. No deu tindre ni cent anys. En castellà es diu, des del segle xvi, en pelota, en singular. La paraula pelota deriva pellis, denominació llatina de la pell. Lògicament, qui no porta gens de roba, porta només “la pell”, no du res més. En castellà, dir en pelota, és la mateixa cosa que dir en cueros o en vivas carnes. Actualment diuen en pelotas perquè pensen que, qui està nu, porta els testicles a l'aire. Però són tan bèsties que la mateixa locució l'usen també per a les dones, que no en tenen, de testicles. I el fet de canviar en pelotas per en bolas ha sigut ja cap de caps. Nosaltres no tenim cap necessitat d'usar eixes expressions que, damunt de ser unes castellanades impressionats, són bestieses lingüístiques i grolleries de mal gust. En la nostra llengua, per a expressar la idea definida, podem dir: amb el vestit d'Adam, conill, de pèl a pèl, en conill, en peixet, en pèl, en pell, nu, nu de pèl a pèl, nuet, nuetet, tal com Déu el va dur (o portar) al món o  tal com Déu l'ha fet. Però, per a mi, la millor de totes és en conill. Una meravella de locució.
 
 
================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
==============================================================================
 
 
------=_NextPar