InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
 
Resum número 30 (dimarts 28/10/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
 
1) Eugeni S. Reig - Ni "en pilotes" ni "en boles", en conill
 
2) Literatura catalana, en la xarxa de traduccions
 
3) Publicada la versió digital del "Llibre dels Fets" de Jaume I
 
4) pàgina26 diari electrònic valencià
 
5) Manel Rodríguez-Castelló - La guillotina
 
6) Removent consciències: Jornades sobre la transgressió cívica
 
7) Conferència-col·loqui: Prejudicis i manipulacions del Manifiesto
 
8)  Joan Abril Español - ¿Què vol Catalunya?
 
 
===============================================================================
 
 
 
1)
 
 
Eugeni S. Reig - Ni "en pilotes" ni "en boles", en conill
 
Publicat en el número 508 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) 26 d'octubre del 2008
 
 

Ni “en pilotes” ni “en boles”, en conill

 

 

Per a expressar la idea de “completament despullat, sense gens de roba” ¿com hem de dir: en pilotes o en boles? De cap de les dues maneres. Les dues locucions són calcs servils de dues expressions castellanes que, damunt, en eixa llengua, són unes bestieses que no tenen cap ni centener. L'expressió castellana en pelotas és relativament recent. No deu tindre ni cent anys. En castellà es diu, des del segle xvi, en pelota, en singular. La paraula pelota deriva pellis, denominació llatina de la pell. Lògicament, qui no porta gens de roba, porta només “la pell”, no du res més. En castellà, dir en pelota, és la mateixa cosa que dir en cueros o en vivas carnes. Actualment diuen en pelotas perquè pensen que, qui està nu, porta els testicles a l'aire. Però són tan bèsties que la mateixa locució l'usen també per a les dones, que no en tenen, de testicles. I el fet de canviar en pelotas per en bolas ha sigut ja cap de caps. Nosaltres no tenim cap necessitat d'usar eixes expressions que, damunt de ser unes castellanades impressionats, són bestieses lingüístiques i grolleries de mal gust. En la nostra llengua, per a expressar la idea definida, podem dir: amb el vestit d'Adam, conill, de pèl a pèl, en conill, en peixet, en pèl, en pell, nu, nu de pèl a pèl, nuet, nuetet, tal com Déu el va dur (o portar) al món o  tal com Déu l'ha fet. Però, per a mi, la millor de totes és en conill. Una meravella de locució
 
 
================================================================================
 
2)
 
Literatura catalana, en la xarxa de traduccions
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dilluna 20 d'octubre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3035320
 

Literatura catalana, en la xarxa de traduccions

Darrera sessió de la 'Cita a Frankfurt amb Carles Torner'

El responsable de l'àrea d'humanitats de l'IRL, Carles Torner, fa un balanç positiu de Frankfurt 2008 quant a la literatura catalana, que viu en un punt d'inflexió en matèria de traduccions. Hi ha circulació de títols, de l'alemany a les altres llengües; els alemanys publiquen un segon títol dels autors catalans; hi ha traduccions als EUA... Torner ha ofert a VilaWeb, cada dia, les seves impressions sobre la fira i l'interès de l'edició internacional pels autors catalans.

Diu que la crisi (planetària) no es fa sentir en la internacionalització de la literatura catalana, que viu un moment d'expansió. A tall de mostra: l'interès per l'obra de Maria Àngels Anglada ('El violí d'Auschwitz' es traduirà a vuit llengües i tant la versió francesa com l'alemanya de 'El quadern d'Aram' han estat tan disputades que han hagut d'anar a subhasta); la seducció de 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol s'estén allà on es publica, ara entre els llibreters francesos; hi ha vuit traduccions de 'L'últim patriarca' de Najat El Hachmi, entre les quals l'anglesa; l'editorial alemanya Suhrkamp publicarà l'edició de butxaca 'Les veus del Pamano'; l'obertura del món anglo-saxó a la literatura catalana, i la formació de traductors al grec i al turc, per a fer una desena de traduccions d'obres catalanes en aquestes llengües.

Diu Torner: 'Com a cap de l'Àrea d'Humanitats de l'Institut Ramon Llull, crec que es pot confirmar que Frankfurt 2007 va ser un punt d'inflexió: enguany es mantindrà el nombre global de traduccions (una vuitantena) i, segons que ens han dit els editors de tot arreu, també es mantindrà l'any vinent. Si es manté aquesta tendència en el futur, haurem fet un salt molt important en les traduccions: haurem introduït del totels autors catalans en la xarxa de la traducció, en condicions d'igualtat amb les literatures europees. Sobre la nostra política de suport a la traducció, s'ha confirmat la manera de treballar, a base de mantenir les subvencions a la traducció i a la promoció dels llibres.'

Continua: 'Tres signes clars d'aquesta tendència: primer, la circulació de títols, perquè autors traduïts pels editors alemanys per a la Frankfurt 2007 han estat represos per editors d'uns altres països, i això tant en títols clàssics com actuals. Segon, alguns editors alemanys publiquen un segon títol de l'autor que van traduir l'any passat, i en el cas de la Maria Barbal, el tercer: després de 'País íntim', que ja és a les llibreries seguint el rastre de 'Pedra de Tartera', el seu editor alemany pensa a traduir 'Emma'. I tercer: s'esquerda la llarga temporada sense traduccions als Estats Units: Rodoreda, Monzó, Pla. I, després de Jordi Coca i Quim Monzó a la Gran Bretanya, s'hi traduirà Najat El Hachmi. És un signe molt positiu, en un context cultural com l'anglo-saxó, que té un món editorial molt rebec a la traducció.

 

==============================================================================

 
3)
 
Publicada la versió digital del "Llibre dels Fets" de Jaume I
 

Comença el projecte "Del Llibre dels Fets a Jaume I"

Recerca en acció publica la versió digital del "Llibre dels Fets" i divulga la vida del monarca.

Un grup de medievalistes de diverses universitats catalanes i valencianes han començat a publicar dins Recerca en Acció <http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/080731-el-llibre-dels-f.jsp> un seguit de notes i comentaris per ajudar a entendre millor el Llibre dels fets i la figura del seu autor: Jaume I (1208-1276).

Versió digital del Llibre dels Fets
Els estudis i els comentaris aniran apareixent com a complement d'una versió digital per entregues del Llibre dels fets, una edició que permetrà al navegant passar-ne els fulls, escoltar-ne una versió en àudio i accedir tant a la transcripció del text en català medieval com a una adaptació al català modern.

Al llarg del projecte assistirem, guiats per les paraules de Jaume I, a alguns dels esdeveniments centrals de la nostra història ; ens familiaritzarem amb els usos i costums de la societat de l'època, amb l'alimentació, les pràctiques religioses, les estratègies militars, la medicina en els campaments, la diplomàcia, l'oratòria política i les arengues militars, etc.

 
================================================================================
 
4)
 
 
pàgina26
 
Diari electrònic valencià
 
 
 
================================================================================
 
5)
 
 
Manel Rodríguez-Castelló - La guillotina
 
 

LA GUILLOTINA

 

–Manel Rodríguez-Castelló–

 

            Per telèfon el meu amic semblava molt abatut, de manera que vaig acceptar sense miraments la seua proposta de trobar-nos al cap d'una hora. A la terrassa del Lisboa, després del primer, generós, glop de cervesa, va etzibar-me una frase certament inquietant: “A la guillotina, me'ls envien a la guillotina!”. Esvaïda la perplexitat inicial, va aclarir-me que es tractava dels 427 exemplars que quedaven del seu penúltim poemari, publicat primorosament per l'editorial més important del país feia cinc anys. La condemna a mort havia arribat al meu amic a través d'una carta escrita en l'estil glacial propi del gènere. L'editorial al·legava la manca d'espai als magatzems per justificar la reducció dràstica d'estocs. “I al meu nadó han decidit donar-li l'estocada”, va reblar el joc de paraules com si de sobte hagués recuperat el bon humor. M'explicà que el llibre havia obtingut un premi important, que l'edició l'havia sufragada la institució patrocinadora, raó per la qual l'editorial, amb tot el peix venut, se n'havia completament desentès (una miserable ressenya, una presentació protocolària, algun exemplar perdut en alguna remota llibreria). Feia quasi trenta anys que el meu amic publicava llibres amb una certa regularitat d'amateur, de manera que era fàcil de comprendre la decepció provocada per l'estocada. “No m'han volgut rebaixar ni un cèntim el preu d'autor! N'hauria comprat un bon grapat i l'hauria regalat en una parada del mercat, al costat del peix, o als estudiants de Filologia. Però s'estimen més destruir-los. Els editors convertits en guillotinaires, quina cosa! I el pitjor de tot: amb els meus poemes faran pasta de paper per a alguna d'aquelles infectes novel·letes amb què diuen que promocionen la lectura. Visca l'ecologia!”. Vaig pensar que la guillotina conservava una aura especial, no era el foc infame de la Inquisició, i que els llibres trobarien al remat una mort digna. Però no vaig badar boca. La cosa no estava per a bromes.

 

 
================================================================================
 
6)
 
 
 

Removent consciències

 

Jornades sobre la transgressió cívica

 

Fraga (Baix Cinca), divendres 27-2-09 i dissabte 28-2-09

 

 

Franja de Ponent i transgressió. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

 

 

Programa:

 

- Divendres, 27-2-09, Casal Jaume I (Av. Reis Catòlics, 28).

 

19:30: Xerrada sobre El Parlament d'Europa i la transgressió lingüística a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic. Presentarà Rosa Arqué, professora de Secundària.

 

 

- Dissabte, 28-2-09, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

 

10:00.- Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.

 

10:15.- Ponència Resiliència i transgressió a càrrec de Quim Gibert,  psicòleg. Presentarà Mar Quibus, professora de Secundària.

 

11:00.- Ponència Dignitat, llengua i transgressió a càrrec de Sebastià Alzamora, escriptor i gestor cultural. Presentarà Anna Barrafón, bibliotecària.      

 

11:45.- Descans

 

12:15.- Ponència Ètica i transgressió a càrrec de Francesc Torralba, filòsof. Presentarà Rosa Villanova, treballadora social.      

 

13:00.- Xerrada sobre L'activisme transgressor en el segle XXI a càrrec de Àngel Colom, membre de la Fundació CatDem. Presentarà Berta Menén, mestra de Primària.      

 

Organitza: Institut d'Estudis del Baix Cinca.

 

Amb la col·laboració Casal Jaume I de Fraga i el suport d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada

 

 

Programa complementari del cap de setmana:

 

Dissabte 28-9-08:

 

16:00: Cafè en el Casal Jaume I de Fraga (Av. Reis Catòlics, 28)

17:00: Opció A. La ruta de les sitges. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.

           Opció B. Carnaval de Fraga '09

19:30: Actuació en el Casal Jaume I del Duo Recapte.

 

 

Diumenge 1-3-08 (pendent de concretar):

 

10:00: Visita a la vila de Saidí (Baix Cinca).

12:00: Visita a Vil·la Fortunatus, jaciment romà situat a la carretera de Saidí, km. 2.

 
Nota: Totes les propostes són de franc. 
 
================================================================================
 
7)
 
Arenys de Munt (Maresme)                                              Correllengua '08

 

 

Conferència-col·loqui

 

Prejudicis i manipulacions del Manifiesto

 

 

a cura de Quim Gibert, psicòleg

 

Dia: Dissabte, 1 de novembre de 2008

 

Hora: 7 del capvespre

 

Lloc: Can Borrell

 

Adreça: Carrer de la Mare de Déu del Remei s/n, Arenys de Munt

 

 

================================================================================
 
 
8)
 
 
Joan Abril Español - ¿Què vol Catalunya?
 
Publicar el VILAWEB - EL PUNT DIGITAL diumenge 26 d'octubre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3042901
 
¿Què vol Catalunya?
 
 
Joan Abril Español
Filòleg
 
No hi ha enemics de Catalunya o del català. Nosaltres mateixos ens podem convertir en els nostres propis enemics, en kamikazes, en autoimmoladors, si no ens injectem prou autoestima
 
 
En un entorn global i globalitzat, la llengua catalana migdorm als despatxos administratius, i s'arrossega i malviu per carrers, bars, patis d'escola, sales de cinema, discoteques, pubs..., i també, naturalment, als webs oficials com ara el del Parlament d'Europa. La iniciativa d'un jove informàtic de fer-ne una rèplica en català (des del gener del 2008) a l'adreça www.europarl.cat la podem celebrar, perquè afavoreix l'ús social de la llengua, però ens hem de plànyer que ni l'administració de l'Estat ni les comunitats de parla catalana no hagin tingut prou habilitat –o, segons com, prou voluntat– per oficialitzar-hi el català.
 
La versió catalana del web del Parlament posa en evidència la inoperància del discurs polític, i, per tant, genera un sentiment de frustració o d'impotència. Estic plenament d'acord a promoure iniciatives com la del web en català del Parlament europeu, però aquesta iniciativa ha de servir per fer envermellir la política catalana i l'espanyola per tal que situacions tan galdoses com aquesta, o com la possible rebaixa de finançament i llengua pel Tribunal Constitucional, no quedin només en una crítica estèril i prou.
 
Cada dia, els qui ens dediquem professionalment a la llengua expressem planys de condol per la regressió de l'ús de la llengua. Però els planys només serveixen per autocomplaure'ns, però no pas per «contraatacar» i fer avançar-ne l'ús. Si ens preguntem cap on va Catalunya, podem respondre que cap a una indefinició respecte als valors de la cultura i la llengua d'un país o bé cap a la inconscient ignorància dient que anem tirant. També podem dir que anem bé quan realment hi anem o que demà, demà passat i l'altre plourà però sense inundar baixos. I també podem demanar la lluna en un cove.
 
No hi ha enemics de Catalunya o del català. Nosaltres mateixos ens podem convertir en els nostres propis enemics, en kamikazes, en autoimmuladors, si no ens injectem prou autoestima, i quan dic nosaltres estic dient ciutada