Flaix FM és el mitjà en català preferit pels nouvinguts
Un estudi revela que els immigrants no consumeixen mitjans audiovisuals en català
Un equip de recerca de la Universitat Ramon Llull ha lliurat al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) un
informe en què s'analitzen les preferències sobre mitjans que tenen els
immigrants residents a Catalunya amb l'objectiu de comprovar en quina mesura els
mitjans -de Catalunya i d'Espanya- contribueixen a facilitar-ne la
integració.
L'estudi revela que els immigrants fan un ús generalitzat de
les antenes parabòliques per tal de captar les ràdios i les televisions dels
països d'origen.
La conclusió principal de l'informe és que els mitjans generalistes que s'emeten a Catalunya tenen una eficàcia escassa en la tasca d'afavorir la integració dels nouvinguts. Segons dades del gener de 2008, Catalunya tenia 7.354.441 persones empadronades, de les quals un milió eren estrangeres (14,9% del total).
L'estudi l'ha realitzat el grup de recerca TECCIP de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), i és un dels cinc estudis que s'han acollit al programa anual del CAC d'ajuts a la recerca.
Els investigadors destaquen que el treball és pioner, perquè fins ara la majoria d'estudis sobre immigració se centraven en el tractament mediàtic que reben els immigrants mitjançant l'anàlisi dels continguts, mentre que aquest estudi mostra, per primer cop, quines són les preferències mediàtiques dels estrangers residents a Catalunya. La metodologia ha consistit a seleccionar dades sobre consum, especialment del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i realitzar un treball de camp, tant amb experts sobre immigració com amb grups de treball formats per estrangers residents a Catalunya.
Les dades combinades indiquen que el mitjà més utilitzat és, amb diferència, la televisió. Els investigadors constaten un ús intensiu del satèl·lit, que en el cas dels llatinoamericans es combina amb els canals autòctons. Amb relació a aquests darrers canals, el Baròmetre indica que Antena 3 és la cadena preferida pels ciutadans estrangers residents a Catalunya, seguida de Telecinco, La 1 i Cuatro. TV3 apareix en sisena posició.
La ràdio és un mitjà que s'utilitza menys que la televisió, però, en qualsevol cas, el consum de ràdios estrangeres (que es poden rebre per l'antena parabòlica o per internet) és sempre superior al de les cadenes autòctones. Segons les dades del Baròmetre, vuit de les deu cadenes de ràdio autòctones preferides pels immigrants són musicals, en una classificació encapçalada per Los 40 Principales, Cadena Dial i Flaix FM. En aquesta classificació únicament hi ha dues emissores generalistes, la Cadena SER i Catalunya Ràdio, que ocupen la vuitena i la desena posició, respectivament.
El consum de premsa generalista per part dels immigrants és escàs i es limita als diaris gratuïts. Hi destaca la presència d'un nombre important de capçaleres fetes per i per als immigrants, especialment en el cas dels llatinoamericans. Les més importants són Latino i Sí, se puede.
Aquesta radiografia, molt marcada per la barrera idiomàtica, canvia completament en el cas dels fills dels immigrants. Aquests, que han estat escolaritzats a Catalunya, tenen els mateixos gustos i preferències que els nens i les nenes catalans de la seva edat. Els fills d'immigrants tenen una actitud més permeable que la dels seus progenitors. Fins i tot -sobretot en el cas de la comunitat llatinoamericana-, veuen el consum de mitjans dels seus països per part dels seus pares com un acte de melangia.
Representació mediàtica
L'estudi confirma una dada ja coneguda, la queixa dels immigrants per la imatge distorsionada i estereotipada amb què se'ls representa, però n'afegeix una de nova: tampoc no els agraden els programes de les televisions autòctones que tenen immigrants com a protagonistes perquè se senten caricaturitzats. Es tracta de programes com ara Karakia o Tot un món, de TVC, o Els altres catalans, de TVE. Segons els investigadors, els immigrants, amb excepcions, solen fugir d'aquest tipus de programes en què es presenta una cara amable de la immigració, amb estrangers plenament integrats.
Els responsables de la recerca consideren que, atès el pes numèric de la immigració en la societat catalana, aquest col·lectiu mereixeria més quota -no estereotipada- en els mitjans.