InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
 
Resum número 25 (dilluns 20/10/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
 
1) Joan Solà - Les infermeres de Sant Pau
 
2) Eugeni S. Reig -  Sobre matar i morir
 
3) Margarit, Premio Nacional
 
4) Immigració multiplica per quatre els cursos de català
 
5) Ridao revela que el Govern espanyol vol paralitzar la recepció de TV3 al País Valencià
 
6) Neix Jornal, el primer diari digital econòmic en català
 
7) 1a jornada sobre els parlars valencians de base castellanoaragonesa (De l'Alt Millars a la Vega Baixa)
 
8) Ha eixit "Llengua & Literatura : revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura"
 
 
===============================================================================
 
 
1)
 
 
 
Joan Solà - Les infermeres de Sant Pau
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 18 d'octubre del 2008
 
 

Les infermeres de Sant Pau

 

¿No heu pujat mai a Montserrat pel Torrent del Migdia una matinada de juny? Tota l'ocellada del cel és allà dalt xerrotejant desficiosament, com si vosaltres els haguéssiu anat a dur l'alegria. Cobricelen aquella incomparable mitja penombra, aquell silenci integral, d'on només destil.la una piuladissa sonora, divina, que us va mostrant el camí. Així són les infermeres de Sant Pau.

Abans en dèiem fer dissabte. S'obrien de bat a bat finestres i portes, es capgiraven, repicaven i espolsaven matalassos, flairava la roba neta, el terra lluïa tot d'una de baietes diligents, dringava la vaixella del casament a l'armari raconer, a les ferrenyes galledes de zinc l'aigua bellugadissa us feia l'ullet. Després s'ajustaven portes i finestres perquè no s'esbravés la frescor que brillava a les rajoles de terrissa. Una cortineta feia un moviment suau. Així són les infermeres de Sant Pau.

En Josep M. mig no gosa remugar, a punta de dia, una nit de mal repòs, vora una cara amiga que se li acosta per acabar-lo d'entendre; el Jose es destria incontinent la teranyina de tubets i esparadraps, la seva dona el commina a apaivagar-se («Jose, estáte quieto; y no puedes sentarte, ¿sabes dónde estás?»), mentre unes mans discretes i silencioses li desembullen el filat; el Sergio, més pacient (fa sis mesos que va venir amb la família de Santa, Argentina), expressa el neguit només amb les arrugues del front i amb una paraula inaudible que la noia intenta desxifrar; la Marina divaga, senyora i majora de passadissos, entrades i butaques: «Marina, reina, a dins o a fora, però no et posis enmig». Així són les infermeres de Sant Pau.

Les vuit. La planta ja s'ha deixondit. La vampiressa s'ha presentat amb la temible agulla, que avui la Rosa té una analítica: se li dibuixa al rostre l'angoixa de la saturació de punxades i blaus. Però la noia de l'agulla gasta una dolça fonètica ponentina de Massalcoreig i li somriu i aviat riu amb dentadura impol.luta, mentre li dóna un copet a l'espatlla. Així són les infermeres de Sant Pau.

Quan passeu cap a la saleta de lectura d'aquest incomparable conjunt noucentista, una veu optimista us saluda pel vostre nom: «Hola, Pere, ¿ja s'ha pres la pastilla?», «Manuel, ¿pudo hacer de vientre?», «Buen día, Dolors: ¿qué?, ¿a leer un ratito? Pero tiene usted que andar un poquito tambén, ¡eh!». Després, repenjat a la barra-goteller de cinc rodetes, baixareu a bocabadar pels exteriors d'aquests pavellons ja centenaris. D'alguna biblioteca, un familiar us haurà portat la història de tot això i per dins agraireu que miraculosament s'hagi pogut salvar i pregareu que un dia quedi tot ben net d'efegitons i esdevingui un dels orgulls de la vostra ciutat. Els turistes ni us veuen, atrafegats amb el fòtil d'enregistrar tot allò que, ai, ni tenen temps de contemplar. Així són les infermeres de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Vull dir els metges i el nombrós personal de servei de la sala de Sant Agustí. Moltes gràcies.

 

Joan Solà

 
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 

 

==============================================================================
 
 
2)
 
Eugeni S. Reig - Sobre matar i morir
 
Publicat en el número 506 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) 12 d'octubre del 2008
 
 
Sobre matar i morir
 
El verb matar té dos participis: mort, morta, morts, mortes i matat, matada, matats, matades. Quan usem el verb transitivament emprem, fonamentalment, la primera forma, sobretot si ens referim a persones. Exemples: L'ha morta d'una ganivetada, l'ha atropellat i l'ha mort, etc. Eixa és la nostra manera tradicional de parlar. Fer ús sistemàticament de la segona forma del participi és senyal inequívoc de castellanització. En canvi, quan emprem el verb com a pronominal, usem únicament i exclusivament la segona forma del participi. Exemple: S'ha matat en un accident de cotxe.
 
Pel que fa al verb morir, cal dir que, quan volem expressar que una persona ha cessat de viure, que ha abandonat aquest món, hem de dir per força que s'ha mort, no que ha mort. L'ús tradicional d'aquest verb en valencià, en aquesta circumstància, és sempre com a pronominal. Actualment, per influència del castellà, és molt corrent sentir o llegir en els mitjans de comunicació –i fins i tot en determinats llibres– que tal persona ha mort. La primera cosa que se li acut a qualsevol bon coneixedor de la llengua és preguntar-se: Caram ¿i a qui ha mort, aquest?
 
Hem d'esforçar-nos en parlar i escriure la nostra llengua d'una manera digna i no passar-nos la vida mirant el castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, imitant el castellà. No cal que ens passem la vida agenollats davant el castellà. Hi han altres postures més dignes.

 
================================================================================
 
 
3)
 
Margarit, Premio Nacional
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 39), dimecres 8 d'octubre del 2008http://paper.avui.cat/article/cultura/141844/margarit/premio/nacional.html
 
Des del 1989, amb Gimferrer, el ministeri de Cultura no havia atorgat el seu màxim guardó de poesia a una obra en català

Margarit, Premio Nacional

Des del 1989, any en què El vendaval, de Pere Gimferrer, era guardonat amb el premi del ministeri de Cultura, cap obra escrita en català havia estat reconeguda amb el Premio Nacional de poesia. Però ha plogut molt i ja tocava. Els 20.000 euros del guardó que reconeix la millor obra de poesia publicada el 2007 en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat han anat a parar a les mans de Joan Margarit (Sanaüja, 1938) per l'obra Casa de misericòrdia (Proa i Visor). Però ha suat sang. De fet, com recorda el poeta, havia estat finalista amb Els motius del llop, Estació de França i Càlcul d'estructures. Però sempre es quedava amb la mel als llavis. En el seu cas la paciència, la perseverança i "l'atzar" han jugat al seu favor.

Joan Margarit no passa per alt el munt de guardons que s'amaguen rere el seu darrer poemari: Premi Nacional de literatura, que concedeix la Generalitat, guardó que li concediran el proper 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa, el Premio Nacional de la crítica i el Rosalía de Castro del Pen Club gallec. És per això que s'ho pren tot plegat amb certa calma i distància. "És el mateix que els altres. Evidentment em sento agraït. Això vol dir que els membres del jurat han trobat el meu poemari com a mínim decent", ens explicava ahir rialler. "Però no deixa de ser també una picada d'ullet a la part obscura de l'atzar. Altres llibres meus no s'han endut res i aquest... ja ho veus. Tot plegat no deixa de ser una mica irònic. Però estic molt satisfet", continuava sense donar gaire importància al fet que fes tant de temps que una obra en català no era distingida amb el màxim guardó que concedeix el ministeri de Cultura. "Toca qui toca", deia.

Joan Vinyoli

Amb tot, com recorda el poeta i traductor Jordi Virallonga, "ja era hora que guanyés un poeta català que escriu en català", exclamava. I és que el poeta de Ciudad Real però català d'adopció José Corredor-Matheos no compta. Malgrat donar a conèixer autors catalans gràcies a les seves traduccions, sol emprar el castellà per a la producció pròpia. De fet, el 2005 s'enduia el guardó per El don de la ignorancia. "Ens hem de remuntar al 1989 amb Gimferrer i al 1985 amb Passeig d'aniversari, de Joan Vinyoli", denuncia Virallonga. "Espero que el cas de Margarit sigui la punta de l'iceberg. De les poètiques de l'Estat, la nostra és la millor. Estic molt content per l'amic Joan i pel poeta Margarit".

Qui sap si també per les qüestions de l'atzar a què al·ludia Margarit, enguany el finalista ha estat el poeta basc Jon Gerediaga Gotilla amb l'obra Jainkoa harrapatzeko tranpa. I és que mai un poemari en basc ha estat guardonat amb el Premio Nacional. Quedar finalista ja és un èxit.

El més llegit aquí

L'espurna del llibre guardonat cal buscar-la en les cases de misericòrdia. Van ser unes institucions molt presents en la quotidianitat de la postguerra, durant la infantesa de Joan Margarit. Tenien la missió d'acollir la gent més necessitada, sobretot els orfes. Eren institucions d'una gran duresa, però cal no oblidar que la intempèrie era encara molt més espantosa. Era terrible la imatge de les vídues dels afusellats pel franquisme que intentaven que els seus fills ingressessin a les cases de misericòrdia. Fora dels edificis no hi havia res: la intempèrie de la dura postguerra i la mort. D'aquí ha sortit un poemari humanament desolat on l'autor assoleix, segons Carles Miralles, membre del jurat i de l'Institut d'Estudis Catalans, "una maduresa lingüística i estètica importants. S'ho mereix. Després de Martí i Pol, Margarit és el poeta més llegit a casa nostra".

Potser actualment la poesia serveix de poc, però molt pitjor seria la vida sense l'empara dels versos.

La poesia, segons Margarit, "és com una casa de misericòrdia a la recerca de la veritat". "El poema és com una peça de música, una eina per descobrir coses d'un mateix que després poden ajudar a descobrir coses al lector. La poesia obre el lector al coneixement de si mateix; és aquí on rau la seva utilitat. Si no ens coneixem a nosaltres mateixos ens convertim en analfabets. Difícilment podrem estimar els altres si no ens estimem a nosaltres mateixos", raona.

Margarit és del parer que la felicitat no passa per la materialitat de cotxes, cases luxoses o mòbils. "Se't pot morir una filla, el pare, separar-te de la teva parella... ¿Com te'n surts de tot això? Només la poesia, la filosofia, la música o la pintura ens poden donar refugi".

Nova edició de 'Joana'

I sembla que la seva misericòrdia té corda per estona. Pel novembre s'espera una nova edició de Joana, acompanyat d'un CD amb els poemes recitats, per commemorar els deu mil exemplars venuts a casa nostra del poemari dedicat a la seva filla desapareguda, així com la publicació de Misteriosament feliç, la seva darrera joia poètica. Però ell no es considera un rara avis en el panorama poètic. No debades, arribar als mil exemplars ja és un èxit. "Martí i Pol ja venia molt. No s'ha de patir, la poesia va endavant. És l'únic refugi que hi ha", insisteix.

Amb una poètica austera i exacta, amb les paraules justes, Joan Margarit sempre ha tret el màxim rendiment a un mínim material. Sempre ha reconegut que hi té molt a veure la seva formació i treball com a arquitecte. De fet, és catedràtic jubilat de càlcul d'estructures a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.

 

================================================================================

 
4)
 
Immigració multiplica per quatre els cursos de català
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 28), dijous 9 d'octubre del 2008
http://paper.avui.cat/article/societat/141938/immigracio/multiplica/quatre/cursos/catala.html
 

Immigració multiplica per quatre els cursos de català

 

La secretaria per a la Immigració destina aquest any més d'1,1 milions d'euros per potenciar els cursos de català que fan les associacions d'immigrants. Un pressupost que permet arribar a 8.000 alumnes a través de 457 cursos, quatre cops més que l'any 2005, quan els alumnes no arribaven a 2.000 i els cursos superaven de poc el centenar.

A més del creixement, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, destaca que actuar a través de les entitats d'immigrants és una bona manera d'arribar als nouvinguts més reticents d'entrada a incorporar-se al sistema de la societat d'acollida. "Els oferim el curs B-1, perquè el B-2 ja el facin al Consorci per a la Normalització Lingüística. Fer les primeres classes de català en una entitat que coneixen els serveix de porta d'entrada al sistema públic normalitzat". En poblacions on no arriba el Consorci, com és el cas de municipis del pla de Lleida amb un percentatge d'immigració important, cobreixen el forat les entitats.

Amorós creu que el pressupost destinat als cursos ha de seguir creixent i recorda que la llei d'acollida "ha de suposar, també en el cas del coneixement de la llengua, un salt qualitatiu i quantitatiu". El certificat d'acollida garantirà que aquella persona té unes competències laborals i també lingüístiques.

 

================================================================================
 
5)
 
Ridao revela que el Govern espanyol vol paralitzar la recepció de TV3 al País Valencià
 
Publicat en el diari digital directe.cat dijous 9 d'octubre del 2008
http://breu.bulma.net/?l9893
 

Ridao revela que el Govern espanyol vol paralitzar la recepció de TV3 al País Valencià

 

El Portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha reclamat que es posi en funcionament la reciprocitat d'emissió entre TV3 i Canal 9 perquè els habitants dels Països Valencians puguin veure les emissions de la televisió catalana.

Ridao ha explicat que en una conversa mantinguda ahir amb la vicepresidenta del govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, aquesta va anunciar-li la decisió del govern espanyol de no fer efectiva de manera immediata la reciprocitat entre Canal 9 i TV3 fins que hi hagi un nou mapa audio-visual i de l'espai radioelèctric.

Ridao no descarta reclamar mesures de manera urgent perquè abans de finals d'any es pugi instal·lar un multiplex que permeti la reciprocitat. El diputat d'Esquerra recorda que la Vicepresidenta té el projecte de decret del Ministeri de Indústria que dirigia Joan Clos després de les negociacions amb el Govern català i valència perquè ‘els multiplex permetin utilitzar 1 dels 4 canals dels que disposen perquè TV3 pugui emetre als Països Catalans' i fer així efectiva la reciprocitat de que permeti veure Canal 9 a Catalunya i TV3 al País Valencià. També recorda que el Govern espanyol ha concedit un multiplex a les Illes Balears, mentre no avança en el projecte per tal de permetre la instal·lació del dels País Valencià.

Ridao ha recordat que ‘no hi ha raons de caràcter tècnic sinó exclusivament polítiques per no impulsar la reciprocitat' i ha comentat que mentre el govern espanyol no es planteja impulsar la reciprocitat, el govern valencià continua amb l'activitat per tal de tancar repetidors i impedir que els ciutadans del País Valencià puguin veure les emissions de la televisió pública catalana.
 
 
================================================================================
 
6)
 
Neix Jornal, el primer diari digital econòmic en català
 
Publicat en el diari digital directe.cat dijous 9 d'octubre del 2008
http://www.directe.cat/article/neix-el-primer-diari-deconomia-en-catala-jornal-9800
 

Neix Jornal, el primer diari digital econòmic en català

Està basat en economia domèstica i proper al consumidor

Des d'avui ja està diponible el primer diari digital sobre economia en català. El Jornal neix amb la voluntat d'informar creant un front comú amb la unió de diversos portals existents que abordaven temes econòmics des de diferents punts de vista: de la informació a l'opinió.

Així doncs, Jornal agrupa el portal d'informació al consumidor Quins Preus!, el web d'opinió econòmica Entorns i els fòrums catalans de borsa BorsaCat. Tot el contingut que s'hi ofereix és en clau econòmica, i més en concret, dins del món de l'economia domèstica i el consum.

Jornal centrarà els seus continguts en la informació de temes que interessen als consumidors i usuaris en clau catalana. A més, Jornal comptarà amb un gestor propi de blogs, amb diferents persones vinculades al món de l'economia domèstica i el consum, que oferiran la seva opinió i el seu punt de vista sobre el dia a dia. El diari compta també amb un espai de fòrums d'opinió on els usuaris podran participar de manera directa. L'objectiu final és oferir un producte que aglutini informació, opinió i participació.

Jornal també comptarà amb una televisió pròpia que aportarà entrevistes i reportatges. També, com a principal novetat, hi haurà la possibilitat de consultar informes comercials de qualsevol societat mercantil de l'estat o de qualsevol autònom, a partir del seu nom o del seu CIF/NIF.

Jornal, a més, possibilitarà que els col·laboradors des de l'apartat d'opinió treballin sobre un gestor de blogs amb la intenció de crear un nucli d'opinió sobre l'economia domèstica a la xarxa, aportant la seva interpretació d'una realitat, que tot i ser tan propera al ciutadà, necessita d'un espai dinàmic, independent i responsable per a poder-se expressar.
 
================================================================================
 
7)
 
 

I JORNADA SOBRE ELS PARLARS VALENCIANS DE BASE CASTELLANO ARAGONESA (De l'Alt Millars a la Vega Baixa)

 

València, 12 de novembre de 2008 

Fòrum de Debats de la Universitat de València

Aula Magna. Carrer la Nau, 2

 

 

València, 13 de novembre de 2008

Saló de Graus, Facultat de Filologia

Universitat de València

 

 

Inauguració: Fòrum de Debats de la Universitat de València:

Dimecres: 12 de novembre de 2008

Dra Pilar Garcia Mouton (CSIC), Las hablas valencianas en los Atlas Lingüísticos españoles.

 

Dijous: 13 de novembre:

Saló de Graus, Facultat de Filologia

9'00: Inscripció

9'30-10'05: Dr José Enrique Gargallo (U. Barcelona), Una mirada romànica als parlars xurros.

 

10'10-10'45: Dr. Francisco Gimeno – E. Martinez (U. Alacant), La transición graduada de la frontera meridional catalano-castellana.

 

10'50-11'25: Dr Joaquim Martí (U. València), Valencià i aragonés en el Vocabulari de Torres Fornes (1903).

 

Descans i café

 

12'00-12'35: Dr. Brauli Montoya (U. Alacant), El castellà actual de les comarques del Vinalopó i el Segura com a exponent del valencià antic.

 

12'40-13'15:  Mercedes Abad (U. Murcia), Caracteritzación d