InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
 
Resum número 22 (dimarts 14/10/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 
1) Joan Solà - «L'església d'Efes»
 
2) Eugeni S. Reig - roses i rosses
 
3) La llista «Migjorn» sobre llengua catalana
 
4) Qui s'amaga rere Asocolombia?
 
5) Pere Bessó guanya el premi Josep Maria Ribelles de poesia
 
6) Auca de Jaume I
 
7) La Plataforma per la Llengua diu no a les retallades del Tribunal Constitucional en matèria lingüística
 
8) XXVIè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ
 
 
 
==================================================================
 
 
1)
 
Joan Solà - «L'església d'Efes»
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 11 d'octubre del 2008
 
 

«L'església d'Efes»

 

Continuo la sessió de consultes. Ara són un equip d'excel.lents traductors de la Bíblia. A l'Apocalipsi 2,1 apareix aquesta construcció (que es repeteix): «A l'àngel de l'església d'Efes, escriu-li». Al text grec hi diu literalment en Efes, i s'hi sobreentén el verb eimi 'ser' (en altres passatges el verb és explícit). L'equip tracta d'ajustar-se més al dit verb, i uns suggereixen de traduir [1] «A l'àngel de l'església que hi ha a Efes, escriu-li», i uns altres [2] «A l'àngel de l'església que és a Efes, escriu-li». Altres traductors del passatge han donat simplement d'Efes (sense verb) o bé la versió [1]. I la pregunta és quina de les versions [1], [2] és adequada o més adequada. Els vaig respondre el següent.

Per a la meva intuïció, entre [1] i [2] només és bona [1]. El perquè és cosa secundària (i no sempre el trobem): simplement jo diria [1] i mai [2]. Ja Gabriel Ferrater deia que subordinar els fets a alguna «explicació o justificació» tècnica era posar el carro davant dels bous. Però avui ja coneixem prou bé aquest terreny. En català amb haver-hi introduïm al discurs una entitat nova (un nom), la qual serà, doncs, rema, i la construcció té l'esquema «locatiu + haver-hi + nom»: [3] «Al carrer hi ha un cotxe». I usem ser en el cas contrari, d'un nom ja present a la conversa (tema), del qual diem que es troba en tal lloc (rema), i l'esquema és «nom + ser + locatiu»: [4] «El cotxe és al carrer».

Una filigrana, vaja. Si no fossin... dues coses: en català tenim tres verbs, ser, estar, haver-hi, no pas dos, i per tant cal adjudicar una part de la parcel.la al tercer; però ho deixarem estar. (Al País Valencià la distribució no és la mateixa que a la resta, i a la resta... la joventut actual ja ha mig perdut la carta de navegar.) Segona i principal: senyor, no ens faci beure a galet, que [1] i [2] no són pas com [3] i [4]! Vet aquí el problema del lingüista. El que diré ara pot ser cert i exacte o no, però no afecta ni poc ni molt la conclusió de més amunt.

A «Escriu a l'àngel de l'església que hi ha a Efes» tenim una oració de relatiu (que hi ha a Efes), que amaga, doncs, el nom (que coincideix amb l'antecedent). L'antecedent (l'esgésia) no és un nom prou ben determinat, malgrat l'article que porta, i el determina precisament l'oració de relatiu, que és, per tant, restrictiva. El conjunt, abans de produir-se la relativització, podria ser així: «Escriu a l'àngel de l'església [a Efes hi ha una església]», i ja hem retrobat l'estructura [1]; com que els dos noms església es refereixen a la mateixa entitat, en català la relativització és obligatòria. Aquí el problema és el següent: el català té tres verbs per a les construccions locatives; altres llengües (francès) només en tenen dos, i altres en tenen un (potser grec, llatí, anglès), i aquestes altres llengües expressen els nostres matisos per altres mitjans. Ens enganyem si pretenem portar la «fidelitat» de la traducció fins al punt de mutilar el nostre sistema.

 

Joan Solà

 

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
==============================================================================
 
 
2)
 
Eugeni S. Reig - roses i rosses
 
 
 
roses i rosses
 
En valencià tenim la paraula rosa, substantiu que usem per a denominar la flor del roser però que també emprem per a denominar el gra de dacsa que, en fregir-lo, esclata fent un esclafit i prenent una forma que recorda una petita rosa blanca. La o de la paraula rosa es pronuncia ben oberta i la s sonora.
La nostra llengua també té l'adjectiu rossa (femení de ros) que s'usa per a denominar la dona que té els cabells de color entre el castany molt clar i el daurat. La o de la paraula rossa es pronuncia tancada i la s sorda.
En el capítol de Socarrats –el programa d'humor que Canal 9 ens oferix este estiu cada nit després del telediari de les nou– corresponent al dimarts 16 de setembre, apareixen dos personatges asseguts en una sala de cinema. Un li diu a l'altre: “tu vares dir que portaries unes roses...” (es referix, naturalment, a unes roses de dacsa per a menjar-se-les mentres projecten de la pel·lícula). L'altre personatge es gira, mira cap a la seua dreta i entren dues xicotes rosses que s'asseuen al costat dels personatges en qüestió. Fan la brometa dient que ha portat dues rosses (xicotes) en lloc de les roses (de dacsa). La broma els ix perfecta perquè fan la bestiesa de pronunciar les dues paraules de la mateixa manera i les dues malament. Pronuncien en els dos casos la o doble oberta i la s sorda. Aquesta mena de gracietes només poden fer-se des de la ignorància més absoluta o des d'un menyspreu total cap a l'idioma. ¿No acabarem mai d'avergonyir-nos mirant i escoltant Canal 9?
 
 
===============================================================================
 
3)
 
 

La llista «Migjorn» sobre llengua catalana

 
Un grup de persones a les quals ens uneix un amor pregon per la llengua catalana i un gran interès per la seva problemàtica actual vam obrir la llista de distribució Migjorn, la qual va començar a funcionar el 18 d'agost del 2002. En la Norma de funcionament intern es diu: «La llista electrònica neix amb la voluntat de ser un espai d'intercanvi intel·lectual sobre qüestions que afecten la llengua catalana en tots els seus vessants, tant lingüístics, com literaris i sociolingüístics, per tal d'afavorir els lligams que existeixen entre tots els territoris de llengua catalana que s'estenen de Salses fins a Guardamar del Segura i de Fraga fins a Maó i l'Alguer, segons tots els mapes reconeguts per la romanística internacional. No s'hi admetrà cap qüestionant sobre la unitat lingüística d'aquests territoris ni sobre la denominació internacional ni científica que rep la llengua». L'objectiu principal de la llista és, doncs, l'estudi de la llengua catalana i la defensa de la seua unitat.
 
Migjorn s'adreça tant a professionals i estudiosos del català com a persones que estiguin compromeses en la tasca cívica de defensa i difusió de la nostra llengua i literatura.
D'ençà que es va obrir la llista en els darrers dies d'agost de 2002 s'hi han enviat més de 35.000 missatges i el nombre de subscriptors ha superat els 200. La temàtica, estil i enfocament dels missatges ve marcada, òbviament, pels diferents interessos dels seus membres. En aquest sentit, els collistaires han volgut fins ara que Migjorn sigui alguna cosa més que una eina de correctors i traductors preocupats per trobar una solució urgent a problemes puntuals relacionats amb la seva tasca professional. Així, d'ençà que es va obrir la nostra llista, aquell espai de debat que dèiem s'ha convertit en debat i contrast de dades i opinions sobre sociolingüística, normativa i estandardització, lèxic i fraseologia, dialectologia, fonètica, morfosintaxi, història de la llengua, toponímia, etimologia i gramàtica històrica.
 
L'interès de les discussions d'una llista de correu, el nivell dels missatges, es deu tant a la preparació dels seus membres com a l'interès que tinguin per a aporta-hi dades i elements de debat. En aquest sentit, ens mostrem fins ara àmpliament satisfets: alguns membres hi han difós articles i comunicacions científiques i hi han aportat dades interessants sobre toponímia i llengua antiga; el contrast sobre dades dialectològiques i etimològiques és constant, s'ha aportat interessant informació gramatològica, s'han difós dades bibliogràfiques de difícil consulta, etc.
Les discussions estrictament lingüístiques han versat bàsicament sobre diferents aspectes de descripció lingüística i sobre la nostra normativa. Generalment, la motivació de molts d'aquests missatges era contrastar l'extensió dialectal de diferents fenòmens lingüístics, discutir-ne l'explicació lingüística o debatre'n la viabilitat normativa. Pel que fa a la fonètica, s'han tractat temes com l'origen i extensió del betacisme, la pronúncia dels fonemes palatals africats i fricatius en alguns parlars, l'extensió del ieisme no etimològic, l'apitxament, etc. En morfosintaxi s'han debatut, entre altres, temes com ara l'origen, distribució dialectal i solucions normatives dels increments incoatius, els plurals –scs, -sts, la concordança del participi amb els pronoms febles objectius, els pronoms en i hi en valencià, la vigència de l'estructura en+infinitiu, les preposicions per i per a, etc. Una dels motius més freqüents de consulta és el lèxic i la fraseologia dialectal: Migjorn té la sort de comptar amb experts i profunds coneixedors de la llengua popular procedents de gairebé totes les zones del domini lingüístic, la qual cosa converteix la llista en una potent eina per a conèixer les formes dialectals vives o en perill d'extinció.
 
La motivació dels escrits lingüístics ha estat bàsicament la curiositat o el suport a estudis que els collistaires estan elaborant. Aquest interès de recerca s'ha complementat perfectament amb les qüestions que demanaven una solució puntual a algun dubte de normativa, d'adaptació d'estrangerismes...
 
En l'àmbit sociolingüístic, cal destacar que diàriament els collistaires de Migjorn reben a través de la llista germana InfoMigjorn un resum de les principals notícies o articles d'opinió apareguts en la premsa i relacionats amb la nostra llengua i literatura, la qual cosa facilita que els subscriptors puguin estar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua i cultura catalana. Els temes sociolingüístics s'han centrat sobretot en el model de la llengua a l'escola a les Illes, en el nord del País Valencià i en el sud del Principat, la llengua dels mitjans de comunicació, la situació sociolingüística del sud del País Valencià o les Illes, etc. Un dels que s'han debatut amb més interès ha estat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la qüestió de l'estàndard i la problemàtica que implica l'acceptació d'un estàndard valencià amb característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes que l'acosta al valencià popular, però que presenta certes diferències amb l'estàndard emprat al Principat i les Illes. S'han discutit els avantatges i els inconvenients d'emprar aquest estàndard, i el debat, sempre assenyat, no ha estat exempt d'apassionament. S'ha parlat també sobre la situació sociolingüística a les Illes Balears, al sud del País Valencià...
 
Podríem dir que Migjorn, en els sis anys que té de vida, s'ha convertit en un espai de qualitat obert al debat i intercanvi d'informació sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua catalana. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat d'entrar en contacte amb persones d'arreu del domini lingüístic interessades en la llengua i desitjoses d'establir uns lligams que d'altra manera hauria estat molt difícil que s'haguessin arribat a produir. Des del to distès al rigor intel·lectual, des del denominador comú de l'amor a la llengua catalana a la discrepància en les estratègies de normativització i estandardització, Migjorn serà allò que els actuals i futurs subscriptors desitgin que sigui.
La llista té un Consell Directiu format per un mínim de dotze membres i un màxim de dinou, renovable periòdicament a fi de no fer recaure en una sola persona la responsabilitat de prendre les decisions que es deriven del funcionament d'una llista en la qual intervenen moltes persones de procedència i opinions diverses. La llista és tancada, és a dir, els missatges que s'hi envien només poden ser llegits pels membres de la llista.
 
Qui estigui interessat a pertànyer a aquesta llista de distribució, ha d'omplir i enviar la SOL·LICITUD PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN que trobarà davall d'aquest missatge a l'adreça electrònica eugeni.s.reig@telefonica.net
 
Signat: el Consell Directiu de la llista Migjorn.
Miquel Adrover (Campos), Santi Arbós (Fulleda), Antoni Arca (l'Alguer), Gustau Erill (Monistrol de Calders), Josep Enric Escribano (Elx), Enric Gil (Almassora), Joan Carles Martí (Elx), Antoni Mas (Santa Margalida), Carles Millan (Barcelona), Josep Francesc Molés (Castelló de la Plana), Maria del Carme Planells (Eivissa i Formentera), Amàlia Prat (Andorra), Josep Saborit (Borriana), Ramon Sangles (Barcelona), Eugeni S. Reig (administrador de la llista), Teodoric Vidal (Perpinyà) i Carme Vilà (Torelló).
 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
SOL·LICITUD PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN
 
NOM DE FONTS:
COGNOMS:
LLOC I DATA DE NAIXEMENT:
ADREÇA POSTAL:
ADREÇA ELECTRÒNICA:
LLENGUA MATERNA:
LLENGÜES APRESES:
FORMACIÓ ACADÈMICA:
CONEIXEMENTS DE CATALÀ:
¿EN QUIN ASPECTE DE LA LLENGUA TENIU MÉS INTERÉS? (DIALECTOLOGIA, SOCIOLINGÜÍSTICA, PERFECCIONAR-NE L'ÚS):
¿EN QUINS DELS ASPAECTES CITATS PODRÍEU COL·LABORAR-HI MÉS ACTIVAMENT?
¿QUÈ ÉS ALLÒ QUE VOLDRÍEU TROBAR A LA LLISTA I QUÈ HI
PODRÍEU APORTAR?
¿PENSEU COL.LABORAR EN ELS TEMES DE DEBAT A LA LLISTA?:
SEGONS ELS ESTATUTS DE MIGJORN, CAP DELS MEMBRES POT FER-HI QUESTIONAMENT O DEBAT DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA. ¿ACCEPTEU LA UNITAT DE LA LLENGUA? (Responeu SÍ o NO):
TRIEU LA MODALITAT DE SUBSCRIPCIÓ A LA LLISTA.
1) Rebre els missatges a mesura que van enviant-se a la llista.
2) Rebre un missatge resum amb la llista de tots els missatges que s'han enviat en el dia.
3) No rebre cap missatge. Llegir els missatges directament en la web.
(Responeu 1, 2 o 3):
 
 
================================================================================
 
 
4)
 
Qui s'amaga rere Asocolombia?
 
Publicat en el diari digital directe.cat divendres 3 d'octibre del 2008
 
 
Qui s'amaga rere Asocolombia?
 
Aquesta setmana s'ha conegut amb sorpresa la proposta d'una associació d'immigrants colombians a les Balears, Asocolombia, que cridava al boicot dels productes etiquetats en català o dels comerços illencs amb rètols en la nostra llengua. El boicot es justificava amb arguments tan rocambolescos com que el català precipita els fills dels immigrants al fracàs escolar, o amb afirmacions com la que assegurava que 'la immersió lingüística exposa els nostres fills a les drogues'.
No cal dir que tots els partits de les Balears s'han oposat al boicot, fins i tot el PP, i Asocol, l'altra associació d'immigrants de Colòmbia, que de fet agrupa a la majoria de nouvinguts d'aquell país, també s'ha desmarcat de les declaracions anticatalanes d'Asocolombia i el seu president, José William Vega.
El tal José William Vega és un personatge conegut als cercles polítics de les Illes per la seva voluntat de figurar i fer carrera política com sigui. Va militar al PP de Calvià durant sis anys, amb qui encara guarda una estreta relació malgrat donés de baixa la militància el 2007, mesos abans de la campanya electoral, per donar una imatge de neutralitat des de l'associació, que havia rebut subvencions del Govern de Jaume Matas.
A les declaracions anticatalanes de William Vega cal afegir-hi el seu flirteig amb Pedro J. Ramirez. Precisament el president d'Asocolombia fou una de les 'personalitats destacades' d'aquella casposa manifestació a favor de la piscina il·legal del director d'El Mundo. L'estiu de 2006, Wi