Un grup de persones a les quals ens uneix un amor pregon per
la llengua catalana i un gran interès per la seva problemàtica actual vam obrir
la llista de distribució Migjorn, la qual va començar a funcionar el 18 d'agost
del 2002. En la Norma de funcionament intern es diu: «La llista electrònica neix
amb la voluntat de ser un espai d'intercanvi intel·lectual sobre qüestions que
afecten la llengua catalana en tots els seus vessants, tant lingüístics, com
literaris i sociolingüístics, per tal d'afavorir els lligams que existeixen
entre tots els territoris de llengua catalana que s'estenen de Salses fins a
Guardamar del Segura i de Fraga fins a Maó i l'Alguer, segons tots els mapes
reconeguts per la romanística internacional. No s'hi admetrà cap qüestionant
sobre la unitat lingüística d'aquests territoris ni sobre la denominació
internacional ni científica que rep la llengua». L'objectiu principal de la
llista és, doncs, l'estudi de la llengua catalana i la defensa de la seua
unitat.
Migjorn s'adreça tant a professionals i estudiosos del català
com a persones que estiguin compromeses en la tasca cívica de defensa i difusió
de la nostra llengua i literatura.
D'ençà que es va obrir la llista en els darrers dies d'agost
de 2002 s'hi han enviat més de 35.000 missatges i el nombre de subscriptors ha
superat els 200. La temàtica, estil i enfocament dels missatges ve marcada,
òbviament, pels diferents interessos dels seus membres. En aquest sentit, els
collistaires han volgut fins ara que Migjorn sigui alguna cosa més que una eina
de correctors i traductors preocupats per trobar una solució urgent a problemes
puntuals relacionats amb la seva tasca professional. Així, d'ençà que es va
obrir la nostra llista, aquell espai de debat que dèiem s'ha convertit en debat
i contrast de dades i opinions sobre sociolingüística, normativa i
estandardització, lèxic i fraseologia, dialectologia, fonètica, morfosintaxi,
història de la llengua, toponímia, etimologia i gramàtica històrica.
L'interès de les discussions d'una llista de correu, el
nivell dels missatges, es deu tant a la preparació dels seus membres com a
l'interès que tinguin per a aporta-hi dades i elements de debat. En aquest
sentit, ens mostrem fins ara àmpliament satisfets: alguns membres hi han difós
articles i comunicacions científiques i hi han aportat dades interessants sobre
toponímia i llengua antiga; el contrast sobre dades dialectològiques i
etimològiques és constant, s'ha aportat interessant informació gramatològica,
s'han difós dades bibliogràfiques de difícil consulta, etc.
Les discussions estrictament lingüístiques han versat
bàsicament sobre diferents aspectes de descripció lingüística i sobre la nostra
normativa. Generalment, la motivació de molts d'aquests missatges era contrastar
l'extensió dialectal de diferents fenòmens lingüístics, discutir-ne l'explicació
lingüística o debatre'n la viabilitat normativa. Pel que fa a la fonètica, s'han
tractat temes com l'origen i extensió del betacisme, la pronúncia dels fonemes
palatals africats i fricatius en alguns parlars, l'extensió del ieisme no
etimològic, l'apitxament, etc. En morfosintaxi s'han debatut, entre altres,
temes com ara l'origen, distribució dialectal i solucions normatives dels
increments incoatius, els plurals –scs, -sts, la concordança del participi amb
els pronoms febles objectius, els pronoms en i hi en valencià, la vigència de
l'estructura en+infinitiu, les preposicions per i per a, etc. Una dels motius
més freqüents de consulta és el lèxic i la fraseologia dialectal: Migjorn té la
sort de comptar amb experts i profunds coneixedors de la llengua popular
procedents de gairebé totes les zones del domini lingüístic, la qual cosa
converteix la llista en una potent eina per a conèixer les formes dialectals
vives o en perill d'extinció.
La motivació dels escrits lingüístics ha estat bàsicament la
curiositat o el suport a estudis que els collistaires estan elaborant. Aquest
interès de recerca s'ha complementat perfectament amb les qüestions que
demanaven una solució puntual a algun dubte de normativa, d'adaptació
d'estrangerismes...
En l'àmbit sociolingüístic, cal destacar que diàriament els
collistaires de Migjorn reben a través de la llista germana InfoMigjorn un resum
de les principals notícies o articles d'opinió apareguts en la premsa i
relacionats amb la nostra llengua i literatura, la qual cosa facilita que els
subscriptors puguin estar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua
i cultura catalana. Els temes sociolingüístics s'han centrat sobretot en el
model de la llengua a l'escola a les Illes, en el nord del País Valencià i en el
sud del Principat, la llengua dels mitjans de comunicació, la situació
sociolingüística del sud del País Valencià o les Illes, etc. Un dels que s'han
debatut amb més interès ha estat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la
qüestió de l'estàndard i la problemàtica que implica l'acceptació d'un estàndard
valencià amb característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes
que l'acosta al valencià popular, però que presenta certes diferències amb
l'estàndard emprat al Principat i les Illes. S'han discutit els avantatges i els
inconvenients d'emprar aquest estàndard, i el debat, sempre assenyat, no ha
estat exempt d'apassionament. S'ha parlat també sobre la situació
sociolingüística a les Illes Balears, al sud del País Valencià...
Podríem dir que Migjorn, en els sis anys que té de vida, s'ha
convertit en un espai de qualitat obert al debat i intercanvi d'informació sobre
qualsevol tema relacionat amb la llengua catalana. Les noves tecnologies ens
ofereixen la possibilitat d'entrar en contacte amb persones d'arreu del domini
lingüístic interessades en la llengua i desitjoses d'establir uns lligams que
d'altra manera hauria estat molt difícil que s'haguessin arribat a produir. Des
del to distès al rigor intel·lectual, des del denominador comú de l'amor a la
llengua catalana a la discrepància en les estratègies de normativització i
estandardització, Migjorn serà allò que els actuals i futurs subscriptors
desitgin que sigui.
La llista té un Consell Directiu format per un mínim de dotze
membres i un màxim de dinou, renovable periòdicament a fi de no fer recaure en
una sola persona la responsabilitat de prendre les decisions que es deriven del
funcionament d'una llista en la qual intervenen moltes persones de procedència i
opinions diverses. La llista és tancada, és a dir, els missatges que s'hi envien
només poden ser llegits pels membres de la llista.
Qui estigui interessat a
pertànyer a aquesta llista de distribució, ha d'omplir i enviar la SOL·LICITUD
PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN que trobarà davall d'aquest missatge a
l'adreça electrònica eugeni.s.reig@telefonica.net
Signat: el Consell Directiu de la llista Migjorn.
Miquel Adrover (Campos), Santi Arbós (Fulleda), Antoni Arca
(l'Alguer), Gustau Erill (Monistrol de Calders), Josep Enric Escribano (Elx),
Enric Gil (Almassora), Joan Carles Martí (Elx), Antoni Mas (Santa Margalida),
Carles Millan (Barcelona), Josep Francesc Molés (Castelló de la Plana), Maria
del Carme Planells (Eivissa i Formentera), Amàlia Prat (Andorra), Josep Saborit
(Borriana), Ramon Sangles (Barcelona), Eugeni S. Reig (administrador de la
llista), Teodoric Vidal (Perpinyà) i Carme Vilà (Torelló).
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
SOL·LICITUD PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN
NOM DE FONTS:
COGNOMS:
LLOC I DATA DE NAIXEMENT:
ADREÇA POSTAL:
ADREÇA ELECTRÒNICA:
LLENGUA MATERNA:
LLENGÜES APRESES:
FORMACIÓ ACADÈMICA:
CONEIXEMENTS DE CATALÀ:
¿EN QUIN ASPECTE DE LA LLENGUA TENIU MÉS INTERÉS? (DIALECTOLOGIA,
SOCIOLINGÜÍSTICA, PERFECCIONAR-NE L'ÚS):
¿EN QUINS DELS ASPAECTES CITATS PODRÍEU COL·LABORAR-HI MÉS
ACTIVAMENT?
¿QUÈ ÉS ALLÒ QUE VOLDRÍEU TROBAR A LA LLISTA I QUÈ HI
PODRÍEU APORTAR?
¿PENSEU COL.LABORAR EN ELS TEMES DE DEBAT A LA LLISTA?:
SEGONS ELS ESTATUTS DE MIGJORN, CAP DELS MEMBRES POT FER-HI QUESTIONAMENT O
DEBAT DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA. ¿ACCEPTEU LA UNITAT DE LA LLENGUA?
(Responeu SÍ o NO):
TRIEU LA MODALITAT DE SUBSCRIPCIÓ A LA LLISTA.
1) Rebre els missatges a mesura que van enviant-se a la llista.
2) Rebre un missatge resum amb la llista de tots els missatges que s'han
enviat en el dia.
3) No rebre cap missatge. Llegir els missatges directament en la web.
(Responeu 1, 2 o
3):