InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
Resum número 12 (18/09/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 
1) Joan Solà - Cap on va Catalunya?
 
2) Beca de col·laboració en les tasques pròpies del SCL de l'IEC
 
3) Eugeni S. Reig - El valencià dels polítics
 
4) Blog sobre lexicografia catalana "Gazophylacium"
 
5) Ressenya del llibre "Llengua i comunicació" de Joan Tudela
 
6) Til Stegmann creu que no cal impartir classes de castellà a Catalunya
 
7) Carta d'un lector d'InfoMigjorn
 
8) La Fundació puntCAT abarateix el registre de dominis .cat pel tercer aniversari de la seua aprovació

 
==================================================================
 
 
1) Joan Solà - Cap on va Catalunya?
 
Publicat en el diari AVUI dissabte 10 de maig del 2008
 
http://paper.avui.cat/article/politica/125808/cap/on/va/catalunya.html
 
 
Cap on va Catalunya?
 

Accentant que ens trobem en uns moments de neguit col.lectiu, la frase Estamos en España, repetida per tothom, seria una bona resposta a la pregunta ¿Què ens ha passat? Arrosseguem des de fa segles una crisi d'Estat, de pàtria i de llengua que no tenen les tres entitats polítiques amb les quals convivim. Aquella frase "resol" (suprimeix, nega) qualsevol vel.leïtat de diferència. Ara se'ns ha complicat la qüestió de la pàtria amb les massives immigracions i amb el periòdic reforçament de l'«espanyolització» impulsada per un Estat, uns partits polítics i uns mitjans de comunicació que serveixen exclusivament una de les dues opcions i denigren l'altra.

En l'aspecte lingüístic, no hem aconseguit, ni de lluny, un ideal que és més fàcil de formular que d'assolir: que el català sigui exactament igual que el castellà. Tan iguals com les llengües de Bèlgica o de Suïssa. Però com que la llengua és una de les realitats més fortes de les persones i de les comunitats, doncs aquesta anormalitat ens produeix un malestar profund. Els catalanoparlants no som ciutadans iguals que els altres, ni dins l'Estat que hauria de vetllar pel benestar i l'equilibri de tots, ni en el nostre propi país. Molt pitjor: durant segles aquest Estat ha maldat per esborrar-nos.

En els darrers anys cap dels governs "nostres" no ha pogut o volgut plantejar la qüestió d'aquesta manera, de l'única manera que podria ser esperançadora. Ens hem arrecerat en cataplasmes: en exèrcits d'auxiliars i voluntaris lingüístics, en accions poc conflictives com les retolacions, el teatre d'elit, les edicions de luxe de temes perillosament pròxims al folklore. És l'exteriorització de dos sentiments dramàticament contradictoris: el desig real de conservar la nostra llengua però alhora la incapacitat estructural d'aconseguir-ho. La xarxa de factors és tan complexa que hem optat per amagar el cap, deixar passar els anys i/o negar les evidències. L'evidència actual és que darrere els rètols en català d'un hospital, d'un restaurant, d'un centre esportiu, d'un festival no hi ha res més: la resta és totalment (o en la pràctica) castellana; i que la immigració colossal dels darrers anys no s'ha integrat a la llengua perquè la crua realitat els diu que no cal; i per tant, a poc a poc el català es va fent antipàtic, hostil. ¿Explicaria això, parcialment, el fracàs de l'acció escolar?

Sense descartar la poca traça que hàgim tingut en això o en allò, una altra raó és la semblança entre les dues llengües. No se'n parla gaire perquè l'aspecte polític és molt més decisiu; però la secular situació social negativa afecta el present molt més que no ens creiem: avui la pràctica totalitat de la gent de trenta-cinc anys en amunt no se sent gaire o gens segura en l'ús del català; i tant ells com els més joves se senten més segurs i lliures en castellà. Però alerta: una llengua insegura, degradada i poc flexible no pot ser atractiva i acaba sent avorrible.

Si els nostres governs anteriors no van afrontar la situació com calia, el govern actual és versemblant que hi tingui encara més vacil.lacions o dificultats, perquè la majoria de les persones més significatives que el formen no han nascut aquí o hi estan arrelades de manera menys forta que les anteriors. Inevitablement, els seus sentiments de pàtria i de llengua no poden ser els mateixos. Afegim-hi l'espectacle que ens ofereixen els partits que haurien de tenir més clares aquestes qüestions i haurem dibuixat el panorama essencial, la resposta a una pregunta complementària de la primera: ¿Què ens passa? Els atacs de fora (o de dins) no els podem desconèixer però tampoc evitar; al màxim, podríem no atiar-los.

És urgent que tant els polítics com la societat definim sincerament on som, on volem arribar i com hi arribaríem. Són nefastes les mitges veritats o les mitges mentides. Catalunya té una capacitat suficient de reacció política, econòmica i cultural. En l'aspecte lingüístic potser no havíem tingut mai una infraestructura tan positiva; però no ens servirà de res si no aconseguim que les generacions que pugen i les que vénen de fora respectin la llengua del territori i s'hi adhereixin.

 

Joan Solà

 

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
===================================================================
 
2) Beca de col·laboració en les tasques pròpies del Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC):
 
http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/13277_BecaCorreccio2008.pdf
 
 
==================================================================
 
3) Eugeni S. Reig - El valencià dels polítics
 
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià)
 
 

El valencià dels polítics

¿«Vaig a anar» o «aniré»?

 

Durant els dies que va durar la campanya electoral prèvia a les eleccions del 9 de març (del 23 de febrer fins al 7 de març) vàrem tindre ocasió d'oir el valencià que parlen els nostres polítics. En vàrem sentir de dolces i d'amargues. En no pocs casos haguérem de suportar el valencià postís d'alguns polítics que, a més de ieistes (pronuncien "iet" en lloc de "llet") i betacistes (pronuncien "bell" en lloc de "vell"), són incapaços de pronunciar les es i les os obertes pròpies de la nostra llengua i, sense gens de vergonya, les pronuncien tancades, com ho fa el castellà. Parlen un pseudovalencià amb fonètica castellana que als valencianoparlants ens posa la pell de gallina, ens deprimix i ens fa vergonya aliena. Però al costat d'eixe valencià artificial i desastrós, hem tingut la sort de sentir el valencià fresc, genuí i espontani d'alguns altres. Encara que no molts, la veritat. Però no tot són flors i violes. Eixos valencianoparlants autèntics, que tenen un bell valencià deprés en el bressol, en alguns casos, també maltracten la nostra llengua. Defectes podria traure'n molts referits a la fonètica, a la prosòdia, al lèxic, a la sintaxi, a l'estil, etc., però com que no vull fer-ho llarg i pesat em referiré només a un únic defecte: el futur perifràstic, que és el que es forma amb la construcció "anar + a + infinitiu" i que s'acostuma a usar per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat, mentres que el futur simple s'empra per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà ("a l'estiu aniré al poble"). Açò els valencians ho usem molt bé. El futur perifràstic l'utilitzem només per a expressar accions que s'han de produir immediatament ("vaig a netejar-me les dents"), encara que la nostra manera tradicional de parlar no acostuma a fer ús d'aquesta forma de futur i així és corrent oir expressions com ara "em vist, em pentine i baixe corrents", "m'acoste a la farmàcia en un bot i torne de seguideta", etc. El castellà, en canvi, fa ús i abús del futur perifràstic i no sols l'usa per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat ("voy a limpiarme los dientes", "voy a acercarme a la farmacia en un vuelo i vengo en seguida", etc.) sinó que, cada vegada més, l'empra indegudament per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà ("al año que viene vamos a ir de vacaciones a Italia"). Un valencià no diria mai de la vida una construcció tan estranya com "l'any que vaig a anar-me'n de vacacions a Itàlia", sempre dirà "l'any que ve me n'aniré de vacacions a Itàlia". Eixe abús que fa el castellà del futur perifràstic serà, sense cap mena de dubte, nefast per a eixa llengua, que acabarà perdent per complet l'ús del futur simple. De fet, en el castellà d'Amèrica ja s'ha perdut el futur simple, fins i tot en usos hipotètics. Els valencians no hem d'imitar eixe comportament lingüístic inadequat del castellà i hem de reservar el futur perifràstic només per a referir-nos a accions que s'han de produir immediatament. I encara seria millor si procurarem no usar-lo mai, perquè en valencià ja tenim un passat perifràstic format amb el verb "anar" i per tant si diem "va a anar", com es pronuncia exactament igual que "va anar", qui ho sent no sap si volem dir "anirà" o "anà". Aquesta confusió es produïx sempre en la tercera persona del singular (perquè la "a" de "va" es fon amb la preposició "a"), i en totes les persones, tant del singular com del plural, en tots els verbs que comencen per "a" i en la major part dels que comencen per "e". Una llengua és moltes coses, però fonamentalment i per damunt de tot és un instrument que ens servix per a comunicar-nos. Qui parla una llengua no es pot permetre usar paraules o construccions que creen confusió en qui l'escolta. Cada vegada que algú sent "va menjar" o "vaig anar" no s'ha de veure obligat a fer l'esforç mental de saber si qui ho ha dit vol dir "menjà" o "menjarà", "aní" o "aniré". El discurs d'un polític ha de ser clar, diàfan, inequívoc. S'ha d'entendre tot a la primera. Perquè si no és així, malament ho té el polític
 
 
===================================================================
 
 
4) Blog sobre lexicografia catalana "Gazophylacium"
 
 
Font: InfoZèfir
 
=====================================================================
 
5) Ressenya del llibre "Llengua i comunicació" de Joan Tudela, per Marcel Fité
 
Publicat en el nímero 62 de la revista Llengua Nacional (3er trimestre del 2008)
 
Joan Tudela és un periodista i sociolingüista ben conegut per la gent d'aquest país que sent inquietud pel futur de les llengües amenaçades i, per tant, pel futur de la llengua catalana. Els seus treballs, sempre d'una gran claredat i racionalitat, han aparegut publicats en diversos volums i en centenars d'articles de diaris i revistes, fet que li ha permès d'ésser distingit amb diversos premis: el Francesc Layret, el Ciutat de Barcelona, el Gaziel, el Jaume Ciurana, el Federació d'Ateneus i el Serra Moret.
 
L'obra que presentem, Llengua i comunicació, és un quadern editat per la Fundació Josep Comaposada, entitat que treballa des de fa anys en la mai prou lloada tasca de fomentar l'ús del català en el món laboral i sindical.
 
La publicació consta de tres parts. En la primera se'ns presenta un mapa de la comunicació presencial amb una exposició clara i concisa dels principals factors (auditius, visuals i globals) que hi intervenen. En la segona, dedicada a la comunicació escrita, se'ns explica d'una manera metòdica i detallada el procés de creació d'un text escrit a partir d'un itinerari dividit en quatre etapes: preescriure, escriure, reescriure i postescriure. En la tercera part, Tudela ens ofereix un centenar d'aforismes destinats a fer prendre consciència lingüística i a animar els lectors a comprometre's en la noble lluita de defensar el ple ús del català en el territori que li és propi. Aquests aforismes, senzills i precisos, tenen la virtut de desvetllar, amb el seu esclat lluminós, les consciències adormides i manipulades per anys i panys de silenci interessat i de tenebra imposada. Heus-ne aquí alguns exemples: “El futur de la llengua catalana no està escrit enlloc: l'escrivim cada dia entre tots.” “Viure en català al nostre territori és la nostra manera de contribuir al manteniment de la diversitat lingüística del planeta.” “En tot el món, només nosaltres parlem català: és la nostra contribució a la diversitat lingüística de la humanitat.” “La llengua catalana és un tresor construït al llarg de més d'un mil·lenni; en som hereus i no el podem dilapidar.” “La gent de Catalunya som un sol poble i la nostra llengua comuna és el català.” “Per a la gent de Catalunya, parlar català és la nostra manera de parlar valencià.” “El català no és ni ha estat mai una llengua d'imposició: mai cap dictadura no ha imposat el català.” “Deixar de parlar en català als que l'estan aprenent és fer-los una mala passada.” “De la vitalitat de la llengua d'aquí, tots en som responsables.” “A Catalunya, hem de ser exemplars en el tracte que donem a l'occità que es parla a la Val d'Aran, és a dir, l'aranès.” “La immersió escolar en català està molt bé; però és encara millor la immersió social en català.”
 
En definitiva, una obra pràctica, directa i intel·ligent que, d'una manera clara i senzilla, pot ser de gran utilitat i eficàcia de cara a aconseguir acostar-nos una mica més a la normalització lingüística del món laboral i, per tant, del conjunt de la llengua. Una eina, doncs, que, servint la llengua del territori, defensa el patrimoni lingüístic de la humanitat, perquè, com diu el mateix Tudela: “Com més fem servir el català, més contribuïm a mantenir la diversitat lingüística del planeta.”
 
Marcel Fité
 
 
=====================================================================
 
6) El lingüista alemany Til Stegmann creu que no cal impartir classes de castellà a Catalunya i ha defensat que es pugui viure íntegrament en català.
 
 
 
=====================================================================
 
 
7)  Carta d'un lector d'InfoMigjorn
 
 
Un any més passem les vacances d'agost a la Vila Joiosa. Dimecres 13, i després d'agafar cita prèvia, em presente al centre de salut a la consulta de desplaçats per a demanar les receptes per continuar el meu tractament. Allí em trobe amb un suposat metge, li demane el que necessite parlant-li en valencià. L'home es mostra molt molest per parlar-li en una llengua que diu que no coneix i de mala manera em diu que parle castellà. Jo li conteste que si no m´entén, que se'n vaja a Múrcia, Albacete o Madrid. Es posa totalment histèric i em demana que me'n vaja, jo li demane el seu nom. Diu que no me'l dóna, insisteix perquè me'n vaja i jo en demanar-li el seu nom. Acaba per cridar a un home encarregat de la seguretat perquè em despatxe de la consulta. Ve darrere meu acusant-me de racista i discriminador i m'amenaça a denunciar-me. Una vegada fora de la consulta, pregunte pel nom d'aquesta persona a l'administratiu del centre i fulls de reclamació. Tot seguit els òmplic sintetitzant el que havia passat, demanant que tot aquell professional que treballe en la nostra terra com a mínim entenga la nostra llengua.
En última instància, considere que el culpable de tot açò és la Generalitat que contracta al primer que es posa per davant sense exigir-li, ni tant sols oferir-li, la possibilitat de fer un curs per a entendre el valencià.
 
Vicent Fuentes i Parra
Alcoi (L'Alcoià)
 
=====================================================================
 
 
8) La Fundació puntCAT abarateix el registre de dominis .cat pel tercer aniversari de la seua aprovació
 
http://domini.cat/media/upload/arxius/premsa/080916.3raniversari.pdf
 
 
====================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================