InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 10 (16/09/2008)
1) Joan Tudela - Ideologies lingüístiques
2) Les llengües més importants del món
3) Eugeni S. Reig - eixugar i assecar / eixut i
sec
4) La Fundació puntCAT participa en la presentació de
Photosynth
5) Auques de Ramon Cuéllar
6) Entrevista a Antoni Ferraro sobre el seu llibre electrònic
GAIA 2148
7) Nou llibre: "Pompeu Fabra. Vida i obra" de Joan Solà i
Jordi Ginebra
8) Francesc Esteve - Repassada crítica al
Manifiesto
==================================================================
1) Joan Tudela - Ideologies lingüístiques
Publicat en el diari AVUI dilluns 11 d'agost del
2008
Ideologies lingüístiques
Joan Tudela
N'hi ha que neguen el caràcter ideològic de les
posicions lingüístiques i diuen que defensar el català o el castellà és una cosa
neutra, com ara preferir estiuejar a la vora del mar o a la muntanya. Mentida.
N'hi ha que diuen que la ideologia lingüística ens ve determinada, com el color
dels ulls: si la primera llengua apresa és el català, pertanys al grup
etnolingüístic català durant tota la vida i un dia més (el de l'esquela), però
si és el castellà, llavors la cosa es capgira i et toca defensar sempre el
castellà. Mentida. N'hi ha que diuen que no hi ha res a dir ni res a debatre
perquè tenim una "lengua común" de fama mundial i el que hem de fer és
deixar-nos de romanços minoritaris. Mentida.
Hauríem d'acostumar-nos a parlar d'ideologies lingüístiques,
de la mateixa manera que parlem d'ideologies polítiques o socials. La veritat és
que les nostres posicions lingüístiques tenen sempre una dimensió ideològica,
que tenim la llibertat de construir la nostra pròpia ideologia lingüística i que
el fet lingüístic no és axiomàtic, sinó que es pot debatre.
I quina és la ideologia lingüística del PP? Pregunta oportuna
ara que Esteban González Pons ha anunciat que al setembre el PP presentarà al
Congrés un projecte de llei per minoritzar, encara més, les llengües diferents
del castellà. La meva resposta és que la ideologia lingüística del PP s'assembla
perillosament a les ideologies polítiques totalitàries i, alhora, és equivalent
a la ideologia del darwinisme social, que és una concepció classista i
insolidària de la societat. Malignitat ideològica pura i dura.
===================================================================
2) Les llengües més importants del món
==================================================================
3) Eugeni S. Reig - eixugar i assecar / eixut i
sec
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del país
Valencià)
eixugar i assecar / eixut i sec
La nostra llengua disposa dels verbs eixugar i assecar (o
secar), dos verbs completament diferents, no únicament per la seua
morfologia o el seu origen etimològic sinó també pel seu significat. El verb
eixugar s'usa per a expressar el concepte de llevar –d'eliminar– el
líquid (generalment aigua) que cobrix superficialment alguna cosa, bé torcant-la
amb un pedaç, un drap o un paper, bé fent que el líquid citat s'evapore per
mitjà de la calor. En canvi, el verb assecar (o secar) s'empra
quan volem expressar el concepte de llevar –d'eliminar– l'aigua que forma part
de l'estructura d'alguna cosa, és a dir, l'aigua constituent de la matèria de
què està formada la dita cosa. Exactament la mateixa diferència hi ha entre els
adjectius eixut i sec. Una cosa eixuta és la que ha perdut
la humitat que la cobria, i una cosa seca la que ha perdut totalment o
parcialment la seua aigua constituent.
Així diem coses com ara: Estén la roba que, amb la caloreta que fa
hui, ja voràs com s'eixuga de seguideta. / Quan et llaves les mans, fes
el favor d'eixugar-te-les ben eixutes, que sempre ixes amb les mans mig
banyades. / Ara, mentres jo vaig escurant, tu vas torcant els plats i els
gots, i ja voràs com en un bufit tenim tota l'escurada neta i eixuta. /
Si llaves l'escala, no baixes al carrer fins que no s'eixugue, no mane Déu
pegues un esvaró i t'espatles com et va passar aquella volta. / A mi
m'agrada més l'arròs eixut que l'arròs caldós. / Es nota que fa molta
calor perquè, amb l'esbatussó d'aigua que ha caigut fa un moment, i ja està tot
el carrer eixut. / El panfígol és una coca redona i plana, feta de figues
seques i ametles. / Les panses són grans de raïm que els han assecats
posant-los al sol damunt d'un canyís. / Ahir va fer una ponentada i una
solana que em va secar la planteta aquella tan bonica que em va regalar ta mare
i que jo m'estimava tant. / A mi els albercocs secs no m'agraden gens;
però, en canvi, els tendres m'agraden molt. / Demà de matí hem d'agranar
l'hortet sense falta perquè està tot ple de fulles seques. /
Etc.
En sentit figurat podem dir: El xicon és molt simpàtic, en canvi la
xicona és eixuta i espolsada com sa mare. / Els patiments de l'època de
la guerra li varen assecar el cor. / És un vellet primet i sequet, però
encara està llambrenc. / Ací dalt, l'aire és més sec que en la
ciutat. / Tinc la gola seca de tant parlar. / La font s'ha secat
per complet. / Etc.
El castellà empra exclusivament el verb secar per a expressar els
dos conceptes que nosaltres expressem amb els verbs eixugar i assecar
(o secar), i, de la mateixa manera, l'adjectiu castellà seco
traduïx simultàniament els nostres adjectius eixut i sec. Avui en
dia el castellà s'infiltra d'una manera subreptícia i subliminar en el nostre
subconscient i va canviant lentament i subtilment les nostres estructures
lingüístiques sense que ens n'adonem. Expressions que en català s'han dit des de
temps immemorial d'una manera determinada i que nosaltres hem heretat per
tradició oral podem, sense ser-ne conscients, dir-les un bon dia d'una manera
diferent per influència del castellà. Podem passar-nos tota la vida dient frases
com ara He caigut en terra o Hui he tingut paella per a dinar i un
dia, de colp a repent, començar a dir «M'he caigut en terra» i «Hui he dinat
paella» i creure que és així com ho hem dit sempre. Doncs bé, quelcom de
semblant és el que passa amb els verbs eixugar i assecar (o
secar) i els adjectius eixut i sec. La influència del
castellà fa que, de manera inconscient, usem només assecar (o
secar) i sec i condemnem a l'ostracisme eixugar i
eixut. Això fa que, a voltes, diguem barbaritats immenses, demencials,
convençuts que això que hem dit està ben dit, que és correcte, que és així com
s'ha de dir. Podem dir, per exemple, «M'he assecat les mans» en lloc de M'he
eixugat les mans i quedar-nos tan tranquils sense pensar que, si ens
haguérem «assecat les mans» se'ns haurien quedat com si foren moixama o
pernil.
En un passat no gaire llunyà, la indústria de la seda va tindre a
València una importància considerable. Tots els valencians sabem –i,
probablement, deu saber-ho tothom– que els cucs de la seda s'alimenten de fulles
de morera. I també sabem que als cucs no se'ls han de donar les fulles humides,
perquè això fóra perjudicial per a la salut dels animalets que fins i tot,
podrien morir-se. Als cucs de la seda se'ls han de donar a menjar fulles de
morera tendres però ben eixutes. Si estan banyades o humides, s'han de torcar
amb un drap o un paper o posar-les una estona al sol a fi que la calor solar
evapore l'aigua sobrant. Però és evident que no podem donar als cucs fulles de
morera seques, ja que les fulles seques, cruixents, no poden mastegar-les i es
moririen de fam.
També és molt corrent avui en dia, per desgràcia, sentir parlar
d'arròs sec quan s'hauria de dir arròs eixut. Si l'arròs estiguera
sec hauria perdut tota o quasi tota la seua aigua constituent i ens
podríem trencar els queixals quan ens el menjàrem perquè estaria duríssim. Un
arròs eixut (una paella, una cassola al forn, un arròs amb crosta, etc.)
és un arròs que no és caldós, que no té brou, però no està sec en absolut, està
blanet i mengívol, en son punt. En canvi, el socarrat, que és l'arròs una
mica cremadet que s'ha quedat apegat en el fons de la paella, aquest sí que
podríem dir que està sec perquè, encara que no haja perdut tota la seua
aigua constituent, n'ha perduda molta més que l'altre. I també l'arròs evaporat,
que ara tant s'estila, així com l'arròs cru, podem dir amb propietat que són
arrossos secs.
I tots sabem que, quan els cardenals estan reunits en conclave per a
triar un nou papa, es comuniquen amb l'exterior per mitjà del fum que fa
l'estufa en la qual cremen les paperetes usades en cada votació. Si les
paperetes es cremen en companyia de palla humida el fum és negre, i si es cremen
en companyia de palla eixuta, és a dir, de palla exempta d'humitat, aleshores la
fumaguera –o fumata com es diu en italià– és blanca. Doncs bé, durant el
temps que va durar l'elecció del papa Benet xvi vaig sentir i llegir diverses
vegades que el fum blanc s'aconseguia cremant palla seca. Si cerquem la
paraula palla en qualsevol diccionari trobarem que és la “tija del blat,
de l'ordi o d'altres cereals, seca i separada del gra”. És a dir, la
palla és seca per definició. No hi pot haver, evidentment, palla
tendra o palla verda. Parlar de palla seca és una redundància absurda i
una barbaritat molt grossa.
Que els valencianoparlants confonguem tant eixugar i
assecar com eixut i sec, és greu; però el que és
vertaderament greu, extremadament greu, és que ho confonguen els responsables
d'elaborar la llengua normativa, aquells que ens diuen quines són les formes que
hem d'usar en la llengua culta i quines no, aquells que elaboren els diccionaris
normatius. Si llegim l'entrada assecar en el Diccionari de la Llengua Catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans, tant en la primera edició com en la segona,
trobarem l'exemple: «Poseu la roba estesa al sol perquè s'assequi». Crec que no
cal cap comentari. Tinc l'esperança, per a bé de tots els usuaris de la llengua,
que en una propera edició, els responsables d'elaborar el DIEC esmenen
aquesta lamentable esllavissada. I si entrem en el Termcat trobarem la
denominació assecador de mà que correspon a l'aparell elèctric que s'usa
per a eixugar, per mitjà d'aire calent, els cabells banyats. La definició que
dóna el Termcat és «Aparell electrodomèstic que serveix per a assecar els
cabells». Els cabells secs són cabells deshidratats, cabells desvitalitzats,
cabells morts. Tan de bo que ningú no siga tan destrellatat d'usar un d'aquests
aparells que ens definix el Termcat, perquè si ho fera es deixaria els cabells
com si foren els d'una perruca o els d'una nina, com si foren cabells sintètics,
artificials. El Termcat també ens dóna com a correcta la denominació
assecador de mans elèctric aplicada a aquells aparells que hi ha als
lavabos públics i que s'usen per a eixugar-se les mans amb aire calent després
d'haver-se-les rentades. També en aquest cas confie que ho hi haja ningú que
siga tan bèstia de ficar les mans davall d'un atifell d'aquests que els
responsables del Termcat ens diuen que assequen les mans, perquè a qui
tinga la gosadia de fer-ho, se li quedaran les mans com les de la mòmia d'un
faraó egipci. Precisament, si aquests aparells es retolaren en la nostra llengua
i foren anomenats correctament eixugadors de mans, això ajudaria molt a
corregir la confusió entre eixugar i assecar, considerant la gran
difusió que tenen els aparells citats.
Tots considerem que la Secció Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans i el Termcat formen part del que anomenem
autoritat lingüística, l'autoritat que ens diu, pel que fa a la nostra
llengua, què és adequat o inadequat, què és correcte o incorrecte, quines
paraules, expressions o construccions són normatives i quines no ho són. Tant de
bo que els responsables d'aquests organismes s'adonen que, tant les persones com
les institucions, l'autoritat moral se l'han de guanyar a pols quotidianament
amb els seus actes, amb les seues obres, amb la seua actitud, amb les coses
que diuen i que fan. Si els qui han de donar llum, donen fum, que no es queixen
després si molts de nosaltres no els fem cas en més de quatre coses. En aquesta
vida, cadascú cull allò que sembra.
6) Entrevista a Antoni Ferraro sobre el seu llibre electrònic
GAIA 2148
ENTREVISTA SOBRE
GAIA 2148
Eugeni S. Reig:
De què tracta el teu llibre Gaia 2148?
Antoni Ferrero:
Voldria ser una obra de divulgació (un assaig novel·lat de la història de
l'Univers i de la
Vida). Un intent d'apropar la ciència a la majoria de les
persones d'una manera fàcil. De coadjuvar a “posar remei a un cert descrèdit que
pot tenir la ciència entre la gent”, i així participar també a “la promoció de
la cultura científica estimulant al jovent a
endinsar-s'hi”.
Eugeni S. Reig:
Quin és el contingut de Gaia 2148?
Antoni Ferrero:
Aquest llibre-e té 321 pàgines (de les quals el glossari en té 126 amb 840
entrades) i 425 imatges.
Eugeni S. Reig:
Què és un llibre-e (llibre electrònic)
Antoni Ferrero:
No és un llibre imprès. És una mostra de la utilitat de les noves tecnologies
informàtiques per llegir un CD en una pantalla d'ordinador (cada cop més grans).
Això representa un nou “plaer intel·lectual”, un nou estil de lectura (en
podríem dir “postmoderna”?) i ja molt fàcil per a tot un jovent força avesat als
maneig dels ordinadors (i més persones adultes del que sembla).
Eugeni S. Reig:
Així podríem dir que és una nova forma de
lectura?
Antoni Ferrero:
La gràcia d'un CD és que tingui moltes imatges; per això, més que llegir-lo,
s'ha de mirar, i quan una imatge et frapa, t'indueix a llegir-ne el
context.
Endemés,
aquesta nova forma de “lectura” (en un CD) permet “saltar” (automàticament de
les paraules en cursiva) des de l'índex, al capítol que més et sedueix. I del
text, el mateix, “saltar” al glossari també des de les paraules en
cursiva.
I ja dintre del
glossari “saltar” d'una manera concatenada i força entretinguda, des d'altres paraules (també en cursiva) que
vols saber-ne més.
Ep! Per tornar
automàticament, després d'aquesta petita “excursió”, al punt on eres, hauràs
d'haver-hi posat un “senyal virtual” (una lletra, per exemple), picant la fletxa de tornar.
Eugeni S. Reig:
El teu llibre sembla ser una novetat.
Antoni Ferrero:
Si, és un dels primers CD (llibres-e interactius) del mercat català, tot i que
no se'n pot trobar encara cap d'aquesta temàtica. Sols hi ha diccionaris,
enciclopèdies o de poesia amb veu.
Eugeni S. Reig:
N'has fet ja, de presentacions?
Antoni Ferrero:
Una d'elles tingué lloc el 18 d'agost de l'any passat a la UCE (Universitat Catalana
d'Estiu), al final d'un curs d'astrofísica. I fou molt ben acollida pels
presents que hi assistiren (professors inclosos).
D'altres n'he
fet: a la Casa de la Cultura de Teià (d'on ara soc veí) i
vaig tenir el goig de rebre'n moltes felicitacions (entre d'elles, i ben
calorosa, la del propi alcalde l'Andreu Bosch, que és filòleg). També una la
vaig fer a l'entitat cultural Gent del Masnou, on un dels assistents (catedràtic
de Geografia) la trobà tan interessant que em va proposar de fer-ne una a
la UB.
Eugeni S. Reig:
Creus que tindrà futur aquest tipus de “llibre”?
Antoni Ferrero:
I tant, precisament per les possibilitats interacti