InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
Resum número 8
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 
1) Discriminació en un concurs d'articles contra la discriminació
2) II Jornades de Normalització Lingüística de Menorca
3) Eugeni S. Reig - Altra volta
4) XIV edició de la "Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears"
5) Juan Carlos Moreno Cabrera - Un manifiesto nacionalista
6) Ignasi Termes - El problema del bilingüisme: ¿Per què?
7) Correllengua d'Areny de Noguera
8) Web del Parlament Europeu
 
==================================================================
 
 
1) Discriminació en un concurs d'articles contra la discriminació
 
Un concurs d'articles contra la discriminació conté a les seves bases una discriminació per motius lingüístics: exclou totes les llengües tret de les 23 que figuren en el règim lingüístic comunitari. Qualsevol escrit en llengua catalana queda automàticament invalidat. Es tracta d'una agressió silenciosa més contra la vocació cívica de la nostra àrea idiomàtica.

Vegeu-ne les bases traduïdes amb el traductor de GC (extretes de http://journalistaward.stop-discrimination.info/271.0.html):

Regles del concurs

1. Tots els articles presentats han d'anar acompanyats d'un formulari d'inscripció emplenat en línia.
2. Tots els articles han d'haver estat publicats per mitjans de comunicació entre l'1 de gener de 2008 i el 31 d'octubre de 2008.
3. Tots els articles han d'haver estat publicats originàriament en un mitjà de comunicació, ja sigui en paper o en línia, incloent publicacions d'empreses, associacions o universitats individuals. L'oficina editorial principal dels mitjans en els quals s'hagi publicat l'article ha de tenir la seva seu en un dels 27 Estats membres de la UE.
4. El termini de presentació d'articles finalitza a les 12.00 h (migdia) del 31 d'octubre de 2008.
5. Cada participant pot presentar fins a tres articles.
6. Els articles han de tenir una extensió mínima de 3.800 caràcters (inclosos els espais).
7. Els articles s'hauran de presentar en un dels 23 idiomes oficials dels 27 Estats membres de la UE.
8. Els treballs presentats poden consistir d'un sol article o d'una sèrie d'articles, sempre que hagin estat publicats en una única edició.
9. S'acceptaran treballs d'equip sempre que tots els participants principals (com a investigadors, periodistes i editors) figurin al formulari d'inscripció i que l'equip no consti de més de 5 persones.
10. Totes les presentacions s'han de fer amb el consentiment de l'autor.
11. Els participants han de guardar còpies de tot el material presentat ja que no es retornaran els treballs.
12. La Comissió Europea es reserva el dret d'utilitzar els articles en materials de presentació i amb els mitjans de comunicació, així com perquè les obres es copiïn de qualsevol manera de cara a la promoció del Premi i de la campanya "Per la diversitat. Contra la discriminació".
13. La decisió del jurat és inapel·lable. El jurat també es reserva el dret de rebutjar qualsevol treball que no compleixi els requisits del concurs.
14. En presentar un article, el participant accepta haver llegit i comprès les regles del concurs.
15. Es pot demanar als participants que presentin una prova que l'obra presentada ha estat publicada.
16. Els participants han de tenir 18 o més anys d'edat.
 
 

===================================================================

 
2) II Jornades de Normalització Lingüística de Menorca
 
El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 26 i el dissabte dia 27 d'aquest mes de setembre les III Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó.
 
En aquesta edició, les Jornades giraran al voltant de dos eixos: el vint-i-cinquè aniversari del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca i la llengua en els àmbits juvenils i d'oci.
 
Així, el divendres 26, les jornades s'obriran amb el recorregut que el primer conseller insular de Normalització Lingüística, Joan F. López Casasnovas, i Pilar Vinent, assessora lingüística del CIM, faran pels vint-i-cinc anys d'existència del Servei d'Assessorament Lingüístic.
 
Tot seguit, Joan Solé Camardons, del Servei d'Informació, Difusió i Estudis de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, presentarà una anàlisi de la situació sociolingüística dels joves a Catalunya i de les campanyes sobre l'ús del català que s'han promogut en aquest àmbit.
 
El mateix divendres, els codirectors del programa de TV3 Bocamoll, Espartac Peran i Sílvia Pons, parlaran de la difusió de la llengua en els àmbits lúdics.
 
El dissabte 27, Jaume Salvanyà, assessor lingüístic de Flaix FM i de Ràdio Flaixbac, tractarà la normalització de la llengua col·loquial en els àmbits juvenils.
 
Posteriorment, Carles Bertran, coordinador del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, parlarà dels joves immigrats i la llengua d'acollida.
 
Les jornades es clouran amb una taula rodona sobre joves i llengua, en la qual participaran Eduard Coll, de l'associació Cas Vesins de Ferreries; Joan Carrasco, representant de Noves Generacions; Sebastià Maimó, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, i Margarette Rodrigues, aprenent del programa de voluntariat lingüístic Integra'm.
 
Durant els dos dies, hi haurà exposada una mostra sobre els vint-i-cinc anys del Servei d'Assessorament Lingüístic del CIM.
 
La pàgina web http://www.culturamenorca.org/sal/ recull tota la informació referida a aquest esdeveniment. Les inscripcions es poden fer enviant la butlleta d'inscripció adjunta al díptic al Servei d'Assessorament Lingüístic del CIM, pl. de la Biosfera, 5 de Maó, o pl. de la Catedral, 5 de Ciutadella, o bé en línia des de la pàgina web esmentada o a través de l'adreça electrònica efp.assling@cime.es.
Font: InfoZèfir
http://www.infozefir.com
 
==================================================================
 
3) Eugeni S. Reig - Altra volta
 
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del país Valencià)
 
Altra volta
 
La locució altra volta significa 'novament, de nou'.
Podem dir, per exemple: «¿Ja estàs altra volta ací? ¿No t'he dit que no et mogues de la teua habitació?»
En la rondalla L'amor de les tres taronges d'Enric Valor (dins Rondalles valencianes, 6é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1986, pàg. 33) podem llegir: «[...] però les plantes que voregen la senda, i el ventet juganer, que no atura un moment, us han embullat altra volta el cabell [...]»
Tenim l'expressió ¿altra volta pum? que s'usa per a manifestar contrarietat quan una mateixa cosa s'ha dit o s'ha preguntat en repetides ocasions.
La locució altra volta, sense article, significa, com hem dit, 'novament, de nou', mentres que la locució una altra volta, amb article, significa 'en una altra ocasió'. Si dic “ja estic altra volta en l'hospital” vull dir “ja estic de nou en l'hospital”, però si dic “una altra volta aniré a l'hospital” vull dir “en una altra ocasió aniré a l'hospital”.
Com que en castellà no hi ha eixa diferència i usa otra vez en els dos casos, els catalanoparlants, per desgràcia, tenim la tendència, cada volta més, a usar únicament i exclusivament la locució una altra volta. Això és un castellanisme empobridor, innecessari i molt lamentable. Hem d'esforçar-nos a usar les expressions altra volta i una altra volta quan corresponga.
 
===================================================================
 
 
4) XIV edició de la "Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears"
 
S'acaba de publicar, dins la col·lecció RAIXA, la catorzena edició de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears de Francesc de B. Moll
 
Aquest obra s'ha convertit en un clàssic de les gramàtiques de la nostra llengua. Lloat per molts com a llibre especialment didàctic i fàcil d'emprar, la present edició ha estat adaptada en alguns dels seus paràgrafs a la nova normativa sorgida dels acords de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, presos els darrers anys, per tal d'oferir al lector un manual completament actualitzat de la llengua que es parla a les nostres Illes.
 
=====================================================================
 
5) Juan Carlos Moreno Cabrera - Un manifiesto nacionalista
 
Publicat en el diari PÚBLICO divendres 4 de juliol del 2008
http://breu.bulma.net/?l9749
 
Podeu traduir la notícia amb www.internostrum.com
 
 
Un manifiesto nacionalista
 
 
El manifiesto por la lengua común presentado el pasado mes de junio en Madrid comienza con la siguiente afirmación: “Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas […] sólo una de ellas es común a todos […] por tanto sólo una de ellas –el castellano– goza del deber constitucional de ser conocida”. Este enunciado contiene una contradicción que recorre de arriba abajo todo el manifiesto. Consiste en afirmar, por un lado, que todas las lenguas oficiales son igualmente españolas y, por otro, que sólo una de ellas goza del deber constitucional de ser conocida. Es decir, no todas las lenguas oficiales son igualmente españolas: una es mucho más española que las demás. No sólo esto; es que además se contradice de forma palmaria el segundo punto del comunicado. En efecto, a continuación se dice que “son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas”. Si esto es así, entonces no debería haberse dicho en el punto primero que el castellano goza del deber constitucional de ser conocido, porque las lenguas no gozan de derecho o deber alguno. Aquí se percibe de forma cristalina el nacionalismo lingüístico castellanista imperante en el manifiesto: sólo son las demás lenguas españolas las que carecen de derechos; el castellano tiene todos los derechos del mundo.
 
Pero ¿sólo las personas individuales tienen derechos y deberes? Que se sepa, existe una entidad política denominada España, con un territorio bien definido y en el que hay una lengua oficial denominada español. Esa entidad se define, entre otras cosas, mediante el derecho a usar esa lengua en todo el territorio del Estado y en todos los organismos oficiales. ¿No está asociada España a derechos lingüísticos y territoriales? ¿No ha ejercido en más de una ocasión España, a través de sus representantes, el derecho a que el español sea reconocido en la Unión Europea como lengua oficial que es de un estado miembro?
 
En el punto tercero se dice “en las comunidades bilingües es un deseo encomiable aspirar a que todos los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua co oficial. Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta”. Conocer la lengua oficial del Estado no es un deseo encomiable, sino un imperativo legal. Por eso, quienes trabajan en las instituciones del Estado están obligados a usar el castellano. Pues bien, si el catalán es oficial en Cataluña, quienes ejercen sus funciones en las instituciones catalanas deberían igualmente estar obligados a usar el catalán. Esta obligación está legalmente legitimada por el hecho de que el catalán es lengua oficial. Es una incoherencia evidente exigir que en Cataluña se hable y escriba en castellano porque es lengua oficial y no hacer lo mismo respecto del catalán, la otra lengua oficial o ¿es que la primera es más oficial que la segunda?
 
En el punto cuarto se afirma que el hecho de que las lenguas de las comunidades autónomas hayan dejado de estar prohibidas o restringidas es suficiente para el pleno cumplimento del apartado tres del artículo tercero de la Constitución. Pero lo que dice la ley es que las lenguas nacionales de las comunidades autónomas son oficiales y, por tanto, exigir esas lenguas a sus ciudadanos no es acto de discriminación respecto de la otra lengua oficial, el castellano. Lo que sí es un acto de discriminación es no exigir a todos los ciudadanos de las Comunidades sus lenguas nacionales, como lenguas oficiales de pleno derecho que son, o que deberían ser.
 
A continuación, se hace una serie de solicitudes al Parlamento español. La segunda de ellas consiste en la petición de que “las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio […] pero nunca como lengua vehicular exclusiva”. Esto equivale a pedir, por ejemplo, que en Cataluña ha de exigirse por ley que no se enseñe en catalán. Pero ¿cómo se puede conciliar esto con la idea de que el catalán es lengua oficial de Cataluña? Creo que no hay manera sensata de hacerlo.
En el punto tercero se insiste en la idea de que no todos los funcionarios de las comunidades cutónomas tienen que conocer la lengua oficial de su comunidad. Esto vuelve a entrar en contradicción con su carácter oficial. ¿Es posible ser funcionario de la Administración del Estado sin conocer el español? Si esto no es posible ¿por qué habría de serlo que un funcionario de la Generalitat no sepa catalán?
 
En conclusión, lo que parece pedirse en este manifiesto es que las lenguas de las diversas comunidades cutónomas dejen de ser de facto oficiales en ellas para volver a una situación en la que el castellano sea la única lengua realmente oficial en todo el territorio del Estado español.
 
Estamos, pues, ante un manifiesto a favor de la supremacía y dominio absolutos de la lengua española sobre todos los demás idiomas de España. Por esa razón, es un claro exponente de la ideología del nacionalismo lingüístico español en una de sus formas más radicales y megalómanas. Según esta ideología, el español, lengua oficial del Estado, es superior en algunos aspectos a la práctica totalidad de las lenguas del mundo. En el preámbulo del manifiesto se menciona que sólo hay dos lenguas con mayor pujanza que el español (el chino y el inglés) y que esta lengua se asocia por derecho propio a la comunicación democrática y a los derechos educativos y cívicos. Con premisas como estas no es de extrañar la actitud altanera e intolerante que informa el manifiesto en todos sus puntos.
 
Juan Carlos Moreno Cabrera es catedrático de Lingüística General en la UAM y autor de El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva
 
=====================================================================
 
6) Ignasi Termes - El problema del bilingüisme: ¿Per què?
 
Aquesta carta s'ha publicat en la bústia del PERIÓDICOI DE CATALUNYA dilluns 30 de juny del 2008
http://breu.bulma.net/?l9748
 
 
El problema del bilingüisme: ¿Per què?
Ignasi Termes
Buenos Aires (Argentina)
 
¿Per què, senyors intel.lectuals? Vostès diuen que "les llengües no tenen el dret d'aconseguir coactivament parlants". Llavors ¿per què el castellà pot fer-ho, i el català, no? ¿S'ha de recordar que el castellà és oficial a Catalunya perquè es va imposar mitjançant guerres, repressió i dictadures? Vostès diuen que les llengües "no tenen el dret ... d'imposar-se com a prioritàries". Llavors ¿per què el castellà pot ser la llengua prioritària a Espanya per a qualsevol persona que trepitgi terra espanyola i, en canvi, no pot passar el mateix amb el català a Catalunya? Vostès diuen que "són els ciutadans els que tenen drets lingüístics, no els territoris, ni encara menys les llengües mateix". ¿Per què a l'Estat espanyol existeix obligació de saber castellà i, en canvi, no pot passar el mateix amb el català a Catalunya? Gràcies, senyors intel.lectuals, per seguir demostrant-nos que l'únic camí que tenim els catalans de ser respectats culturalment és tenir el nostre propi Estat.
 
=====================================================================
 
7) Correllengua d'Areny de Noguera

http://cerib.blogspot.com/2008/09/areny-de-noguera-correllengua-2008.html

=====================================================================
 
8) Web del Parlament Europeu
 
 
www.europarl.cat
 
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
 
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.
 
Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
 
* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.
 
====================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================