InfoMigjorn, revista virtual sobre
llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 6
1) Joan Solà - Nicolau d'Olwer
2) Joan Tudela - L'homenatge pendent
3) Eugeni S. Reig - ¿Iaio i iaia o avi i àvia?
4) Breu, profund i en català
5) El català lluita contra el perill de deixar de ser la llengua del
carrer
6) L'enfonsament de TV3
7) Pel valencià a les webs
oficials
8) Periòdics digitals en llengua catalana
==================================================================
1) Joan Solà - Nicolau d'Olwer
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
Nicolau d'Olwer
En pocs dies s'han
produït dos fets cabdals relacionats amb la vida i l'obra de Lluís Nicolau
d'Olwer (Barcelona, 1888
- Mèxic, 1961), un dels nostres personatges moderns més polifacètics,
intel.ligents i productius, a desgrat dels avatars que entrebancaven
contínuament la seva vida (diversos exilis, diverses detencions i fins perill de
ser executat per Franco). Els dos fets són la publicació de l'Epistolari entre ell i Joan Coromines
(2008) i la lectura a la Universitat de
Barcelona de la tesi doctoral de Montserrat Vilà, Lluís Nicolau d'Olwer, medievalista
(1904-1938).
Aquest generós
epistolari (un dels múltiples que se n'han publicat o estan per publicar, si no
s'han perdut) ens revela els diferents aspectes de la seva vida i la seva
activitat política i sobretot cultural dels difícils anys de l'exili
(1939-1961). La novel.la sobre la guerra civil que algú deia anys enrere que
encara ens faltava, la trobareu, superba, contundent, dramàtica, minuciosa,
precisament en epistolaris com aquest. Els editors (Josep Ferrer i Joan Pujadas)
tenen l'excel.lent iniciativa de publicar també amb generositat diversos
documents al.ludits en les cartes. Llegiu, aquí, dos d'aquests annexos,
insuperables: la llarga carta (unes 30 p.) de Coromines a Francesc de B. Moll
del 1954 (en què s'explicita la posició clara i sàvia de Coromines sobre la
llengua estàndard i sobre el paper de l'IEC) i la resposta de Nicolau a una
enquesta de la revista mexicana Las
Españas, del 1952 (amb un llenguatge envejablement elegant i un domini de la
situació mundial literalment increïble).
La tesi de Vilà
s'afegeix a la bibliografia ja considerable sobre l'autor (la trobareu al pròleg
de Massot a l'Epistolari), ara
focalitzada en l'aspecte que diu el títol, i ens fa veure l'etapa de formació de
Nicolau, amb el mestratge de Lluís Segalà, Rubió i Lluch i Massó i Torrents.
D'aquesta formació derivarà la seva concepció de la literatura com a cultura en
el sentit més ampli, lligada, d'una banda, al cos social del qual emana i, d'una
altra, a l'aparell polític. El Nicolau polític (va ser ministre d'Economia i governador del Banc d'Espanya durant
el govern Azaña, etc.) deia que "només amb la llibertat política podria la
nostra terra assegurar-se la persistència i l'expandiment de la seva cultura,
que tinc per l'essència de la seva personalitat". Vilà valora les diverses
síntesis que Nicolau va fer de la nostra història de la literatura (de
1901 a
1927); tot seguit se centra en els seus estudis de cultura catalana medieval,
començant per l'etapa llatina, amb els treballs cabdals L'escola poètica de
Ripoll en els segles X-XIII (1923) i La Catalogne à
l'époque romane (1930) (Eulàlia Duran, com a membre del tribunal, recordà
els importants estudis del nostre personatge sobre Abelard, en gran part
inèdits), i finalment aborda les seves contribucions a les cròniques de
Jaume I i Muntaner, a la narrativa cavalleresca (Tirant i Curial) i a l'humanisme i Bernat
Metge.
Joan
Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original
que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també
a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre
aquest text i el publicat en el diari.
====================================================================
2) Joan Tudela - L'homenatge pendent
Publicat en el diari AVUI dilluns 28 de
juliol del 2008
Joan Tudela
Aquest article
d'opinió encarna dues xifres rodones: fa el número 300 dels que he publicat en
aquest diari i fa el número 70 dels que he publicat en aquesta secció.
L'homenatge de què parlo, però, no és cap autohomenatge com a articulista, sinó
l'homenatge que el país té pendent amb tot de persones d'una biografia
lingüística diferent a la meva: els catalanoparlants que s'han incorporat al
català a l'edat adulta.
El camí que ha
de seguir una persona adulta que s'incorpora a la parla d'una segona llengua no
és fàcil. Comença amb una difícil pujada, en què l'esforç és enorme i els
resultats d'entrada són penosos; durant aquesta fase, hi predomina la traducció.
Un cop superada aquesta meritòria primera fase, es tracta de guanyar la batalla
de la fluïdesa. Finalment, el nou catalanoparlant s'adona que ja ha adquirit la
plena fluïdesa a l'hora de parlar en català: sap parlar en català, però no el
parla prou bé; per tant, arriba el repte de la correcció, que és un camí que fa
baixada i que és molt més fàcil de transitar que no pas la pujada inicial.
Moltíssimes persones han fet aquest recorregut, encara que no sempre han
completat el camí assolint la correcció: no passa
res.
De fet, els
únics que tenim l'obligació d'escriure i parlar molt bé la nostra llengua som
els que la tenim com a eina de treball, com ara periodistes, escriptors,
traductors, actors i dobladors. En el nostre cas, un català deficient és una
indecència professional. I els dirigents polítics, què? Tenen l'obligació de
l'exemplaritat en tot; per tant, també en la correcció lingüística. El president
de la Generalitat el primer.
===================================================================
3) Eugeni S. Reig - ¿Iaio i iaia
o avi i àvia?
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del país
Valencià)
¿Iaio i iaia o avi i àvia?
Per a denominar el pare o la
mare, tant del pare com de la mare d'una persona, la nostra llengua té les
paraules avi i àvia. La paraula àvia és exactament la paraula llatina
avia, femení de avus, del mateix significat. La paraula
avi és un masculí analògic format a
partir d'àvia, molt probablement
perquè els infants coneixen i criden primer l'àvia que
l'avi.
Els xiquets xicorrotius, quan
comencen a parlar i no són capaços de pronunciar correctament les paraules que
els diuen les persones grans perquè, per a la seua mentalitat infantil són massa
llargues o massa complicades, creen un llenguatge propi en el qual les paraules
de la llengua que aprenen són substituïdes per vocables infantils elaborats
repetint la primera o la darrera síl·laba de la paraula en qüestió. Així,
repetint la primera síl·laba, de pare
fan papa, de mare, mama, de pixar, pipi, de cagar, caca, de nonir (variant formal que usen els
adults quan s'adrecen als xiquets en lloc de dormir), nono, de biberó, bibi, etc. Però en alguns casos la
paraula infantil es forma repetint la darrera síl·laba, com quan de germaneta fan tata. D'eixa manera és com els xiquets
que encara no saben parlar han creat la paraula iaia, repetint el final de la paraula àvia. La paraula iaio és un masculí analògic format a
partir del femení iaia. Joan
Coromines en el seu DECat (I, 516b15)
diu: “[...] però més estesa, és la forma iaia del llenguatge infantil del català
central, occidental, etc. (també val., eiv. i men., segons AlcM); [...]” I en el mateix DECat (IV, 875a11) diu: “En el Continent
la variant afectiva iaio, iaia, resta pertot, si fa no fa, com a
terme de parentiu, especialment en el llenguatge infantil o acriaturat
[...]”
¿Què pensaríem d'un adult que, en el seu llenguatge quotidià diguera
habitualment papa, mama, pipi, caca, nono, bibi, tata? Doncs exactament això mateix és el
que hem de pensar dels que usen iaio
i iaia en lloc d'usar avi i àvia, paraules patrimonials de la nostra
llengua heretades del llatí i quasi idèntiques a les que empraven els antics
romans fa més dos mil·lennis. Usar un llenguatge infantiloide i acriaturat en
contextos formals toca en el ridícul. Ara bé, ja sabem que la capacitat de
l'ésser humà per a fer el ridícul és gairebé infinita.
===================================================================
4) Breu, profund i en
català
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 36. Dilluns, 28 de juliol del
2008
Breu, profund i en català
Ada Castells
Publicacions de la Universitat de València ha ampliat la seva col·lecció
Breviaris amb quatre nous títols per donar eines en català al món del
pensament i la ciència. Es tracta de La lluita per la vida, de Charles R.
Darwin i Alfred R. Wallace; els Assaigs, de Victor Klemperer; Contra
els galileus, de l'emperador Julià, anomenat l'Apòstata, i de
Sobre la traducció, de Paul Ricoeur.
El llibre de Darwin i el seu col·lega Wallace arriba amb una introducció dels
professors Manuel Costa i Juli Peretó, que ha sigut l'encarregat de traduir-lo.
És un recull de textos i cartes dels dos científics mentre estaven gestant la
teoria que trasbalsarà la concepció dels nostres orígens com a espècie.
Klemperer, conegut pels diaris on descriu l'ascens i la penetració del
nazisme, presenta tres textos sobre literatura universal, el paper de
l'intel·lectual en la societat i la filologia a l'exili. Estan introduïts per
Antoni Martí Monterde i la traducció l'ha fet Marc Jiménez. Al text sobre el
paper de l'intel·lectual analitza com Hitler va saber crear la idea d'enemic amb
molta precisió i eficàcia.
Contra els galileus és un text de l'emperador Julià que ens arriba amb
un estudi de Joan Francesc Mira. L'escriptor destaca la peculiaritat d'aquest
mandatari romà, que va promulgar un edicte de llibertat religiosa l'any 362. I
per acabar, Guillem Calaforra ha traduït un mestre que reflexiona sobre la seva
feina, Paul Ricoeur. El filòsof francès, especialista en els mestres de la
sospita -Nietzsche, Marx i Freud- compara el traductor amb Sísif, ja que fa una
feina que mai no arriba al seu objectiu.
=====================================================================
5) El català lluita
contra el perill de deixar de ser la llengua del carrer
Publicat en el diari PÚBLICO dimecres 25 de juny del
2008
El catalán lucha contra el peligro de dejar de ser la lengua
de la calle
El catalán es, al margen del castellano, la lengua del Estado
con más vitalidad a juicio de los expertos. Lo es por hablantes (7,2 millones) y
producción literaria, pero también por una política lingüística que, en
Catalunya, arrancó en 1977 y lo ha llevado a ámbitos que tuvo
vetados.
Pero a día de hoy, el catalán libra su gran batalla del uso
social en la calle.
Más del 15% de la población catalana es inmigrante y su
integración no es fácil. Menos a nivel lingüístico. La mayoría opta por el
castellano pese a que la Generalitat se bate el cobre para que el catalán sea
lengua de integración como lo fue para centenares de miles de gallegos,
andaluces o extremeños llegados en los sesenta y setenta.
El mercado, sobre el que el Govern ha intervenido sin
demasiado éxito para garantizar la igualdad, es el otro frente. El catalán está
en minoría en el sector del ocio (no hay juegos de ordenador o de consola y la
oferta en el cine es irrisoria), ha retrocedido en televisión con las
plataformas digitales y la TDT y es simbólico en la Justicia. Su uso ha
aumentado en ámbitos como el comercio o el laboral. En las aulas sigue siendo
mayoritario tal y como fija el sistema de inmersión lingüística, que la
Generalitat se niega a revisar diciendo no a la tercera hora de castellano que
decretó Zapatero.
El catalán es hegemónico en primaria. Lo es menos en
secundaria y aguanta el tipo en la universidad. Un informe sobre usos
lingüísticos de alumnos de 15 años revela que es ajeno para la mitad de
adolescentes fuera del colegio, pierde en el patio y es valorado por debajo del
castellano y el inglés para encontrar trabajo.
En el País Valenciano el Gobierno de Camps, del PP, no revisa
el modelo educativo en catalán pero racanea con la oferta y deja a casi 100.000
alumnos sin inmersión por falta de plazas. En Baleares –donde una facción del PP
quiere convertirlo en lengua optativa– el Gobierno progresista de Antich ha
enojado a los españolistas al revisar el modelo del PP substituyendo el sistema
de un tercio en catalán, otro en castellano y otro en inglés por el de inmersión
similar al catalán.
=====================================================================
6) L'enfonsament de TV3
Aquest estiu s'ha consumat l'enfonsament de
l'audiència de TV3 (quarta en el rànquing quan havia estat primera) i encara més
la del 33. No és estrany. Han expulsat bona part de l'audiència que tenien,
catalanista i centrista (ells en dirien convergent), que els donava el primer
lloc. I la que voldrien tenir, l'audiència a la que ara es dirigeixen, està
perfectament còmoda a TVE o a Tele5 i no sent cap necessitat de canviar. Això de
rebutjar els que tens per buscar els qui voldries tenir, ha enfonsat TV3. Però
és un advertiment també per Catalunya Ràdio. I fins i tot per
l'Avui.
====================================================================
7) Valencià Respectat - Pel valencià a les webs
oficials
=====================================================================
8) Periòdics digitals en
llengua catalana
Pàgina 26
Diari electrònic valencià. Informació plural i
independent.
VilaWeb
Diari electrònic independent
e-notícies
El diari de referència en català
Racó Català
El punt d'informació dels Països Catalans
Diari digital de Catalunya
Notícies d'actualitat catalana Política, societat, cultura,
opinió
El diari digital laMalla.net
directe.cat
informació amb independència
eldemà
Setmanari d'informació general
ANNA notícies
Tribuna catalana:
Tribuna Mallorca:
El Singular digital
Diari d'actualitat nacional
ACN
Agència catalana de notícies
Portal informatiu de TVC i Catalunya Ràdio
RàdioCatalunya.ca
La veu independent dels Països Catalans
Bondia Andorra
Bondia Lleida
El Debat
La Clau
Sa Meua
Viure als Pirineus
Comunicació21
Nació Digital
Cultura21
Edició electrònica del diari El Punt
Edició electrònica del diari AVUI
Edició electrònica del DIARI DE GIRONA
Edició electrònica del setmanari EL TEMPS
Edició electrònica d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
Edició electrònica de DIARI DE BALEARS
Cercador de Notícies en català
===================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als
vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
===================================================================3