InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
Resum número 3
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 
1) Joan Solà - Corominiada (1)
2) Joan Tudela - La nostra fragmentació
3) Eugeni S. Reig - Una persona cau, no es cau. Les coses cauen, no es cauen
4) Francesc Esteve - Grisolía contra l'Estatut i la Llei d'ús
5) Vicent Brotons - Trilingüisme: anem amb compte
 
==================================================================
 
1) Joan Solà - Corominiada (1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
 
 
Corominiada (1)
 
El dia 2.I.1997 moria a Pineda de Mar Joan Coromines, el lingüista més important que ha tingut la llengua catalana i un dels primers d'Europa. Des d'aleshores, i ja des d'una mica abans, se li han dedicat nombrosos estudis i homenatges, i la Fundació Pere Coromines continua publicant el seu inacabable epistolari, que de moment ja consta de tretze volums (d'uns vint-i-cinc de previstos). Els enumero tot seguit les més importants d'aquestes obres.
Joan Coromines. Premio Nacional de las Letras Españolas 1989 (Anthropos 1990), Joan Coromines, 90 anys (Josep Ferrer i Joan Pujadas, Curial 1995), Àlbum Joan Coromines (Ferrer i Pujadas, Curial 1997), Stromboli. Joan Coromines, 90 anys (vídeo, Televisió de Catalunya 1995), Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (vídeo, Massa d'Or 2007). L'obra de Joan Coromines. Cicle d'estudi i homenatge (Joan Solà, Fundació Caixa de Sabadell 1999), Homenatge de l'IEC a Joan Coromines, en el centenari de la seva naixença (Antoni M. Badia, IEC 2006), Studia in honorem Joan Coromines, centesimi anni post eum natum gratia, a sodalibus et discipulis oblata (Emili Casanova, Xavier Terrado, Pagès 2007), Joan Coromines i la filologia romànica (Teresa Cabré, Marta Prat, Joan Torruella, UAB 2008), Joan Coromines, vida y obra (A. M. Badia, J. Solà, Gredos 2008). Joan Coromines, Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (3a ed., revisada, Gredos 2008, pròleg de José Antonio Pascual). Sergi Sol i Bros, Joan Coromines, una vida de llegenda (Edicions 62, 2005). Les dues peces més recents de l'epistolari (a cura de Ferrer i Pujadas) són: Epistolario Joan Coromines & Ramón Menéndez Pidal (Fundació Pere Coromines 2006), Epistolari Joan Coromines & Lluís Nicolau d'Olwer (Fundació Pere Coromines 2008). Entre els col.loquis que li han dedicat atenció preferent hi ha els de la Societat d'Onomàstica (2001 i 2003). I entre els monogràfics de revistes científiques hi ha el del Zeitschrift für Katalanistik (Tubinga), núm. 20 (2007).
Si hagués de seleccionar un parell d'estudis de l'obra corominiana, recomanaria el de Joseph Gulsoy (als llibres de la UAB i de Gredos) i del de Pascual (al Breve del 2008). El primer aclareix, de manera tant pedagògica com estrictament tècnica, la preparació científica del nostre autor, amb exemples concrets que fan veure l'estat de la ciència lingüística i etimològica de mitjan segle XX. El segon fa veure la complexitat de l'estudi de l'etimologia i l'enorme interès que tenim les persones per saber l'origen de les paraules que usem diàriament. El conjunt d'obres esmentades ens permet d'afirmar que avui tenim un coneixement suficient de la vida, de l'obra i del tarannà d'un dels lingüistes més importants de l'Europa de tots els temps. La darrera obra de Gredos (Joan Coromines, vida y obra) pretén ser durant molts anys una obra de referència d'aquest lingüista per a tota persona de cultura que no es vulgui limitar a lloar un món que el sobrepassa.
 
Joan Solà
 
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
====================================================================
 
2) Joan Tudela - La nostra fragmentació
 
Publicat en el diari AVUI dilluns 30 de juny del 2008
http://paper.avui.cat/article/cultura/131531/la/nostra/fragmentacio.html
 
 
La nostra fragmentació
 
Joan Tudela
joantudela@periodistes.org
 
 
No hem d'estar sempre a la defensiva, des del catalanisme lingüístic; no hem de deixar que els del Manifiesto ens marquin l'agenda,  mentre dels nostres problemes de debò ni en parlem.
 
La fragmentació administrativa de la nostra àrea idiomàtica és un fet i és un problema.  Andorra, Catalunya, les Illes, el País Valencià, la Catalunya del Nord, la Franja d'Aragó, l'Alguer i el Carxe: vuit situacions ben diferents, legalment, des de l'òptica sociolingüística i pel que fa a la consciència de la unitat de la llengua.  
 
Vet aquí el que hauria de ser un dels nostres lemes nacionals: contra la fragmentació, vertebració. Tenim la sort que Internet, el gran espai virtual de la nostra època, és extraterritorial, de manera que la nostra fragmentació administrativa no l'afecta. La instauració, a més, del domini .cat ha representat un reconeixement important de la llengua catalana a la xarxa. Tots els espais que s'hi expressen en català  –webs, diaris digitals, etcètera–  formen el país català a la xarxa.
 
El mal, però, és que hauríem d'haver vertebrat un mercat cultural compartit  i un espai complet de comunicació compartit i no ho hem fet. Els llibres, el teatre, la cançó en català haurien de tenir com a espai propi tot el nostre àmbit lingüístic. Però sobretot hauríem de tenir una premsa, una ràdio i una televisió en la nostra llengua adreçades a tota la gent que viu de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El dilema de les llengües minoritzades com la nostra és o substitució o normalització, en paraules d'Aracil. Hi podríem afegir que en el nostre cas el dilema és també o fragmentació o vertebració.
 
 
===================================================================
 
3) Eugeni S. Reig - Una persona cau, no es cau. Les coses cauen, no es cauen.
 
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
 
Una persona cau, no es cau. Les coses cauen, no es cauen.
 
He observat que en Canal 9, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i està molt deteriorat, mai cau, sempre es cau i si la borsa va malament, no cau, es cau. En la nostra televisió autonòmica, el verb caure s'usa, de manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L'Alqueria Blanca, en programes d'humor com Autoindefinits, Maniàtics o Socarrats com, fins i tot, en els informatius. En Canal 9, les persones o les coses, sempre “es cauen”, mai “cauen”.
En la nostra llengua, verb caure no és pronominal i no ho ha sigut mai des de l'any 1400, data en què el tenim documentat per primera vegada.
Jo, fins ara, aquest ús incorrecte del verb caure, l'atribuïa a una qüestió d'ignorància. Pensava: “saben tan poc valencià, pobrets, que s'enganyen contínuament”. Però comence a sospitar que tanta ignorància no és possible. No pot ser que durant tant de temps s'usen de manera incorrecta unes determinades formes verbals i que ningú els haja fet veure l'error. Em tem que el fet d'usar sistemàticament el verb caure com a pronominal, com ho fa el castellà, obeïx a una decisió premeditada d'anar acostant la nostra llengua a la castellana d'una manera subtil i subreptícia, dissimuladament i amb obrepció, “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. ¡Ull al qüè, que és cristí!
 
===================================================================
 
4) Francesc Esteve - Grisolía contra l'Estatut i la Llei d'ús
 
Publicat el número 498 d'EL PUNT (Edició del país Valencià) diumenge 20 de juliol del 2008
 
 
Grisolía contra l'Estatut i la Llei d'ús
 
Francesc Esteve
Tècnic lingüístic
 
 
Amb un desvergonyiment que retrata la qualitat del personatge, Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, no ha tingut el més mínim escrúpol de signar, sense dimitir, el "Manifiesto por la lengua común", una proclama nacionalista radical espanyola que propugna retallar l'oficialitat i l'ús públic de les llengües diferents del castellà.
 
Grisolía és responsable d'una institució de la Generalitat Valenciana. Com a tal, hauria de saber que, si pretén impugnar o modificar les lleis que han estat aprovades per la mateixa Generalitat, l'única manera conseqüent de fer-ho és des de fora del seu càrrec: dimitint. No pot proposar la restricció dels nostres drets en l'Estatut valencià i la Llei d'ús i ensenyament i mantenir-se alhora en el paper d'àrbitre neutral d'una institució de la Generalitat. O fa de polític i actua des del joc de partits o respecta escrupolosament l'article 2.3 de la Llei del Consell que presideix i que prescriu que el CVC ha de "garantir l'objectivitat i la independència que li són pròpies". Pitjor encara: segons l'article 3 i 4 d'aquesta llei, Grisolía hauria de "vetlar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals valencians"i d'actuar d'acord amb els "principis inspiradors de l'activitat del Consell Valencià de Cultura: a) El respecte als principis que inspiren la Constitució i l'Estatut d'Autonomia" i [...] d) El respecte al pluralisme cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana".
 
Passant-se aquests preceptes per l'arc de triomf, Grisolía es permet promoure una restricció d'una llei (d'altra banda, tan moderada) com la d'ús i ensenyament del valencià. Segons ell, ni tan sols la nostra llengua pròpia hauria de ser vehicle prioritari de l'ensenyament ni en la retolació ni en l'ús de les administracions: "las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»".
 
Amb una barra insuperable, Grisolía ataca com un "atropello" la tímida normalització lingüística disposada en l'article 6.2 de l'Estatut d'autonomia: "La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dues llengües". No sols això, sinó que també es permet decretar que ja s'han aconseguit tots els objectius de normalitat lingüística i, per tant, caldria abolir l'article 6.5 de l'Estatut ("S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià") i tota la Llei d'ús. Ell pontifica: "Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección»" però ja "[se ha] cumplido sobradamente hoy tal objetivo".
 
Finalment, també eliminaria l'article 6.7 de l'Estatut i quasi tota la Llei d'ús: "Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra". L'argumentació és que, mentre que el castellà pot imposar-se arreu, res "no justifica decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la Administración pública". Demana, doncs, que el català, el basc i el gallec no puguen utilitzar-se oficialment si no van acompanyats de traducció. Així, ni tan sols els noms dels carrers o dels edificis oficials podrien fer-se en aquestes llengües sense la corresponent traducció castellana: "La rotulación de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) [...] nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica".
 
Aquest és el magnànim estatus lingüístic que Grisolía ens atorga graciosament. I amb ell també signen el mateix "manifiesto" altres càrrecs públics que cobren dels imposts de tots els valencians: Manuel Toharia, director del Museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències; Rubén Moreno, director del Centre d'Investigació "Príncipe Felipe" i Carlos Simón, responsable de les línies cel·lulars del mateix centre.
 
Nosaltres els paguem. Ells ens manen. I ara ja no els calen cauteles com les de la "Carta del Rey [Felip V] a los corregidores", de 1717, en aplicació del Decret de Nova Planta: "Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Ara ja no tenen cap problema que se'ls note el "cuidado".
 
===================================================================
 
5) Vicent Brotons - Trilingüisme: anem amb compte
 
Publicat en el diari Levante-EMT dissabte 30 d'agost del 2008
 
 
Trilingüisme: anem amb compte

Vicent Brotons

Les vacances no han estat un obstacle perquè la Conselleria d´Educació haja tret la resolució per la qual s´establixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d´educació plurilingüe que permitisca fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l´educació infantil (DOGV de 21 d´agost de 2008). Començarem per saludar la iniciativa legal d´aquesta resolució de programa d´educació plurilingüe a l´educació infantil (PEPEI, d´ara en avant).

Tot i això, des de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant (UEM-UA), que com es veu tampoc no fem vacances quan es tracta d´opinar ponderadament sobre una iniciativa educativolingüística d´aquesta importància, hem d´aportar algunes consideracions pedagògiques, sociolingüístiques i psicolingüístiques que posen en qüestió la bondat d´alguns aspectes de la iniciativa legal que prendrà cos al llarg del curs 2008-09.

A més de les crítiques que els partits de la oposició i els sindicats democràtics de l´ensenyament han explicat -una norma que fa que tot el pes del programa caiga sobre el voluntarisme de mestres i escoles, absència de finançament, dubtes seriosos sobre la formació del professorat, no generalització a tot el segon cicle de primària, un cert aire d´ocurrència poc meditada del Govern, etc.-, en què coincidim, cal explicar algunes altres més.

1.ª No s´entén com un programa com el PEPEI no haja vingut precedit per una experimentació prèvia (25 o 30 col·legis) o no s´haja definit inicialment com programa experimental, amb tot el que comporta de seguiment, control, avaluacions externes (des de l´àmbit universitari, per exemple), comparacions de resultat amb altres grups, etc. Educativament ens juguem molt per a llançar un programa que genèricament és bo, però que caldria perfilar en molts aspectes.

2.ª El mateix podem dir pel que fa a un programa de formació seriós pels mestres que hi vagen a participar-hi. L'èxit real del PEPEI rau en mestres que sàpien molt d´anglés, molta didàctic de l´anglés en situacions d´ensenyament precoç i un alt nivell de compromís. Tot, per cert, hauria d´estar perfectament finançat i compensat salarialment. Un programa fet des de l´esforç de la professionalitat i no des de l'aventurisme del voluntarisme, vaja.

3.ª Puc entendre perfectament, encara que caldria discutir afinadament, la distribució horària per a l´alumnat d´infantil 4 i 5 anys pel que als programes bilingües actualment vigents: Programa d´Immersió (23 hores i mitja en valencià i 1,5 en anglés); Programa d´Ensenyament en Valencià (entre 19 i 23 hores i mitja en valencià i 1,5 en anglés); Programa d´Incorporació Progressiva (15 hores en castellà, 8,5 en valencià i 1,5 en anglés). Em costa entendre, però, que no es diga res de quins són els mínims per acceptar la implantació d´un PEPEI als col·legis dels municipis de predomini lingüístic castellà. Si realment parlem d´un programa trilingüe, hauria de contemplar com a mínim una estructura horària semblant a la del Programa d´Incorporació Progressiva citat adés. No té cap sentit introduir l´anglés en infantil si el valencià, com a llengua oficial i de necessari coneixement, no té un tractament significatiu. És més, als col·legis de predomini lingüístic castellà no se´ls hauria d´autoritzar cap PEPEI si valencià i castellà no tingueren un tractament horari igualitari -o superior per al valencià- ja que estaríem davant d´un fals trilingüisme que relega a una situació de perpètua desigualtat competencial a l´altra llengua oficial, el valencià.

4.ª Aquest programa hauria d´haver contemplat la possibilitat de ser desenvolupat des d´altres llengües europees. La indiscutible prevalença de l´anglés té ben poc a veure amb les directrius que ha establit el Consell d´Europa, que planteja un multilingüisme divers i transversal i no una supeditació de facto a l´anglés com a llengua internacional. Sabem que és discutible, però cal discutir-ho asserenadament.

5.ª Els últims estudis sobre adquisició de llengües estrangeres no avalen precisament que aquest aprenentatge siga més eficient en edats primerenques (entre 3 i 8 anys). Més aïnes apunten cap a un ajornament de l´aprenentatge als últims cursos de primària i a secundària. Això sí, amb un increment de les hores d´ús vehicular de la llengua estrangera en els nivells esmentats. És a dir, introduir inicialment la llengua minoritzada amb una forta presència quantitativa -en el nostre cas el valencià-, incrementar progressivament, segons el programa bilingüe, la presència de la llengua forta -el castellà- i plantejar de manera intensiva i extensiva l´ensenyament de (i en) la llengua estrangera a partir de 5é de primària, començant amb un mínim de cinc hores setmanals fins arribar a unes deu, aproximadament. Cal, per tant, prendre en consideració tot el que aportem les noves investigacions si aspirem, de veres, a un sistema educatiu plurilingüe realment eficient pel que fa als resultats competencials.

Comptat i debatut, a més de les raonables i raonades crítiques de partits opositors i sindicats de l´ensenyant sobre finançament i excés de voluntarisme, el PEPEI ha de prendre en consideració les sis qüestions que plantegem des de la UEM-UA. El nostre sistema educatiu no està per a experiments ni frivolitats. El 30% d´escoles que funcionen des de fa molts cursos amb programes bilingües tenen molt a dir i a aportar en aquest procés cap el plurilingüisme educatiu. Els ensenyants del centres amb PIL i PEV (i de PIP, quan funciona) són el principal aval del futur trilingüe, o quadrilingüe, de l´educació. Treballem, posem recursos, debatem amb arguments resultat de les investigacions més serioses: és l´espai d´encontre de la comunitat educativa per aconseguir un plurilingüisme educatiu de qualitat. No s´hi pot construir sobre el buit de la improvisació i el cafè per a tots i totes si no es partix d´ampliar i considerar com a punt de partida els programes que ja funcionen, i molt bé, prenent com a eix vertebrador la llengua pròpia i minoritzada: el valencià.
 
===================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================