InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
Resum número 2
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
1) Joan Solà - «Siguem més agressius»
2) Joan Tudela - Plurilingües sí, però
3) Eugeni S. Reig - El valencià canalnouer
4) Vicent Brotons - Està l'administració educativa contra l'ensenyament en valencià?
 
==================================================================
 
1) Joan Solà - «Siguem més agressius»
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
 

«Siguem més agressius»

 

Divendres passat sentíem la recomanació de Pau Gasol després de la derrota del seu equip, el Lakers, contra el Celtics: «Espero que serem més agresius en el pròxim partit». I una persona que ha de fer bullir l'olla d'aquesta secció de «Parlem-ne» tot d'una va veure que valia la pena de parlar d'aquest curiós fenomen, encara que no es tractés de «solucionar» res. Molt sovint la gent no necessitem solucions sinó diàleg: quan al banc dels si no fos el senyor Josep explica al veí de banc, amb la vista clavada a terra o a l'horitzó o fins i tot amb els ulls clucs, vull dir sense ni mirar-li la cara, aquell ofec al pit, aquella dificultat de caminar si no fos per aquest bastó que em van regalar els néts, el senyor Josep, dic, ja en té prou de ser escoltat, i després tornarà a fer les tentines diàries cap a casa, a dinar, una mica més consolat. I qui dia passa...

Doncs això és més vell que l'anar a peu. Ho va descobrir i descriure detalladament ja el Fabra més primerenc, després d'anys de revisar minuciosament el nostre lèxic. Almenys ja ho trobo al seu llibret de 1904, el Tractat d'ortografia catalana (títol, per cert, que ell escriu així però que a la coberta i a la portada apareix amb la de sense apostrofar, per culpa de la distribució de les línies); i després en parla força a les converses i ho recull resumit a les gramàtiques. A partir d'aquí va esdevenir un tema tòpic de gramàtiques i tractats de barbarismes.

El català posseeix una s sonora (nosa) i una s sorda (grossa), i això li permet, «en els manlleus del llatí», diu, de transcriure (i de pronunciar) amb s i ss les corresponents s i ss intervocàliques llatines, igual que altres llengües que mantenen la distinció (com el francès), i a diferència de les que no la mantenen (com el castellà). I així tenim adhesió, paràsit o Cèsar (fr. adhésion, parasite, César; cast. adhesión, parásito, César) però missió, possible, premissa (fr. mission, possible, prémisse; cast. misión, posible, premisa). Podem aplicar això a les altres posicions d'aquestes articulacions i a paraules d'altres orígens, i distingim entre zel i cel, etc.

L'intens (i durant segles únic) contacte amb el castellà com a llengua de cultura explica les vacil.lacions en aquest punt: no vacil.lem en la majoria de mots patrimonials com casa o cel, però sí en mots d'origen i de circulació culta i en algun altre. De vegades pronunciem amb s sorda mots o formes que la tenen sonora, com casos, països, Àsia, centèsim, presagi, amazona, zodíac. El fenomen contrari és més curiós: ¿per què diem presió i misió, però no pasió (sinó passió)? En algun cas potser una forma patrimonial amb s sonora influeix sobre les cultes, com en presos sobre pressió (que esdevé presió) o en permisos sobre permissió (que esdevé permisió). En altres casos, com el de Gasol, hi pot haver influència de les paraules anteriors (presió, etc.) sobre d'altres de terminació anàloga (-sió: agresió) i sobre les de la mateixa família (agresiu).

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
====================================================================
 
2) Joan Tudela - Plurilingües sí, però
 
Publicat en el diari AVUI dilluns 16 de juny del 2008
http://paper.avui.cat/article/cultura/129874/plurilingues/si/pero.html
 

Plurilingües sí, però

 

Joan Tudela

joantudela@periodistes.org
 
 

Després de publicar 40 números en suport paper, Llengua i ús ha iniciat una segona vida com a revista digital (www.gencat.cat/llengua/liu). Al primer número d'aquesta nova etapa, Bernat Joan hi publica un article en què argumenta i formula  aquesta proposta: hem de ser quadrilingües (català + castellà + dues llengües europees més). Com a horitzó col·lectiu i personal, hi estic del tot d'acord.”El plurilingüisme forma part  de l'època històrica en què ens ha tocat viure”, tal com diu el secretari de Política Lingüística.

 

Una altra cosa és la qüestió, que ell no tracta, de quin és el grau de competència exigible en cada llengua. Tothom ha de parlar perfectament quatre llengües? Això és impossible i, a més, no cal. El famós nen d'Olot ha de parlar un castellà tan genuí com un de Valladolid? La meva resposta és que no. “Se le nota por el acento que es catalán”. I què? Que es noti. Ser català no és cap vergonya! Nosaltres hem d'aspirar a la màxima qualitat lingüística només en la nostra llengua pròpia, que és el català. Les altres llengües hem d'arribar a entendre-les bé, a llegir-les bé i a parlar-les amb prou claredat per ser entesos: amb això n'hi ha més que prou. De l'escriptura no en parlo, perquè vivim en una societat alfabetitzada en què la gent mai no escriu res en cap llengua, tot i que últimament els correus electrònics fan que aquesta situació comenci a canviar.

 

Amb el multilingüisme actual, vivim el perill d'anar cap a una Europa en què tothom parli malament en diverses llengües i cap llengua no sigui ben parlada enlloc, cosa que significaria una regressió cultural molt notable.

 

 

===================================================================
 
3) Eugeni S. Reig - El valencià canalnouer
 
Publicat en el número 499 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 27 de juliol del 2008
 

El valencià canalnouer

 

En el capítol de la  telenovel·la L'Alqueria Blanca emés la nit del diumenge 13 de juliol del 2008 –darrer capítol de la temporada, per cert– el capellà, mossén Cipriano, diu “manes a pastar fang”. Una altra vegada el valencià castellanitzat de Canal 9 comet la bestialitat apoteòsica d'emprar el verb manar amb el significat de 'trametre'. El verb manar, en valencià, té únicament i exclusivament el significat de 'donar ordes'. Per al significat de 'trametre' hem d'usar imprescindiblement el verb enviar.

En el mateix capítol un altre personatge diu que algú “es cau de tos”. Una altra vegada el verb caure usat com a pronominal, com fa el castellà. Als responsables de Canal 9 els hauria de caure la cara de vergonya de permetre aquest valencià fals i degradat.

I també en el mateix capítol –no recorde si Jaume o Rebert– diu al germà que li “done” un abraç. Ja hem dit massa vegades que, en valencià, els abraços o abraçades –com els besos o besades– es fan o es peguen, mai es donen. Però, clar, com que en castellà “se dan”...

¡Ah!, i també vull dir que quan interromperen el capítol de L'Alqueria Blanca per a fer anuncis, com que jo no suporte els anuncis me'n vaig passar a Punt 2. Feien un programa que es deia Mediterrània. Vaig arribar a temps a sentir com el narrador deia “es posa el sol en el Mediterrani”. ¡Encara no saben que el sol no es posa enlloc, el sol es pon!

Un amic m'ha suggerit que faça un vocabulari canalnouer-valencià a fi de poder-nos aclarir. Estic pensant-m'ho perquè falta en fa molta, la veritat.

 
===================================================================
 
4) Vicent Brotons - Està l'administració educativa contra l'ensenyament en valencià?
 
Publicat en el diari Levante-EMT dimarts 10 de juny del 2008
 
 
 
Està l'administració educativa contra l'ensenyament en valencià?
 
Vicent Brotons
Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant (UEM-UA)
 
 
Acabe de llegir que Escola Valenciana denuncia amb dades indiscutibles -serà per falta de dades?- que pràcticament 100.000 escolars valencians s´han quedat sense oferta de programes plurilingües, és a dir, Programa d´Immersió Lingüística i Programa d´Ensenyament en Valencià. Això tirant pel baix. Que més de la meitat dels centres educatius ni tan sols oferten estos programes (55%) i que en eixe grup de centres cal comptabilitzar especialment els centres concertats que funcionen amb diners públics, és a dir, diners de vosté i meus, dels nostres impostos. He entés també que en els centres públics l´obsessió de la Conselleria d´Educació per mantindre una línia en castellà (eixa ànima en pena del Programa d´Incorporació Progressiva que serveix per a ben poca cosa) està frenant el creixement d´uns programes bilingües potents i enriquidors que beneficiarien tota la comunitat educativa.
 
Comptat i debatut, arribe a la conclusió que l´admnistració educativa valenciana està composta per una colla especialment dotada per a la ineptitud gestora. Diria més, el grau d´ineptitud gestora creix en proporció geomètrica al rang del càrrec que ostenten. Dit d´altra manera, el més inepte de tots, el molt honorable, i seguint-li a una certa distància, però també lluint notòria ineptitud, el conseller d´Educació.
 
I tot açò ho dic no per ganes d´emprenyar, no. Ho dic perquè si ells, com a Conselleria d´Educació, afirmen que, cite textualment, «l´educació bilingüe garantix un aprenentatge equilibrat dels dos idiomes oficials i possibilita una millor integració en la realitat cultural i lingüística valenciana i més eixides professionals; el domini efectiu de més d´una llengua facilita el coneixement d´altres idiomes; el bilingüisme enriquix socialment i culturalment les persones, augmenta el rendiment escolar; el fet que tots els membres d´una societat coneguen i puguen usar les llengües oficials, afavorix la integració i la concòrdia en una comunitat lingüísticament i culturalment diversa», com és que després es dediquen a posar obstacle al desenvolupament d´estos programes?
 
Com és que no exigixen en els concerts educatius amb els centres privats que, o oferten PIL o PEV, o no hi ha concert perquè no atenen a eixos paràmetres de qualitat que diuen defensar? Com és que permeten, per comissió o per omissió, que les línies en valencià estiguen convertint-se en ghettos no integradors culturalment i, per tant, contribuint a la descohesió social? Cóm és que permeten la massificació de les aules d´infantil i primària que apliquen el programa d´immersió que, com bé saben els experts que els assessoren, en infantil de 3 o 4 anys, per exemple, no haurien de passar de 15 alumnes? I com és que, i esta és la més inexplicable de totes, no dialoguen obertament amb l´entitat cívica que amb més fermesa, compromís i generositat defensa eixos mateixos programes que diuen ells, l´administració -i també nosaltres, la universitat, els estudis científics-, són els millors de tots? Segur que d´eixe diàleg eixirien solucions i camins molt profitosos per a la comunitat educativa.
 
Tracte de buscar respostes. N´hi ha una que em resistisc a acceptar: no serà que Camps & Font de Mora en això de l´ensenyament plurilingüe diuen una cosa però el seu projecte és diametralment contrari al que diuen? No ho crec, perquè d´eixa classe de polítics se´n diuen mentiders, estafadors, hipòcrites, manipuladors? I ells, jo crec que no ho són, no?
 
Recordat company Marqués -ja sé que no em llegiràs este paperet- però a mi em passa com aquell país que vas descriure i tractat d´explicar tu mateix, estic perplex, absolutament i desconsoladament perplex.
 
No, la ciutadania valenciana, no ens mereixem açò. Sort que sempre ens quedarà la voluntat, la intel·ligència i la faena col·lectiva ben feta d´Escola Valenciana. Entre tots totes ho farem tot, malgrat els de sempre.
 
===================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================